Category Archives: guerres

Amnistia Internacional, Ucraïna, biolaboratoris i el possible origen del SARS-CoV-2

Amnistia Internacional ha denunciat que Ucraïna ha incomplert les normes de dret internacional en àmbit humanitari

Aquesta setmana Amnistia Internacional ha publicat l’informe relatiu a la investigació realitzada des del mes de maig fins al juliol a Ucraïna. Ha denunciat que les tropes ucraïneses han incomplert les normes de dret internacional en àmbit humanitari respecte a la població civil ucraïnesa. Ha denunciat que les tropes ucraïneses s’hagin assentat en edificis com hospitals, escoles i en zones residencials, molt lluny de les línies de foc, sense haver evacuat la població i posant-la en perill en tractar-la com a objectius militars.

També hem conegut les denúncies realitzades pel ministeri de Defensa de Rússia sobre els experiments realitzats per les empreses farmacèutiques nord-americanes i europees en territori ucraïnès, utilitzant per a això militars, persones pobres i malalts psiquiàtrics. De la mateixa manera, el ministeri de Defensa rus ha denunciat el fet que l’Administració nord-americana pogués estar implicada en l’aparició del nou coronavirus, així com de la nova pandèmia de la verola del mico.

http://www.elfronterizo.com.mx/noticia/213734/hunter-biden-ayudo-a-obtener-millones-de-dolares-para-contratista-de-eu-en-ucran

METABIOTA, una empresa farmacèutica, hauria estat realitzant experiments amb població ucraïnesa

https://www.elnacional.cat/ca/videos/bea-talegon-amnistia-internacional-ucraina-biolaboratoris-possible-origen-sars-cov-2_797625_102.html

El suïcidi d’Europa

… en els últims dies Dier Spiegel ha publicat informació que revela la desconfiança de l’executiu alemany, especialment del canceller Schultz respecte Zelenski pel que fa a l’enviament d’armes. Sospiten els alemanys que el govern ucraïnès podria desencadenar un problema a nivell internacional llançant míssils al territori rus.

Lavrov, ministre d’exteriors rus, està convençut que això és, precisament el que Zelenski vol aconseguir: que el conflicte entre el seu país i Rússia transcendeixi i comprometi la UE. Aquí caldria plantejar-se seriosament si és veritablement Zelenski qui té això al cap o si, al contrari, és qui és darrere de tot el que succeeix: l’administració nord-americana.

Hongria ha demostrat també la seva postura davant de les sancions contra Rússia. Igualment ho ha fet Bèlgica anunciant que de moment, cal donar un respir i veure quines conseqüències tindrà tot això per a Europa. Una decisió prudent, que ve a dir de manera tèbia que per a la UE està sent un suïcidi “sancionar Rússia” seguint el ritme que ens marquen els nord-americans.

Tot això succeeix amb molt de cinisme, ja que pocs coneixen que els Estats Units van augmentar la seva compra de barrils de petroli a Rússia el mes de març passat.

Els Estats Units s’han convertit també en el principal subministrador de gas a Espanya des de finals de l’any passat, desbancant la nostra examiga Algèria. Això sí, ens ven un gas liquat de moltíssima pitjor qualitat a un 40% més alt de preu.

Analitzant els fets, no les versions ni “la propaganda”, el panorama no sembla gaire positiu per a les aspiracions de Zelenski. Almenys per a les que deia tenir.

Què oferirà ara per aconseguir reduir la seva corrupció? La situació a Ucraïna és pitjor que fins i tot als països més corruptes de la UE. Segons l’Índex de Percepció de la Corrupció de Amnistia Internacional, la puntuació d’Ucraïna el 2021 va disminuir 1 punt en comparació amb 2020 i ara és de 32 en una escala de 100 punts. Bulgària, el país més corrupte de la UE segons l’índex, té una puntuació de 42.

I amb la democràcia? L’Índex de Democràcia compilat per la Unitat d’Intel·ligència de The Economist classifica Ucraïna com un “règim híbrid”. Aquesta definició s’aplica a nacions amb frau electoral regular, pressió sobre l’oposició política, poders judicials no independents i altres factors que els impedeixen de ser considerades democràcies plenes.

Una cosa que per a Forsyuk és un al·licient per a Europa, en realitat revela una cosa preocupant: “El salari mitjà és menys de la meitat del que reben al país més pobre de la UE, Bulgària” segons l’analista noruec Holm-Hansen fent referencia a les dades de Worlddata.

