Category Archives: Sanitat

¿Puc contagiar-me de covid tot i haver-me vacunat?

Set mesos després que comencés la campanya de vacunació ja es veuen els efectes protectors de la vacuna. Ara bé, ¿funcionen igual les vacunes per a tothom? ¿És possible contagiar-se quan ja s’està vacunat? ¿Les vacunes prevenen les infeccions o només protegeixen davant la malaltia greu?

Cua per accedir a la vacunació mòbil a l’Arc del Triomf. CRISTINA CALDERER

La vacuna és excel·lent per protegir de la malaltia greu però sempre que se n’hagi rebut la segona dosi

Prevenir la infecció i prevenir la malaltia són coses diferents. Les vacunes van ser creades i assajades per evitar la malaltia, i la seva inoculació s’associa a la disminució de la càrrega viral i de la capacitat de transmissió, però això no significa que pugui aturar les noves infeccions.

Descobreixen un nou coronavirus que prové dels gossos

Cal més investigació per saber si es pot transmetre entre persones i si causa alguna malaltia als humans

Els coronavirus es van descobrir als anys 20 del segle passat en mamífers i ocells, però als anys 60 es va veure que també eren capaços de reproduir-se en humans. Fins a principis del segle XXI eren coneguts sobretot per causar infeccions respiratòries lleus. L’epidèmia de SARS del 2003 va fer saltar les alarmes: no tan sols comportaven refredats, sinó que també podien arribar a causar malalties greus i fins i tot la mort. Pitjor encara: s’escampaven tan ràpidament que podien convertir-se en pandèmies. Aquesta previsió es va confirmar setze anys després, amb l’entrada en escena del SARS-CoV-2, de moment el més perillós de tots. Però la família continua creixent: el nou membre és un coronavirus que, inesperadament, ha saltat dels gossos als humans i que encara no sabem quins efectes té.

Els coronavirus són microbis amb forma de pilota plena de punxes, una mena d’eriçons microscòpics. La seva composició, com la de tots els virus, és simple: més o menys una dotzena de gens embolcallats amb una càpsula de greixos i proteïnes. Tot plegat té una mida mil vegades més petita que l’amplada d’un cabell. Actualment se n’han descrit unes quantes desenes, tot i que només se’n coneixen set que ens facin emmalaltir: a part del SARS-CoV, el SARS-CoV-2 i el MERS-CoV, que donen quadres respiratoris greus ( SARS, covid-19 i MERS, respectivament), els altres quatre són responsables d’un bon nombre de refredats comuns.

Una nova ruta dels coronavirus

L’origen d’aquests coronavirus és el ratpenat (menys dos, que venen dels rosegadors), però normalment els virus arriben als humans passant abans per un intermediari, com el camell en el cas de la MERS. En alguns casos, com per exemple el covid-19, aquest segon animal encara és desconegut. Fa unes setmanes es va publicar un estudi en què es descrivia per primer cop un coronavirus que havia saltat dels gossos a les persones, una ruta que es pensava que no era possible.

El descobriment el va fer l’equip del doctor Gregory Gray, catedràtic de medicina de la Duke University, que va desenvolupar un test genèric per detectar qualsevol coronavirus. A diferència de les eines que es fan servir per diagnosticar el covid-19 (com la PCR o els tests d’antígens), que només en detecten un tipus concret, la prova del doctor Gray està dissenyada per reconèixer una estructura comuna de tots els coronavirus, fins i tot dels que encara no es coneixen. Si més no en teoria. Per comprovar si la prova funcionava, els científics van analitzar mostres de pacients d’un hospital de Malàisia, obtingudes entre el 2017 i el 2018 a partir de frotis nasals semblants als que es fan per diagnosticar el covid-19. Esperaven que amb un sol test universal serien capaços d’identificar els microbis habituals que solen tenir les persones ingressades amb infeccions respiratòries.

Un nou coronavirus

Però segons l’article que han publicat recentment a la revista Clinical Infectious Diseases, la prova va trobar un coronavirus que ningú s’esperava. El van detectar sobretot en nens hospitalitzats amb pneumònia, i el percentatge d’afectats era força alt per a un virus desconegut: fins a un 3% dels malalts el presentaven. Com que la troballa era sorprenent, van demanar a altres laboratoris experts en el tema que també analitzessin les mostres amb tècniques diferents. Els resultats van confirmar que havien descobert un coronavirus que no tan sols no s’havia aïllat abans en humans, sinó que normalment circulava entre els gossos.

A continuació van fer anàlisis genètiques del virus i van veure-hi trets que suggerien que havia passat també per gats i porcs. Però, malgrat tot, la conclusió va ser que havia saltat directament dels gossos als humans. L’explicació podria ser que aquest coronovirus ha adquirit una mutació que no es veu en els dels gossos però sí en els dels humans (concretament en el SARS-CoV i el SARS-Cov-2). Això li podria haver proporcionat l’habilitat per sobreviure dins el cos humà, cosa que abans no podia fer. Els pacients probablement l’haurien adquirit pel contacte directe amb mascotes infectades, tot i que no se sap amb quina freqüència pot passar una cosa així.

Sense motius d’alarma

Fins ara no s’havia vist que les mascotes poguessin ser ni l’origen ni els intermediaris d’aquesta mena de virus, però això no hauria de ser encara motiu d’alarma. Que aquest coronavirus es trobés en pacients que tenien pneumònia tampoc vol dir que la causés. Podria ser una infecció addicional, i que només hi contribuís amb símptomes lleus. Calen més experiments per saber si té la capacitat de fer emmalaltir els humans. A més, tampoc s’ha vist que pugui saltar de persona a persona, que és la capacitat clau per causar brots, epidèmies o fins i tot pandèmies.

L’estudi és important perquè ens diu que, a partir d’ara, caldrà tenir present que els coronavirus també poden venir d’altres hostes, a part dels habituals. Per controlar futurs brots, d’aquest o d’altres membres de la família, s’haurà d’ampliar la vigilància a més espècies per detectar noves zoonosis (les malalties que provenen de microbis dels animals) abans que no causin problemes seriosos a escala mundial.

Salvador Macip és investigador de la Universitat de Leicester i la UOC

https://www.ara.cat/ciencia-tecnologia/descobreixen-nou-coronavirus-prove-dels-gossos_1_4017530.html

El colesterol bo no sempre és saludable, segons un estudi liderat per l’Hospital del Mar

L’estudi demostra que les persones amb partícules de colesterol bo tenen menys risc d’infart de miocardi només si són petites, i això obre la porta a dissenyar nous fàrmacs.

