Category Archives: medecina

Más parejas sexuales y sexo oral disparan las ITS en las jóvenes

Más del 50% de diagnósticos de infecciones de transmisión sexual en mujeres corresponde a menores de 25 años

Las mucosas de los adolescentes son más vulnerables a las infecciones de transmisión sexual según los médicos 
 Otras Fuentes

Los diagnósticos de infecciones de transmisión sexual (ITS) en mujeres crecieron más de un 1000% entre 2012 y 2019. Solo en este último año, se notificaron 16.304 casos a las autoridades sanitarias, la mitad en jóvenes de entre 15 y 24 años. De hecho, ocho de cada diez diagnósticos correspondieron a mujeres de menos de 35 años. 

Estos son algunos de los datos incluidos en el Observatorio Bloom: ITS en mujeres en España, el estudio que ha presentado hoy la plataforma de salud femenina Bloom con el apoyo de Dexeus Mujer y la Fundació Puigvert y en el que se constata el fuerte aumento de las infecciones de transmisión sexual en los últimos años y, en especial, entre los y las jóvenes.

Como muchas de estas infecciones no dan síntomas, los hombres no van al médico

Álvaro VivesAndrólogo, jefe ITS Fundación Puigvert

Las ITS están aumentando y llevamos tiempo avisándolo, y se contabilizan más casos de ITS en mujeres porque hay un infradiagnóstico en hombres, ya que ellas están más acostumbradas a acudir al ginecólogo y por ello se someten a más chequeos de venéreas, mientras que en el caso de los varones, como muchas de estas infecciones no dan síntomas, no van al médico”, explicó Álvaro Vives, jefe de la unidad de ITS de la Fundació Puigvert, durante la presentación del informe. 

En este sentido, la jefa de ginecología de Dexeus Mujer, Alicia Úbeda, apuntó que ellos diagnostican muchas de las infecciones asintomáticas porque aplican un plan de cribado en las mujeres jóvenes que acuden a revisión, tengan o no síntomas, pero también ha crecido el número de pacientes que atienden en la unidad de patología tractogenital.

Las razones

Pero el incremento de ITS entre mujeres no obedece solo a un mayor y mejor diagnóstico de los casos y del funcionamiento de los servicios y registros de epidemiología. Como apuntó Laura Cámara, enfermera especialista en ginecología y obstetricia y sexóloga, también tiene que ver con los cambios en las formas en que nos relacionamos, también desde el punto de vista sexual. 

“Hay un aumento del número de parejas sexuales, de recambios de pareja, y eso significa que nos ponemos más en riesgo y aumentan las posibilidades de relaciones sin protección; además, se han normalizado otras prácticas sexuales más allá del coito, como el sexo oral, para el que nos protegemos menos”, indicó Cámara.

El doctor Vives añadió otros factores que también inciden en el aumento de las infecciones de transmisión sexual, como el hecho de que se viaje más (“y se importan más enfermedades”), el aumento de las prácticas de riesgo con parejas que se contactan por aplicaciones,  o el inicio de las relaciones sexuales a edades más tempranas. “Los adolescentes son más vulnerables a estas infecciones porque sus mucosas no están tan preparadas”, justificó. 

A ello se suma, coincidieron Vives y Úbeda, que los jóvenes no tienen percepción del riesgo que suponen estas enfermedades, ni siquiera el VIH, y se relajan respecto a las prácticas sexuales sin protección. “Sorprende lo que vemos en consulta, porque no es que las mujeres no estén informadas, sino que tienen la sensación de que ellas están por encima de eso, de que eso no va con ellas y que a ellas no les va a pasar, porque a sus amigas no les ha pasado…”, indicó la jefa de Ginecología de Dexeus Mujer.

No es que no tengan información, es que piensan que a ellas eso no les va a pasar

Alicia ÚbedaJefa Ginecología Dexeus Mujer

De hecho, según una encuesta realizada para el Observatorio Bloom entre más de dos mil mujeres cisexuales, trans, queer y personas no binarias, un 23% utiliza el preservativo o algún tipo de barrera para prevenir las ITS, pero el resto sólo prioriza el no quedarse embarazada.  “Tenemos percepción de riesgo ante el embarazo porque sabemos que uno no deseado es un problema duradero, y quizá no hemos transmitido eso mismo con las ITS, que pueden ser un problema para toda la vida”, enfatizó Cámara.

Porque, dejaron claro los especialistas, las consecuencias de padecer una infección de transmisión sexual pueden ser una mera alteración del periodo menstrual o llegar a comprometer la futura fertilidad (también en los hombres), pasando por posibles lesiones en el útero, trompas de falopio y ovarios, y procesos inflamatorios que requieran cirugía o incluso desarrollar un cáncer.

Un ginecólogo atiende a una paciente en una imagen de archivo
Muchas ITS no dan síntomas y se diagnostican gracias a chequeos durante la revisión ginecológica anual a que se somente muchas mujeres   YakobchukOlena | GettyImages

 “En hombres causan cáncer de pene, anal, bucofaringeo…”, alertó Vives, que subrayó la importancia de que los varones también se vacunen del virus del papiloma humano.

Para evitar estos riesgos, el consejo de los especialistas en salud sexual es usar el preservativo lo máximo posible y barreras bucales para practicar sexo oral, así como realizarse chequeos preventivos anual, semestral o trimestralmente en función del número de parejas que se tenga al año.