Justificaria la situació actual d’Ucraïna, que ve macerant-se des dels últims vuit anys pels Estats Units, l’entrada per la via ràpida d’un país que no ha presentat els estàndards necessaris? Quin missatge estaríem donant als altres països que, com Montenegro o Macedònia del Nord estan complint els passos fins ara establerts? Pot passar per alt la UE el filonazisme existent a Ucraïna? Pot passar per alt les atrocitats comeses al Donbass?

Crec que Zelenski en això té raó: la decisió que prengui la UE posa en joc el futur d’Europa. Tanmateix jo ho veig en el sentit diametralment oposat al qual Volodímir planteja. Segons la meva opinió, el paper que està jugant la Unió Europea en aquest trist capítol de la Història, preferint actuar de manera seguidista amb els nord-americans en lloc de posicionar-se amb contundència per la resolució pacífica del conflicte, i pels interessos de la ciutadania europea, han fet que el projecte europeu s’erosioni.

Ja ha passat i la intenció d’adherir aquesta Ucraïna d’aquesta manera i en aquestes circumstàncies, seria, segons la meva opinió, una banderilla que podria empènyer Europa cap al seu suïcidi polític i existència com a realitat sociocultural.

L’extrema dreta vol que Putin guanyi i domini Euràsia

Qui va guanyant la guerra de les idees a Ucraïna?

Ja podem dir quins filòsofs guanyen la batalla i amb quines idees en cadascun dels dos bàndols; perquè tant Putin –que no tots els russos– com l’OTAN –que no tot Occident– té pensadors que els justifiquen.

Quines idees armen el bàndol atlantista?

La majoria d’intel·lectuals d’ Occident crec que coincidim que un dia caldrà portar Putin davant el Tribunal Penal Internacional i jutjar-lo pels seus crims.

I si s’hi resisteix? Té arsenal nuclear.

També es mereix un cop d’Estat; però recordi que ni Rússia ni els EUA no reconeixen aquest tribunal…, em temo.

Llavors el TPI només jutja els criminals de guerra de països sense arsenal nuclear?

I la falta d’universalitat de la justícia en reflecteix una altra: són els nostres valors –democràcia, llibertat, sobirania– universals? És la llibertat o la democràcia el mateix per a un rus que per a un xinès, català o danès?

I si “llibertat” no significa el mateix per a altres països… podem “alliberar-los”?

Si aquests valors no són universals, tampoc serveixen en geopolítica. Avui tots condemnen Rússia, pel fet de violar fronteres, perquè tots tenen les seves fronteres; però, per això mateix, l’ Índia, la Xina i altres (si comptem, són la majoria de la humanitat) desconfien d’una expansió sense límit de l’OTAN.

Es pot imposar la democràcia?

Michael Walzer creu que ho hem de fer i que la democràcia nord-americana és la democràcia. Així, la guerra d’ Ucraïna, com la de l’ Iraq, és justa. També les d’Israel, per ser democràtic, contra els palestins, que no ho són.

No té un recorregut teòric limitat?

I sense suport militar, encara menys. El sacrifici de vides a Iraq, Israel i Ucraïna està per ell justificat perquè serveix a la democràcia: els morts de l’ Iraq van valer la pena.

Hi haurà atlantistes més interessants…

Habermas és una institució. Va encunyar el concepte de patriotisme constitucional, el pacte fundacional dels ciutadans d’un país entorn de la seva Constitució tinguin la identitat que tinguin. Així supera el tribalisme nacionalista, que duu Alemanya al desastre.

I són interpretables les constitucions?

Aquest és el punt feble de Habermas: la Constitució depèn de la seva interpretació. Fukuyama va més lluny: no caldrà imposar la democràcia amb armes, perquè acabarà imposant-se al món pel seu propi valor.

I aquest seria el seu “ final de la història”?

Però també és universalista: pretén saber què volen tots els altres humans així que o l’OTAN s’expandeix amb els seus valors o els autoritaris com Putin o la Xina ens imposaran els seus. En canvi, Gianni Vattimo…

El seu mestre i pare del postmodernisme.

O Derrida o Chomsky, que demana que a Ucraïna es negociï ja abans d’arribar al conflicte atòmic, dubten que tots els humans creguin el mateix i molt més del seu dret a imposar-lo per la força. No estan alineats.

La gran pregunta no és si es pot imposar per les armes el que creus vàlid?

Bernard-Henri Lévy també creu que no només podem, sinó que hem d’imposar la nostra llibertat i democràcia a tot el planeta i si és necessari, també per les armes.

No ho va intentar Napoleó? No és ara la russificació imposada de Putin a Ucraïna?

