Category Archives: droga

LA ‘GOTHAM’ FRANCESA. Unas 500 cámaras para vigilar Marsella, la ciudad ‘podrida’

Un protagonista de las protestas de 2019.

Droga, asesinatos continuos de adolescentes, clientelismo, siniestros jueces de paz… Viaje a la ciudad visitada por un más que preocupado Macron y su plan, con agentes y tecnología, para poner coto a tanto silbido de balas. “Ante el maná de dinero, todo el mundo anda metido en el tráfico”, dice impotente un policía.

Marsella, jueves 2 de septiembre. Palacio del Pharo, imponente residencia levantada por Napoleón III para contento de la emperatriz Eugenia de Montijo. Su lejano sucesor, el presidente de la República, Emmanuel Macron, se hace esperar más de un hora. …

https://www.elmundo.es/cronica/2021/09/16/613b3d2dfc6c83b5728b4668.html

Macron anuncia un plan millonario para recuperar Marsella, una ciudad “fracturada” por el tráfico de drogas

El pasado julio, tres jóvenes nigerianos murieron en un incendio intencionado en un bloque de viviendas sociales. Este año 10 personas han perdido la vida en violentos ajustes de cuentas

El presidente Emmanuel Macron anunció este jueves más de mil millones de inversiones para Marsella, la “fracturada” segunda ciudad de Francia. “No vengo a hacer promesas sino a adoptar compromisos” dijo el jefe del Estado. En un discurso interrumpido por una tormenta y un fallo de sonido, Macron, sin perder la sonrisa, prometió una lluvia de millones que deben acabar con los ghettos y convertir a Marsella en una metrópolis europea de primera. Tres días de visita acompañado de siete ministros para definir “Marsella a lo grande”.

Macron atacó primero las “urgencias”. Frente a los traficantes, prometió “acoso policial”, cien policías este año, doscientos, el próximo; un nuevo cuartel policial (150 millones de euros) y 500 cámaras de vigilancia a instalar en las barriadas del norte donde la droga impone su ley. Además, más medios para la justicia porque “vivir tranquilo es un derecho”.

https://www.elmundo.es/internacional/2021/09/02/6131193b21efa0bc1e8b4585.html

assalts als conreus de cànem legal del Maresme

ALEMANIA-LABERINTO DE CÁÑAMO EN BERLÍN:HEN01.BERLÍN (ALEMANIA).1/9/2009.- Un joven posa entre plantas en el llamado laberinto de Cáñamo al sur de Berlín, Alemania el 1 de septiembre de 2009. La plantación, de 20.000 metros cuadrados, se ha establecido al inicio del verano para lograr la renaturación de un vivero de árboles que existió en la zona. La plantación está compuesta por plantas de Cáñamo

Hi ha una planta que és idèntica a la de la marihuana, tant la tija com les fulles i els cabdells, quan és el moment de recol·lectar. Es tracta del cànem, que es conrea de manera industrial per a fina­litats farmacèutiques o indus­trials en productes d’estètica o alimentació. L’informe Violència i marihuana dels Mossos d’Esquadra dedica un apartat a aquestes plantacions, que els últims dos anys han proliferat i que viuen una onada d’assalts violents. Mentre que l’any passat es van cometre 96 robatoris violents en planta­cions, 14 eren legals de cànem industrial. A què és degut aquest auge?

Els analistes de la policia catalana tenen diverses explica­cions per justificar tanta violència contra uns empresaris que s’han vist obligats a incrementar les mesures de protecció i seguretat dels cultius. Una raó és la incultura. Tal qual. Hi ha delinqüents que són incapaços de distingir entre el cànem i la marihuana i roben pensant que s’estan emportant droga.

Els traficants han aconseguit cristal·litzar el CBD del cànem en la substància psicoactiva (THC) de la marihuana
Però també hi ha organitzacions criminals que coneixen perfectament la diferència entre les dues plantes, saben que els cultius de cànem industrial no es defensen amb pinxos armats i roben per després barrejar aquestes fulles amb les de marihuana i augmentar així el pes de la mercaderia a vendre i, en conseqüència, els beneficis.