Las ITS más frecuentes y las que más crecen

Los datos de los sistemas de vigilancia epidemiológica recogidos para el informe Bloom muestran que no todas las infecciones de transmisión sexual crecen de la misma manera. La que más ha aumentado es la gonorrea: un 729% desde 2015, mientras que la sífilis, el linfogranuloma venéreo y la hepatitis C en mujeres han crecido un 129%, 178% y 76%, respectivamente. 
No obstante, la ITS de declaración obligatoria más frecuente y extendida entre las mujeres es la clamidia, a la que corresponden el 65% de los casos diagnosticados en España. Le siguen la ya mencionada gonorrea, con un 15,6% de los casos, el VIH (8%), la sífilis (5,6%), la hepatitis C (3,6%), la hepatitis B (2,3%) y el linfogranuloma venéreo (0.1%). El informe muestra también que, a más edad de las mujeres, menos casos de clamidia y más de sífilis y gonorrea. 
Por otra parte, aunque se sitúe fuera de la lista de las enfermedades de declaración obligatoria, el virus del papiloma humano (VPH) es la ITS más común en toda la población. “Cerca de un 80% de las mujeres se infectará por un tipo de VPH a lo largo de su vida”, según los expertos, siendo la prevalencia mayor entre las más jóvenes. 
Los datos sobre las infecciones de transmisión sexual también muestran diferencias geográficas: donde hay más concentración de población hay más riesgo de contagio, de modo que el mayor número de casos se registra en grandes ciudades y zonas turísticas.

https://www.lavanguardia.com/vida/20220608/8324676/mas-parejas-sexuales-mas-sexo-oral-disparan-its-jovenes.html

Viruela del mono: de Maspalomas a una sauna de Madrid, así se expandió el ‘monekypox’ en España

Los casos mundiales de la viruela del mono siguen aumentando mientras Sanidad trata de determinar el paciente ‘cero’ en España. Esto es todo lo que se conoce sobre la expansión del ‘monkeypox’ en nuestro país.

Imagen de las lesiones en la piel provocadas por la viruela del mono | Efe

La OMS ha informado de un incremento en los casos mundiales de la viruela del mono. Ya son 131 confirmados, mientras que los sospechosos ascienden a 106. Hasta 17 países tienen infectados con la enfermedad, siendo la mayoría de ellos europeos.

En España, los últimos datos de Sanidad mantienen los 20 casos confirmados, con un total de 51 positivos de viruela no humana que todavía tienen que ser analizados.

Por otro lado, la Comunidad de Madrid ha registrado 36 positivos de viruela del mono y asegura que hay otros 40 casos sospechosos mientras estudia el origen de la enfermedad.

Los dos focos en España: Maspalomas y una sauna de Madrid

Fue precisamente el consejero de Sanidad de la región, Enrique Ruiz Escudero, el que aseguró que la cadena de transmisión “parece partir” de la fiesta en Canarias, concretamente del Orgullo Gay que tuvo lugar en Maspalomas.

Así, Maspalomas parece ser el segundo foco español del virus tras el detectado en Madrid, una sauna frecuentada por jóvenes varones de distintas nacionalidades y que ya ha sido cerrada por las autoridades. No obstante, el gobierno canario subraya que es pronto para este tipo de afirmación.

Y es que fuentes del departamento del ejecutivo canario comentan que solo uno de los dos casos de viruela del mono detectados en las islas está vinculado con el Orgullo Gay de Maspalomas y que es posible que este evento, que llegó a congregar más de 80.000 personas, pudiera “contribuir a la expansión del virus”.

Sanidad insiste en que se está realizando un trabajo de vigilancia para establecer los vínculos epidemiológicos entre los casos confirmados, para trazar el origen de la cadena de transmisión y frenar la expansión del ‘monkeypox’.

La otra hipótesis: ¿casos procedentes de Reino Unido?

Otra de las hipótesis que se manejan es que el virus se pudiera haber expandido a través de algún caso de Reino Unido, primer país donde se comenzaron a detectar positivos de la viruela del mono.

Reino Unido y Portugal fueron los primeros países en notificar casos, por lo que existe la posibilidad de que el virus se haya transmitido tras el viaje de alguna persona ya infectada procedente de estos países.

https://www.ondacero.es/noticias/sociedad/viruela-mono-maspalomas-sauna-madrid-asi-expandio-monekypox-espana_20220525628daae9cd1524000107069d.html

Joan Ramon Laporte: “No es pot dir que s’hagi fet una bona gestió de la vacunació”

Joan Ramon Laporte, catedràtic de farmacologia

BARCELONAJoan Ramon Laporte, farmacòleg, és un dels artífexs de la farmacovigilància a Espanya i un dels experts internacionals en farmacoepidemiologia. A banda de posar en marxa els diferents organismes que treballen en aquesta àrea, com el precedent de l’actual Agència Espanyola de Medicaments, ha estat assessor de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i altres institucions internacionals. Dilluns va ser al Congrés de Diputats com a ponent convidat a la comissió d’investigació sobre les vacunes i la seva intervenció, com és habitual en ell, va ser particularment contundent pel que fa a la gestió dels programes de vacunació massiva.

