All posts by passerell

"Ésser un passerell" vol dir ésser nou o aprenent en alguna activitat. És una actitud que m'agrada. Exemple: "Aquell company del futbol qualificava de passerell qui feia una mala jugada." Perquè sempre hi ha marge de millora. Sempre hi ha un "pla B". Si perds un tren, sempre en tens un altre. Però primer has de saber on vols anar i després has de voler pujar-hi. Passerell té també un significat més positiu, de persona viva, astuta i molt alegre.

Coral romput. La pobresa a la ciutat

… si la política no serveix per revertir una pobresa evitable ni per contenir uns mercats desbocats, per a què carai serveix aleshores la política? La pregunta inquieta; no més que la resposta. 

L’empremta de la pobresa a la ciutat. ETIENNE LAURENT / EPA

Crèiem que sabíem que entràvem desiguals a la crisi social, sanitària i econòmica provocada pel covid-19. I alhora temíem clarament, amb anticipada certesa, que en sortiríem molt més desiguals encara. La sorpresa ha estat prèvia, d’entrada, perquè ara coneixem que, abans de començar, ja érem molt més desiguals que no ens pensàvem. L’Enquesta de Condicions de Vida (ECV), feta pública el juliol passat, aclaria que, el desembre de 2019, la taxa de risc de pobresa a la societat catalana ja s’havia enfilat del 23,6% al 26,3%. Un de cada quatre ciutadans i ciutadanes: 1.993.000. Durant el 2019, 223.000 persones més es van veure abocades a la pobresa. Tres mesos abans del març que tot ho agreujà. 

De la temença que en sortiríem més desiguals, ja n’hem tingut massa males notícies, barri a barri, vida a vida i trastorn de salut mental rere trastorn de salut mental. La pobresa són massa coses que ho són tot alhora. Però l’any passat l’atur va depassar els 500.000, i 120.000 persones més van recalar en l’exclusió social. L’esperança de vida va decaure 2 anys fins als 82,2 –i això que no és el mateix viure a Pedralbes (86,2) que a Torre Baró (77,2)–. El mateix estudi, ara sí amb dades de 2020, recordava que el 45% de les persones tenen dificultats per arribar a final de mes i que un 30% no s’han pogut permetre ni una sola setmana de vacances. La polarització continua creixent: el 20% de les llars amb més ingressos disposen de sis vegades més del que disposen el 20% de les llars més pobres. El 2019 el diferencial era de 5,4. Va per barris, sempre: el 70% de les 236 zones més fràgils es concentren entre el Besòs i el Llobregat. Va per classe, origen i biaix: el risc d’exclusió social afecta el 61,6% de les persones migrades, el 53,8% de les persones a l’atur, el 35,7% de la infància i l’adolescència i el 27,8% de les dones. En un país –caldrà repetir-ho fins a l’extenuació– que en realitat ja són tres: el 45% que viu integrat, el 35% que viu en precari i el 20% que viu sota paràmetres d’exclusió social.

Les dades escatien una permanent insolvència institucional en insuficiència político-social: en realitat, el risc de pobresa afecta obertament el 42,2% de la societat. Transferides les pensions de vellesa i supervivència, es redueix fins al 25%. Realitzades la resta de transferències socials disponibles, se situa en el 21,7%. 2,2 punts més que el 2019. Ras i curt: la meitat de la gent en queda fora i allò del ningú enrere queda per als discursos. I això que tot ve de lluny. A Els salaris de la iraMiquel Puig ens recorda que els salaris porten estancats quaranta-cinc anys i que la desigualtat també acaba corcant la democràcia. Mentrestant, la renda garantida universal és encara un pla pilot experimental. La resta queda congelat en la freda estadística: 400.000 persones en pobresa energètica, 404.000 infants en llars pobres i 53.000 sense una llar digna. La llista extenua, esgota, infarta. Pot ser per això el cooperativisme català ha fet la proposta més raonada i raonable per a un Pacte per una Economia per a la Vida, fonamentat en la  democràcia econòmica, la salut col·lectiva i la transició ecosocial.El que rere dècades no ha aconseguit cap política pública, social i decidida, ho ha aconseguit un virus en un tres i no res. I només transitòriament

Fins que no fem el que cal, la paradoxa permanent de l’era postcovid serà sempre que per aturar desnonaments, acollir les persones sense llar sota un sostre, reduir la contaminació de l’aire, revertir la pobresa energètica o tancar els CIE ens va caldre una pandèmia global. No va ser el fruit de cap decisió política meditada davant l’auge cronificat d’unes desigualtats socials estructurals. El mateix dit al revés: el que rere dècades no ha aconseguit cap política pública, social i decidida, ho ha aconseguit un virus en un tres i no res. I només transitòriament. Potser no diu gaire del virus, però diu massa de tots nosaltres. Tanmateix, el miratge ha durat poc i l’aprenentatge ha estat escàs.

El calendari internacional diu que aquest diumenge, 17 d’octubre, tornarà a ser el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa –i revisar els lemes oficials de cada any des de 2004 fa plorar–. No és cosa d’un dia, sinó de cada dia: probablement de dècades, quan hi ha massa feina pendent, fem tard i anem en direcció contrària. Alhora, ja no és només cosa d’aquí: o hi ha justícia global –social, de gènere i ambiental– o no n’hi haurà enlloc. Rere el covid-19, la pobresa extrema afecta 207 milions de persones més al món, i supera de nou els mil milions de persones. La tesi seria gairebé freudiana: cap societat que generi tant de malestar pot durar massa. Tampoc es mereix durar un sol dia més.

Mentrestant mirem catatònics com les elèctriques –que presten un servei essencial liberalitzat el 1997– han guanyat, des de 2011, la pornogràfica xifra de 84.324 milions d’euros en beneficis nets. Contrapunt, el febrer de 2020, i a les portes de la crisi que no sabríem que esclataria, l’economista Antón Costas recordava que un programa estatal seriós d’erradicació de la pobresa infantil suposaria una inversió social de 1.500 milions d’euros. Enrampant-nos, des del govern més progressista de la història des del pleistocè ens diuen que no hi poden fer res i que la política no pot modular el mercat, la qual cosa exposa una certesa inversament proporcional –que són els mercats els qui modulen la política– i una pregunta al vent: si la política no serveix per revertir una pobresa evitable ni per contenir uns mercats desbocats, per a què carai serveix aleshores la política? La pregunta inquieta; no més que la resposta. Si la política no serveix per revertir una pobresa evitable ni per contenir uns mercats desbocats, per a què carai serveix aleshores la política?

Les desigualtats socials –ni fatals ni naturals– són conseqüència directa de les decisions polítiques continuades que les atien. Entre la runa, passada la funesta moda neoliberal i en una societat que cavalca dues crisis consecutives rere una orgia immobiliària, queden algunes cendres. Ara també sabem que fa anys que el PIB s’ha desacoblat totalment de la generació de benestar social –és a dir, que creix l’economia i, amb ella, puja la desigualtat–. En l’era de l’antropocè, cau el mite-faula que només creixent més i més, en un entorn finit i sota emergència climàtica, podríem viure millor. Viure per veure-ho: vint anys després d’aquelles primeres protestes altermundistes que reclamaven la taxa Tobin, resulta que ara és el G-20 qui reclama una fiscalitat global, rere dècades negant-la radicalment. Diuen els futuròlegs que el futur serà distòpic, però no cal esperar tant. El present ja ho és. Invariablement, és a les nostres mans capgirar-ho.David Fernàndez és periodista i activista social

https://www.ara.cat/opinio/coral-romput-david-fernandez_129_4149950.html?utm_source=newsletter

Las extrañas propiedades del agua explicadas al observar, por primera vez, un ‘tirón cuántico’

Un estudio arroja luz sobre la red de enlaces de hidrógeno que le da al agua sus extrañas propiedades, que juegan un papel vital en muchos procesos químicos y biológicos

ABC Ciencia 26/08/2021 

Aunque pueda parecer el líquido más simple que existe, el agua, en realidad, es una ‘rara avis’ con extraños comportamientos que los científicos aún no entienden. Por ejemplo, al contrario que la mayoría de los líquidos, que se vuelven más densos a medida que se enfrían, el agua es más densa a 39 grados Fahrenheit, justo por encima de su punto de congelación. Esta es la razón por la que el hielo flota o que los lagos se congelen en su superficie, pero se mantengan líquidos en las profundidades, manteniendo la fauna marina resguardada de los fríos inviernos. También muestra una tensión superficial inusualmente alta, lo que permite que los insectos ‘caminen sobre las aguas’. Y no acaba ahí: su gran capacidad para almacenar calor sirve como ‘termostato regulador’ de las temperaturas del océano.