Anem als partidaris de Putin: si Habermas vol transcendir l’emoció tribal identitària, els pensadors de Putin s’han quedat en el més elemental dels tribalismes.

Qui és el més influent al Kremlin?

Ivan Ilín, el cadàver del qual va manar repatriar Putin, és un neofeixista neocristià supremacista per qui la llibertat per als russos de tots els països no és més que formar part de Rússia, que té una missió especial…

Un altre poble elegit amb líder preclar?

La gran pàtria russa està cridada per Déu a seguir un líder providencial cap a la plenitud sobirana per a la redempció del món.

Simplista, però te suport nuclear darrere.

Vladislav Surkov combrega amb Ilín i a més parla amb Putin, a qui ha convençut que Ucraïna no és sinó aquella Rússia per redimir dels altres territoris que van ser l’antiga URSS. I endevini qui ha de ser el seu líder.

No fan massa la gara-gara al Kremlin?

Per Surkov, l’enemic ideològic de tanta virtut russa és el cosmopolitisme corrupte occidental. Però el pensador de Putin més perillós i interessant és Aleksandr Duguin.

Per què?

És modern en la seva defensa de l’individualisme, però afirma que Rússia té el deure històric d’unir l’imperi euroasiàtic.

Qui domina Euràsia domina el món.

I Euràsia i el món necessiten un líder autoritari postdemocràtic que superi el xoc de civilitzacions i sigui la tercera via entre l’ Occident liberal i l’ Orient il·liberal.

Entre l’OTAN i la Xina: visca Putin?

Per això, Duguin és avui el pont ideològic entre el Kremlin i Vox, Le Pen, Meloni i els altres que li donen suport a la UE.

Idees amb armes

La història va rimant en els fets; i la de la filosofia, en els conceptes. En la defensa de Bernard-Henri Lévy de la guerra per imposar la democràcia occidental al món ressona la de Napoleó per imposar la Revolució Francesa a Europa. Al final, la pregunta és, ja des de fa 2.000 anys, si hi ha valors universals; i si, per tant, el que els països de l’OTAN entenem per llibertat i democràcia és el mateix que entenen a la Xina, l’ Índia, Rússia… I, avui, Ucraïna. I, més important encara: si podem imposar-les per la força o només evitar que ens imposin dictadures. A un costat i l’altre del debat s’alineen els nostres pensadors atlantistes i els que donen suport a Putin. Zabala els resumeix aquí. I, escoltant-lo, un conclou que sempre preferirà decidir per si mateix en què creu abans que d’altres ho decideixin per ell i l’hi imposin per les armes.

https://www.lavanguardia.com/encatala/20220603/8313611/l-extrema-dreta-vol-putin-guanyi-i-domini-eurasia.html

Els EUA apunten i Ucraïna dispara

Washington informa oficiosament i nega oficialment que localitza i assenyala objectius russos

El creuer de míssils guiats Moskvà navegant pel Bòsfor dirigint-se
cap al mar Negre el 5 de juliol del 2021. YORUK ISIK / Reuters / ARXIU

Tot el que té a veure amb l’espionatge i la informació d’ intel·ligència és delicat i, per definició, enganyós. Alts funcionaris nord-americans van revelar que els EUA van proporcionar a les forces armades ucraïneses dades clau que els van ajudar a localitzar, atacar i enfonsar el vaixell insígnia de la flota russa del mar Negre, el Moskvà , a mitjan abril. Les pistes dels serveis nord-americans també van ajudar Ucraïna a matar uns deu generals de Vladímir Putin, també segons portaveus de l’ Administració que parlaven sota condició d’anonimat.

Una vegada publicades aquestes informacions en alguns mitjans, el secretari de premsa del Pentàgon, John Kirby, va negar dijous que els Estats Units haguessin donat a l’exèrcit ucraïnès “informació específica sobre objectius” que els permetés enfonsar el Moskvà .

El Pentàgon necessita negar el suport directe a Kíiv a fi de no donar a Rússia un pretext perquè respongui

Però va ser un desmentiment a mitges i, com és obvi, gairebé obligat per evitar que Moscou pugui adduir que els EUA s’han implicat directament en la guerra contra Rússia per, d’aquesta manera, justificar possibles represàlies contra el país nord-americà i els seus aliats.

“No vam proporcionar a Ucraïna informació específica sobre objectius per al Moskvà . No vam estar involucrats en la decisió dels ucraïnesos d’atacar el vaixell ni en l’operació que van dur a terme”, va dir Kirby, primer en un comunicat i després en una intervenció pública i televisada. Després va insistir que el Pentàgon ni tan sols “estava al cas” de la intenció de les forces d’ Ucraïna d’apuntar al vaixell. Va afegir que “els ucraïnesos tenen les seves pròpies capacitats d’intel·ligència per rastrejar i apuntar als vaixells de guerra russos, com van fer en aquest cas”.

