Absolts els guàrdies civils per la mort de 15 immigrants al Tarajal

La “guardia civil” assassina i la “justícia espanyola” els protegeix i absol

Tarajal. Desmuntant la impunitat de la frontera sud

Dirigit per Xavier Artigas i Xapo Ortega, autors de “Ciutat morta”, amb Marc Serra, jurista de l’Observatori DESC, el documental investiga el cas de la mort de 15 immigrants a la platja de Ceuta de Tarajal el 6 de febrer del 2014. Tots ells van perdre la vida quan intentaven arribar nedant a territori espanyol, després que la Guàrdia Civil va utilitzar material antidisturbis, com bales de goma i pots de fum, per dissuadir-los quan encara eren al mar. El film, que denuncia els fets i l’arxivament del cas, ha participat en diversos festivals i va ser guardonat amb el Premi al millor documental llargmetratge a Som Cinema, Mostra de Cinema i Audiovisual Català.

El Tarajal: muerte a los 'extraños' | ctxt.es
Rescate de cuerpos en la playa ceutí de El Tarajal. EFE/Archivo

https://www.publico.es/sociedad/aniversario-tarajal-superviviente-tragedia-tarajal-guardia-civil-disparaba-bocajarro.html

https://www.elnacional.cat/ca/politica/absolts-guardies-civils-mort-immigrants-tarajal_526191_102.html

La Comunitat de Madrid assumeix l’enterrament de 59 persones mortes al no ser reclamades

La Comunitat de Madrid assumeix l'enterrament de 59 persones mortes al no ser reclamades

La Comunitat de Madrid, a través de la seva Conselleria de Justícia, Interior i Víctimes, assumirà l’enterrament dels cossos de 59 persones mortes durant la crisi de la Covid-19 al cementiri Sud de Madrid, conegut com a cementiri de Carabanchel, al no haver sigut reclamades per cap familiar, ha informat el Govern regional en relació amb la informació avançada pel diari ‘El Mundo’.

Des del tancament dels dipòsits provisionals del Palacio de Hielo de Majadahonda i del de Madrid, aquests morts han estat a l’Institut de Medicina Legal (IML), que l’Executiu regional gestiona al barri de Valdebebas, a la capital.

La mort d’aquestes persones es va produir abans del 21 d’abril, en plena pandèmia, i les seves restes van estar en algun dels dipòsits de cadàvers habilitats per la Comunitat de Madrid a causa de l’augment exponencial de la mortalitat i a les dificultats dels serveis funeraris per retirar-los. Aquesta situació va obligar que els efectius del Cos de Bombers de la Comunitat de Madrid i de la Unitat Militar d’Emergències haguessin de ser autoritzats per dur a terme la retirada de morts en hospitals i residències de la regió.

Enrique López, conseller de Justícia, Interior i Víctimes, ha assenyalat que la inhumació d’aquestes 59 persones és una gestió «complexa, pel tràgic i per la història que hi ha darrere de cada una d’elles».

Els cadàvers pertanyen a persones que van morir sense la proximitat d’éssers estimats a causa del protocol de la Covid-19 que va imposar l’autoritat sanitària per evitar contagis entre malalts i familiars, i que, després de morir, van ser enviats a un dels tres dipòsits de cadàvers.

Dels 59 cossos recollits i traslladats als dipòsits provisionals durant la crisi, 40 procedien d’hospitals i 19 de centres residencials. Finalment, passats més de tres mesos, les 59 víctimes que ningú va reclamar i que van quedar ingressades a les cambres de l’IML una vegada enterrades poden descansar.

https://www.elperiodico.cat/ca/madrid/20200722/comunitat-madrid-assumeix-enterrament-morts-8050591

Es confirmen els perjudicis dels disruptors endocrins sobre la salut

Pots|Bots de champú

La prestigiosa revista The Lancet ha publicat fa poc un informe en què es recopila una revisió dels últims informes sobre un tema que preocupa molt la comunitat científica: els disruptors endocrins. Es tracta d’una sèrie de químics, presents en productes industrials i domèstics d’ús comú, des de plàstics d’envasos, mobiliari i roba, fins a antiadherents i revestiments l’exposició de la qual provoca una sèrie d’alteracions hormonals que s’han relacionat amb un risc més important de tenir determinades patologies com l’obesitat, endometriosi, infertilitat, TDAH, síndrome de l’ovari poliquístic o càncer de mama.

