via fora

Via fora! és un crit d’alarma medieval català amb què es feia una crida a la població per a defensar les seves llibertats d’una amenaça externa o interna.[1]

El crit s’acompanyava del repic de les campanes i s’esperava que tots els homes lliures majors d’edat menors de 60 anys hi acudissin amb una ballesta i una arma de tall.

El crit ha estat recollit en moltes obres de literatura al llarg de temps, tal com el pamflet Via fora els adormits, la poesia Ara mateix de Miquel Martí i Pol musicada per Lluís Llach o la poesia anònima Au, jovent! musicada per Mesclat.

Aquest crit també va donar nom a Via fora!!, una revista cultural publicada a Catalunya entre 1984 i 2001.

Create your website at WordPress.com
Get started
%d bloggers like this: