Un grup de 40 científics ha creat una base científica sòlida i números quantificables per avaluar la salut del planeta
Els límits “segurs i justos” pel que fa al deteriorament del medi ambient han estat establerts per primera vegada per la ciència, i els resultats indiquen que moltes d’aquestes línies vermelles ja s’han creuat, la qual cosa fa que molts dels impactes en el benestar humà siguin inevitables. Un grup de 40 científics internacionals pertanyents a la Comissió de la Terra, convocats per l’organització internacional Future Earth, ha publicat avui a la revista Nature les conclusions del seu estudi. Els científics han creat 9 límits de deteriorament mediambiental considerats “segurs” i “justos”, dels quals 7 ja han estat sobrepassats, almenys parcialment.
Segons aquests investigadors, s’ha fixat en 1,5 graus Celsius el límit “segur” per a l’augment de la temperatura mitjana de la Terra, que evitaria una alta probabilitat de punts d’inflexió climàtics. Afortunadament, aquest límit encara no s’ha sobrepassat. No obstant això, s’ha incomplert el límit considerat “just” d’1 grau Celsius, que busca evitar una alta exposició a danys significatius causats pel canvi climàtic.
Els científics han establert aquests límits “segurs” i “justos” no només amb relació al clima, sinó també en termes de biodiversitat, aigua dolça i diferents formes de contaminació de l’aire, sòl i aigua. Lamentablement, han conclòs que en la majoria dels casos aquests límits s’han superat, i això implica que els éssers humans assumeixen riscos “colossals” i posen en perill l’estabilitat i resiliència del planeta. Per exemple, els investigadors assenyalen que entre el 50% i el 60% de la natura global hauria de mantenir-se intacta, però aquest límit no s’ha complert. A més, el percentatge d’alteració del cabal de l’aigua superficial no hauria de superar el 20%, però també s’ha incomplert aquest límit. L’aprofitament de l’aigua subterrània no ha de superar la capacitat de recàrrega dels aqüífers, però una vegada més, aquest límit s’ha sobrepassat.
A més, els cicles de fertilitzants com el nitrogen i el fòsfor també superen els límits considerats segurs i justos. Les activitats humanes estan alterant els fluxos naturals de l’aigua i alliberant quantitats excessives de nutrients de fòsfor i nitrats als rius, la qual cosa planteja serioses amenaces per als ecosistemes i el benestar de les persones.
Algunes de les conseqüències seran “irreversibles” Entre els investigadors que han participat en aquest treball hi ha la científica Noealia Zafra, del Basque Center for Climate Change (BC3), qui ha destacat la rellevància d’aquesta investigació. Per primera vegada, s’han tingut en compte “aspectes de justícia social i intergeneracional, així com la consideració de tots els éssers vius a la Terra” en realitzar aquests càlculs dels límits biofísics del planeta. Zafra ha emfatitzat que molts d’aquests límits “ja s’han sobrepassat” i que algunes de les conseqüències seran “irreversibles”. No obstant això, també ha subratllat la importància de “treballar àrduament” per minimitzar les conseqüències negatives de creuar aquests límits. A més de complir estrictament amb l’Acord de París per abordar la crisi climàtica i de biodiversitat, Zafra ha defensat nous acords socials per implementar mesures.
El treball fet per aquests científics proporciona una base científica sòlida i números quantificables per avaluar la salut del planeta en termes d’estabilitat, resiliència, benestar humà, equitat i justícia. Establir objectius justos per prevenir danys significatius i garantir l’accés als recursos és “fonamental per tenir un planeta biofísicament segur”, segons Johan Rockström, copresident de la Comissió de la Terra i autor principal de l’estudi.
Una isla de plástico consiste en una agrupación de residuos no biodegradables, en su mayoría plásticos que flotan y que se acumulan y forman extensas balsas flotantes de basura en la mayoría de océanos.
Está claro que esto es un problema global muy serio, puesto que nos incumbe a todos los países del planeta. Una botella de plástico que cae al mar, puede acabar en la otra parte del mundo a lo largo de los años.
¿CONSECUENCIAS DE LAS ISLAS DE PLÁSTICO?
Estas islas de plástico son el peor enemigo de la vida en el planeta. Estos plásticos y microplásticos son ingeridos por los animales más pequeños que se alimentan cerca de la superficie, los cuales después son engullidos por sus depredadores de mayor tamaño (ciclo de la cadena alimenticia, el grande se come al pequeño), que también acaban afectados.
Además, en muchos de los equipos de pesca o redes fantasma abandonados, quedan atrapadas ballenas, tortugas, focas y todo tipo de animales. Se calcula que cada año los plásticos perjudican a 100.000 animales marinos.
A esto se le añade que estos fragmentos plásticos desprenden substancias tóxicas que afectan al agua y a los seres vivos que la habitan, y en consecuencia se introducen en la cadena trófica y pueden acabar en la dieta.
Análisis recientes demuestran que hay zonas donde se encuentra más concentración de plásticos que de plancton, ya que la gran concentración de plásticos imposibilitan la vida del fitoplancton (plancton fotosintético).
Desgraciadamente las cantidades de desechos vertidos al océano aumentan excepcionalmente cada año y se expanden a una velocidad vertiginosa. Si no ponemos fin al uso del plástico monouso para 2050 existirá más plástico que peces en el mar. De hecho el 90% de aves y especies marinas ya ha consumido plástico.