Imatge creada per ordinador de partícules de colesterol a la sang
Imatge creada per ordinador de partícules de colesterol a la sang
(Tlecoatl Zyanya/Wikimedia Commons)

El colesterol HDL o d’alta densitat, el colesterol bo, redueix el risc de malalties cardiovasculars, però només si es presenta en partícules petites.

Això és el que acaba de demostrar un estudi liderat per l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) en què també han participat, entre d’altres, investigadors de l’Hospital Clínic-IDIBAPS, de l’IDIBELL i de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

L’estudi s’ha publicat a la revista Metabolism Clinical and Experimental.

Encara que parlem de colesterol bo i dolent, de colesterol només n’hi ha un tipus. El que diferencia l’un de l’altre són les proteïnes a què va unit i que el transporten per la sang.

Així, el bo (HDL) va unit a proteïnes d’alta densitat. Això fa que el transportin amb més eficàcia fins al fetge perquè sigui eliminat i no es dipositi a les parets de les artèries.

En canvi, el dolent (LDL) va unit a proteïnes de baixa densitat i és més fàcil que, en comptes de circular amb prou força pel torrent sanguini, s’adhereixi a les parets de les artèries.

Per això, l’HDL s’associa a un menor risc de presentar malalties cardiovasculars, i l’LDL, per contra, a un augment del risc cardiovascular.


La influència de la genètica

Podríem pensar que, en conseqüència, si els fàrmacs que redueixen el colesterol dolent també disminueixen el risc cardiovascular, com s’ha demostrat, els que augmenten el colesterol bo haurien de ser eficaços per evitar malalties cardiovasculars.

Però això no és així i en aquest estudi els investigadors n’han demostrat la raó. Han analitzat les característiques genètiques que determinen la grandària de les partícules de colesterol bo i posteriorment han estudiat la seva relació amb el risc de presentar un infart de miocardi.

Van observar que la genètica que afavoreix unes partícules grans de colesterol bo va lligada a un increment del risc d’infart. En canvi, les característiques genètiques associades a partícules petites de colesterol bo es relacionaven amb un menor risc d’infart.

Així ho explica l’investigador principal de l’estudi, Roberto Elosua, coordinador del Grup de Recerca en Epidemiologia i Genètica Cardiovascular de l’IMIM-Hospital del Mar i de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC):

“Hi ha una relació causal positiva entre la grandària de les partícules de l’HDL colesterol i el risc d’infart; per tant, hem d’aconseguir incrementar els nivells de colesterol bo en sang, però sempre en partícules petites.”


A la recerca de nous fàrmacs

Per tant, no n’hi ha prou d’incrementar el colesterol bo, sinó que s’ha de presentar en partícules petites, com explica Álvaro Hernáez, investigador de l’IDIBAPS:

“Si hem de fer alguna cosa amb l’HDL és incrementar el nombre de partícules petites, que són les que fan de manera adequada la funció d’eliminar el colesterol, les que realment el traslladen al fetge per a la seva eliminació i no permeten que s’acumuli a les artèries i provoqui malalties cardiovasculars.”

Ara cal buscar un tipus de fàrmacs, que no existeixen, que incrementin els nivells de colesterol bo i redueixin el risc de presentar malalties cardiovasculars, com explica Albert Prats, investigador del Grup de Recerca en Epidemiologia i Genètica Cardiovascular de l’IMIM-Hospital del Mar i primer signant del treball:

“Aquest estudi posa en relleu noves i potencials dianes terapèutiques en el camp de les malalties cardiovasculars, com ara diversos gens relacionats amb els aspectes qualitatius de les partícules d’HDL, que poden contribuir a la prevenció cardiovascular.”

En aquest treball també hi han participat investigadors dels Centres d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV), d’Obesitat i Nutrició (CIBEROBN) i d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP) i de l’Hospital Clínic Universitari de Saragossa.

https://www.ccma.cat/324/el-colesterol-bo-no-sempre-es-saludable-segons-un-estudi-liderat-per-lhospital-del-mar/noticia/3079854/

https://www.parcdesalutmar.cat/ca/noticies/view.php?ID=11076

Les granges de visons són una bomba de rellotgeria

La Vanguardia · 26 Nov 2020

Albert Bosch president de la Sociedad Española de Virología. Tinc 69 anys i vull continuar investigant. Vaig néixer a Barcelona. Soc catedràtic de Microbiologia de la UB. Soc especialista en virus entèrics, com el SARS-CoV-2, que excretem: el meu laboratori el rastreja en aigües residuals i n’anticipa la prevalença. Casat amb una altra científica: tenim dos fills i dos nets.

Albert Bosch, al seu laboratori.

Vostès poden traçar el virus a les clavegueres? Tot el que s’excreta va a parar a les aigües residuals i si és un virus, es pot traçar; i a més, aquest virus del SARS-CoV-2 s’excreta en quantitats elevades als excrements, fins i tot durant més temps que a les secrecions respiratòries.

I què ens diuen avui les aigües residuals? Que el virus continua circulant, però no augmenta. I durant aquests mesos de pandèmia n’hem fins i tot anticipat l’evolució.

Però es va qüestionar el descobriment que ja hi havia virus a Barcelona el 2019. El cert és que dues PCR fent servir dianes de la regió de la polimerasa del virus ens van sortir clarament positives en una mostra de març del 2019. I ara un estudi a Itàlia ha demostrat la presència d’anticossos contra el SARS-CoV-2 el setembre del 2019.

I què ens estarien revelant? Que el virus circula per Europa des de fa temps, encara que no vam dubtar mai que el seu origen fos a la Xina. I em consta que l’OMS ha demanat a les autoritats xineses que li permetin buscar-lo en mostres clíniques de les seves aigües residuals.

Què més ens diuen les aigües residuals? Que el primer confinament en la primera onada va fer efecte, perquè vam perdre el senyal del virus a les aigües residuals el 25 de maig.

Fins quan va durar aquesta millora? Fins després del pont de Sant Joan, quan la gent va començar a moure’s i vam començar a observar que, un altre cop, augmentava el nivell del virus a les aigües residuals.

Augmenta el nivell de virus amb el fred, la humitat, la pressió atmosfèrica? La temperatura l’afecta: amb més calor i sol es propaga menys i això explicaria la seva menor incidència en països tropicals, com Nigèria, malgrat la gran densitat de població. Per això ara amb el fred hem d’extremar la prudència.

Fins i tot amb vacuna? Una cosa és la vacuna i una altra la vacunació: el que frena el virus no és el descobriment de la vacuna sinó la vacunació. I les primeres vacunes potser no són les millors. Pel que fa a la vacunació ja veurem si es compleixen calendaris perquè hi ha dificultats logístiques. Jo preferia la vacuna de Luis Enjuanes i Isabel Solá.