Els últims estudis destaquen 17 noves relacions entre certes afeccions mèdiques i els disruptors endocrins, que s’afegeixen a 15 més ja identificades per una recerca conjunta de 2015 dirigida per les Nacions Unides i l’Organització Mundial de la Salut. Per exemple, una de les noves relacions suggereix que el PFAS –una substància química que s’utilitza àmpliament en la fabricació de xampús, productes de neteja, roba i calçat resistent a l’aigua, paelles i olles antiadherents o embolcalls de menjar ràpid–, els bisfenols –utilitzats en l’elaboració de plàstics– i certs pesticides, poden danyar el semen. Altres productes químics utilitzats en els pesticides o els retardants de flames es vinculen també amb problemes de salut relacionats amb el cervell, com la pèrdua del quocient intel·lectual i el trastorn per dèficit d’atenció (TDA).

Pesticida

També demanen que es tinguin clars els costos econòmics derivats dels problemes per a la salut que causa l’exposició a aquests químics amb el pas del temps, perquè d’aquesta manera se’n pugui tenir clar l’impacte. Perquè la veritat és que, en aquest sentit, s’ha avançat poc en els últims anys.

https://www.elnacional.cat/ca/salut/es-confirmen-els-perjudicis-dels-disruptors-endocrins-sobre-la-salut_525054_102.html

Els Borbons i Poblet

Era a començament de la dècada del 1990, quan jo exercia, des de feia anys, de xofer de l’abat de Poblet Maur Esteve, els caps de setmana i eventualment en altres períodes. Vaig rebre una trucada de l’abat Maur i em digué si podia portar-lo aquell mateix dissabte en un viatge que havia de fer cap al nord. Li vaig respondre que no tingués quimera, que així seria. Tanmateix, no em va voler concretar on aniríem.

A les set del matí, després de matines, era a la porta reial del monestir de Santa Maria de Poblet per recollir el pare abat. Entràrem a l’autopista a l’Albi en direcció a Saragossa. L’abat tingué una actitud silenciosa i de pregària tot el viatge. Quan arribàrem a Saragossa, vaig tornar a preguntar-li on aniríem, i l’abat em respongué senzillament que continués fins a Pamplona, i jo vaig contestar: ‘Fins a Iruña.’

Seguidament, em digué que em dirigís a la Clínica de la Ciutat de Pamplona. Jo sabia que Joan de Borbó hi estava ingressat per un càncer de laringe. Llavors vaig dir a l’abat: ‘Ja m’ho podríeu haver dit a la primera telefonada, que vindríem aquí! Vós sabeu que, encara que sóc republicà, estic encantat de servir-vos de xofer i mai hagués gosat desatendre-us.’ En arribar a la clínica navarresa em digué, sense deixar-me baixar del cotxe per treure-li la maleta del seient de darrere, que a les quatre de la tarda fos al mateix lloc i que anés a dinar per la plaça del Castillo.

Mitja hora abans de l’hora que m’havia indicat, ja era al lloc i, puntualment, aparegué l’abat Maur acompanyat d’un senyor amb batí, amb un mocador al coll que vaig identificar pel retrovisor del cotxe.

Començàrem el viatge de retorn amb un silenci absolut i, prop de Saragossa, tímidament, vaig preguntar al pare abat el motiu d’aquell silenci, i ell em respongué: ‘Joan de Borbó m’ha comunicat que té molta por de ser enterrat al monestir de Poblet, en terra catalana, perquè creu que Catalunya deixarà de ser Espanya. I ell no vol ser enterrat en terra no espanyola per si li profanen la tomba. Ha parlat amb el seu fill, Juan Carlos I, i trencant la tradició, perquè ell no ha regnat mai, li permetrà de ser enterrat al monestir de l’Escorial.’

En una capella del creuer de l’església de Poblet, feia anys que hi havia dues tombes cobertes per una catifa, i la rumorologia deia que eren per enterrar-hi Joan de Borbó i la seva esposa. Llavors, l’abat em va recriminar: ‘Deveu estar contents, els independentistes.’ ‘Si més no, segur que m’estalvio una detenció!’, li vaig contestar. Baixàrem fins al monestir i m’acomiadà amb un ras i curt ‘fins a una altra’.

Res greu, al cap de dues setmanes li vaig tornar a fer de xofer.

Josep Andreu, batlle de Montblanc.

https://www.vilaweb.cat/noticies/borbons-monestir-poblet-article-josep-andreu/

Carner i la llengua per ser

Dos discursos del poeta descriuen la il·lusió i la desesperança sobre la situació del català a l’exili

Ha començat l’Any Carner amb les constriccions lògiques del postconfinament i amb la polèmica coneguda de la visita llampec del poeta a Barcelona el 1970, quan encara era a l’exili i durant els últims mesos de la seva vida, no pas però amb totes les facultats mentals intactes; si hi hagués estat tot, potser no hauria vingut. El proppassat 4 de juny va fer cinquanta anys de la mort de Josep Carner a Brussel·les, data que ha servit de pretext per encetar el seu any, que preveu programar tot d’actes de reconeixement a la seva figura i la seva obra fins al juny de 2021.