Ahora, un equipo que incluye a investigadores del Laboratorio Nacional de Aceleración SLAC del Departamento de Energía, la Universidad de Stanford y la Universidad de Estocolmo en Suecia ha realizado la primera observación directa de cómo los átomos de hidrógeno en las moléculas de agua ‘tiran y empujan’ de las moléculas vecinas cuando se excitan con la luz láser. Sus resultados, publicados en la revista ‘ Nature’, revelan efectos que podrían respaldar aspectos clave del origen microscópico de las extrañas propiedades del agua, y podrían conducir a una mejor comprensión de cómo el agua ayuda a las proteínas a funcionar en los organismos vivos.

«Aunque se ha planteado la hipótesis de que este llamado ‘efecto cuántico nuclear’ está en el corazón de muchas de las extrañas propiedades del agua, este experimento marca la primera vez que se observa directamente», explica Anders Nilsson, profesor de física química en la Universidad de Estocolmo y uno de los autores. «La pregunta es si este efecto cuántico podría ser el eslabón perdido en los modelos teóricos que describen las propiedades anómalas del agua». Es decir, si ese ‘efecto cuántico nuclear’ puede ser la clave de las extrañas características del agua.

Cada molécula de agua contiene un átomo de oxígeno y dos átomos de hidrógeno. Pero una red de enlaces entre átomos de hidrógeno cargados positivamente y átomos de oxígeno cargados negativamente los mantiene a todos juntos. Se conoce que esta intrincada red es la fuerza impulsora detrás de muchas de las propiedades inexplicables del agua pero, hasta hace poco, los investigadores no podían observar directamente cómo interactúa una molécula de agua con la de al lado.

«La baja masa de los átomos de hidrógeno acentúa su comportamiento de onda cuántica», afirma Kelly Gaffney, investigadora del Stanford Pulse Institute en SLAC y otra de las autoras. «Este estudio es el primero en demostrar directamente que la respuesta de la red de enlaces de hidrógeno a un impulso de energía depende críticamente de la naturaleza mecánica cuántica de cómo se espacian los átomos de hidrógeno, que durante mucho tiempo se ha sugerido que es responsable de los atributos únicos de agua y su red de enlaces de hidrógeno».

Ama a tu prójimo

Hasta ahora, hacer esta observación ha sido un desafío porque los movimientos de los enlaces de hidrógeno son muy pequeños y rápidos. Este experimento superó ese problema utilizando MeV-UED de SLAC, una ‘cámara de electrones’ de alta velocidad que detecta movimientos moleculares sutiles al dispersar un poderoso haz de electrones de las muestras.

El equipo de investigación creó chorros de agua líquida de 100 nanómetros de espesor, unas 1.000 veces más delgados que el ancho de un cabello humano, y puso a las moléculas de agua a vibrar con luz láser infrarroja. Luego explotaron las moléculas con pulsos cortos de electrones de alta energía de MeV-UED.

Esto generó instantáneas de alta resolución de la estructura atómica cambiante de las moléculas que unieron en una película en ‘stop-motion’ -captando el movimiento a través de una sucesión de imágenes estáticas- de cómo la red de moléculas de agua respondía a la luz. Las instantáneas, que se centraron en grupos de tres moléculas de agua, revelaron que cuando una molécula de agua excitada comienza a vibrar, su átomo de hidrógeno tira de los átomos de oxígeno de las moléculas de agua vecinas más cerca antes de alejarlos con su nueva fuerza, expandiendo el espacio entre las moléculas.

«Durante mucho tiempo, los investigadores han intentado comprender la red de enlaces de hidrógeno utilizando técnicas de espectroscopia», señala Jie Yang, ex científico de SLAC y ahora profesor en la Universidad de Tsinghua en China, quien dirigió el estudio. «La belleza de este experimento es que por primera vez pudimos observar directamente cómo se mueven estas moléculas».

Una ventana sobre el agua

Los investigadores esperan utilizar este método para obtener más información sobre la naturaleza cuántica de los enlaces de hidrógeno y el papel que desempeñan en las extrañas propiedades del agua, así como el papel clave que juegan estas propiedades en muchos procesos químicos y biológicos.