Per al mercat la millor és la primera. I per a la vacunació cal comptar amb factors geopolítics i no només científics. Per això, somio amb liquidar aviat la pòlio. Va ser una de les primeres pandèmies contra la qual vaig lluitar aquí i era terrible. Va destrossar moltes vides.

Per què encara no està eradicada? Continua present al Pakistan, Afganistan… Per factors geopolítics? Que demostren als antivacunes el seu error: les vacunes eradiquen malalties. Jo sempre he treballat amb virus entèrics (aparell digestiu) que s’excreten als excrements que van a parar a les aigües residuals, com el de la pòlio.

La vacuna de la pòlio és la del terròs de sucre? Aquesta és l’atenuada, que va eradicar la pòlio a Espanya. A l’Afganistan i al Pakistan continua sense erradicar-se per un problema bèl·lic. La captura i execució de Bin Laden es va fer gràcies a les mostres de sang de nens en qui es comprovava l’efecte de la vacuna.

Com? Era un programa promogut pel CDC (Center for Disease Control) d’Atlanta per eradicar la pòlio. Als EUA es va ordenar aquesta prospecció genètica en secret a la recerca de parentius amb Bin Laden amb l’excusa del seguiment de vacunació de pòlio i hepatitis. I seguint el seu rastre genètic el van localitzar.

I avui es vengen frenant la vacunació? Els islamistes han convertit en dianes els sanitaris vacunadors i per això és allà on encara resisteix l’última bossa de pòlio del món.

El preocupen les granges de visons? Són una bomba de rellotgeria, perquè aquests visons porten un virus amb mutacions de la soca humana, i sempre que un virus salta d’un hoste a una altra espècie –zoonosi– l’adaptació implica mutacions a l’atzar que poden facilitar l’adaptació i fer-lo més infecciós.

I el virus eludiria així la vacuna? Podria ser, i també els tractaments. Així que el sacrifici massiu de visons i l’eliminació de les granges era inajornable.

El que no va aconseguir la Bardot ho aconsegueix el virus. I encara no sabem amb precisió quina espècie ens l’ha transmès.

El virus podria haver estat dissenyat? Al laboratori es poden fer moltes coses però no pots fer màgia. No pots esborrar les proves de la manipulació i en aquest virus no apareixen.

El virus perd virulència amb el temps? El normal en virologia és que els virus vagin atenuant la patogenicitat amb el pas del temps i que augmenti alhora la seva eficiència de transmissió.

El virus que mata molt infecta poc i al revés? No és bon negoci per a un paràsit matar el seu hoste. La seva menor letalitat actual també pot explicar-se pel millor coneixement de la Covid-19, encara que es tracti d’un virus que infecta molts òrgans del cos humà, cosa que en complica el tractament.

Vacuna no és vacunació
Bosch adverteix que entre la vacuna i la vacunació encara ens queda tros. Vegem: les vacunes haurien de protegir de transmetre el virus i no només de contreure’l. I encara no sabem si les anunciades ho fan. Tampoc coneixem els detalls contractuals de la seva venda i distribució, tot i que els contribuents europeus les hem subvencionat amb llarguesa. I cal que es vacunin els països pobres també: no només per generositat, també perquè sinó, no protegirà del tot als altres, ni podrem reprendre el comerç mundial. D’aquí, que els països pròspers hagin de pagar la iniciativa COVAX, que encara necessita 2.000 milions d’euros. I encara en faltaran molts més fins als 35.000 necessaris per vacunar tots els humans. Queda túnel, metge, però ja es veu el final.

Què en sabem del cànnabis? Això és el que ens explica la OMS

noti_que_sabem_cannabis_tw

La OMS ha publicat l’informe “Els efectes en la salut i socials del consum de cànnabis amb finalitats no mèdiques”. L’objectiu és presentar els coneixements actuals sobre els efectes que té el consum de cànnabis recreatiu sobre la salut. 

En general, hi ha menys coneixement sobre els efectes socials i de salut del consum de cànnabis recreatiu que sobre el consum de l’alcohol i del tabac.

1. Què sabem sobre la neurobiologia del consum de cànnabis?

a. Els receptors CB1 (o que responen a THC) es troben àmpliament distribuïts en el cervell, incloent les àrees que controlen l’atenció, la presa de decisions, la motivació i la memòria.

b. Aquests receptors modulen els efectes d’altres sistemes de neurotransmissors.

c. El consum de cànnabis a curt i llarg termini provoca una inhibició d’aquests receptors de manera que poden explicar els efectes del cànnabis sobre la memòria de treball, la planificació i la presa de decisions. També en la velocitat de resposta, la precisió, la coordinació motora, l’estat d’ànim i la cognició.

2. Què sabem sobre l’epidemiologia del consum i la dependència del cànnabis?

El cànnabis és la droga il·lícita més consumida a nivell mundial. El 2013, s’estima que 181.800.000 persones entre 15-64 anys utilitzen cànnabis amb finalitats no mèdiques a nivell mundial (estimacions 128.5-232.1 milions).

a. El consum de cànnabis sembla ser més comú en els països desenvolupats que als països en desenvolupament, encara que, no hi han dades sobre la prevalença del consum en el segon cas.

b. L’edat d’inici del consum de cànnabis en els països desenvolupats és cap a la meitat de l’adolescència.

c. S’observa una tendència amb un alt contingut de THC en les preparacions de cànnabis confiscades als Estats Units i alguns països europeus.

d. La dependència de cànnabis és un conjunt de fenòmens conductuals, cognitius i fisiològics que es desenvolupen després d’un consum repetit de cànnabis. Hi ha alguns indicis que apunten que la prevalença de la dependència de cànnabis va augmentar a tot el món entre l’any 2001 i 2010.

e. Hi ha una increment de demandes de tractament en molts països de renda alta i en alguns d’ingressos baixos i mitjans.

3. Què sabem sobre els efectes a curt termini del consum de cànnabis?

a. L’efecte més clar per a la salut a curt termini en relació a la intoxicació de cànnabis es caracteritza per les alteracions en el nivell de consciència, la cognició, la percepció, l’afecte o el comportament, i altres funcions de resposta psicofisiològiques.

b. Una minoria dels consumidors en etapes inicials del seu consum poden arribar a presentar ansietat, atacs de pànic, al·lucinacions i vòmits. Quan es donen aquests símptomes els usuaris afectats generalment sol·liciten atenció mèdica.

c. Durant la intoxicació la conducció es troba afectada i hi ha un major risc de lesions de trànsit.

d. Hi ha una certa evidència que el consum de cànnabis pot desencadenar problemes coronaris. Informes recents sobre històries mèdiques i estudis de casos suggereixen que fumar cànnabis pot augmentar el risc de malalties coronaries en fumadors joves que tenen un risc d’aquestes malalties relativament baix.