Otro problema que se ha descubierto recientemente es que, estos plásticos ya se encuentran en nuestro organismo. Se ha descubierto que el agua embotellada, la sal, el pescado, etc. contienen partículas de microplásticos que ni las propias plantas depuradoras pueden filtrar.
¿SOLUCIÓN A LAS ISLAS DE PLÁSTICO?
Muchos países han empezado a tomar políticas más restrictivas en relación con la producción de plásticos de un solo uso, como es el caso de Canadá o Kenia. Además, se han llevado a cabo muchas iniciativas como es la «Enviromental Cleanup Coalition» (Coalición para la limpieza del medio ambiente) o el laboratorio Gyre Island, las cuales han sido creadas por la empresa IMB, y consiste en la búsqueda y recogida de basura mediante drones.
Nosotros en Gravity Wave nos dedicamos precisamente a la limpieza del fondo de mares y océanos mediante un sistema de pesca sostenible. Nosotros operamos en el mar Mediterráneo que es el mar más contaminado de todo el mundo. Si quieres ver como pescamos estos plásticos, descubre nuestros certificados de la web, ya que tú también puedes ayudar a limpiar los mares.
El año 2017, la ONU Medio Ambiente lanzó su campaña Mares Limpios para inspirar a los gobiernos, las empresas y las personas a tomar medidas contra la contaminación plástica. ¿Te unes a la ola?
Del 22 al 24 de septiembre tuvo lugar en la Universidad de Navarra un Simposio multidisciplinar sobre reconocimiento natural de la fertilidad. La variedad de enfoques y la profundidad de los temas –antropología, afectividad y salud en torno a la sexualidad centrada en la persona– despertaron una enorme esperanza en cuanto al presente y el futuro del amor y la vida humana. Entre los ponentes se encontraba la doctora Regina Cárdenas, médico y promotora de proyectos sociales, que responde a algunas de las preguntas que se suscitaron.
— Sorprende la eclosión de interrogantes que surgen al abordar interdisciplinarmente la reproducción humana. ¿Se acostumbra una ginecóloga a trabajar en las entrañas de la vida?
— La vida es un misterio insondable, más para una persona contemplativa, como yo. Cada vez que veo la secuencia de pares de bases de un genoma, el latido de un embrión de dos milímetros, el primer llanto de un niño… me conmuevo ante la grandeza de lo que es el ser humano.
— La generación del 68 reventó con preguntas y desafíos a los que, quizás, no se había dado una respuesta acorde con la mentalidad contemporánea. ¿Cómo nos impacta este tsunami antropológico y moral?
— Me fascina lo relacionado con aquella revolución porque yo nací en el año 1968. Además, en los últimos años se está produciendo una re-revisión de lo que sucedió. Pienso que no fue una revolución sexual, sino el debut del individualismo aplicado a la sexualidad. En el centro de todo se situó el yo, el placer personal, el propio deseo. Ese giro vino acompañado por la evolución de anticonceptivos hormonales que permitían desligar sexualidad y reproducción.
— El individualismo termina por sumergirnos en una soledad muy dolorosa, más cuando el placer se consuma. ¿Y qué de bueno nos aportó aquella eclosión?
— Las personas sentían que sus vidas estaban regidas por normativas externas, controles al margen de su individualidad. Eso abrió una puerta maravillosa: desde entonces somos más conscientes de nuestra libertad interior. De una ética percibida como imposición extrínseca llegamos a la ley inscrita en el corazón. Es vital abordar estos temas con honestidad, con fundamentación, con el deseo de acompañar y de aprender sin imponer.
— Usted suele utilizar un término que seduce a la razón: “Ecoética”. ¿En qué medida la medicina nos sana para vivir en armonía con nuestra naturaleza?
— La “ecoética” viene usándose en entornos de pensamiento muy distintos. Tenemos sed de re-conectar con lo más profundo de nosotros mismos. Queremos cuidar mejor nuestro cuerpo y nuestro entorno. Y el “todo vale” ha tenido efectos no deseados en ese sentido. Hace falta un universo común que nos salvaguarde desde una ley natural acorde a lo que somos. La esencia de la medicina es sanar la carne sin olvidar el espíritu, respetando profundamente la dignidad de cada persona en su integridad.
— Conforme avanzan los descubrimientos científicos, lamedicina da más esperanza a quienes desean concebir y no pueden. ¿Qué hallazgo le parece más significativo?
— Ante situaciones de esterilidad se van dilucidando muchas causas. Resultan llamativos los últimos avances en microbiota endometrial, o en la genética de las células endometriales y su influencia en los procesos de implantación para que pueda prosperar un embarazo.
— Paradoja: mayor conciencia ecológica. Crecen los feminismos. Pero la anticoncepción aboga por métodos que alteran el cuerpo de la mujer a veces durante años. ¿Y los efectos secundarios?
— El eje hormonal es la esencia transversal de nuestro ser mujeres. Trastocarlo es romper la armonía interna. Las pacientes no reciben información completa sobre lo que están decidiendo tomar. Apenas se publican estudios médicos que alerten sobre los efectos neuropsicológicos de los anticonceptivos hormonales: desde anomalías en el sistema nervioso central, hasta la alteración en vínculos relacionales, pasando por tendencia a depresión, estrés o miedo. Somos una unidad.
“Apenas se publican estudios médicos que alerten sobre los efectos neuropsicológicos de los anticonceptivos hormonales”
— Entonces el deseo de liberar a la mujer acaba por dañarla.
— La mentalidad anticonceptiva se vuelve contra la mujer. Cada vez más me encuentro con un patrón estremecedor: primero se practica el sexo; después se plantea si hay atracción personal. Entristece escuchar a tantas mujeres que por miedo a la soledad o al rechazo viven esclavas: son capaces de arriesgar su salud, renunciar a su afectividad, asumir prácticas que imitan a las películas o a páginas pornográficas y que les generan un profundo rechazo…
Métodos naturales
— Existe una vieja broma que señala que “aquel es hijo de Ogino”, uno de los pioneros en reconocimiento de los ritmos fértiles de la mujer. ¿Qué evidencia científica hay de que son fiables los métodos más avanzados, como el sintotérmico o el propuesto por Creighton?
— Si el conocimiento es bueno y se practican perfectamente, la tasa de éxito es similar a la del preservativo. Pero el preservativo es decisión de un momento. Los métodos naturales conllevan un compromiso de pareja, respeto a un proceso, perseverancia… Este camino requiere una pedagogía de la afectividad y un acompañamiento de personas experimentadas.
— Como ginecóloga, ha asistido a mujeres en Camerún, en Bolivia, se especializó en oncología ginecológica… ¿Cómo se conjuga la explosión de vida de una fecundación con las sombras punzantes de una enfermedad letal?
— Ahora trabajo en uno de los proyectos más apasionantes de mi vida profesional. Se trata de un programa de cuidados paliativos perinatales (“CUN te acompaña”). Mis pacientes son padres que viven un embarazo con una cortísima esperanza de vida. La emoción de la gestión de la vida convive con la certeza de que en el nacimiento va a llegar la muerte. En muchos partos al cortar el cordón umbilical el bebé va a morir. Yo tengo que cortar ese cordón. Me produce una conmoción total. Me habla de que somos criaturas vulnerables pero creadas para ser amadas.
— Esas historias con nombre y apellido estremecen. La vida y la muerte en la misma cuna.
— Acompañando a estas parejas, se hace patente el valor más profundo a la vida, la dignidad absoluta de un hijo. Nos preparamos juntos para acoger y para despedir. Lloramos y festejamos. Vivimos momentos durísimos, pero en los que tanta intimidad compartida crea un vínculo indestructible. Me considero una privilegiada.
Hace años, Regina Cárdenas creó la fundación “Ellas lo bordan”. Su misión es formar en un oficio a mujeres antes explotadas y ahora abocadas a la exclusión social. Esa aventura pide otra entrevista. De momento, oyéndole, me asombra redescubrir las entrañas de la mujer como una ventana que nos asoma a un admirable eco-universo. Su ciencia médica y su experiencia dentro y fuera de la consulta nos hablan de una fecundidad que trasciende a la fertilidad biológica.
Catalunya perd una quarta part de la seva aigua potable per culpa de les fuites, segons l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Una dada especialment preocupant atesa la greu situació de sequera que viu el país. Així, segons ha avançat RAC1, l’any passat es van deixar escapar 134.300 milions de litres. És a dir, 134 hectòmetres cúbics. Una quantitat amb la qual gairebé es podria omplir el Pantà de Sau.
Sens dubte, aquestes fuites són un problema que cal resoldre urgentment. I és que, sense elles, Catalunya tindria el doble de reserves d’aigua que té ara. I, per tant, no estaríem en alerta per sequera. Però el cas català no és una excepció, ja que Espanya perd una quantitat d’aigua molt similar.
Un problema que té el seu origen en el mal estat de les canonades
Principalment, Catalunya perd tanta aigua per culpa del mal estat de les seves canonades. N’és un bon exemple el cas de Badalona, on fa dues dècades que desapareixen 180.000 litres cada dia. També ho és el cas d’Olot, que ha admès que perd el 40% de l’aigua que li arriba.
Malgrat aquests darrers casos que han transcendit a l’esfera pública, l’ACA assenyala que es tracta d’un problema generalitzat. Davant d’aquest escenari, l’ACA reclama als ajuntaments del país que arreglin com més aviat millor les canonades.
La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, i el director de l’ACA, Samuel Reyes, en una roda de premsa després de la cimera sobre la sequera / ACN
Jordà admet que a Catalunya “tenim un problema” amb les canonades
La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, ha admès que a Catalunya “tenim un problema” amb el mal estat de les canonades. En una entrevista a RAC1, ha afirmat que “a Catalunya tenim el problema que som deficitaris en el tema de l’aigua”.
D’altra banda, la consellera també ha parlat sobre el punt de la cimera contra la sequera que ha impossibilitat l’acord entre Govern i els partits de l’oposició, el règim sancionador. “No és normal que pivotem tot el debat de l’aigua al voltant del terreny on alguns han volgut portar-lo, el del règim sancionador, que en realitat només serveix per dissuadir”, ha declarat.
Finalment, Jordà ha lamentat que en la cimera d’aquest divendres el PSC “s’encaparrés amb el tema de la sanció als municipis”. “Per la resta, hi ha l’acord”, ha reblat. I ha criticat l’actitud dels socialistes per “jugar amb la calculadora i amb el calendari electoral”. “Hauríem d’estar molt per sobre de la calculadora. Les urgències són les que són. No sé com ens en sortirem, però ens en sortirem”, ha afirmat.
“La culpa és nostra no seva”. Catalunya té 1.678 espècies exòtiques detectades i un 12% ja estan molt esteses i es consideren invasores inerradicables.
Exemplars de coipú, una de les espècies invasores que més ha crescut a Catalunya en l’última dècada JM ROCEK
Es creu que va ser d’una granja de França, dedicada a la cria per fer abrics, que el coipú va escapar-se i va començar a proliferar i expandir-se fins a arribar, fa escassament deu anys, a Catalunya.
En un temps rècord, aquest rosegador, originari de Sud-amèrica i amic dels hàbitats humits, ha escalat com una de les espècies invasores que està causant més estralls al país.
Tot i que el fred del port de la Bonaigua va ajudar a retardar-ne l’arribada, finalment va trobar la manera de travessar Catalunya per la zona de l’Empordà i s’ha convertit en un malson per als pagesos de les comarques de Girona.
De fet, la Generalitat presentarà demà un pla per combatre la plaga d’aquesta rata herbívora que malmet els cultius i espais naturals a la zona.
Ailant (Ailanthus altissima), espècie invasora procedent de la Xina.
A la cimera de la biodiversitat de Mont-real es vol aconseguir que es prohibeixin i que els diners es destinin a protegir el medi i frenar la crisi climàtica
Una vista aèria mostra un arbre mort en un bosc de l’Amazònia (REUTERS/Amanda Perobelli)
Cada any es financen activitats que són perjudicials per a la natura amb subvencions que arriben a 1,8 bilions de dòlars amb diners públics a tot el món, xifra que suposa el 2% del PIB mundial.
Dels 1,8 bilions de dòlars gastats cada any, la majoria financen l’extracció de combustibles fòssils; en concret, se’ls dona quatre cops més diners que els destinats a combatre la crisi climàtica, però també es paga per sistemes agrícoles destructius de la biodiversitat, la desforestació, la pesca insostenible que contribueix a l’esgotament de les espècies, la construcció o el transport.
📣 Reforming environmentally harmful subsidies would unlock business opportunities and incentivize companies to pursue #NaturePositive models.
El 90% dels ajuts a l’agricultura fan empitjorar l’escalfament global i augmenten les desigualtats excloent els petits agricultors, que sí que fan agricultura sostenible.
També es donen subsidis per a la desforestació de l’Amazones, per exemple, per produir farratge per a animals de granja.
Resistència a eliminar aquestes subvencions
A la COP15 de biodiversitat de Mont-real es vol aconseguir que es prohibeixin i que els diners es destinin a protegir la natura i frenar la crisi climàtica.
En declaracions a TV3, la ministra de Medi Ambient de Xile, Maisa Rojas, apunta que hi ha molta resistència a canviar el sistema econòmic.
“Aquests subsidis existeixen perquè ens hem muntat una estructura econòmica els darrers 100 anys que ho permet i per això hi ha moltes resistències a eliminar-los, perquè ens fiquem al cor del nostre sistema econòmic.”
L’any 2010 es van fixar els objectius per a la biodiversitat per al 2020, els coneguts com a objectius d’Aichi, i ja es va incloure aquesta qüestió. Lucía Ruiz, coordinadora de biodiversitat de WWF, explica que es persegueix des de fa anys, però que no s’acaba d’aconseguir.
“Els objectius d’Aichi es van comprometre a atendre i eliminar per complet per al 2020 els subsidis nocius per a la biodiversitat. I aquests objectius no s’han aconseguit.”
El document final estableix el propòsit d’eliminar gradualment les subvencions nocives per a la biodiversitat fins a arribar, el 2030, a una reducció de 500.000 milions de dòlars a l’any.
En aquests animals el sexe el determina la temperatura de la sorra on ponen els ous, i en alguns llocs s’ha vist que gairebé no neixen mascles
La tortuga verda pot arribar a pesar més de 150 quilos (Flickr)
En els darrers quatre anys, els científics que estudien les tortugues marines en unes illes de Florida només han trobat femelles, ni un sol mascle. I la culpa és de les elevades temperatures.
Això és el que explica Bette Zirkelbach, directora de l’Hospital de Tortugues de Marathon, una ciutat que es troba a Florida Keys, un arxipèlag d’illes de coral situat al sud d’aquest estat i amb clima tropical.
Els darrers quatre anys, afegeix Zirkelbach, han estat els més calorosos a Florida des que hi ha registres.
Florida no és l’únic lloc on s’ha notat aquesta influència de la temperatura, que, segons els investigadors, pot provocar d’aquí pocs anys greus problemes de supervivència d’aquestes espècies, degut a l’escalfament global i l’emergència climàtica.
En la majoria d’espècies, el sexe ve determinat en el moment de la fecundació. Però en les tortugues marines depèn de la temperatura del lloc on ponen els ous. Amb temperatures més elevades neixen femelles i, si són baixes, neixen mascles. Entremig hi ha un cert equilibri de sexes.