Laporte defensa que la vacuna és un dels instruments que han ajudat a evitar morts, patiment humà i ingressos hospitalaris, tot i que recorda que encara falten estudis que ho certifiquin científicament, i que cal definir millor què s’entén per grups vulnerables o de risc. Malgrat els pocs estudis sòlids existents, considera justificada la decisió que es va fer de “tirar-se a la piscina” i vacunar per evitar més mortalitat, però lamenta la falta de seguiment posterior i que s’insisteixi en discriminar entre vacunats i no vacunats quan en cap cas s’evita la transmissió, com ha quedat palès amb la variant òmicron.

Va fer crítiques molt contundents al Congrés. Va dir que “estem davant d’un experiment que afecta potencialment la totalitat de la ciutadania”.

— Vaig intentar explicar que el debat s’ha centrat més en els procediments que no pas en els resultats, excepte pel que fa a la cobertura vacunal [el percentatge de vacunats], que és més aviat una variant instrumental que ens va bé com a indicador però no per ella mateixa. Que es parli tant del percentatge de vacunació no ens informa de les franges d’edat, per exemple. Potser és més important guanyar uns punts en les franges de més edat que no pas vacunar nens per augmentar el percentatge general. No són tant les vacunes com l’estratègia de vacunació.

Sempre ha dit que la vacunació massiva és un experiment global. S’ha anat massa de pressa?

— No discuteixo que s’hagi anat de pressa, sinó que no s’hagi fet el seguiment adequat i que no s’hagin resolt dubtes raonables que necessiten resposta. Que era un experiment se sabia des del moment que es tractava de vacunes basades en noves plataformes no provades abans.

Quins són aquests dubtes?

— El primer de tots, la durada. Avui veiem que al cap de sis mesos perden eficàcia. També estem veient que davant les noves variants es redueix la protecció. Les vacunes es van dissenyar contra la variant alfa i amb la delta ja no anaven tan bé. Ara estem comprovant que amb l’òmicron sembla que menys o gens. Eviten el contagi? Ja s’ha vist que no. Com a molt, protegeixen la persona vacunada, cosa que ja se sabia d’entrada però que no va evitar posar en funcionament el passaport covid, que és una barbaritat. S’ha discriminat els no vacunats, però també els vacunats. La malaltia es transmet igualment. 

Semblen dubtes més que raonables.

— I el cas és que no s’ha fet gran cosa per resoldre’ls. Sabent, amb estudis de laboratori, que la vacuna no protegia contra l’òmicron, per què es recomanen les terceres dosis?

 Era innecessària?

— Sí per a la població general. Una altra cosa són algunes franges d’edat i grups de risc o vulnerables, en què podria ser recomanable. Ara bé, on són els estudis que ho validen?

Potser és que hi ha interessos creuats?

— S’hi pot especular tant com es vulgui, però amb la pandèmia no s’ha creat res de nou, sinó que s’ha exagerat el que ja existia sobre el funcionament del sistema sanitari i la regulació dels medicaments. 

Es pot parlar de frau?

— Més aviat s’hauria de parlar d’irregularitats. Per exemple, en els resultats d’assaigs clínics en què se sap que hi ha hagut casos de manipulació o s’han amagat efectes adversos greus. 

Diria que s’ha fet una bona gestió?

— En molts aspectes, no. Els mateixos governs que han estat capaços de confinar-nos han deixat en mans de les companyies farmacèutiques les patents en un moment d’emergència global. Em genera una gran sensació de pessimisme.

https://www.ara.cat/societat/salut/no-pot-dir-s-hagi-fet-bona-gestio-vacunacio-laporte_128_4266838.html

Científics xinesos volien infectar ratpenats amb coronavirus fa més de dos anys

Notícia inquietant de la mà d’uns documents fins ara secrets. La Xina tenia intenció de dissenyar genèticament nous coronavirus per fer experiments amb ratpenats vius. Concretament qui tenia intenció de fer-ho és, casualitat o no, l’Institut de Virologia de Wuhan. Per aconseguir-ho va demanar finançament el 2018 als Estats Units, però va ser rebutjat perquè podria “haver posat en risc les comunitats locals”. Aquests són els documents que es van filtrar aquest dimecres, publicats per Drastic i dels que se n’ha fet ressò també La Razón.

La documentació, aportada per un denunciant anònim, correspon a una proposta de subvenció presentada a l’Agència de Projectes d’Investigació Avançada de Defensa (DARPA) el 2018 i que destaca com els investigadors xinesos pretenien alliberar coronavirus a l’aire per infectar ratpenats amb l’objectiu de dur a terme estudis que servissin per lluitar contra malalties que afectessin els humans. La fórmula de fer-ho, però, era demanant finançament internacional.

El mateix diari destaca que els informes recollien que EcoHealth Alliance (un organisme que desenvolupa solucions basades en la ciència per prevenir pandèmies) va treballar amb l’Institut de Virologia de Wuhan per intentar conduir una investigació sobre patògens humans “avançada i perillosa” sobre el coronavirus de ratpenats.

Coronavirus pels ratpenats
El projecte, anomenat DEFUSE, va ser finalment rebutjat per les entitats de crèdit, però segons sembla, podria haver quedat una porta oberta al finançament parcial de la investigació.

Els experts, recull La Razón, havien rebutjat de manera continuada el projecte pel perill que podia suposar. “El projecte podria haver posat en risc comunitats locals”. I a més, subratlla que “l’equip no hauria considerat adequadament els perills de millorar el virus o llençar una vacuna a l’aire”.