4. Què sabem sobre els efectes a llarg termini dels consumidors habituals de cànnabis?

a. Els consumidors habituals de cànnabis poden desenvolupar una dependència cap a la substància. El risc pot ser al voltant d’1 de cada 10 dels que ha consumit alguna vegada cànnabis, 1 de cada 6 entre els usuaris adolescents, i 1 de cada 3 entre els consumidors diaris.

b. El síndrome d’abstinència de la dependència de cànnabis està ben documentat.

c. L’ evidència revela que, el consum habitual de cànnabis durant l’adolescència s’associa a conseqüències més greus i persistents que el consum habitual durant l’edat adulta.

d. En una sèrie d’estudis prospectius s’observa que hi ha una relació dosi-resposta entre el consum de cànnabis en l’adolescència i el risc de desenvolupar símptomes psicòtics o esquizofrènia.

e. L’associació entre el consum de cànnabis i la psicosi o l’esquizofrènia ha estat reconeguda des de fa més de dues dècades en almenys cinc formes:

i. El cànnabis produeix una gamma completa dels símptomes positius, negatius i cognitius, similars a l’esquizofrènia transitòria en alguns individus sans.

ii. En aquelles persones amb un trastorn psicòtic, el consum de cànnabis pot empitjorar els símptomes, desencadenar recaigudes i tenir conseqüències negatives en el curs de la malaltia.

iii. Amb consums molt alts, els individus vulnerables en la població general poden desenvolupar una malaltia psicòtica que s’associa amb l’edat d’inici del consum, la potència del THC en el cànnabis, la freqüència i durada del consum.

iv. El consum de cànnabis s’associa amb l’aparició precoç de l’esquizofrènia. És probable que l’exposició al cànnabis actuï com una “factor precipitant” que interactuï amb altres factors per desenvolupar l’esquizofrènia o un trastorn psicòtic, però no sigui necessari ni suficient per fer-ho sol. Els símptomes de l’esquizofrènia augmenten amb el consum de cànnabis i la potència. La magnitud dels símptomes s’associa amb la quantitat utilitzada i la freqüència de consum.

v. El consum diari en l’adolescència i l’adultesa primerenca s’associa amb una varietat d’efectes negatius per a la salut i per al funcionament. Aquests inclouen:

1. abandonament precoç dels estudis.
2. discapacitat cognitiva
3. major risc de consum d’altres drogues il·lícites
4. major risc de símptomes depressius
5. augment de les taxes d’ideació i comportament suïcida.

Tot i que, queda per determinar quina d’aquestes associacions són causals.

f. A llarg termini fumar cànnabis produeix els símptomes de la bronquitis crònica i aguda, així com lesions microscòpiques en les cèl·lules de revestiment bronquial, però no sembla produir EPOC.

g. A llarg termini, fumar grans quantitats de cànnabis pot potencialment desencadenar infarts de miocardi i accidents cerebrovasculars en joves consumidors de cànnabis.

h. Fumar cànnabis amb tabac pot augmentar el risc de càncer i altres malalties respiratòries, però ha estat difícil identificar si els fumadors de marihuana tenen un risc més alt, per sobre de la dels fumadors habituals de tabac.

i. Hi ha evidència que suggereix que el càncer testicular està vinculat a fumar cànnabis i aquest vincle potencial s’ha d’investigar més a fons.

5. Què sabem sobre la prevenció i el tractament?

a. Les intervencions preventives basades en l’evidència han de cobrir des de la prevenció universal fins a la selectiva i indicada.

b. La prevenció familiar integral que inclou la formació de les mares i els pares, els nens i la família en el seu conjunt s’ha observat eficaç en la reducció del consum de cànnabis al llarg de la vida i en el consum en el darrer any en els adolescents.

c. Els programes d’habilitats per a la vida que combinen un pla d’estudis de competència social, com els d’enfocaments d’influència social redueixen el consum de cànnabis als 12 mesos de seguiment

d. Els programes socials interactius adreçats als joves vulnerables són eficaços en la reducció del consum de cànnabis en el mes anterior de la intervenció.

e. Una sola sessió d’intervenció psicològica breu de 30-45 minuts augmenta les possibilitats de deixar el consum de cànnabis en aquelles persones que no presenten dependència.

f. Moltes persones amb trastorns de consum de cànnabis abandonen el consum de cànnabis sense tractament.

g. Per a les persones que són dependents de cànnabis, les intervencions familiars són eficaços per als adolescents, i la Teràpia cognitiu conductual, Teràpia motivacional i la Teràpia centrada en la resolució de problemes són eficaces per als adults.

https://www.sortimbcn.cat/noticies/que-sabem-sobre-el-cannabis-segons-la-oms/

https://www.ara.cat/societat/cannabis-marihuana-causa-situacions-salut-mental-indesitjables_0_2551544848.html

https://www.ara.cat/societat/Creixen-urgencies-consum-cannabis-marihuana_0_2551544850.html

La mutación del coronavirus en visones amenaza la vacuna

Una nueva cepa del SARS-CoV-2 altera una proteína clave

La mutación del coronavirus en visones amenaza la vacuna
Un criador de visones sostiene uno de los 17 millones de ejemplares de Dinamarca que serán sacrificados (Henning Bagger / AP)

El Gobierno danés anunció el miércoles que sacrificará a los 17 millones de visones que hay en las granjas del país para prevenir el contagio humano con una variante del coronavirus que podría ser más resistente contra futuras vacunas. Esta medida supone acabar con un sector económico entero, ya que Dinamarca es el principal productor mundial de pieles de visón, y la cría de este mustélido quedará paralizada durante varios años. ¿En qué evidencias se ha basado el Ejecutivo danés para tomar una decisión tan drástica?

Según el informe de valoración de riesgos del Statens Serum Institut (SSI) –el organismo danés que controla las enfermedades infecciosas–, pruebas de laboratorio han mostrado que una nueva cepa del SARS-CoV-2 tiene mutaciones en la llamada proteína de punta, la parte del virus que se adhiere e infecta las células humanas. Las vacunas que se están desarrollando se basan en inducir una respuesta inmunológica contra estas proteínas, por lo que esta nueva variante, al alterar esta proteína clave, podría poner en riesgo la efectividad de las vacunas.

“Durante el proceso de transmisión –primero de humanos a visiones, luego entre animales, y finalmente de visones a humanos– algunas de las cepas han mutado alterando la proteína de punta hasta un nivel que no podemos asegurar que una futura vacuna funcione”, explica a La Vanguardia el virólogo Hans Jørn Kolmos, profesor de la Syddansk Universitet. Según Kolmos, se ha demostrado que los mustélidos son muy susceptibles a este virus porque tienen el mismo tipo de moléculas que los humanos en el tracto respiratorio.