No és aquest l’espai per fer la glossa del príncep dels poetes, ni per recordar el seu lloc en la literatura catalana del segle XX, poc podem afegir al que la crítica n’ha dit i en dirà. Però sí que convé esmentar el seu paper amb relació a la situació de la llengua i la consciència del moment decisiu en què es trobava. No en va, és un dels signants de les Normes ortogràfiques, promogudes el 1913, com tampoc va ser en va la complicitat amb Pompeu Fabra, quan aquest va decidir tirar pel dret i reformar les normes al pròleg del Diccionari ortogràfic de 1917 per establir l’ortografia que, llavors sí, seria definitiva. Sense Carner al darrere potser Fabra no s’hi hauria atrevit.

Més enllà, però, de coadjuvar en la promulgació de l’ortografia, Josep Carner destaca per dos discursos pronunciats en l’exili més immediat, tots dos com a president dels Jocs Florals: el primer de 1942, a Mèxic, i el segon de 1948, a París (més endavant n’hi ha un de tercer, també a París, amb motiu del centenari del certamen, el 1959). Són dos discursos pronunciats amb una diferència de temps molt curta, només sis anys, però són molt simptomàtics del moment, tant a Catalunya com en l’esfera internacional, i en bona mesura revelen la postura de la resistència lingüística en els moments més difícils.

https://cat.elpais.com/cat/2020/07/08/catalunya/1594198465_622011.html

Consumir és un acte ètic

La via del consumisme no resol totes les necessitats. Si no hi poses fre, es va generant una mena d’insatisfacció.

El posseir o la propietat privada no són un bé absolut. Hem de saber administrar les coses i les hem de preservar, prioritzant el bé comú.

Vivim en un món globalitzat que ha fet del consum la seva raó de ser. Ens hem convertit en persones que donem més importància al que tenim que al que som. Carles Armengol acaba de publicar Canviar el consum per canviar la vida (Editorial Claret), amb el qual ha guanyat el premi Joan Profitós d’assaig pedagògic 2019 i en el qual posa sobre la taula la necessitat de qüestionar-nos el consum. Ho fa des de la seva perspectiva de cristià compromès i de pedagog; per això fa propostes concretes per portar a les escoles un canvi de paradigma, un nou estil de vida.

Comprar és un acte moral?
Comprar no és neutral. Nosaltres decidim què comprem, per què ho comprem i on ho comprem i la nostra decisió afecta el conjunt de les coses, també la Terra. Decidim si comprem productes de proximitat, si comprem amb criteris ecològics, amb criteris socials… Moltes campanyes que s’han fet de consum responsable i conscient van en aquesta direcció: fer veure al consumidor que la seva decisió té capacitat d’incidir en la realitat.

Comprar i llençar…
És insostenible. És evident que no podem deixar de consumir, però hem instaurat un model, el consumisme, tot un estil de vida, en què tot s’utilitza i es llença, tot es compra i es malbarata, i això no és sostenible; pels residus, per l’esgotament dels recursos…

Com a cristià vostè cita la Doctrina Social de l’Església.
L’expressió que consumir és un acte moral, una decisió ètica, és al cor del pensament social cristià, al cor de la proposta social de l’Església. I de fet, tota la tradició d’aquest pensament social és molt crítica respecte a la forma de funcionar, d’organitzar-nos, que tenim els humans. Hi ha algunes idees molt valuoses i molt intuïtives en aquest pensament cristià: una és que més que posseïdors o propietaris de les coses en som administradors, començant per la terra. Som administradors, no propietaris, i com a administradors hem de saber que és un bé que s’ha de mantenir, que s’ha de conservar… Una altra idea és que les riqueses no són un escreix que algú disposa, sinó que és alguna cosa que està mancant a un altre: que alguns tenen molt perquè molts altres no tenen res.