Drastic ha afirmat en un comunicat que la proposta de finançament “inclou alguns elements de la investigació que ja són coneguts a través de diversos articles científics” però que mai no s’havien fet públics. Entre ells, la vacunació de ratpenats fent servir el virus en aerosol. Però n’hi ha més, també “altres treballs sobre soques publicades i no publicades que podrien haver produït el SARS-CoV-2”.

Incògnites sobre l’origen del virus
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha subratllat diverses vegades la importància de saber exactament quin és l’origen del coronavirus. Encara hi ha moltes hipòtesis sobre la taula i cap és descartable. Ara, amb aquests papers podria ser que la teoria que fins ara tenia menys força, la que parlava sobre un possible origen del coronavirus en un laboratori, torni a estar sobre la taula. Al seu moment, es va dir que era “improbable”. Caldrà esperar per treure’n conclusions.

https://www.elnacional.cat/ca/salut/cientifics-xinesos-volien-infectar-ratpenats-coronavirus-anys_648752_102.html

¿Puc contagiar-me de covid tot i haver-me vacunat?

Set mesos després que comencés la campanya de vacunació ja es veuen els efectes protectors de la vacuna. Ara bé, ¿funcionen igual les vacunes per a tothom? ¿És possible contagiar-se quan ja s’està vacunat? ¿Les vacunes prevenen les infeccions o només protegeixen davant la malaltia greu?

Cua per accedir a la vacunació mòbil a l’Arc del Triomf. CRISTINA CALDERER

La vacuna és excel·lent per protegir de la malaltia greu però sempre que se n’hagi rebut la segona dosi

Prevenir la infecció i prevenir la malaltia són coses diferents. Les vacunes van ser creades i assajades per evitar la malaltia, i la seva inoculació s’associa a la disminució de la càrrega viral i de la capacitat de transmissió, però això no significa que pugui aturar les noves infeccions.

es pot regular la teràpia gènica amb un interruptor?

La teràpia gènica està considerada la medicina del futur i es preveu que, els pròxims anys, transformi completament el sistema sanitari. Per això, és necessari poder regular la dosi del gen terapèutic. Els fàrmacs tradicionals permeten establir la pauta que cada pacient necessita perquè li faci efecte. Tot i això, “en el cas de la teràpia gènica, la persona es cura amb una sola dosi”, explica Puri Fortes, investigadora del Centre d’ Investigació Mèdica Aplicada ( CIM) de la Universitat de Navarra.

Aquesta teràpia consisteix a utilitzar un virus modificat perquè expressi un gen en concret que, un cop s’introdueix al cos del pacient, infecta la cèl·lula diana on resideix el problema de salut, i comença a produir un fàrmac per solucionar-ho. “Però, és impossible saber si per a cada pacient concret els nivells d’aquest fàrmac són suficients, efectius o tòxics. Es necessiten estratègies per poder pujar o baixar el “volum” del gen i assegurar-nos que el pacient rep la dosi adequada”, diu.

Al costat del seu equip, ha dissenyat un interruptor, que han anomenat Router, que es col·loca al gen terapèutic i permet ajustar-ne el volum, i fins i tot apagar-lo i encendre’l quan sigui necessari.

Els investigadors ja han provat aquest Router en cultius cel·lulars i models animals, i han comprovat que són capaços de modular els nivells d’un gen. Ara pretenen ampliar el nombre de fàrmacs que poden utilitzar per pujar i baixar el volum del gen i el seu primer objectiu és aplicar aquest interruptor en la immunoteràpia del càncer amb cèl·lules CAR- T, que provoca toxicitat en molts pacients, mentre que en altres no acaba de funcionar.

https://www.lavanguardia.com/encatala/20210705/7577770/pot-regular-terapia-genica-amb-interruptor.html

El cibercrim s’acarnissa amb els hospitals

Un historial mèdic val entre 200 i 830 euros a la ‘deep web’: saber de què es posarà malalta la gent són diners

Sense que ningú se n’hagués adonat, Makop es va despertar un diumenge. No va matinar gaire, eren les 9,50 h, però no va importar, perquè la clínica on va aparèixer, CMJL, a Pontevedra, era tancada i els treballadors, a casa. Makop tenia hores per infectar i bloquejar els circuits informàtics. Era el 4 d’abril. A les 8.53 h del dilluns 5, l’empresa que presta serveis informàtics a la clínica va ser alertada del pirateig del sistema: els historials mèdics de 300 pacients estaven bloquejats.

Makop no va necessitar cap túnel. Va entrar a través del correu electrònic d’un treballador que, teletreballant des de casa, va obrir un missatge que semblava del Sergas, el servei gallec de salut. Però no era el Sergas, sinó un virus anomenat Makop. L’havia enviat un grup cibercriminal que amb tota seguretat va demanar un rescat.

El cas va arribar a l’ Agència Espanyola de Protecció de Dades, que fa uns dies ha conclòs que l’empresa tenia prou mesures de seguretat, encara que Makop infectés el sistema i obligués a recompondre (a mà) els historials des del 28 de gener, data de l’última còpia de seguretat. És una pandèmia paral·lela: la dels atacs al sistema sanitari. Ha estat l’objectiu primordial de la ciberdelinqüència en els últims mesos malgrat que els mateixos grups criminals van anunciar quan va esclatar la pandèmia que, per raons morals, no els tocarien. Mentien: els han envestit més que mai.