És el procés oposat al que es produeix en la tuatara, una espècie de rèptil, originari i endèmic de Nova Zelanda, amb aspecte de llangardaix, que a temperatures elevades genera mascles. En algunes tortugues d’aigua dolça i en els cocodrils, neixen femelles tant a temperatures altes com a baixes i apareixen mascles a temperatures intermèdies.
Segons s’explica a la web de la NOAA (Administració Nacional dels Estats Units dels Oceans i l’Atmosfera), les tortugues marines naixeran mascles si la temperatura a què s’incuben el sous està per sota dels 27,7 graus, i femelles si està per sobre dels 31 graus. Temperatures intermèdies donaran tant femelles com mascles.
“Aquest fenomen s’ha observat, per exemple, en les tortugues pintades (Chrysemys picta), en les quals s’ha predit que un augment de 4 oC en la temperatura del seu hàbitat provocaria l’extinció de l’espècie, ja que només naixerien femelles”.
Un dels llocs on la temperatura ha provocat un desequilibri més gran ha estat a Austràlia. Un estudi publicat per investigadors californians el gener del 2018 a Current Biology mostrava que més del 99% dels juvenils de tortuga verda al nord de la Gran Barrera de Coral eren femelles.
La tortuga verda (Chelonia mydas) és una tortuga marina de grans dimensions i la Gran Barrera de Coral acull una de les poblacions més grans del món, amb més de 200.000 femelles que ponen els ous a les platges properes.
Una petita tortuga a l’hospital de Marathon, a Florida (Reuters/Maria Alejandra Cardona)
Els autors van observar que en les tortugues que provenien dels nius situats a la part sud de la Gran Barrera el biaix de sexe era moderat: hi havia entre un 65 i un 69% de femelles. Però en les nascudes a la part nord, més càlida, ho eren el 99,1% dels juvenils i el 99,8% dels subadults. Fins i tot entre els adults hi havia un gran biaix: el 86,8% eren femelles.
Segons els investigadors, a la part nord havien nascut sobretot femelles durant més de dues dècades i “és possible la feminització completa de la població en un futur proper”. Amb l’augment de temperatures, la previsible manca de mascles tindria un lògic impacte en la fertilitat de les tortugues.
Pondre els ous en lloc més ombrívols
També hi ha certes esperances d’adaptació, com mostraven en un article publicat a Climatic Change aquest mes de febrer investigadors de Costa Rica, de la Universitat Complutense de Madrid i de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (CSIC-Universitat de les Illes Balears). Analitzaven on feien els nius les tortugues verdes de la costa del Pacífic d’aquell país centreamericà i com això influïa en el sexe de les cries.
La tortuga verda sol repetir el lloc de posta, però dintre d’un marge que li permet triar una situació dintre d’uns 200 metres dels nius anteriors.
Els resultats indicaven que la gran majoria de nius, el 80,9%, els feien damunt de vegetació, sobretot sota d’arbres, que proporcionen ombra i una temperatura més baixa. A les àrees amb herba, més exposades al sol, hi havia menys postes.
Segons els autors, això podria ajudar a mitigar l’impacte de l’augment de temperatures en la selecció de sexe, tret que fins i tot les zones amb ombra siguin, en el futur, massa càlides per donar mascles.
També expliquen que el comportament per situar els nius té un component genètic i que això pot dur a una selecció natural:
“Sota condicions càlides perjudicials, els individus amb tendència a niar en zones més fredes es poden veure afavorits i passar els seus gens a les generacions següents”.
Això faria que la selecció dels llocs menys càlids arribés a ser predominant. Però amb les previsions de l’augment de la temperatura mitjana de la Terra, que a mitjans de segle podria assolir els dos graus, és difícil que això sigui suficient per evitar o reduir el biaix de sexe.
Per als autors de l’estudi fet a la Gran Barrera de Coral australiana, els resultats subratllen la necessitat de prendre mesures per reduir la temperatura en els llocs d’incubació i impedir, afirmen, “el col·lapse o fins i tot l’extinció de la població”.
La mesura principal, reduir les emissions de gasos d’hivernacle, sembla anar massa a poc a poc per poder evitar a mitjà termini aquest efecte en les tortugues.
La setmana que ve comencen les negociacions per reservar el 30% del planeta per a la vida salvatge. L’aire que respirem, l’aigua que bevem i el menjar que mengem depenen de poder mantenir la diversitat de la vida
Molts científics consideren que ja estem vivint la sisena extinció massiva d’espècies (Pixabay)
Conferència sobre Biodiversitat, COP15
Del 7 al 19 de desembre se celebrarà la quinzena Conferència de l’ONU sobre Diversitat Biològica, la COP15. S’havia de celebrar a la Xina, però s’anava a ajornar per la covid-19, com va passar el 2020 i el 2021, quan el Canadà va proposar organitzar-la a Mont-real.
Cada deu anys, des del 1993, els governs acorden plans estratègics per conservar la biodiversitat. La COP15 revisarà el compliment del pla 2011-2020. Serà una revisió ràpida, no s’ha assolit cap dels 20 objectius acordats.
A la COP15, la ciència i l’ONU proposen un Acord Global per la Natura, un equivalent del que és per a l’escalfament global l’Acord de París, del 2015. L’objectiu central de la proposta d’acord és que el 2030 un 30% de la superfície del planeta siguin reserves naturals.
