Category Archives: geopolítica

Els EUA apunten i Ucraïna dispara

Washington informa oficiosament i nega oficialment que localitza i assenyala objectius russos

El creuer de míssils guiats Moskvà navegant pel Bòsfor dirigint-se
cap al mar Negre el 5 de juliol del 2021. YORUK ISIK / Reuters / ARXIU

Tot el que té a veure amb l’espionatge i la informació d’ intel·ligència és delicat i, per definició, enganyós. Alts funcionaris nord-americans van revelar que els EUA van proporcionar a les forces armades ucraïneses dades clau que els van ajudar a localitzar, atacar i enfonsar el vaixell insígnia de la flota russa del mar Negre, el Moskvà , a mitjan abril. Les pistes dels serveis nord-americans també van ajudar Ucraïna a matar uns deu generals de Vladímir Putin, també segons portaveus de l’ Administració que parlaven sota condició d’anonimat.

Una vegada publicades aquestes informacions en alguns mitjans, el secretari de premsa del Pentàgon, John Kirby, va negar dijous que els Estats Units haguessin donat a l’exèrcit ucraïnès “informació específica sobre objectius” que els permetés enfonsar el Moskvà .

El Pentàgon necessita negar el suport directe a Kíiv a fi de no donar a Rússia un pretext perquè respongui

Però va ser un desmentiment a mitges i, com és obvi, gairebé obligat per evitar que Moscou pugui adduir que els EUA s’han implicat directament en la guerra contra Rússia per, d’aquesta manera, justificar possibles represàlies contra el país nord-americà i els seus aliats.

“No vam proporcionar a Ucraïna informació específica sobre objectius per al Moskvà . No vam estar involucrats en la decisió dels ucraïnesos d’atacar el vaixell ni en l’operació que van dur a terme”, va dir Kirby, primer en un comunicat i després en una intervenció pública i televisada. Després va insistir que el Pentàgon ni tan sols “estava al cas” de la intenció de les forces d’ Ucraïna d’apuntar al vaixell. Va afegir que “els ucraïnesos tenen les seves pròpies capacitats d’intel·ligència per rastrejar i apuntar als vaixells de guerra russos, com van fer en aquest cas”.

Però els informes de l’aportació dels Estats Units no havien caigut del cel, i no en va es van publicar als principals mitjans amb menció a aquells “alts funcionaris” que els hi van transmetre.

La mateixa història val respecte a les cròniques igualment provinents de fonts oficioses en relació amb el paper dels EUA en l’eliminació d’alts caps de l’exèrcit del país envaït. També el portaveu de Defensa va negar que el Pentàgon o alguna de les agències d’ intel·ligència del país haguessin indicat la posició dels generals russos al camp de batalla perquè els soldats ucraïnesos els poguessin eliminar. Kirby sí que va admetre que els Estats Units ofereixen intel·ligència militar a Kíiv “per ajudar els ucraïnesos a defensar el seu país”. Però, gairebé d’esma, va matisar: “No proporcionem intel·ligència sobre la ubicació dels líders militars d’alt rang al front ni participem en les decisions de selecció d’objectius de l’exèrcit ucraïnès”.

El portaveu va destacar que no s’ha de perdre de vista el més important, que és que aquí “l’enemic és Rússia”. En aquest innecessari però eloqüent aclariment calia entendre que no és útil ni convenient embolicar la troca més del compte pel que fa a l’abast i els detalls de l’assistència que Washington presta a Kíiv a través dels seus sistemes de vigilància dels moviments russos: una informació sens dubte essencial però que els russos no han de veure com a part integrant i substancial de la contraofensiva d’ Ucraïna.

L’enfonsament del Moskvà va ser un duríssim cop a l’orgull de Putin i les seves forces armades, com també un problema de primer ordre en termes d’opinió pública. Era el vaixell insígnia de la seva flota i el primer vaixell seu d’aquestes dimensions enfonsat per un enemic des de la Segona Guerra Mundial. Per no parlar de la desena de generals que l’exèrcit resistent hauria abatut en tot just dos mesos i mig de guerra: una altra fita especialment desagradable per al Kremlin.

En els prolegòmens i la primera fase de la contesa, l’ Administració Biden va optar per revelar gran part del que sabia sobre el que estaven preparant els russos. Va ser una política arriscada però que va contribuir a reforçar i en molts casos recuperar la confiança dels aliats en Washington. Però una cosa és dir el que se sap que trama l’adversari, i una altra de molt diferent revelar tot el que fa un mateix.

https://www.lavanguardia.com/encatala/20220507/8249324/els-eua-apunten-i-ucraina-dispara.html

Científics xinesos volien infectar ratpenats amb coronavirus fa més de dos anys

Notícia inquietant de la mà d’uns documents fins ara secrets. La Xina tenia intenció de dissenyar genèticament nous coronavirus per fer experiments amb ratpenats vius. Concretament qui tenia intenció de fer-ho és, casualitat o no, l’Institut de Virologia de Wuhan. Per aconseguir-ho va demanar finançament el 2018 als Estats Units, però va ser rebutjat perquè podria “haver posat en risc les comunitats locals”. Aquests són els documents que es van filtrar aquest dimecres, publicats per Drastic i dels que se n’ha fet ressò també La Razón.

La documentació, aportada per un denunciant anònim, correspon a una proposta de subvenció presentada a l’Agència de Projectes d’Investigació Avançada de Defensa (DARPA) el 2018 i que destaca com els investigadors xinesos pretenien alliberar coronavirus a l’aire per infectar ratpenats amb l’objectiu de dur a terme estudis que servissin per lluitar contra malalties que afectessin els humans. La fórmula de fer-ho, però, era demanant finançament internacional.

El mateix diari destaca que els informes recollien que EcoHealth Alliance (un organisme que desenvolupa solucions basades en la ciència per prevenir pandèmies) va treballar amb l’Institut de Virologia de Wuhan per intentar conduir una investigació sobre patògens humans “avançada i perillosa” sobre el coronavirus de ratpenats.

Coronavirus pels ratpenats
El projecte, anomenat DEFUSE, va ser finalment rebutjat per les entitats de crèdit, però segons sembla, podria haver quedat una porta oberta al finançament parcial de la investigació.

Els experts, recull La Razón, havien rebutjat de manera continuada el projecte pel perill que podia suposar. “El projecte podria haver posat en risc comunitats locals”. I a més, subratlla que “l’equip no hauria considerat adequadament els perills de millorar el virus o llençar una vacuna a l’aire”.

Drastic ha afirmat en un comunicat que la proposta de finançament “inclou alguns elements de la investigació que ja són coneguts a través de diversos articles científics” però que mai no s’havien fet públics. Entre ells, la vacunació de ratpenats fent servir el virus en aerosol. Però n’hi ha més, també “altres treballs sobre soques publicades i no publicades que podrien haver produït el SARS-CoV-2”.

Incògnites sobre l’origen del virus
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha subratllat diverses vegades la importància de saber exactament quin és l’origen del coronavirus. Encara hi ha moltes hipòtesis sobre la taula i cap és descartable. Ara, amb aquests papers podria ser que la teoria que fins ara tenia menys força, la que parlava sobre un possible origen del coronavirus en un laboratori, torni a estar sobre la taula. Al seu moment, es va dir que era “improbable”. Caldrà esperar per treure’n conclusions.

https://www.elnacional.cat/ca/salut/cientifics-xinesos-volien-infectar-ratpenats-coronavirus-anys_648752_102.html

fote’t, Armènia

Gran Armènia - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Les democràcies amb complex de superioritat moral, van deixar abandonada i indefensa aquesta petita comunitat nacional resistent, malaurada víctima històrica, una comunitat d’arrel cristiana, però ni catòlica ni ortodoxa, amb una església pròpia, l’Església Gregoriana Apostòlica Armènia, amb una llengua pròpia, amb un alfabet propi, amb una personalitat pròpia que la faculta d’una perspectiva única, d’una mirada singular sobre la realitat

https://www.elnacional.cat/ca/opinio/jordi-galves-follin-armenia_568500_102.html

Tropic, el tesoro submarino por el que pugnan España y Marruecos y que aún está lejos de ser alcanzable

Ubicación del monte submarino Tropic, que se disputan España y Marruecos.