«Esto realmente ha abierto una nueva ventana para estudiar el agua», indica Xijie Wang, colaborador del estudio e investigador del SLAC. «Ahora que finalmente podemos ver el movimiento de los enlaces de hidrógeno, nos gustaría conectar esos movimientos con una imagen más amplia, lo que podría arrojar luz sobre cómo el agua condujo al origen y supervivencia de la vida en la Tierra e informar el desarrollo de métodos de energía renovable».

COMENTARIOS

¿Pero y las imágenes de las moléculas que se tomaron con la cámara de electrones? Me hubiera gustado verlas, ya que están tomadas. Lo que más me impresiona de esta noticia, no es que los átomos de hidrógeno tiren de las moléculas vecinas al vibrar excitados por el láser, porque ya conocíamos lo que es la fantástica red de puentes de hidrógeno que tiene el agua. Lo alucinante es que podamos ver las moleculitas de agua con este invento. 

El sueño de Demócrito y de Dalton, sí, pero también y más, el del Tales de Mileto, que pensaba que todo era agua. ¡Cuánto le hubiera gustado ver esas imágenes! Es que el agua es la leche xD -valga el oxímoron o antítesis-.

Es un líquido absolutamente maravilloso, y parece hecho a medida para que se desarrolle la vida: la propiedad de que el hielo flote para que la vida subacuática no muera, la regulación del clima por su gran capacidad calorífica, su tensión superficial que permite caminar por encima a los insectos, su capacidad como disolvente y como seno para infinitas reacciones químicas que sin el agua no son nada… 

Desde luego, la Tierra y nuestra biosfera están llenas de joyitas que parece imposible que se hayan dado por casualidad a partir de un estallido primigenio, a pesar de que conozcamos grosso modo los mecanismos de formación de todo. Lo increíble de que una molécula se pueda replicar, que eso es pura fantasía hecha realidad,…

Y si nos vamos atmósfera hacia arriba, la casualidad de que el periodo de rotación lunar sea clavado al de su traslación para que nos muestre siempre la misma cara, el que el tamaño aparente de Sol y Luna coincidan y produzca unos eclipses perfectos llenos de belleza, el que el valor de las constantes universales sea justo el que debe ser hasta el orden de muchos decimales para que el Universo pueda existir, las fantásticas leyes de la física, química y matemáticas, que son vías ideales para que se produzca todo, el ingeniosísimo mecanismo de la selección natural,… Casualidades.

En fin, que cuando tengamos sed y tomemos agua fresquita de la nevera, le digamos guapa antes de besarla para beber.

https://www.abc.es/ciencia/abci-extranas-propiedades-agua-explicadas-observar-primera-tiron-cuantico-202108260053_noticia.html

El bilingüisme mata

Segons el mite del bilingüisme la relació entre català i espanyol podria ser harmoniosa, estable, inamovible, perquè els drets lingüístics de cap ciutadà fossin vulnerats.

Defensar el bilingüisme com a model polític per a una societat implica no voler acceptar la vertadera situació, és a dir, que una llengua escanya l’altra fins a destruir-la.

Amb bona voluntat i proclames democràtiques els éssers humans no canviarem la naturalesa jeràrquica i assassina que s’estableix de manera espontània i irreversible entre dues llengües en contacte. 

https://www.elnacional.cat/ca/opinio/jordi-galves-bilinguisme-mata_655409_102.html

UNICEF retira informe controvertido

WASHINGTON, D.C., mayo 21 (C-Fam) UNICEF retiró un informe controvertido de su página web, y cuando reapareció días mas tarde, estaba cuidadosamente editado. El informe había afirmado que a los niños no les afecta ver material con sexo explicito.

El informe «Herramientas de seguridad en la era digital y derechos de los niños en la red» del Fondo de Naciones Unidas para la Infancia (UNICEF) concluía que la pornografía no siempre tiene que ser dañina para los niños. El informe sugería que los niños podrían acceder a material sexualmente explicito de acuerdo con su edad y madurez y que los niños tienen como derecho humano el acceder a la pornografía online y como educación sexual.

Poco después de que Friday Fax reportase esto último, UNICEF quitó el informe de su página web solo para volver a publicar un informe estratégicamente editado que borra las frases citadas por Friday Fax, pero que retiene las mismas posiciones que el informe original.

