Category Archives: guerres

Els EUA apunten i Ucraïna dispara

Washington informa oficiosament i nega oficialment que localitza i assenyala objectius russos

El creuer de míssils guiats Moskvà navegant pel Bòsfor dirigint-se
cap al mar Negre el 5 de juliol del 2021. YORUK ISIK / Reuters / ARXIU

Tot el que té a veure amb l’espionatge i la informació d’ intel·ligència és delicat i, per definició, enganyós. Alts funcionaris nord-americans van revelar que els EUA van proporcionar a les forces armades ucraïneses dades clau que els van ajudar a localitzar, atacar i enfonsar el vaixell insígnia de la flota russa del mar Negre, el Moskvà , a mitjan abril. Les pistes dels serveis nord-americans també van ajudar Ucraïna a matar uns deu generals de Vladímir Putin, també segons portaveus de l’ Administració que parlaven sota condició d’anonimat.

Una vegada publicades aquestes informacions en alguns mitjans, el secretari de premsa del Pentàgon, John Kirby, va negar dijous que els Estats Units haguessin donat a l’exèrcit ucraïnès “informació específica sobre objectius” que els permetés enfonsar el Moskvà .

El Pentàgon necessita negar el suport directe a Kíiv a fi de no donar a Rússia un pretext perquè respongui

Però va ser un desmentiment a mitges i, com és obvi, gairebé obligat per evitar que Moscou pugui adduir que els EUA s’han implicat directament en la guerra contra Rússia per, d’aquesta manera, justificar possibles represàlies contra el país nord-americà i els seus aliats.

“No vam proporcionar a Ucraïna informació específica sobre objectius per al Moskvà . No vam estar involucrats en la decisió dels ucraïnesos d’atacar el vaixell ni en l’operació que van dur a terme”, va dir Kirby, primer en un comunicat i després en una intervenció pública i televisada. Després va insistir que el Pentàgon ni tan sols “estava al cas” de la intenció de les forces d’ Ucraïna d’apuntar al vaixell. Va afegir que “els ucraïnesos tenen les seves pròpies capacitats d’intel·ligència per rastrejar i apuntar als vaixells de guerra russos, com van fer en aquest cas”.

Però els informes de l’aportació dels Estats Units no havien caigut del cel, i no en va es van publicar als principals mitjans amb menció a aquells “alts funcionaris” que els hi van transmetre.

La mateixa història val respecte a les cròniques igualment provinents de fonts oficioses en relació amb el paper dels EUA en l’eliminació d’alts caps de l’exèrcit del país envaït. També el portaveu de Defensa va negar que el Pentàgon o alguna de les agències d’ intel·ligència del país haguessin indicat la posició dels generals russos al camp de batalla perquè els soldats ucraïnesos els poguessin eliminar. Kirby sí que va admetre que els Estats Units ofereixen intel·ligència militar a Kíiv “per ajudar els ucraïnesos a defensar el seu país”. Però, gairebé d’esma, va matisar: “No proporcionem intel·ligència sobre la ubicació dels líders militars d’alt rang al front ni participem en les decisions de selecció d’objectius de l’exèrcit ucraïnès”.

El portaveu va destacar que no s’ha de perdre de vista el més important, que és que aquí “l’enemic és Rússia”. En aquest innecessari però eloqüent aclariment calia entendre que no és útil ni convenient embolicar la troca més del compte pel que fa a l’abast i els detalls de l’assistència que Washington presta a Kíiv a través dels seus sistemes de vigilància dels moviments russos: una informació sens dubte essencial però que els russos no han de veure com a part integrant i substancial de la contraofensiva d’ Ucraïna.

L’enfonsament del Moskvà va ser un duríssim cop a l’orgull de Putin i les seves forces armades, com també un problema de primer ordre en termes d’opinió pública. Era el vaixell insígnia de la seva flota i el primer vaixell seu d’aquestes dimensions enfonsat per un enemic des de la Segona Guerra Mundial. Per no parlar de la desena de generals que l’exèrcit resistent hauria abatut en tot just dos mesos i mig de guerra: una altra fita especialment desagradable per al Kremlin.

En els prolegòmens i la primera fase de la contesa, l’ Administració Biden va optar per revelar gran part del que sabia sobre el que estaven preparant els russos. Va ser una política arriscada però que va contribuir a reforçar i en molts casos recuperar la confiança dels aliats en Washington. Però una cosa és dir el que se sap que trama l’adversari, i una altra de molt diferent revelar tot el que fa un mateix.

https://www.lavanguardia.com/encatala/20220507/8249324/els-eua-apunten-i-ucraina-dispara.html

La vella predicció de Bill Clinton: “El futur serà català o talibà”

Aquests dies en què el terror s’escampa pels carrers de l’Afganistan, n’hi ha que recorren a les hemeroteques per tal d’entendre un conflicte amb 20 anys d’història. Els que mirin enrere trobaran una predicció de l’expresident dels Estats Units Bill Clinton en què assegurava que “el futur serà català o talibà“. 

Quan Clinton va presentar aquesta dicotomia l’octubre de 2001 es va mostrar confiat en el fet que seria la primera opció la que marcaria el futur. Ara, 20 anys després, sembla que no serà el cas per a l’Afganistan, on els talibans han avançat sense aturador per tot el país i ja controlen la capital. 

Les declaracions esperançadores de Clinton van arribar en un moment especialment fosc de la història dels Estats Units. Només unes setmanes després de l’atemptat de l’11 de setembre de 2001. El terror promogut pels talibans plana amb més força que mai abans sobre les societats occidentals. En aquest context l’expresident demòcrata va pronosticar que el futur es veuria dividit entre un projecte de societat o un altre. 

En aquest context l’expresident demòcrata va pronosticar que el futur es veuria dividit entre un projecte de societat o un altre. 

https://www.elnacional.cat/ca/internacional/prediccio-clinton-futur-sera-catala-taliba_637373_102.html

fote’t, Armènia

Gran Armènia - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Les democràcies amb complex de superioritat moral, van deixar abandonada i indefensa aquesta petita comunitat nacional resistent, malaurada víctima històrica, una comunitat d’arrel cristiana, però ni catòlica ni ortodoxa, amb una església pròpia, l’Església Gregoriana Apostòlica Armènia, amb una llengua pròpia, amb un alfabet propi, amb una personalitat pròpia que la faculta d’una perspectiva única, d’una mirada singular sobre la realitat

https://www.elnacional.cat/ca/opinio/jordi-galves-follin-armenia_568500_102.html