Se llama Tropic, tiene aproximadamente 120 millones de años y está en el punto de mira de España y Marruecos. Los dos países quieren apropiarse de este monte submarino que se encuentra a unos 4.000 metros de profundidad -su cima está a unos 1.000 metros bajo el mar- por el tesoro que esconde: una gran  reserva de Telurio, Cobalto y Tierras raras, entre otros minerales, de gran importancia para la tecnología verde del futuro y cada vez más del presente. 

Este antiguo volcán que en su día probablemente llegó a ser una isla no está solo. Cerca de él hay varios montes submarinos con características similares como el Bimbache, Echo, The Paps y Drago, que forman parte de esa cadena montañosa conocida como las “abuelas de Canarias” o la “Provincia Volcánica de las Islas Canarias” porque comparten el origen volcánico del archipiélago, pero datan de mucho antes.

Lo que les diferencia y donde está el conflicto es en su ubicación. Mientras el resto de montes submarinos se encuentran dentro de las 200 millas náuticas de plataforma continental que tiene España -por tanto está bajo su titularidad-, el Tropic está a unas 269 millas al sur de El Hierro. Nuestro país solicitó en 2014 a la ONU la ampliación de su plataforma continental a 350 millas náuticas, lo máximo permitido, pero esa petición sigue en estudio y ahora es Marruecos quien, de forma unilateral, ha ampliado la suya -incluyendo aguas saharauis- anexionándose parte de las aguas que reclama España y que incluyen el monte Tropic. 

Éste, según las investigaciones llevadas a cabo, contiene un gran yacimiento de Telurio, un material que se utiliza en la fabricación de paneles solares y que es muy escaso en la corteza terrestre. “En ella se extrae en cantidades de 0.01ppm (partes por millón). Solo hay yacimientos en Rumanía, México, Australia y EE UU donde las cantidades son mayores”, explica Egidio Marino, geólogo y doctorando en mineralogía y geoquímica de los costras de hierro manganeso de los montes submarinos de las Islas Canarias. En la costra del Tropic, apunta, las cantidades que se extraen rondan entre entre los 40 y 60ppm: “Son 6.000 veces más que en la corteza terrestre”.

Pero no es el único material importante que se encuentra en el Tropic. También abunda el cobalto, un elemento que se utiliza para la fabricación de baterías de coches eléctricos y cuya cantidad en este monte submarino es 414 veces superior al de la corteza terrestre, según un estudio realizado por el IGME, el IEO y la Universidad Complutense de Madrid publicado en Ore Geology Reviews por este mismo investigador. 

Las Tierras Raras, utilizadas para la elaboración de potentes imanes en los molinos de viento, también están muy presentes, así como el vanadio, el bario, el níquel o el plomo. “El monte submarino es un volcán. Cuando acaba su formación se incrustan restos de óxido de manganeso y atrapan y acumulan otros metales como estos, aunque hay más”, explica este investigador. No obstante, aclara, las cantidades de estos materiales que contiene el Tropic son similares al del resto de montes submarinos vecinos. “Los montes que se encuentran en el Atlántico son muy ricos en minerales, pero no solo los españoles”.

Con la tecnología actual es imposible explotarlo

Lo que ha traido a Tropic a la actualidad es la pugna por su titularidad, ya que su explotación podría traer grandes beneficios económicos al país que lo domine. No obstante, alcanzar este objetivo está lejos de alcanzarse, ya que con la tecnología actual es prácticamente imposible explotarlo por la profundidad a la que se encuentra.

