Obro les xarxes i apareix un inacabable reguitzell de publicacions reclamant un món més sostenible. És un clam contra el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat, és com una gran marea verda. Hi ha publicacions de persones anònimes, d’influencers, de personalitats públiques, i d’empreses d’allò més diverses. Tots els missatges van en la mateixa direcció. Sembla que finalment tots plegats hem entès la necessitat de canviar el model. Però malauradament només ho sembla, només és una pàtina verda sobre un fons que segueix sent gris. 

Vivim en una societat hipòcrita que no mira més enllà de la capa de verd amb què ens ho pinten tot

Almenys un terç de la població catalana té un gran interès en consumir de forma habitual productes ecològics, sostenibles i saludables. Però sabem què volen dir aquests tres termes? Majoritàriament no, i per això resulta tant fàcil vendre’ns la seva falsa sinonímia. Sí, els tres termes podrien ser sinònims, però majoritàriament ara mateix de sinònims no en tenen res.

….

https://www.elnacional.cat/ca/gastronomia/pintura-verda-fons-gris_629384_102.html

Explica Ràdio Capital que els ecologistes s’oposen als macroprojectes de parcs eòlics disseminats per l’Alt Empordà i ja hi ha gent que es posa les mans al cap: Com pot ser?, diuen, ara no els van bé les renovables?, diuen, seguint els titulars. L’argumentació per carregar contra les organitzacions ecologistes és antiga. En anglès fins i tot hi ha un acrònim per definir-la: NIMBY, que significa not in my back yard, o no al meu pati del darrera, en català. Ve a dir que els ecologistes volen un món molt net i sostenible però que els parcs eòlics te’ls fots allà on t’hi càpiguen mentre jo no els hagi de veure ni ensumar.

Com deia, la crítica ve de llarg, perquè el neuromàrketing fa temps que coneix i executa la manera d’inculcar-nos opinions interessades fent-nos creure que les hem pensat nosaltres solets com a grans, moderns i democràtics lliurepensadors que som tots plegats.

Tornant al cas que ens ocupa, les opinions interessades per a que pensis que els ecologistes són uns petitburgesos reaccionaris i tronats que no estan gaire bé del cap surten dels defensors del Capitalisme Verd, que, casualment, són els mateixos que han defensat durant dècades el capitalisme a seques negant el canvi climàtic i fent tot el possible per tal que les empreses energètiques seguissin mantenint els seus beneficis contaminants.

En realitat, els ecologistes no s’oposen a les energies renovables. De fet, en són els primers impulsors i els grans defensors de l’autoconsum, un model energètic al que s’oposa frontalment el capitalisme verd, que vol fer-nos seguir essent esclaus de les gran empreses energètiques que ens han cobrat per destrossar el planeta. També defensen que, si això no és suficient i calen grans parcs d’energies renovables, aquests es construeixin de manera ordenada i planificada seguint criteris mediambientals, no allà on els vagi millor a les gran empreses per incrementar els guanys.
El nostre futur energètic es juga en aquestes batalles. Les fonts energètiques de les renovables són gratuïtes i il·limitades. I alguns no estan disposats a renunciar a aquests guanys