Entre les persones que han alçat la veu contra aquesta societat consumista hi ha el papa Francesc. Aquesta és la línia de la seva encíclica ‘Laudato si’.
De fet, el meu llibre en bona part està motivat per la lectura d’aquesta encíclica. El papa fa una anàlisi dels problemes mediambientals del món i es posa al costat del consens científic que fixa com a grans qüestions el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, la contaminació… Però Francesc diu que aquesta crisi mediambiental no deixa de ser l’altra cara d’una crisi social. I planteja que el món està en una crisi social i mediambiental alhora, que no són dues crisis diferents sinó una de sola, i no podem deslligar el tema ecològic del social. I per què és un únic problema?, diu el papa. Perquè les arrels són les mateixes: haver perdut la capacitat de relacionar-nos correctament entre les persones, haver perdut la finalitat d’un bé comú i aquest individualisme exacerbat i aquesta creença de convertir la ciència i la tecnologia en una nova religió que ens assegura que ho resoldrem tot, moltes vegades posant en joc la mateixa sostenibilitat del planeta i pensant, com fan els negacionistes del canvi climàtic, que ja inventarem alguna cosa a l’últim minut que ens permetrà resoldre-ho. I a partir d’aquesta denúncia Francesc fa propostes de canvis personals, fa crides al canvi polític… S’adreça a tot el món, però crida els cristians perquè s’hi comprometin.

I se li tira a sobre la ultradreta.
I tant. Als Estats Units, hi ha campanyes molt fortes contra Francesc, per un cantó pel tema de la pena de mort, que el papa ha apostat per eradicar-la del tot i ha modificat el catecisme per dir que aquesta pena és inadmissible. I per un altre cantó, pel tema del canvi climàtic.

Davant aquest consumisme, què proposa vostè?
El primer pas és ser conscient. I aquí topem amb un problema polític: la poca transparència que tenen els productes i l’activitat del consum. Nosaltres consumim sense saber moltes vegades què consumim, de què està fet, qui ho ha fet, com s’ha fet, en quines condicions, d’on ve, quina és la petjada ecològica… Hem de reivindicar que ens donin més informació.

Com a pedagog vostè proposa ensenyar que per ser feliços no cal comprar-ho tot.
Aquest és el principal problema, el consumisme; aquest estil de vida que es basa a satisfer qualsevol necessitat comprant, moltes vegades més enllà de les nostres necessitats, fins i tot de les nostres possibilitats…, que ho converteix tot en objecte de consum. El que plantejo és descobrir que moltes de les necessitats per la via del consumisme no les acabes resolent i que es va generant una mena d’insatisfacció de fons que mitigues per la via del consumisme però no la resols realment i acabes superficialitzant-ho tot, la teva vida es va fent més plana, més grisa…, i pràcticament sense percerbre-ho. L’amor, l’amistat i l’espiritualitat també acaben en aquesta roda i al final si, per exemple, l’espiritualitat la convertim en objecte de consum acabarà no enriquint-nos i continuarem en aquesta mena de buidor existencial.

Carles Armengol, pedagog, amb una llarga trajectòria en el món de l’educació, ha tingut responsabilitats a la Universitat Ramon Llull, a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona, a la Fundació Pere Tarrés i a l’Escola Cristiana. Avui és el president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, un dels responsables del Grup Sant Jordi dels Drets Humans i la Fundació Quatre Vents, que atén infants en situació de vulnerabilitat.

Una retina artificial de nanopartículas devuelve la vista a ratas ciegas

Científicos del Instituto Italiano de Tecnología consiguen que los roedores con retinosis pigmentaria recuperen la visión ocho meses gracias a una prótesis que evita la cirugía

Científicos devuelven la vista durante ocho meses a ratas ciegas ...

Un grupo de investigadores del Instituto Italiano de Tecnología han desarrollado una nueva prótesis para la retina realizada a partir de nanopartículas biocompatibles del polímero P3HT-NP que, inyectadas, han sido capaces de devolver la visión a ratas enfermas de retinosis pigmentaria, una enfermedad de la retina que hace perder al paciente la visión paulatinamente. Muy lejos aún de alcanzar la fase de prueba con los humanos, para lo que aún no hay fecha ni permisos, el equipo de investigadores considera esta una opción “prometedora” y si, finalmente llegara a ser efectiva en humanos, evitará la cirugía y complejidad tecnológica que requieren las actuales prótesis, que requieren la instalación de electrodos en la corteza visual, que se encuentra en el encéfalo, y que requiere de cables y gafas. La investigación ha sido publicada por la revista Nature Nanotechnology en su edición de este lunes 29 de junio.