El conocimiento de las autoridades danesas sobre la introducción y las consecuencias de la infección entre visones y humanos se basa principalmente en datos de una parte concreta del país, el norte de la península de Jutlandia, que es donde se concentra el mayor número de granjas de visones. Desde junio se han detectado visones infectados con el virus de Covid-19 en 207 granjas danesas, con una propagación especialmente intensa desde agosto, pese a los esfuerzos de las autoridades para frenarla. Al mismo tiempo, se ha registrado una incidencia creciente entre los ciudadanos de esta región, donde el SSI calcula que aproximadamente la mitad de los contagios se debe a una variante de los visones. Además, no se han encontrado estas variantes en otras zonas del país. Así, el organismo ve probada una “sólida conexión geográfica y temporal” entre las infecciones en las explotaciones y la incidencia entre humanos, y considera que mantener la producción de visones supondría un riesgo para la salud pública.

Las autoridades danesas están preocupadas por una variante específica con varias alteraciones en la proteína de punta, que se ha detectado en 12 personas. Según el SSI, los estudios preliminares sugieren que este virus muestra una menor sensibilidad a los anticuerpos y no se inactiva en la misma medida que en personas infectadas con otras variantes del SARS-CoV-2 no relacionadas con los visones.

“Existe el riesgo de que estas mutaciones empiecen una nueva pandemia paralela a la actual. Nos iríamos deshaciendo del virus tradicional de la Covid-19 con las vacunas, pero se generaría un espacio para la selección de estas variantes que luego se extenderían”, dice Kolmos, que alerta de que Dinamarca podría convertirse en el “nuevo Wuhan”. “No es ninguna exageración. Por este motivo el Gobierno ha reaccionado tan drásticamente”, afirma.

https://www.lavanguardia.com/vida/20201106/49262235138/mutacion-coronavirus-visones-amenaza-vacuna.html

afrontar la ansiedad y el estrés que nos produce la pandemia

Psicólogos y expertos ofrecen consejos para evitar que los períodos de restricciones o el temor a ser contagiado por el virus causen estrés y preocupaciones excesivas que puedan paralizar o aumentar el sufrimiento.

Hallar el equilibro emocional y la serenidad en las relaciones personales es imprescindible para sobreponerse en los momentos de tensión, desánimo o incertidumbre
Hallar el equilibro emocional y la serenidad en las relaciones personales es imprescindible para sobreponerse en los momentos de tensión, desánimo o incertidumbre  (Sònia Pulido)

EN BUSCA DE LA SERENIDAD

La incertidumbre provocada por la pandemia está alumbrando, dicen los expertos, un monstruo con varias cabezas (la salud, el trabajo, los hijos …) que anticipa amenazas reales o imaginarias. ¿Y si pierdo el trabajo?, ¿Y si la covid-19 afecta mi capacidad pulmonar? ¿Y si…? Una situación que motiva que proliferen iniciativas cada vez más efervescentes para mantener la calma. El último grito son los llamados consultores espirituales que comienzan a proliferar en EE.UU. y que mezclan el lenguaje de lo sagrado con el lenguaje de la consultoría de gestión para ofrecer a los teletrabajadores la posibilidad de compartir sus preocupaciones y obtener soporte espiritual.

También se están popularizando calcomanías con la llamada plegaria de la serenidad: “Dios, concédeme la serenidad para aceptar las cosas que no puedo cambiar, el valor para cambiar las cosas que puedo cambiar y la sabiduría para conocer la diferencia”. Según parece, su autor, el teólogo Reinhold Niebuhr, escribió el texto en 1943 para combatir la ansiedad que provocaba la II Guerra Mundial.

Un momento convulso

Pero si los consejeros espirituales norteamericanos forman parte de la parafernalia que ha traído la covid-19, es posible que la frase de Niebuhr encierre una enseñanza provechosa. “Estamos en el momento de más ansiedad generalizada de la historia moderna”, aprecia Francesc Miralles, escritor y periodista especializado en psicología, toda vez que autor de libros como Todo saldrá bien (Cúpula).

En opinión de este experto, el deseo insatisfecho de estabilidad y la dificultad de prever futuro está llevando a lo que los budistas denominan “mente de mono”, esto es, a saltar de pensamiento en pensamiento en función de lo que sucede en el exterior y a caer en la terribilitis, el término que usa el psicólogo Rafael Santandreu para nombrar la tendencia a pensar que todo irá a peor. “En cambio, hay culturas que saben que lo bueno y lo malo que sucede es temporal, por lo que perciben el presente como ver pasar nubes sobre un lienzo blanco”, ejemplifica.

Miralles se ha referido en ocasiones al “zen del asfalto” para dar a entender que es en las ciudades donde más falta hace la tranquilidad. “Lo que podría llamarse el zen del asfalto es una invitación a buscar la paz y la lucidez, en medio de una metrópoli ruidosa”, indica. “Las culturas urbanas son más histéricas, porque son culturas de la inmediatez, donde todo es más cuadriculado. En cambio, las culturas tradicionales contemplan el cambio como parte fundamental de la vida, en tanto están acostumbradas a fluir con el clima y a perder las cosechas por causas meteorológicas, a diferencia de las urbanas, que son más artificiales y, por lo tanto, tienen un deseo permanente de control y de que todo suceda de una determinada manera”, apostilla. Visto así, una posible moraleja es que, pese a la dificultad de la empresa, hay que intentar vivir con la máxima serenidad la pandemia.

Miralles pone como ejemplo al escritor Gaspar Hernández, autor de libros como El oficio de vivir bien (Aguilar) o El silencio, obra con la que ganó el Premio Josep Pla en 2009. “Cuando entrevisté a Gaspar Hernández, me dijo que la pandemia le sorprendió durante el lanzamiento de su nuevo libro, cuando ya tenía un montón de charlas programadas, presentaciones y entrevistas, y que todo se le vino debajo de repente, lo que le sumió en un estado de ansiedad que le llevó a pensar que el libro fracasaría”, relata. “Gaspar me dijo entonces algo interesante: hay que abolir el futuro cuando no lo puedes controlar. Es decir, prohibirse a uno mismo el tiempo futuro y ocuparse solamente del día en curso”, explica.

Posiblemente, alcanzar la serenidad en tiempos de coronavirus se está convirtiendo en una de las piedras filosofales del momento presente, como demuestra la gran producción editorial centrada en conseguir la ataraxia, la palabra que utilizaban los antiguos griegos para tener autodominio sobre los acontecimientos externos, fueran cuales fuesen.