La portavoz de UNICEF Najwa Mekki dijo a Friday Fax «la posición de UNICEF es inequívoca: ningún niño debería verse expuesto online a contenido dañino». Pero Mekki no comentaría si UNICEF cree que la pornografía es dañina para los niños.

UNICEF también declinó comentar las circunstancias que condujeron a quitar el informe de su página web.

Christine Gleichert, «Deputy Administrator for Public Affairs at USAID», dijo a Friday Fax «La Agencia US para el desarrollo internacional (USAID) se toma muy seriamente los asuntos como la seguridad en internet y salvaguardia de los niños de los contenidos dañinos en internet incluyendo la pornografía». USAF es la mayor contribuidora económica del mundo a UNICEF.

La respuesta a USAD de UNICEF fue «que la posición inequívoca de la organización es que ningún niño debería ser expuesto a contenido dañino online» de nuevo sin dejar claro que la pornografía podría ser dañino para los niños.

El informe de UNICEF sugiere que los niños no son dañados por ver material explícitamente sexual. Esta conclusión se basa en un estudio reciente de la Unión Europea que encuestó los hábitos online de niños y encontró que algunos niños se sentían felices al ver imágenes sexualmente explicitas.

El informe de UNICEF incluso asegura que no todos los contenidos sexualmente explícitos pueden ser tachados de pornografía. «El informe propone una escala para ayudar a clasificar que pornografía sería adecuada de ver para niños de «diferentes grupos de edad».

El informe de UNICEF propone que «las diferencias entre los niveles individuales de madurez y capacidades desarrolladas jugarían un papel» al crear un sistema «edad-ratio» para regular el acceso del niño a contenidos sexualmente explícitos.

El objeto de dicha escala, de acuerdo con el informe es, ostensiblemente, evitar el infringir los derechos del niño a acceder a material sexualmente explicito beneficioso tales como información sexual y de salud reproductiva incluyendo fuentes para la educación LGTBI.

El informe de UNICEF admite que algunas investigaciones demuestran que el acceso a pornografía a una edad infantil está ligado a ciertos «resultados negativos» pero esa «evidencia sugiere que esa exposición del niño a un cierto grado de riesgo… les ayuda a hacerse resilientes.»

El informe implica que determinar lo que es dañino para los niños requiere sopesar cuidadosamente su derecho «a ser protegido online de la explotación y abuso sexual y de la violencia» con «sus derechos a la intimidad, libertad de expresión,…y acceso a la información».

El poble espanyol

“La posició que mantenen aquests quatre partits pel que fa a Catalunya és la mateixa: negar-li qualsevol condició o característica nacional al nostre poble”

Què pensa avui l’anomenat poble espanyol sobre Catalunya? Ho podem saber? Com que no podem preguntar-los-hi un per un, només hi ha una única manera d’esbrinar-ho i és a través del seu capteniment electoral. Què i a qui voten?

Dels tres-cents cinquanta diputats que configuren el congrés dels diputats, dos-cents seixanta- nou formen part del PSOE, PP, Vox i Ciudadanos. Estem parlant de més tres quartes parts del total de l’hemicicle. La posició que mantenen aquests quatre partits pel que fa a Catalunya és la mateixa: negar-li qualsevol condició o característica nacional al nostre poble. Ho manifestin o no, ens consideren “tierra conquistada”. Uns ho diran més alt que uns altres, però al capdavall, tots ells actuen de la mateixa manera. No trobareu cap diferència entre les paraules d’un socialista com Garcia Paje, una popular com Ayuso, una “ciutadana” com Arrimadas o un energumen de Vox quan es tracta de parlar sobre nosaltres. Tots desprenen un odi malaltís contra tot allò que signifiqui, no la independència, sinó simplement una catalanitat una mica acusada. Faran mans i mànigues per reduïr-nos a una Rioja qualsevol.

Per poder fer efectiu el seu objectiu, no tenen cap mania. Ens acusen de nazis o supremacistes perquè del que es tracta és d’aconseguir un clima col.lectiu entre la seva gent on, aquells catalans que no volem ser espanyols, esdevinguem uns éssers miserables que mereixen desaparèixer. Criminalitzar i fer detestable a la víctima aplana el camí per agredir-la impunement. Tot plegat té una base històrica, però també es producte d’un pla que tenen ben pactat entre tots ells.