Si s’aconsegueix el 30%, seria el pas previ a la protecció del 50% el 2050.
Mig planeta reserva natural?
Reserva natural estricta, sense activitats humanes. És l’única manera comprovada de mantenir la biodiversitat: grans reserves naturals on pugui prosperar la vida diversa.
Segons els científics, si deixem per a la vida salvatge el 50% dels oceans i dels continents, un 80% de les espècies s’estabilitzarà i s’evitarà la realimentació d’extincions d’espècies.
S’estima que avui dia estan protegits un 15% dels continents i un 7% dels oceans, però no de forma estricta, sovint es mantenen activitats humanes destructives.
Les taxes de destrucció d’ecosistemes i d’extinció d’espècies indiquen que l’oportunitat per conservar l’estabilitat de la natura s’està tancant ràpidament.
S’estima que un 7% dels oceans estan protegits, però sovint es mantenen activitats humanes destructives (Pixabay)
Sisena extinció massiva?
És el que molts científics consideren que ja estem vivint, la sisena extinció massiva d’espècies. L’anterior va ser la que va acabar amb els dinosaures i va reconfigurar tota la biosfera.
L’actual, que avança 1.000 vegades més ràpidament, posa en risc la pervivència de l’espècie humana, perquè els humans som profundament interdependents amb les altres espècies.
Va trobar que els darrers 50 anys, des del 1970, les activitats humanes han eliminat el 50% dels ecosistemes i han reduït la vida salvatge en un 69%. Hi ha risc d’extinció, en els pròxims 20 anys, del 12% de les espècies d’ocells, del 20% de les de rèptils o del 40% de les vegetals, per exemple.
Aquest ràpid descens de la biodiversitat “està erosionant els fonaments de les nostres economies, dels mitjans de vida, de la seguretat alimentària, de la salut i de la qualitat de vida a tot el món”.
La proposta d’acord per aquest any és que el 2030 un 30% de la superfície del planeta siguin reserves naturals (Pixabay)
La pèrdua de biodiversitat afecta directament la salut humana, per exemple, amb més risc de pandèmies, com la covid-19, per l’aproximació entre humans i altres espècies per la destrucció d’ecosistemes. A més, la pèrdua de biodiversitat desestabilitza l’ecosistema global.
El biòleg nord-americà Edward O. Wilson assenyala la gravetat del problema:
“El pitjor que pot passar no és l’esgotament de l’energia, ni el col·lapse econòmic, ni la guerra convencional, ni l’expansió dels governs totalitaris. Tot això seria tràgic, però es repararia en unes generacions. L’únic procés en marxa i que trigarà milions d’anys a reparar-se és la pèrdua de diversitat genètica i d’espècies. És la bogeria que els nostres descendents menys ens perdonaran.”
Estem subvencionant la nostra extinció
Sí, amb 1,8 bilions de dòlars l’any, el 2% del PIB mundial, en subvencions a activitats destructores de la natura. És la valoració d’un informe publicat el febrer del 2022, elaborat amb el suport de 330 institucions empresarials i financeres de 52 països.
La COP15 té previst discutir la reducció de mig bilió d’aquestes subvencions, quasi un terç del total, per al 2030.
També hi ha un preacord per al finançament dels països rics a la protecció de la natura als països vulnerables. El Brasil, amb suport de països sud-americans i africans, va presentar, a la reunió preparatòria del juny, a Nairobi, una proposta per crear un fons global per a la biodiversitat, el 2023, que es posarà en funcionament el 2025. No hi ha acord en les xifres d’aquest fons, però es parla que podria arribar als 100.000 milions de dòlars anuals fins al 2030.
Aquesta mateixa setmana, l’Agència de l’ONU pel medi ambient ha publicat l’informe Estat de Finances per a la Natura 2022, on destaca que, per aturar la pèrdua de biodiversitat, cal duplicar el finançament actual a la natura per al 2025.
La biodiversitat també és important per a la supervivència humana i la nostra economia (Pexels)
La biodiversitat és la base de l’economia
És el que més destaca l’informe de referència sobre la importància econòmica de la natura, “L’economia de la biodiversitat: la revisió de Dasgupta“, elaborat per encàrrec del Ministeri de Finances del Regne Unit al professor de la Universitat de Cambridge, Partha Dasgupta, i publicat el 2021.
L’informe Dasgupta conclou: “El sistema econòmic actual és insostenible i posa en perill la prosperitat de les generacions actuals i futures; les nostres economies, mitjans de vida i benestar depenen de la natura, que ha de ser el centre de l’economia; el PIB s’hauria d’abandonar com a mesura de la riquesa per poder protegir la vida salvatge i els humans.”
Un altre estudi del 2020 del grup d’assegurances Swiss Re conclou que el 55% del PIB mundial depèn de la biodiversitat i de l’estabilitat dels ecosistemes.
Bones experiències
Hi ha moltes experiències dels bons resultats, també per a l’economia, de les reserves naturals estrictes, sense presència humana.
Destaquen les reserves als oceans, on quan una zona es protegeix estrictament es dispara la biodiversitat i al seu entorn és molt més fàcil i abundant la pesca, perquè l’interior de la reserva desborda de vida salvatge.