Otro tanto piensa Patricia Ramírez, “una psicóloga de la vida cotidiana” –según se define– autora de libros como Cuenta contigo (Conecta) y, anteriormente, de Educar con serenidad (Grijalbo) o Entrénate para la vida (Espasa), entre otras obras. “Sobre cómo alcanzar la serenidad y combatir la ansiedad, hay libros maravillosos como La trampa de la felicidad (Planeta), de Russ Harris, o Sal de tu mente, entra en tu vida (Desclée De Brouwer), de Steven C. Hayes”, aconseja esta psicóloga.

También a Ramírez el coronavirus le cogió con el pie cambiado. Al respecto, no deja de ser curioso observar cómo están predicando con el ejemplo los propios psicólogos a la hora de poner en práctica durante el coronavirus los consejos que posteriormente ofrecen a sus clientes en la consulta. Porque…¿hay algo bueno en no tener la vida bajo control?

“Yo, por ejemplo, me he reinventado”, contesta Ramírez. “Antes de la pandemia tenía montada mi actividad de puertas afuera, porque había dejado de ver a pacientes y me dedicaba a dar conferencias en empresas, a mis intervenciones en radio y televisión y a la obra de teatro que había montado con Silvia Congost: Diez maneras de cargarte tu relación de pareja. Pero se anuló todo…”, prosigue. “Así que decidí reinventarme y montar una plataforma para impartir talleres virtuales que ha funcionado muy bien, porque ahora llego a Latinoamérica. Asimismo, como no podía abarcar tantos pacientes, he montado una consulta virtual con ocho compañeras. A mi, la falta de control sobre cosas que tenía muy controladas, me ha dado una perspectiva de trabajo distinta”, admite.

Una mujer realiza ejercicios de meditación en la sierra del Montsant, en el interior de las comarcas de Tarragona
Una mujer realiza ejercicios de meditación en la sierra del Montsant, en el interior de las comarcas de Tarragona . Vicenç Llurba

No obstante, si se trata de aconsejar sobre cómo sortear la ansiedad anticipatoria que está provocando el coronavirus por no saber que ocurrirá mañana, los expertos proponen no perder de vista estas estrategias:

1. Contra el desorden exterior, … el orden interior

Cuando reina el desorden exterior, tener un orden interior puede atenuar el desasosiego, recuerda Ramírez. “Se trata de fomentar un orden personal basado en rutinas que den seguridad. Puede tratarse de guardar unos horarios, de tener la casa ordenada o de tirar cosas que sobren, es decir, de que el hogar no sea un caos, porque cuando hay confusión y desorden en el exterior, es necesario un orden interior”, reflexiona.

Poner un poco de orden en casa o planificar ciertas actividades ayuda a centrarse y a combatir mejor el desasosiego
Poner un poco de orden en casa o planificar ciertas actividades ayuda a centrarse y a combatir mejor el desasosiego. Getty Images

2. Mejor no pensar en lo que puede pasar… porque es probable que no pase

“Durante mi vida, he sufrido muchas desgracias que nunca llegaron a suceder”, señaló en su día el escritor norteamericano Mark Twain, autor de libros inolvidables como El príncipe y el mendigo, Un yankee en la corte del rey Arturo, Las aventuras de Tom Sawyer o Las aventuras de Huckleberry Finn. Esta frase de Mark Twain es muy celebrada entre los expertos en psicología por prevenir del peligro de anticipar el futuro. Hay otras sentencias parecidas como, por ejemplo, “Desear lo mejor, recelar lo peor y tomar lo que viniere”, como sugería el pintor francés Eugène Delacroix. Es decir, concurren tantas variables, que aunque exista la tendencia a pensar que el problema aparecerá por un lado, lo más común es que surja por un lugar imprevisto. “Viene a ser algo parecido a lo que dicen los porteros: la pelota nunca acaba entrando por dónde uno había pensado”, recuerda Miralles esbozando un símil futbolístico.

3. Si insiste en pensar que le pasará algo … puede que al final le acabe sucediendo

Hay que mirar de frente a la intranquilidad y cortarle las alas. En opinión de Ramírez, si una persona piensa que acabará contagiándose de coronavirus (o que le sucederá cualquier otra desgracia relacionada con la pandemia…) es más probable que suceda. “El consejo es poner distancia con las cavilaciones negativas, a ser posible con sentido del humor”, sugiere. “Mi recomendación para quienes tienen estos pensamientos es que le digan a su mente: “Qué cansina eres, todo el día anticipándome desgracias, que si pasará esto, que si pasará lo otro. Si no te importa, voy a pensar en otra cosa y luego, si tengo tiempo y me apetece, igual te escucharé otra vez. Ahora no es el momento”, propone. Como pequeña nota a pie de página, hablar solo en voz alta “es sanísimo”, tranquiliza Ramírez, “especialmente si son palabras serenas que ayudan a relacionarse con uno mismo”.

4. Concéntrese en lo que puede controlar… y olvídese de lo que no esté en sus manos

Conviene concentrarse en las cosas que se pueden controlar y no obsesionarse con las que no. “Por ejemplo, si tu hijo va al colegio y en su clase hay un positivo, lo controlable es llevarlo al hospital a que le hagan la PCR, mientras que lo incontrolable es pasarse tres días comiéndose las uñas en espera de saber el resultado. Conviene controlar únicamente lo que está en nuestras manos”, argumenta.

5. Ponerse en lo peor podría servir… pero es mejor dejar vivir el presente

Pensar ocasionalmente en lo peor puede ayudar a amortiguar los miedos. Imaginar alguna vez el peor de los escenarios puede contribuir a que, llegado el momento, no coja por sorpresa y servir para preparar un plan alternativo. Sin embargo, el consejo de Ramírez es no imaginarse ni lo peor ni lo mejor, sino fluir por el presente.

Mark Twain es autor de obras maravillosas que forman parte de la cultura universal y de su boca y de la de sus personajes surgen sentencias llenas de sorpresa y sabiduría
Mark Twain es autor de obras maravillosas que forman parte de la cultura universal y de su boca y de la de sus personajes surgen sentencias llenas de sorpresa y sabiduría.  Archivo


6. La mente no puede cargar con todo… el cuerpo también debe ayudar

Las grandes victorias siempre son psicológicas pero no hay que poner todos los huevos en el cesto de la mente. “Aunque la actitud es muy importante, no hay que volcar todo el peso en la mente, porque no todo el mundo tiene las mismas circunstancias socio-económicas o culturales”, advierte Ramírez. “Creo que es meter mucha presión a la gente decirle que todo se puede solucionar con una actitud positiva”, opina. En resumidas cuentas: no centrarlo todo en la cabeza, sino también ocuparse del cuerpo. Por ejemplo, “llevar una alimentación saludable, practicar actividad física y tener un sueño reparador para que los neurotransmisores relacionados con la relajación y el bienestar puedan regularse”, sugiere esta experta.