La clínica gallega no és un cas aïllat, sinó un fenomen mundial de dimensions alarmants. Entre el novembre del 2020 i el gener del 2021, els atacs de ransomware contra el sector sanitari (hospitals, clíniques, ambulatoris, laboratoris, etc.) van créixer un 45%, el doble de l’augment general, segons dades de l’empresa de ciberseguretat Check Point.

La mateixa tendència apunta el web especialitzat Hackmaggedon a la seva anàlisi del primer trimestre del 2021. És el sector més castigat, al davant dels atacs contra els individus, l’administració pública o l’educació. El supera només la categoria calaix de sastre d’“altres indústries”.

“Sempre ha estat en el punt de mira, perquè el robatori de dades mèdiques confidencials és un negoci molt lucratiu”, apunta a aquest diari Jamie MacColl, analista del think tank britànic Royal United Services Institute for Defence and Security Studies. Per l’historial d’un pacient, un de sol, es paguen entre 200 i 830 euros a la deep web , la internet profunda. S’utilitzen per a tota classe de fraus i suplantacions d’identitat.

Però la pandèmia ha convertit la sanitat en presa fàcil per al ransomware . Consisteix a introduir un virus en un sistema informàtic i segrestar-lo , encriptant les dades, i exigir a la víctima el pagament d’un rescat pel codi de desbloqueig. Amb les ucis plenes i el sistema a punt de col·lapsar, qui en pot interrompre l’activitat? La sanitat és més essencial que mai i els hackers ho saben.

Una investigació alerta que als hospitals piratejats la mortalitat creix i perdura dos o tres anys

La tecnologització de la medicina, que permet tants avenços, és una arma de doble cara. “En un hospital tot està connectat: des del software d’història clínica als equips de radiografia, radiologia, etc. Un ciberatac pot obligar a tancar un hospital. Haver de rebutjar ingressos, perquè sense informació no es pot atendre un pacient, o desprogramar intervencions. Que se’t mori algú és difícil, però pots tenir problemes greus, com que et parin una operació, per exemple si et quedes sense imatge radiològica. O que calgui interrompre les químios, que funcionen amb un software molt sofisticat”, enumera el cap d’informàtica d’un gran hospital català. Demana l’anonimat per no atreure els malfactors.

Al setembre, l’Hospital Universitari de Düsseldorf es va veure obligat a tancar les urgències per un atac. Una dona que arribava amb dissecció aòrtica va haver de ser traslladada a un altre centre i va morir. La fiscalia va plantejar acusar d’homicidi els agressors, però va concloure que la mort era inevitable.

Les conseqüències d’un atac perduren en el temps. Una investigació de la Universitat de Vanderbilt ( EUA) del 2019, que va mesurar la qualitat assistencial en hospitals que havien patit atacs, va detectar augments de la mortalitat 30 dies després de l’alta en els dos o tres anys següents, mentre que el temps d’espera per a un electrocardiograma va créixer en alguns casos en més dos minuts.

El cas més sonat, per la seva dimensió, va ser a Irlanda el 14 de maig: tot el sistema sanitari públic va ser atacat. Un mes i mig després, en alguns serveis continuen treballant amb paper i bolígraf, persisteixen els retards i creuen que la factura superarà els 505 milions d’euros. “Trigaran mesos, fins i tot anys, a recuperar-se”, adverteix MacCall.

Els EUA, on la sanitat és essencialment privada, són el país amb més atacs. El 2020 n’hi va haver més de 600, un rècord.

A Espanya els atacs s’han duplicat, segons Check Point. Des de grans grups, com Quirón o el Consorci Sanitari Integral (propietari de l’hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí i 13 centres més) a una miríada de petites clíniques, com la gallega, que no surten a les notícies. Cap gran hospital no va voler parlar dels atacs soferts. Tampoc el Centre Criptològic Nacional ni el Centre Nacional d’ Intel·ligència –dependents del ministeri de Defensa–, responsables d’analitzar i protegir d’aquesta amenaça. Fonts ministerials es van negar a oferir cap classe d’informació.

“Estudien molt bé a qui atacar, de vegades durant mesos, i busquen víctimes fàcils. Els hospitals petits són els més vulnerables, tenen menys sistemes de protecció”, explica Jaume Abella, coordinador del màster en ciberseguretat de La Salle.

Un historial mèdic val entre 200 i 830 euros a la ‘deep web’: saber de què es posarà malalta la gent són diners

“Abans els atacs eren massius, anaven a veure què pescaven. Ara han evolucionat molt. Entren en un sistema i estan diversos dies passejant-se fins que llancen atacs dirigits que col·lapsen l’organització”, diu Albert Haro, responsable en seguretat de la informació de l’ Agència de Ciberseguretat de Catalunya. “Els criminals”, afegeix, “funcionen com veritables empreses”.

Hi sol haver una doble extorsió: a més d’encriptar els fitxers de les víctimes, els roben dades confidencials i els amenacen de publicar-les (en solen penjar una part a tall d’aperitiu).

Així, encara que una organització tingui cò­pies de seguretat, hi ha més possibilitats que pagui per evitar el dany reputacional i les multes per protecció de dades. En sanitat hi ha un altre pas de rosca: els pirates contacten els pacients a qui han robat les dades, per exemple algú amb el VIH o un trastorn psiquiàtric, i els extorsionen per no publicar-les.