Los investigadores centran la efectividad de esta prótesis líquida en dos enfermedades en este momento, la retinosis pigmentaria, una enfermedad rara que tiene un índice de afectación reducido, y la degeneración macular asociada a la edad (DMAE), una enfermedad más común, hereditaria y que aparece principalmente a partir de los 60 años de edad. En ambos casos, se trata de enfermedades en las que la visión se pierde progresivamente. El neurocientífico Fabio Benfenati es uno de los tres investigadores principales de esta investigación y es director del Centro de Neurociencia y Tecnología sináptica del Instituto Italiano de Tecnología, radicado en Génova (Italia). Benfenati explica que las nanopartículas, de 300 nanómetros (300 veces inferior al diámetro de un cabello), de P3HT-NP, “ya existían y son muy usadas en energía solar por lo que están disponible comercialmente. Nuestro descubrimiento ha sido aplicarlas como foto transductores en conexión con las neuronas”. Las ratas utilizadas en la investigación sufrían de retinosis pigmentaria y las neuronas de su retina no reaccionaban a la luz. Al inyectarle una sola vez las nanopartículas en una solución salina, estas se convertían en conductores de la luz que se convertían en impulso eléctrico en la neurona que volvía a realizar su función y, con ello, devolvían la vista a la rata. Benfenati narra que la extraordinariamente pequeña dimensión de las nanopartículas del polímero permite cubrir “un 90% de la superficie de la retina, lo que permite una gran superficie visual”.

Ratas ciegas recuperan la vista durante ocho meses con la ayuda de ...
La inyección de retina a base de nanopartículas restaura la visión en ratas ciegas

Benfenati cuenta desde Génova por correo electrónico que “este procedimiento es, sin duda, mucho más barato y menos traumático que una operación retinal como las actuales”. La prueba con ratas no ha tenido lugar más allá de ocho meses y, según Benfenati, “no hemos observado ninguna reducción en la concentración de nanopartículas y en la mejora de visión en ese periodo. Prevemos que, dado el entorno aislado del ojo, la presencia de las nanopartículas y su efectividad pueden continuar incluso por más tiempo”. La próxima fase será probar esta prótesis en cerdos. Benfenati no cree que pueda comenzar la experimentación con humanos en el corto plazo y vislumbra un periodo de “entre dos y cuatro años” para ello.

Conchi Lillo, profesora de la Facultad de Biología de la Universidad de Salamanca e investigadora en el Instituto de Neurociencias de Castilla y León en patologías degenerativas de retina ha realizado un análisis preliminar de la investigación a instancias de este diario. Lillo explica que, efectivamente, “la ventaja del polímero es que además de ser biocompatible y muy pequeño, es un semiconductor, por lo que tiene propiedades muy interesantes para la activación de los fotorreceptores o el resto de las células de la retina que se mantienen funcionales cuando se produce pérdida visual en distrofias retinianas”.

Por otro lado, Lillo considera que “uno de los inconvenientes de los modelos animales como las ratas y los ratones es que no tienen mácula como tenemos los humanos –la zona de la retina donde se acumulan los conos, las células que degeneran en DMAE–, por lo que, aunque el hecho de que este polímero haya sido efectivo en este modelo animal es una muy buena noticia y un avance en la investigación básica biomédica para el uso de estas herramientas en visión, el funcionamiento fisiológico de la retina humana es algo diferente”. En cualquier caso, a falta de leer el artículo publicado definitivamente en Nature, Lillo piensa que “de funcionar correctamente en retina humana, tanto el sistema de nanopartículas semiconductoras como la inyección se podría convertir en un buen sustituto de los semiconductores que se están empleando en las retinas artificiales”.

Mattia Bramini es investigador del Istituto Italiano di Tecnología y, actualmente, investigador en la Universidad de Granada para los próximos tres años gracias a al programa Marie Curie-Athenea3i. Bramini, responsable del análisis microscópico de la interacción física entre la neurona y la retina, cuenta cómo han comprobado la efectividad de esta nueva prótesis inyectada: “Hemos utilizado tres métodos. En el primero, las ratas ciegas no movían la pupila al recibir la luz, lo que sí ocurría con las ratas con la nueva prótesis. En segundo lugar, hay que saber que las ratas odian la luz. Utilizábamos una caja cubierta y oscura en una mitad y abierta y con luz en la otra. Las ciegas se situaban en cualquier sitio pero las curadas se iban a la parte oscura. La electrofisiología ha sido el tercer método. Un electrodo en la retina de las ratas te indica si el ojo y su neurona en concreto tiene reacción eléctrica a la luz. En las ciegas no ocurre nada y en las curadas sí aparecía esa señal”, concluye Bramini.

https://elpais.com/ciencia/2020-06-29/una-retina-artificial-de-nanoparticulas-devuelve-la-vista-a-ratas-ciegas.html

Create your website at WordPress.com
Get started