7. Mejor que luchar contra las emociones… es dejar que fluyan

Hay que evitar luchar contra aquello que nos irrita. Los psicólogos llaman meta-emoción a la idea de que cada vez que luchamos contra una emoción emanamos otras emociones posteriores. Es decir, “al enfadarnos por la situación que vivimos nos enfadamos al mismo tiempo por estar enfadados, lo que propicia un segundo nivel de malestar”, explica Miralles. En opinión de este experto, no se trata de luchar contra una emoción, sino de dejarla fluir sin aferrarse a ella, para no entrar en un bucle negativo.

8. Observe sus pensamientos con distancia… porque puede que no sean ‘la realidad’

Practicar la meditación formal o…informal. Porque…¿hay otros caminos para mantener la calma que no pasen por la ortodoxia espiritual? Según indica Miralles, un profesor de yoga de Los Angeles, Arthur Jeon, abordó este tema en “Dharma urbano” (Ediciones B). He aquí uno de los consejos de este californiano: “observe sus pensamientos con distancia y no los confunda con la realidad. Así será capaz de distinguir lo neurótico de lo útil”. Otro consejo: “Sea consciente de que cualquier cosa que suceda, buena o mala, cambiará”. Un tercero: “Huya de la idea de que en la ciudad vive amenazado por las personas y las situaciones”. Puesto que la serenidad es un estado mental, Jeon sostiene que “el sufrimiento no lo generan las personas que nos rodean ni el lugar en el que nos encontramos, sino la lectura que hacemos de lo que nos sucede”, anota en su libro. Respecto a la posibilidad de meditar informalmente, Ramírez propone poner los cinco sentidos en una única tarea (y pone de ejemplo “cortar verdura” o “darse una ducha sin pensar en otra cosa que no sea la temperatura del agua y la sensación que produce”) para experimentar el aquí y ahora y no proyectarse hacia el pasado o el futuro

9. Es mejor adaptarse a una situación adversa… que enfrentarse a ella y “romperse”

Ser resiliente. El término está de moda desde hace tiempo. Luis Rojas Marcos, profesor de Psiquiatría en la Universidad de Nueva York, dedicó en su día un libro (Superar la adversidad: el poder de la resiliencia) a este concepto proveniente de la metalurgia que nombra la capacidad de adaptación de un ser vivo frente a un agente perturbador o situación adversa. La segunda acepción del término, según la Real Academia Española, es la capacidad de un material, mecanismo o sistema para recuperar su estado inicial cuando ha cesado la perturbación a la que había estado sometido. Así pues, se trata de adaptarse lo mejor posible a una situación complicada, en lugar de “romperse”.

10. La serenidad no se halla en ninguna parte… pero se encuentra en la búsqueda

Inspirarse en culturas más serenas. La cultura asiática enseña que la mayor o menor gravedad de un acontecimiento reside en la manera de filtrarlo a través la mente, lo que podría explicar que algunas personas se ahoguen en un vaso de agua, mientras otras se sobreponen ante las mismas adversidades. Hace unos años, Lonely Planet impulsó un libro titulado Calm. Secretos para la serenidad a través de las culturas del mundo (GeoPlaneta). Según puede leerse en esta obra, “la serenidad no está en ninguna parte y está en todas. No está en un lugar, está en la búsqueda” y tanto puede encontrarse “renunciando al control del entorno seguro, como cuando uno baila hacia atrás en un tango argentino”, como “dándole un masaje shiatsu a un gato”.

https://www.lavanguardia.com/magazine/experiencias/20201019/33857/terribilitis.html

La Comunitat de Madrid assumeix l’enterrament de 59 persones mortes al no ser reclamades

La Comunitat de Madrid assumeix l'enterrament de 59 persones mortes al no ser reclamades

La Comunitat de Madrid, a través de la seva Conselleria de Justícia, Interior i Víctimes, assumirà l’enterrament dels cossos de 59 persones mortes durant la crisi de la Covid-19 al cementiri Sud de Madrid, conegut com a cementiri de Carabanchel, al no haver sigut reclamades per cap familiar, ha informat el Govern regional en relació amb la informació avançada pel diari ‘El Mundo’.

Des del tancament dels dipòsits provisionals del Palacio de Hielo de Majadahonda i del de Madrid, aquests morts han estat a l’Institut de Medicina Legal (IML), que l’Executiu regional gestiona al barri de Valdebebas, a la capital.

La mort d’aquestes persones es va produir abans del 21 d’abril, en plena pandèmia, i les seves restes van estar en algun dels dipòsits de cadàvers habilitats per la Comunitat de Madrid a causa de l’augment exponencial de la mortalitat i a les dificultats dels serveis funeraris per retirar-los. Aquesta situació va obligar que els efectius del Cos de Bombers de la Comunitat de Madrid i de la Unitat Militar d’Emergències haguessin de ser autoritzats per dur a terme la retirada de morts en hospitals i residències de la regió.

Enrique López, conseller de Justícia, Interior i Víctimes, ha assenyalat que la inhumació d’aquestes 59 persones és una gestió «complexa, pel tràgic i per la història que hi ha darrere de cada una d’elles».

Els cadàvers pertanyen a persones que van morir sense la proximitat d’éssers estimats a causa del protocol de la Covid-19 que va imposar l’autoritat sanitària per evitar contagis entre malalts i familiars, i que, després de morir, van ser enviats a un dels tres dipòsits de cadàvers.

Dels 59 cossos recollits i traslladats als dipòsits provisionals durant la crisi, 40 procedien d’hospitals i 19 de centres residencials. Finalment, passats més de tres mesos, les 59 víctimes que ningú va reclamar i que van quedar ingressades a les cambres de l’IML una vegada enterrades poden descansar.

https://www.elperiodico.cat/ca/madrid/20200722/comunitat-madrid-assumeix-enterrament-morts-8050591

Es confirmen els perjudicis dels disruptors endocrins sobre la salut

Pots|Bots de champú

La prestigiosa revista The Lancet ha publicat fa poc un informe en què es recopila una revisió dels últims informes sobre un tema que preocupa molt la comunitat científica: els disruptors endocrins. Es tracta d’una sèrie de químics, presents en productes industrials i domèstics d’ús comú, des de plàstics d’envasos, mobiliari i roba, fins a antiadherents i revestiments l’exposició de la qual provoca una sèrie d’alteracions hormonals que s’han relacionat amb un risc més important de tenir determinades patologies com l’obesitat, endometriosi, infertilitat, TDAH, síndrome de l’ovari poliquístic o càncer de mama.