Els rescats exigits varien enormement segons la mida de l’hospital, el mal perpetrat o el país. A Irlanda li van demanar 16,5 milions d’euros, que no va pagar. Segons una enquesta de l’empresa Sophos a 328 caps d’informàtica d’organitzacions sanitàries a 30 països, la mitjana de rescats de­semborsats va ser de 110.800 euros, però inclou només els que admeten el pagament, una minoria.

Als EUA les xifres són molt per sobre. Segons un informe del despatx d’advocats BakerHostetler, la mitjana exigida el 2020 va ser de 4,5 milions, que es va traduir en 910.335 dòlars pagats. NA Financial, una de les companyies d’assegurances més grans del país, va pagar 40 milions després de patir un atac al març, segons va revelar l’agència Bloomberg.

“Poden reinvertir aquestes fortunes per contractar més hackers i comprar programes més letals. Imagina’t el que són 40 milions davant el pressupost en ciberseguretat d’un hospital. Hi ha un de­sequilibri creixent”, apunta Jamie McCall.

“És difícil dir quant costa de protegir un gran hospital”, assenyala el responsable del centre català. “Un sistema de seguretat del correu electrònic pot costar 200 o 300.000 euros a l’any, i és un afegit a altres filtres. Després hi ha inversions que cal fer periòdicament. I la seguretat total no la tens mai. Sempre es veu com una despesa supèrflua”.

Irlanda va patir al maig un potent atac que va bloquejar els seus hospitals: li demanaven 16,5 milions d’euros

A ell li agradaria comptar amb un CISO ( Chief Information Security Officer), un especialista en ciberseguretat, una figura que tenen les grans empreses però “cap hospital català”, diu. “A Catalunya hi ha 60 hospitals i 40 sistemes diferents de protecció. Hi hauria d’haver un paraigua comú”.

“El preu de les pòlisses de ciberrisc s’ha multiplicat per tres en els últims mesos”, assenyala Abella. Alguns països, com França, han adoptat una línia dura contra el pagament de rescats.

Pressionada, la companyia d’assegurances Axa va anunciar al maig que deixarà d’incloure a les seves pòlisses el reembors de rescats. Els experts recomanen no pagar. “No hi ha garanties de recuperar les dades i et fa més vulnerable per tornar a ser atacat”, adverteix Haro. “Si contestes ràpid, i cedeixes i pagues, pagaràs moltes vegades”, diu Selva Orejón, directora d’ On Branding, dedicada a la reputació digital i la ciberseguretat, que admet que molts clients acaben pagant.

Lluitar contra aquests grups criminals és complicat. La majoria opera des de països com Rússia, Bulgària, la Xina o Corea del Nord.

“Tot i que els criminals intenten amagar-ho, els experts tenen eines per veure l’idioma del navegador d’origen”, explica Orejón. Quan negocien amb els atacants, els incrusten, si poden, una balisa informàtica per identificar-los.

Més que dirigir-los, els governs rus o xinès els toleren, assenyala MacColl. “La idea que Putin dirigeix personalment atacs de ransomware contra les nostres infraestructures crítiques és equivocada. És més aviat que en aquests països troben un ambient permissiu, en què els cossos de seguretat els deixen fer”.

“Això no treu que alguns cibercriminals treballin ocasionalment per a governs”, afegeix. Els EUA i Europa han acusat el Kremlin de ser al darrere del ciberespionatge a laboratoris que treballaven amb vacunes covid.

El preu de les pòlisses de ciberrisc s’ha multiplicat per tres en els últims mesos

A la seva trobada amb Vladímir Putin, el president dels EUA, Joe Biden, va presentar una llista de 16 tipus d’infraestructures contra les quals no vol més atacs.

MacColl destaca el cas d’Irlanda, al darrere del qual hi ha un grup rus anomenat Conti. Els pirates no van trigar a lliurar el codi, sense cobrar. “No han dit per què. Potser van pensar que tanta atenció mediàtica no els convenia. També em pregunto –afegeix– si Rússia, que actualment s’està acostant diplomàticament a Dublín, els va pressionar”.

El ransomware es dispara perquè cada vegada és un negoci més lucratiu. Molts grups que es dedicaven a un altre tipus de ciberdelinqüència s’han passat a això. És així perquè moltes víctimes paguen, lamenta MacColl. “És injust culpar-los.

És una de les poques àrees en què els governs abandonen les empreses privades a la seva sort davant criminals organitzats i estats hostils. Fins que els governs no assumeixin un paper més proactiu –pronostica– els atacs continuaran creixent.

https://www.lavanguardia.com/encatala/20210705/7577750/cibercrim-s-acarnissa-amb-els-hospitals.html

Descobreixen un nou coronavirus que prové dels gossos

Cal més investigació per saber si es pot transmetre entre persones i si causa alguna malaltia als humans

Els coronavirus es van descobrir als anys 20 del segle passat en mamífers i ocells, però als anys 60 es va veure que també eren capaços de reproduir-se en humans. Fins a principis del segle XXI eren coneguts sobretot per causar infeccions respiratòries lleus. L’epidèmia de SARS del 2003 va fer saltar les alarmes: no tan sols comportaven refredats, sinó que també podien arribar a causar malalties greus i fins i tot la mort. Pitjor encara: s’escampaven tan ràpidament que podien convertir-se en pandèmies. Aquesta previsió es va confirmar setze anys després, amb l’entrada en escena del SARS-CoV-2, de moment el més perillós de tots. Però la família continua creixent: el nou membre és un coronavirus que, inesperadament, ha saltat dels gossos als humans i que encara no sabem quins efectes té.