“Los fondos oceánicos ocupan casi el 70% de toda la superficie terrestre, y de todo ello solo conocemos lo que está cerca de las costas. Lo que está más profundo de los 500 o 600 metros es casi desconocido porque es difícil de explotar o ni siquiera se conoce. Cuando hablamos de fondos oceánicos como los de Canarias, que son más de 5.000 metros de profundidad, hay mucha zona sin estudiar. Si ya hablamos de explotación nos vamos a 20 o 30 años“, explica Marino.

ncluso con la maquinaria necesaria, el geólogo avisa de que cualquier extracción tendría lugar a largo plazo incluso aunque Marruecos o España consiguieran hacerse con él, ya que antes de llevarla a cabo es necesario realizar una serie de estudios que determinen no solo si es rentable económicamente sino otro tipo de coste: el medioambiental. “Los ecosistemas tan profundos son muy tranquilos y cualquier cambio puede destruirlos. En el mar, cuando rompes algo creas una pluma de sedimentos, y eso puede afectar por ejemplo a los bancos de peces”, defiende Marino.

La pugna entre los dos países vecinos es, por tanto, por un tesoro aún inalcanzable.

https://www.20minutos.es/noticia/4699776/0/un-estudio-concluye-que-hay-seis-veces-mas-aves-que-humanos-en-el-mundo/

Marruecos desafía a España en busca de los ricos yacimientos de las aguas al sur de Canarias

  • El monte submarino Tropic esconde el mayor yacimiento de telurio del mundo, necesario para la fabricación de paneles solares y otros elementos
  • La ministra de Exteriores española viaja este viernes a Rabat para reunirse con su homólogo marroquí
  • La delimitación de las fronteras debe hacerse tras el diálogo y acuerdo con los países vecinos, lo que obligaría a Marruecos a negociar con España, Mauritania, Argelia y el Sáhara Occidental
Montes submarinos al sur de Canarias

Marruecos defiende que está en su derecho de definir sus fronteras marítimas, pero no lo había hecho hasta que se ha descubierto que bajo las aguas al sur de Canarias se encuentra un monte llamado Tropic, un antiguo volcán que constituye un verdadero tesoro por su alto contenido en telurio y otros minerales y metales. …

https://www.eldiario.es/canariasahora/internacional/minerales-ocupacion-sahara-occidental-marroquies_1_1067548.html

El Sáhara Occidental en la telaraña de intereses de EEUU

El 11 de diciembre de 2020, y poco antes de dejar la Casa Blanca, el presidente Donald Trump emitió una proclamación oficial en apoyo a la soberanía de Mohamed VI sobre el Sáhara Occidental, territorio disputado por Marruecos y el Frente Polisario, infringiendo las resoluciones de la ONU y el consenso internacional y provocando una grave crisis en Oriente Próximo y el norte de África, era el precio de que Rabat reconociera al Estado israelí. Una vez más Tel Aviv consigue arrastrar a la superpotencia a ejecutar su propia agenda.

El Marroc planteja nous desafiaments geopolítics, més enllà de Ceuta

Migrants cross into the Spanish enclave of Ceuta, near the border of Morocco and Spain, on Tuesday, May 18, 2021. Spain deployed its military to the Moroccan border Tuesday as thousands of migrants jumped fences or swam onto European soil for the second day in a row after Rabat loosened border controls amid a deepening diplomatic spat. Morocco's loosened border watch came after Spain decided to grant entry for medical treatment to the chief of a militant group that fights for the independence of Western Sahara. Morocco annexed the sprawling region on the west coast of Africa in 1975. (AP Photo/Bernat Armangue)
Aspecte que oferia la zona fronterera de Ceuta amb el Marroc dimarts en plena allau humana, facilitada per les autoritats marroquines.  Bernat Armangue / AP

A Pedro Sánchez li van funcionar els reflexos. L’allau humana que es va produir a Ceuta entre dilluns i dimarts d’aquesta setmana per decisió de les autoritats marroquines podria haver deixat el Govern espanyol fora de combat, quinze dies després del fiasco de les esquerres a les eleccions regionals de Madrid. El KO era a prop.

Sánchez va donar l’ordre immediata de desplegar l’exèrcit a Ceuta i dimarts al matí va ­comparèixer davant l’opinió pública amb un discurs enèrgic de defensa de la integritat territo­rial del país, per després pujar a un helicòpter Superpuma de l’Exèrcit de l’Aire amb rumb a Ceuta i Melilla. No hi va haver temps mort en la resposta governamental espanyola al desafiament marroquí. No hi va haver espai per a un moment Abascal a Ceuta.