Als catalans, generalment, aquestes coses e ens semblen exageracions. No hem aprés a discernir la mentalitat de l’ocupant. Possiblement una de les poques vegades que li vam veure les orelles al llop, fou durant les setmanes prèvies al primer d’octubre del 2017 quan la població espanyola va sortir al carrer per acomiadar als seus “soldats” amb el famós crit “a por ellos!”. Però després ja s’han encarregat els polítics independentistes de casa de desdramatitzar el fet, tot fent responsable exclusivament a l’estat espanyol. És la manera que tenen de mirar cap a una banda i no voler anar al fons del problema.

Ens costa assumir que som objecte d’odi. No ens sentim encara prou vexats, menyspreats o mortificats. És clar, com que a Catalunya guanyen partits polítics que afirmen que el seu ideari és “amor”, ens costarà que arribem a sentir aquestes coses. Sempre ha fet molt de mal a la política catalana l’estil capellanesc.

Remuntar aquesta situació significa implementar un estil i un to rotund en les nostres aspiracions. La política d’alliberament nacional l’hem de contemplar com un combat. O ells o nosaltres. Sense oblidar que, qui dóna primer, dóna dos cops. No és cap conflicte, és una guerra que ens han declarat per gosar dir que volem la llibertat de la pàtria. Assumir aquest escenari és l’únic camí que ens pot dur a la victòria.

El secret del sistema informàtic de l’1-O encara desespera Espanya

Un atestat de la Guàrdia Civil mostra l’institut armat resignat a no esbrinar com va funcionar la xarxa que van intentar rebentar

Una mesa electoral amb l'aplicació de vot encesa durant el Primer d'Octubre/ACN

Les urnes i el cens universal van ser dues de les victòries del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 sobre la independència de Catalunya, ara fa just quatre anys. Dos elements que van sobreviure sobradament a la conjura dels poders de l’Estat per impedir la celebració del referèndum. Tant és així que quatre anys després, malgrat una llarguíssima instrucció en diverses instàncies judicials –hi ha causes que encara s’arrosseguen–, algunes de tan poderoses com el Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional, no s’ha pogut determinar ni com es va muntar ni qui en va ser el responsable. De fet, tant les urnes com el sistema informàtic van passar absolutament desapercebuts en el judici del Procés a la sala penal que comandava Manuel Marchena. I la Guàrdia Civil admet que encara no se n’ha sortit.

El sistema informàtic del referèndum va ser el primer gran operatiu de ciberdefensa de la Generalitat de Catalunya, al marge i contra l’Estat. “Una primera DUI del control de l’Estat”, apunten fonts dels participants. “Van tenir el control del territori informàtic”, comparen les mateixes fonts.

De fet, només hi ha un informe sumarial sobre la xarxa informàtica del referèndum. És l’informe número 2018-005605-188, que signa la Prefectura de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil. Un atestat, al qual ha tingut accés El Món, que inclou més d’una quinzena d’investigats i testimonis així com la intervenció de totes les seves comunicacions. Un total de 123 pàgines on s’admet que no han pogut determinar totes les persones implicades en l’articulació del sistema informàtic de l’1 d’octubre.

Un dossier on també s’accepta amb resignació que no s’ha pogut acreditar la despesa pública en la famosa web del referèndum. I, en tercer terme, s’hi reconeix que només han identificat alts càrrecs del Govern que d’alguna manera o altra tenien una relació amb la web per aportar-hi continguts o comprar altres dominis per, suposadament, escapar de l’escomesa policial. 

Fins i tot, els agents L75733Z i H91607F, que signen l’informe, fallen en intentar radiografiar els responsables de la xarxa informàtica de l’1-O. Només poden saber que el set de setembre del 2017 es va activar la web gràcies a “subjectes radicats a Londres” que mai s’han identificat. L’anàlisi de la policia judicial és que els responsables de la Generalitat van preparar tot l’entramat per a quan s’aprovés la llei del Referèndum i que després van externalitzar la gestió de la xarxa informàtica per al referèndum. Una estratègia per defugir l’escomesa policial.