Els coronavirus són microbis amb forma de pilota plena de punxes, una mena d’eriçons microscòpics. La seva composició, com la de tots els virus, és simple: més o menys una dotzena de gens embolcallats amb una càpsula de greixos i proteïnes. Tot plegat té una mida mil vegades més petita que l’amplada d’un cabell. Actualment se n’han descrit unes quantes desenes, tot i que només se’n coneixen set que ens facin emmalaltir: a part del SARS-CoV, el SARS-CoV-2 i el MERS-CoV, que donen quadres respiratoris greus ( SARS, covid-19 i MERS, respectivament), els altres quatre són responsables d’un bon nombre de refredats comuns.

Una nova ruta dels coronavirus

L’origen d’aquests coronavirus és el ratpenat (menys dos, que venen dels rosegadors), però normalment els virus arriben als humans passant abans per un intermediari, com el camell en el cas de la MERS. En alguns casos, com per exemple el covid-19, aquest segon animal encara és desconegut. Fa unes setmanes es va publicar un estudi en què es descrivia per primer cop un coronavirus que havia saltat dels gossos a les persones, una ruta que es pensava que no era possible.

El descobriment el va fer l’equip del doctor Gregory Gray, catedràtic de medicina de la Duke University, que va desenvolupar un test genèric per detectar qualsevol coronavirus. A diferència de les eines que es fan servir per diagnosticar el covid-19 (com la PCR o els tests d’antígens), que només en detecten un tipus concret, la prova del doctor Gray està dissenyada per reconèixer una estructura comuna de tots els coronavirus, fins i tot dels que encara no es coneixen. Si més no en teoria. Per comprovar si la prova funcionava, els científics van analitzar mostres de pacients d’un hospital de Malàisia, obtingudes entre el 2017 i el 2018 a partir de frotis nasals semblants als que es fan per diagnosticar el covid-19. Esperaven que amb un sol test universal serien capaços d’identificar els microbis habituals que solen tenir les persones ingressades amb infeccions respiratòries.

Un nou coronavirus

Però segons l’article que han publicat recentment a la revista Clinical Infectious Diseases, la prova va trobar un coronavirus que ningú s’esperava. El van detectar sobretot en nens hospitalitzats amb pneumònia, i el percentatge d’afectats era força alt per a un virus desconegut: fins a un 3% dels malalts el presentaven. Com que la troballa era sorprenent, van demanar a altres laboratoris experts en el tema que també analitzessin les mostres amb tècniques diferents. Els resultats van confirmar que havien descobert un coronavirus que no tan sols no s’havia aïllat abans en humans, sinó que normalment circulava entre els gossos.

A continuació van fer anàlisis genètiques del virus i van veure-hi trets que suggerien que havia passat també per gats i porcs. Però, malgrat tot, la conclusió va ser que havia saltat directament dels gossos als humans. L’explicació podria ser que aquest coronovirus ha adquirit una mutació que no es veu en els dels gossos però sí en els dels humans (concretament en el SARS-CoV i el SARS-Cov-2). Això li podria haver proporcionat l’habilitat per sobreviure dins el cos humà, cosa que abans no podia fer. Els pacients probablement l’haurien adquirit pel contacte directe amb mascotes infectades, tot i que no se sap amb quina freqüència pot passar una cosa així.

Sense motius d’alarma

Fins ara no s’havia vist que les mascotes poguessin ser ni l’origen ni els intermediaris d’aquesta mena de virus, però això no hauria de ser encara motiu d’alarma. Que aquest coronavirus es trobés en pacients que tenien pneumònia tampoc vol dir que la causés. Podria ser una infecció addicional, i que només hi contribuís amb símptomes lleus. Calen més experiments per saber si té la capacitat de fer emmalaltir els humans. A més, tampoc s’ha vist que pugui saltar de persona a persona, que és la capacitat clau per causar brots, epidèmies o fins i tot pandèmies.

L’estudi és important perquè ens diu que, a partir d’ara, caldrà tenir present que els coronavirus també poden venir d’altres hostes, a part dels habituals. Per controlar futurs brots, d’aquest o d’altres membres de la família, s’haurà d’ampliar la vigilància a més espècies per detectar noves zoonosis (les malalties que provenen de microbis dels animals) abans que no causin problemes seriosos a escala mundial.

Salvador Macip és investigador de la Universitat de Leicester i la UOC

https://www.ara.cat/ciencia-tecnologia/descobreixen-nou-coronavirus-prove-dels-gossos_1_4017530.html

El govern espanyol ha d’explicar què està passant amb el remdesivir

Quan va aparèixer la COVID-19, una de les primeres estratègies per trobar un tractament va ser cercar una cura entre aquelles molècules que ja s’havien investigat per tractar virus similars. Una d’aquestes molècules va ser la del remdesivir.

Malgrat els esforços (i la gran quantitat de diners públics invertits) la molècula de Gilead per l’Ebola no va funcionar. Les proves in vitro van mostrar una “potent activitat” contra el virus i els assajos amb animals van tenir “un èxit sense precedents”. Però quan es va provar en humans, els resultats del remdesivir van ser “decebedors”5.