Però els informes de l’aportació dels Estats Units no havien caigut del cel, i no en va es van publicar als principals mitjans amb menció a aquells “alts funcionaris” que els hi van transmetre.

La mateixa història val respecte a les cròniques igualment provinents de fonts oficioses en relació amb el paper dels EUA en l’eliminació d’alts caps de l’exèrcit del país envaït. També el portaveu de Defensa va negar que el Pentàgon o alguna de les agències d’ intel·ligència del país haguessin indicat la posició dels generals russos al camp de batalla perquè els soldats ucraïnesos els poguessin eliminar. Kirby sí que va admetre que els Estats Units ofereixen intel·ligència militar a Kíiv “per ajudar els ucraïnesos a defensar el seu país”. Però, gairebé d’esma, va matisar: “No proporcionem intel·ligència sobre la ubicació dels líders militars d’alt rang al front ni participem en les decisions de selecció d’objectius de l’exèrcit ucraïnès”.

El portaveu va destacar que no s’ha de perdre de vista el més important, que és que aquí “l’enemic és Rússia”. En aquest innecessari però eloqüent aclariment calia entendre que no és útil ni convenient embolicar la troca més del compte pel que fa a l’abast i els detalls de l’assistència que Washington presta a Kíiv a través dels seus sistemes de vigilància dels moviments russos: una informació sens dubte essencial però que els russos no han de veure com a part integrant i substancial de la contraofensiva d’ Ucraïna.

L’enfonsament del Moskvà va ser un duríssim cop a l’orgull de Putin i les seves forces armades, com també un problema de primer ordre en termes d’opinió pública. Era el vaixell insígnia de la seva flota i el primer vaixell seu d’aquestes dimensions enfonsat per un enemic des de la Segona Guerra Mundial. Per no parlar de la desena de generals que l’exèrcit resistent hauria abatut en tot just dos mesos i mig de guerra: una altra fita especialment desagradable per al Kremlin.

En els prolegòmens i la primera fase de la contesa, l’ Administració Biden va optar per revelar gran part del que sabia sobre el que estaven preparant els russos. Va ser una política arriscada però que va contribuir a reforçar i en molts casos recuperar la confiança dels aliats en Washington. Però una cosa és dir el que se sap que trama l’adversari, i una altra de molt diferent revelar tot el que fa un mateix.

https://www.lavanguardia.com/encatala/20220507/8249324/els-eua-apunten-i-ucraina-dispara.html

La vella predicció de Bill Clinton: “El futur serà català o talibà”

Aquests dies en què el terror s’escampa pels carrers de l’Afganistan, n’hi ha que recorren a les hemeroteques per tal d’entendre un conflicte amb 20 anys d’història. Els que mirin enrere trobaran una predicció de l’expresident dels Estats Units Bill Clinton en què assegurava que “el futur serà català o talibà“. 

Quan Clinton va presentar aquesta dicotomia l’octubre de 2001 es va mostrar confiat en el fet que seria la primera opció la que marcaria el futur. Ara, 20 anys després, sembla que no serà el cas per a l’Afganistan, on els talibans han avançat sense aturador per tot el país i ja controlen la capital. 

Les declaracions esperançadores de Clinton van arribar en un moment especialment fosc de la història dels Estats Units. Només unes setmanes després de l’atemptat de l’11 de setembre de 2001. El terror promogut pels talibans plana amb més força que mai abans sobre les societats occidentals. En aquest context l’expresident demòcrata va pronosticar que el futur es veuria dividit entre un projecte de societat o un altre. 

En aquest context l’expresident demòcrata va pronosticar que el futur es veuria dividit entre un projecte de societat o un altre. 

https://www.elnacional.cat/ca/internacional/prediccio-clinton-futur-sera-catala-taliba_637373_102.html

fote’t, Armènia

Gran Armènia - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Les democràcies amb complex de superioritat moral, van deixar abandonada i indefensa aquesta petita comunitat nacional resistent, malaurada víctima històrica, una comunitat d’arrel cristiana, però ni catòlica ni ortodoxa, amb una església pròpia, l’Església Gregoriana Apostòlica Armènia, amb una llengua pròpia, amb un alfabet propi, amb una personalitat pròpia que la faculta d’una perspectiva única, d’una mirada singular sobre la realitat

https://www.elnacional.cat/ca/opinio/jordi-galves-follin-armenia_568500_102.html