L'informe de la Guàrdia Civil
L’informe de la Guàrdia Civil sobre el sistema informàtic del referèndum/QS

En aquesta línia, és interessant el relat del dia del referèndum i dels dies anteriors que va fer l’actual vicepresident i conseller de Territori i Polítiques Digitals i aleshores Secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital, Jordi Puigneró. En el llibre El 5è poder (La Campana, 2020), l’ara conseller relata les 29 entrades i escorcolls de la Guàrdia Civil al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, el CTTI.

En concret, fa esment a l’escorcoll del dissabte 30 de setembre que la Guàrdia Civil i membres del Centre Nacional d’Intel·ligència quan l’institut armat va ocupar, literalment, la seu ubicada a l’Hospitalet del Llobregat, perquè estaven convençuts que era el centre neuràlgic del sistema de control de la votació per la independència. A aquest balanç, cal afegir-hi el tancament de webs de l’ANC i d’Òmnium.

L’ordre que tenien era “apagar tots els sistemes informàtics sospitosos de ser utilitzats per al referèndum i de prendre el control sobre les xarxes de comunicacions del Govern”. De fet, en van apagar una trentena i un total de fins a 130 serveis de la Generalitat es van veure afectats, trastocats o suspesos per l’actuació policial. Mariano Rajoy va assegurar poques hores després que “havien desarticulat el xiringuito informàtic del referèndum”. La sensació de l’ara conseller és que “no havien previst que a primera hora es posaria en marxa el cens universal”. Aquest sistema va desmuntar el pla i va obligar a la Guàrdia Civil a fer mans i mànigues per intentar bloquejar la votació.

Fins i tot tallant la xarxa d’internet en algun centre de votació, al capdavall no tenien prou capacitat per bloquejar totes les IPs i els servidors que s’utilitzaven per gestionar el cens”, expliquen a El Món fonts que treballaven al CTTI durant el Primer d’Octubre i que corroboren la versió del vicepresident Puigneró. “A banda, l’encesa de la rotació de servidors també feia anar de corcoll els atacants perquè, un cop es bloquejava una IP, se’n recuperava una d’anterior o se’n prenia una de nova”, recorden les mateixes fonts. 

Així mateix, voluntaris que van participar en l’operació admeten que van posar en marxa tallafocs per evitar “rastrejos” que va funcionar perfectament. La pressió que rebien els informàtics de l’Estat per aturar les votacions feia remetre les IPs que s’utilitzaven a fòrums com Forocoches perquè hi enviessin peticions i col·lapessin la gestió del cens.

La seu del CTTI
La seu del CTTI

En el llibre de Puigneró es transcriu una conversa entre el cap de l’operatiu de la Guàrdia Civil al CTTI i el seu comandament a Madrid: “Cap a les deu del matí els nervis entre els comandaments de la Guàrdia Civil i el CNI congregats en una de les sales del CTTI eren ben palpables. Una tensió i un silenci que es va veure de sobte pertorbat pel so d’una melodia molt popular entre els militars de la Legión Española: El novio de la muerte. Efectivament, estava sonant el mòbil del cap de l’operatiu de la Guàrdia Civil. La trucada era de Madrid. I els crits de l’esbroncada des de l’altre cantó de la línia se sentien perfectament: “¡Antonio que están votando, coño!”. Tota una metàfora d’un dels secrets que encara es mantenen vius, com es va fer i com es va controlar el sistema inform`àtic del Primer d’Octubre.

L’informe de la Guàrdia Civil és concloent en el sentit que admet, no sense resignació, que el sistema informàtic va resistir el setge digital de l’Estat. Si fa o no fa, com el sistema de comunicació de Tsunami Democràtic o Anonymus Catalunya, objecte d’investigació per part de l’Audiència Nacional, amb una causa per terrorisme, i dels millors especialistes de ciberintel·ligència i ciberseguretat del món.

Només cal recordar que aquests perfils van ser analitzats i estudiats a les XIII Jornades STIC del Centre Criptològic Nacional, el braç de la ciberdefensa i ciberseguretat del Centre Nacional d’Intel·ligència, l’any 2019. Amb el títol, Comunidad y Confianza, bases de nuestra ciberseguridad, el conclave és el més important del sector a tot l’Estat i va reunir més de 3.800 experts. En l’intens programa del simposi, l’obsessió amb la guerra informativa sobre el Procés va ser constant, fins al punt que perfils a les xarxes de mobilització independentista van ser analitzats amb profunditat com a “fenòmens que en la ciberintel·ligència s’han de tenir presents“.