El gabinet de la Presidència del Govern es va moure amb molta rapidesa i el grup dirigent d’ Unides Podem va entendre –aquesta vegada sí– que el silenci també és un bé preuat en política. Hi ha moments en què cal saber callar. Quan el líder de Vox va arribar a Ceuta dimecres a la nit per clamar contra la “invasió” marroquina, el seu col·lega Matteo Salvini ja havia elo­giat la contundència escènica del Govern espanyol. “ Espanya (amb un Govern d’esquerres) desplega l’exèrcit a la frontera per bloquejar ingressos il·legals. Esperem notícies del Viminal” (seu del Ministeri de l’Interior italià), va escriure el líder de la Lliga.

El Marroc treballa perquè Biden no revisi la decisió de Trump sobre el Sàhara …

Washington vol que el Marroc mantingui la bona entesa amb Israel …

https://www.lavanguardia.com/encatala/20210523/7475360/marroc-planteja-nous-desafiaments-geopolitics-mes-enlla-ceuta.html

El govern espanyol ha d’explicar què està passant amb el remdesivir

Quan va aparèixer la COVID-19, una de les primeres estratègies per trobar un tractament va ser cercar una cura entre aquelles molècules que ja s’havien investigat per tractar virus similars. Una d’aquestes molècules va ser la del remdesivir.

Malgrat els esforços (i la gran quantitat de diners públics invertits) la molècula de Gilead per l’Ebola no va funcionar. Les proves in vitro van mostrar una “potent activitat” contra el virus i els assajos amb animals van tenir “un èxit sense precedents”. Però quan es va provar en humans, els resultats del remdesivir van ser “decebedors”5.

Però malgrat que governs d’arreu del món han pagat milers de milions a Gilead pel seu subministrament, les “promeses” del remdesivir no acaben de fer-se realitat. Que els governs (inclòs l’espanyol) aprovin una despesa multimilionària per un medicament no hauria de ser notícia. El que no és tan habitual és que es gastin tants diners en un medicament l’eficàcia del qual no ha estat demostrada de manera clara i inequívoca. I l’eficàcia del remdesivir, malgrat el seu alt preu, no ho ha estat. Com pot estar passant això? 

El juny de 2017 el Butlletí Groc de l’Institut Català de Farmacologia presentava un informe titulat “Farmacovigilància a Europa: protegeix realment als pacients?”58 A les conclusions es podia llegir:

L’EMA és poc exigent amb les garanties de seguretat dels nous fàrmacs i triga molt a reaccionar quan apareix un problema. (…) La ciutadania no està protegida davant un problema creixent de salut pública”.

Hi ha algú a les múltiples agències i organismes públics, algú a les subdireccions i secretaries generals avaluant advertències com aquestes?

https://octuvre.cat/el-govern-espanyol-ha-dexplicar-que-esta-passant-amb-el-remdesivir/

Evitemos que Pekín tome decisiones clave para nuestra vida

Fidel Sendagortadiplomático y geoestratega: publica ‘Estrategias de poder’

Fidel Sendagorta, diplomático y geoestratega: publica ‘Estrategias de poder’

De oportunidad a amenaza

En China nació la Covid-19 y China ha sido la que, gracias a ella, más suministros sanitarios ha vendido. El ideólogo de Trump, Steve Bannon, ya advirtió que la campaña electoral del presidente tendría tres obsesiones: China, China y China. Y los europeos hemos dejado de verla como oportunidad de mano de obra barata para temerla como amenaza, por que ya toma decisiones estratégicas sobre nuestra vida en inteligencia artificial, coche eléctrico (adelanta a EE.UU. Alemania y Japón en baterías) y robótica. Sendagorta concluye que sólo si los europeos reafirmamos nuestros valores de democracia y libertad sin los que la prosperidad no tiene sentido podemos frenar su hegemonía.

https://www.lavanguardia.com/lacontra/20201002/483785810728/evitemos-que-pekin-tome-decisiones-clave-para-nuestra-vida.html