Les reserves més grans s’han començat a fer aquest segle, tot i que hi ha moltes experiències anteriors, com la reserva marina de les illes Medes, que va crear la Generalitat el 1983.
Destaquen sobretot les reserves oceàniques que ha promogut el projectePristine Seas, de National Geographic, fundat i dirigit pel català Enric Sala: des del 2008 ha aconseguit la protecció de 6 milions de quilòmetres quadrats, com dotze vegades Espanya.
L’origen de l’extinció massiva d’espècies és la incomprensió dels humans sobre el funcionament de la vida al planeta Terra.
Encara es manté el mite, construït al neolític, que els humans som superiors i que ens han fet un planeta a mida. Un mite que potser va ser útil per desenvolupar-nos al neolític, però que ara és un obstacle per poder evolucionar.
Fa quasi dos segles que sabem que els humans, i totes les altres espècies, som el resultat de 3.800 milions d’anys d’evolució. Els humans hem sorgit de la vida terrícola, com la resta de mamífers, de vertebrats, de vegetals, de fongs i de bacteris.
Fa més de mig segle que sabem que la vida terrícola regula les condicions del planeta per poder-se mantenir i que el planeta funciona com un ecosistema. Per això totes les espècies som profundament interdependents, per respirar, per beure aigua, per menjar, per eliminar residus. Res no es pot entendre de forma aïllada, perquè totes les accions de tots realimenten l’ecosistema global.
La interdependència dels humans i la natura és una evidència (Pexels)
Ara els humans estem desestabilitzant l’ecosistema global, destruint ecosistemes i provocant l’escalfament global.
Escalfament global i pèrdua d’ecosistemes són dos aspectes d’una mateixa crisi que es realimenta: la pèrdua d’ecosistemes treu capacitat al planeta per refrescar-se i l’escalfament global accelera la pèrdua d’ecosistemes.
El repte dels humans és evolucionar ràpidament cap a societats adaptades a viure al planeta Terra. En altres paraules: aturar ràpidament la guerra contra la natura.
La Diputació de Barcelona porta les energies renovables als municipis i consciencia la ciutadania sobre el canvi climàtic
El nostre planeta té uns recursos naturals finits i, en un context d’emergència climàtica, hem d’apostar de manera ferma per la sostenibilitat, la minimització de residus, el desenvolupament de les energies renovables, l’autoconsum i la gestió sostenible de l’aigua. En els últims anys, la situació s’ha agreujat a causa d’un model basat en el consum de combustibles fòssils que ha derivat en una crisi energètica sense precedents. La conseqüència directa ha estat l’encariment del preu de l’energia, que ha afectat de ple l’economia dels ajuntaments i de la ciutadania. Ara mateix, hi ha un únic camí possible: la necessitat de reduir el nostre consum energètic.
La Diputació de Barcelona i els municipis de la província treballem per l’emergència climàtica i articulem diverses estratègies d’adaptació i de transició energètica.
Impulsem polítiques de transició energètica
Amb l’objectiu de reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i disminuir el consum d’energia, treballem amb els ajuntaments per fer sostenibles i eficients energèticament els edificis municipals. Actuem en centres educatius, en escoles d’adults i d’educació especial, en conservatoris d’art i música, en casals de joves i centres cívics, en punts d’informació juvenil i en instal·lacions esportives municipals. També desenvolupem polítiques de mobilitat sostenible, incentivem l’ús del transport públic i comptem amb automòbils elèctrics o híbrids i amb bicicletes a les flotes municipals.
Foment de la mobilitat sostenible amb bicicletes a les flotes municipals / Diputació de Barcelona
Pas ferm cap a les renovables
Un cop aconseguit que els equipaments redueixin el seu consum energètic, el següent pas consisteix en subministrar-los energia a través de renovables. I ho fem donant suport als municipis per instal·lar plaques fotovoltaiques i plantes de biomassa, i també millorant l’enllumenat públic. Són actuacions amb un elevat impacte climàtic i es prioritzen aquelles que contribueixen a una reducció major de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Aquesta política té una concreció tangible en el projecte «Renovables 2030», que fins al moment ha invertit 70 milions d’euros en els municipis de la província, amb més de 120 projectes de gran rellevància.
Energia renovable al centre d’informació de la Pleta, al Parc del Garraf / Diputació de Barcelona
Adaptats a les noves circumstàncies
Per altra banda, desenvolupem polítiques per adaptar-nos a la nova situació climàtica. Es creen refugis climàtics —espais per fer front a les onades de calor—; s’aposta per la renaturalització de les ciutats, amb més verd i ombra als carrers; s’actualitzen els protocols d’actuació davant l’augment d’episodis climàtics cada cop més intensos i es reforcen les tasques de prevenció d’incendis.
Prendre consciència dels nostres actes
Una de les dades més rellevants és que, si apliquem bones pràctiques, podem estalviar fins a un 15% d’energia en la gestió dels edificis. És per això que la Diputació de Barcelona ofereix suport econòmic i tècnic als ajuntaments de la província que es comprometin a estalviar energia en els seus equipaments i a involucrar-hi els treballadors i la ciutadania. L’objectiu és millorar l’eficiència energètica dels equipaments i destinar l’estalvi aconseguit a les llars amb pobresa energètica.