Però malgrat que governs d’arreu del món han pagat milers de milions a Gilead pel seu subministrament, les “promeses” del remdesivir no acaben de fer-se realitat. Que els governs (inclòs l’espanyol) aprovin una despesa multimilionària per un medicament no hauria de ser notícia. El que no és tan habitual és que es gastin tants diners en un medicament l’eficàcia del qual no ha estat demostrada de manera clara i inequívoca. I l’eficàcia del remdesivir, malgrat el seu alt preu, no ho ha estat. Com pot estar passant això? 

El juny de 2017 el Butlletí Groc de l’Institut Català de Farmacologia presentava un informe titulat “Farmacovigilància a Europa: protegeix realment als pacients?”58 A les conclusions es podia llegir:

L’EMA és poc exigent amb les garanties de seguretat dels nous fàrmacs i triga molt a reaccionar quan apareix un problema. (…) La ciutadania no està protegida davant un problema creixent de salut pública”.

Hi ha algú a les múltiples agències i organismes públics, algú a les subdireccions i secretaries generals avaluant advertències com aquestes?

https://octuvre.cat/el-govern-espanyol-ha-dexplicar-que-esta-passant-amb-el-remdesivir/

El colesterol bo no sempre és saludable, segons un estudi liderat per l’Hospital del Mar

L’estudi demostra que les persones amb partícules de colesterol bo tenen menys risc d’infart de miocardi només si són petites, i això obre la porta a dissenyar nous fàrmacs.

Imatge creada per ordinador de partícules de colesterol a la sang
Imatge creada per ordinador de partícules de colesterol a la sang
(Tlecoatl Zyanya/Wikimedia Commons)

El colesterol HDL o d’alta densitat, el colesterol bo, redueix el risc de malalties cardiovasculars, però només si es presenta en partícules petites.

Això és el que acaba de demostrar un estudi liderat per l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) en què també han participat, entre d’altres, investigadors de l’Hospital Clínic-IDIBAPS, de l’IDIBELL i de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

L’estudi s’ha publicat a la revista Metabolism Clinical and Experimental.

Encara que parlem de colesterol bo i dolent, de colesterol només n’hi ha un tipus. El que diferencia l’un de l’altre són les proteïnes a què va unit i que el transporten per la sang.

Així, el bo (HDL) va unit a proteïnes d’alta densitat. Això fa que el transportin amb més eficàcia fins al fetge perquè sigui eliminat i no es dipositi a les parets de les artèries.

En canvi, el dolent (LDL) va unit a proteïnes de baixa densitat i és més fàcil que, en comptes de circular amb prou força pel torrent sanguini, s’adhereixi a les parets de les artèries.

Per això, l’HDL s’associa a un menor risc de presentar malalties cardiovasculars, i l’LDL, per contra, a un augment del risc cardiovascular.


La influència de la genètica

Podríem pensar que, en conseqüència, si els fàrmacs que redueixen el colesterol dolent també disminueixen el risc cardiovascular, com s’ha demostrat, els que augmenten el colesterol bo haurien de ser eficaços per evitar malalties cardiovasculars.

Però això no és així i en aquest estudi els investigadors n’han demostrat la raó. Han analitzat les característiques genètiques que determinen la grandària de les partícules de colesterol bo i posteriorment han estudiat la seva relació amb el risc de presentar un infart de miocardi.

Van observar que la genètica que afavoreix unes partícules grans de colesterol bo va lligada a un increment del risc d’infart. En canvi, les característiques genètiques associades a partícules petites de colesterol bo es relacionaven amb un menor risc d’infart.

Així ho explica l’investigador principal de l’estudi, Roberto Elosua, coordinador del Grup de Recerca en Epidemiologia i Genètica Cardiovascular de l’IMIM-Hospital del Mar i de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC):

“Hi ha una relació causal positiva entre la grandària de les partícules de l’HDL colesterol i el risc d’infart; per tant, hem d’aconseguir incrementar els nivells de colesterol bo en sang, però sempre en partícules petites.”


A la recerca de nous fàrmacs

Per tant, no n’hi ha prou d’incrementar el colesterol bo, sinó que s’ha de presentar en partícules petites, com explica Álvaro Hernáez, investigador de l’IDIBAPS:

“Si hem de fer alguna cosa amb l’HDL és incrementar el nombre de partícules petites, que són les que fan de manera adequada la funció d’eliminar el colesterol, les que realment el traslladen al fetge per a la seva eliminació i no permeten que s’acumuli a les artèries i provoqui malalties cardiovasculars.”

Ara cal buscar un tipus de fàrmacs, que no existeixen, que incrementin els nivells de colesterol bo i redueixin el risc de presentar malalties cardiovasculars, com explica Albert Prats, investigador del Grup de Recerca en Epidemiologia i Genètica Cardiovascular de l’IMIM-Hospital del Mar i primer signant del treball:

“Aquest estudi posa en relleu noves i potencials dianes terapèutiques en el camp de les malalties cardiovasculars, com ara diversos gens relacionats amb els aspectes qualitatius de les partícules d’HDL, que poden contribuir a la prevenció cardiovascular.”

En aquest treball també hi han participat investigadors dels Centres d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV), d’Obesitat i Nutrició (CIBEROBN) i d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP) i de l’Hospital Clínic Universitari de Saragossa.

https://www.ccma.cat/324/el-colesterol-bo-no-sempre-es-saludable-segons-un-estudi-liderat-per-lhospital-del-mar/noticia/3079854/

https://www.parcdesalutmar.cat/ca/noticies/view.php?ID=11076