Els últims estudis destaquen 17 noves relacions entre certes afeccions mèdiques i els disruptors endocrins, que s’afegeixen a 15 més ja identificades per una recerca conjunta de 2015 dirigida per les Nacions Unides i l’Organització Mundial de la Salut. Per exemple, una de les noves relacions suggereix que el PFAS –una substància química que s’utilitza àmpliament en la fabricació de xampús, productes de neteja, roba i calçat resistent a l’aigua, paelles i olles antiadherents o embolcalls de menjar ràpid–, els bisfenols –utilitzats en l’elaboració de plàstics– i certs pesticides, poden danyar el semen. Altres productes químics utilitzats en els pesticides o els retardants de flames es vinculen també amb problemes de salut relacionats amb el cervell, com la pèrdua del quocient intel·lectual i el trastorn per dèficit d’atenció (TDA).

Pesticida

També demanen que es tinguin clars els costos econòmics derivats dels problemes per a la salut que causa l’exposició a aquests químics amb el pas del temps, perquè d’aquesta manera se’n pugui tenir clar l’impacte. Perquè la veritat és que, en aquest sentit, s’ha avançat poc en els últims anys.

https://www.elnacional.cat/ca/salut/es-confirmen-els-perjudicis-dels-disruptors-endocrins-sobre-la-salut_525054_102.html

China crea los primeros híbridos de cerdo y mono

Por primera vez en la historia de la medicina, un laboratorio ha conseguido crear una quimera de cerdo y mono. ¿El objetivo? Ayudar a desarrollar órganos humanos para trasplantes.

Un equipo de científicos chinos ha llevado a término con éxito -por primera vez- unos lechones inyectados con células madre de mono, lo que lleva a los investigadores un paso más cerca de poder cultivar órganos humanos dentro de animales.

Las quimeras de cerdo-mono, un organismo derivado de dos o más cigotos, o la célula eucariota formada durante la fertilización que contiene ADN esencial, nacieron en el Laboratorio Estatal de Células Madre y Biología Reproductiva de Beijing (China) y parecían normales. Los animales nacieron vivos y sobrevivieron varios días. Sin embargo, a pesar de su fallecimiento, marcan un hito en la carrera por cultivar órganos en laboratorio.

“Este es el primer experimento de quimeras de cerdo-mono a término”, dijo el investigador principal Tang Hai a la revista New Scientist.

Experimento controvertido

A pesar de que los híbridos de cerdo-mono murieron dentro de la primera semana de haber nacido, los investigadores descubrieron que ambos tenían ADN de monos macacos en su corazón, hígado, bazo, pulmón y piel (concretamente macaco cangrejero –Macaca fascicularis-).Pero no se encontraron en otros órganos, como los testículos y los ovarios, debido a la baja tasa de hibridación, dijeron los investigadores.

Fueron criados a partir de más de 4.000 embriones con cinco días que fueron implantados en el útero de una cerda usando la técnica de fecundación in vitro (FIV) para que gestara el embarazo. El equipo modificó genéticamente las células de mono para que produjeran una proteína fluorescente que permitía a los investigadores rastrear las células; estas células modificadas se inyectaron en los embriones de cerdo cinco días después de la fertilización.

De todos los embriones, únicamente diez llegaron a término y lograron nacer vivos. De estos diez, solo dos de ellos tenían células de mono, esto es, “verdaderas” quimeras.

Eso sí, como hemos visto, la tasa de éxito fue significativamente baja ya que nacieron 10 de 4.000 embriones; circunstancia que han aprovechado algunos científicos líderes en células madre para calificar el controvertido experimento de “desalentador”.

Los científicos responsables del experimento afirmaron no tener claro por qué murieron los dos lechones híbridos, pero como los restantes ocho lechones normales que fueron implantados también murieron, creen que se trata de un problema relacionado con el proceso de FIV en vez de por el hecho de haber creado una quimera en laboratorio, pues la FIV conforma un procedimiento notoriamente complicado en los cerdos.

quimera1

Preocupaciones éticas


A pesar de la investigación, algunos miembros de la comunidad científica han advertido contra la creación de quimeras debido a preocupaciones éticas, pues muchos temen que tratándose de células madre (humanas, pues el objetivo es que sirvan de cosechadoras de órganos humanos) puedan acabar en otras partes del animal o incluso en su cerebro, con consecuencias no planeadas.

La investigación parte de un esfuerzo continuo para desarrollar animales, ya sean ovejas o cerdos, que puedan producir órganos humanos que luego podamos cosechar para trasplantes. Las células madre humanas pueden renovarse y regenerarse, lo que las hace potencialmente capaces de generar órganos humanos en mamíferos para un trasplante futuro a través de un proceso llamado xenogénesis. Los ensayos con ratones han sido relativamente satisfactorios en la producción de organismos quiméricos, pero el método es mucho más complejo en humanos por muchas razones (biológicas, éticas…).

Los científicos planean intentarlo nuevamente, aumentando la proporción de células quiméricas (si eso funciona, intentarán crear cerdos que nazcan con un órgano completo compuesto por células de primates). Y creen que sus datos pueden ayudar a otros científicos que trabajan en el mismo campo. “Creemos que este trabajo facilitará el desarrollo de la organogénesis xenogénica al proporcionar una mejor comprensión de los procesos de reconocimiento xenogénico, determinación del destino y la proliferación y diferenciación de células madre de primates durante el desarrollo porcino. Nuestros hallazgos podrían allanar el camino para superar los obstáculos en la reingeniería de órganos heterogéneos y lograr el objetivo final de la reconstrucción de órganos humanos en un animal grande”, concluyen los autores.

Curiosidad: De forma natural, el quimerismo es extremadamente raro en los seres humanos. Existen menos de 100 casos documentados, incluido un informe de 1953 publicado en la revista British Medical Journal en el que se exponía el hallazgo de una mujer con dos tipos de grupo sanguíneo, debido a las células de su hermano gemelo que viven en su organismo.

Referencia: Rui Fu, Dawei Yu, Jilong Ren and Chongyang Li have contributed equally to this work. Domesticated cynomolgus monkey embryonic stem cells allow the generation of neonatal interspecies chimeric pigs. Protein Cell 2019. First Online: 28 November 2019 DOI: https://doi.org/10.1007/s13238-019-00676-8

hhhh

https://www.abc.es/ciencia/abci-crean-laboratorio-chino-hibridos-mono-y-cerdo-201912091850_noticia.html