Enllumenat públic cada vegada més sostenible / Diputació de Barcelona
Bona part d’aquesta gestió es pot dur a terme gràcies a les campanyes d’educació i conscienciació ambiental que compten amb el suport de la Diputació de Barcelona.
La Corporació també ha posat en marxa el Pla Clima, un projecte intern que ens permet aplicar les mateixes mesures d’eficiència energètica en els nostres edificis i en la flota de vehicles, a les vies locals i a la xarxa d’espais naturals, i que pretén assolir la neutralitat climàtica el 2030, vint anys abans de les fites marcades per la Unió Europea.
La Diputació de Barcelona treballa per assolir els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS, que van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’Agenda global per a 2030.
En el Banco de Semillas de Svalbard se guarda más de un millón de muestras de semillas de diferentes cultivos de casi todos los países del mundo. Esta es la primera vez que la instalación incorpora variedades procedentes de España
Una delegación del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ha entregado en la remota isla de Svalbard, en el Ártico, una selección de mil variedades vegetales de la colección nacional española que serán depositadas en el Banco Mundial de Semillas de Svalbard (Noruega), la avanzada infraestructura científica que atesora la mayor colección de seguridad de la biodiversidad agrícola global, y que salvaguarda la base de la alimentación mundial, informa la institución española en una nota de prensa.
Al acto de entrega han asistido la vicepresidenta de Relaciones Internacionales del CSIC, Ángeles Gómez Borrego, y el investigador Luis Guasch, del Centro de Recursos Fitogenéticos del Instituto Nacional de Investigación y Tecnología Agraria y Alimentaria (INIA-CSIC), quien ha depositado las variedades vegetales.
Esta es la primera vez que la instalación incorpora variedades procedentes de España, país de gran riqueza en biodiversidad al ser puente entre Europa, Iberoamérica y África.
Una infraestructura pionera El Banco de Semillas de Svalbard, una especie de ‘Arca de Noé’ vegetal, es una infraestructura científica mundial que se encuentra en una isla del archipiélago ártico de Svalbard. Guarda más de un millón de muestras de semillas de diferentes cultivos de casi todos los países del mundo; la mayor colección de biodiversidad agrícola.
“Este material, también conocido como recursos fitogenéticos, constituye la base de casi toda nuestra alimentación”, ha explicado Luis Guasch, investigador del INIA-CSIC y director del Centro de Recursos Fitogenéticos (CRF) del instituto.
“Se trata de 1.080 variedades españolas. De ellas: 300 son cereales de invierno, 114 de las cuales corresponden a trigos; 510 son leguminosas, de las que 189 son judías; 200 son hortícolas, 81 de ellas tomates, y 108 variedades de maíces”, ha añadido. El período de duración del depósito suele ser de 10 años renovables.
El plan de depósito de las muestras de la colección base del CRF se inició hace más de 6 años, siguiendo unos protocolos de trabajo minuciosos. Esto se debe a que, para que las muestras sean recientes y se conserven viables durante el mayor tiempo posible, quizá cientos de años, se requiere su multiplicación en el campo en las condiciones adecuadas, sin cruces ni mezclas con otras variedades, manteniendo la identidad de las variedades.
Un proyecto de ambición internacional El proyecto está auspiciado por la Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura (FAO), la organización internacional Global Crop Diversity Trust (CROP Trust), la Fundación Bill y Melinda Gates y el gobierno de Noruega, que ha hecho de la instalación un compromiso con la conservación de los recursos fitogenéticos con vistas a poder hacer frente, en caso de necesidad, a los desafíos planteados por el cambio climático y otras posibles amenazas globales.
El sistema español de conservación de recursos fitogenéticos establecido por la Ley 30/2006, de 26 de julio, de semillas y plantas de vivero, se basa en un sistema de duplicados o copias de seguridad de las colecciones activas o de intercambio. El Centro de Recursos Fitogenéticos del INIA-CSIC está encargado de la conservación a largo plazo de las entradas o variedades en forma de semilla.
“Su objetivo es mantener las semillas vivas, por lo que se establecen ensayos periódicos que monitorizan su viabilidad, tanto en la colección de seguridad del CRF como en el resto de bancos españoles y, llegado el caso, se procede a su multiplicación o regeneración en el campo”, ha indicado Guasch.
El envío de parte de la colección de semillas a la Cúpula de Svalbard no supone una sustitución de este sistema de seguridad, sino que constituye un mecanismo de protección adicional. “Solo una vez ha hecho falta recurrir al banco de Svalbard para solicitar semillas, con ocasión de regenerar las muestras del banco que existía en Siria, el Icarda, que fue destruido por la guerra”, ha recordado.
Más de 89 depositarios ya han enviado sus muestras a Svalbard. Entre ellos se encuentran los centros internacionales de conservación vinculados a la FAO, los grandes países y la gran mayoría de Estados europeos.
En el momento del establecimiento de la Cúpula de Svalbard, España realizó una aportación económica extraordinaria a la FAO a través de la Secretaría de Estado de Cooperación Internacional y para Iberoamérica, y esta es la primera vez que envía semillas. Este acuerdo liderado por el INIA-CSIC muestra el compromiso de España en la conservación de la biodiversidad y subraya las acciones que se realizan en el CRF para mejorar la resiliencia de los sistemas agrícolas y su capacidad de adaptación al cambio climático.
gutta cavat lapidem 