El cànem no té substància psicoactiva ( THC) però sí CBD, una substància química que no és psicoactiva, ni addictiva, ni nociva. La OMS li atribueix virtuts terapèutiques

Però no s’acaba aquí. El cànem no té substància psicoactiva ( THC) però sí CBD, una substància química que no és psicoactiva, ni addictiva, ni nociva i a què l’ Organització Mundial de la Salut (OMS) atribueix virtuts terapèutiques. Hi ha organitzacions criminals que roben el cànem perquè ja han aconseguit al laboratori cristal·litzar el CBD i, a partir d’àcids, transformar la substància en THC. El procés és complicat, però l’ecosistema que envolta el tràfic de marihuana genera una innovació permanent en què participen especialistes de tots els sectors que s’apunten a la febre del nou or verd per aconseguir el seu tall del gran pastís.

També hi ha plantacions de marihuana legals que requereixen autoritzacions i permisos de l’ Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris per a l’obtenció de THC per a ús exclusivament medicinal. En aquests conreus hi ha un control sever de les llavors, ja que l’agricultor n’ha de documentar la traçabilitat.

Més de la meitat dels robatoris violents en plantacions de cànem industrial van tenir lloc en vivers del Maresme, una comarca que ha vist créixer exponencialment aquest tipus de cultius. Els analistes de la policia detallen al seu informe com els propietaris d’aquestes plantacions acostumen a instal·lar al perí­metre marquesines amb grans cartells en què s’adverteix que es tracta de cànem i no de marihuana. Però és igual; malgrat l’increment de la seguretat, els assalts se succeeixen i són difícils de prevenir perquè els delinqüents irrompen empunyant armes i en bandada.

Va passar el setembre de l’any passat a Tudela de Segre, quan un grup de vint persones va irrompre en una plantació de cànem industrial. Els assaltants van amenaçar els treballadors amb ganivets i bastons i els
van arribar a tirar pedres. Quan van arribar els mossos alguns dels lladres van fugir, però l’extensió de la plantació era tan gran que d’altres van continuar tallant plantes amb absoluta tranquil·litat.

Un mes després, al Maresme, el responsable d’una plantació legal traslladava en una furgoneta cànem del seu hort, a Alella, fins al magatzem, a Mataró, quan va ser envestit per una furgoneta en plena carretera na­cional. El vehicle dels assaltants va provar de fer fora de la calçada la furgoneta amb diverses maniobres perilloses en marxa. Finalment, els dos vehicles van col·lidir i cinc homes armats amb bastons i armes de foc van intentar sense èxit emportar-se la mercaderia.

L’anàlisi dels assalts en plantacions de marihuana i cànem a Catalunya determina que hi ha pics de robatoris cada trimestre, coincidint amb el moment de la recol·lecció dels cabdells, a les plantacions d’exterior. Amb aquesta dada els Mossos ja adverteixen que els pròxims mesos de setembre i octubre hi haurà un increment d’incidents violents en zones concretes amb auge de plantacions, com el Maresme, el Tarragonès, el Barcelonès i el Vallès Occidental. Per això proposen adoptar mesures preventives per evitar danys personals a les plantacions de cànem on s’exerceix una activitat declarada, autoritzada i aliena al món delinqüencial.

https://www.lavanguardia.com/encatala/20190315/461031643901/menas-pobles-mesures-acollida-foradada.html

El tràfic de marihuana dispara la narcoviolència

Dos agentes policiales con algunas de las plantas de marihuana que se encontraban en el interior del polígono

Mitjançant amenaces, extorsions i alguna agressió els feien
fora dels seus pisos per poder plantar marihuana. Passava al barri de Sant Roc de Badalona i continua passant a la Mina de Sant Adrià de Besòs. Els Mossos d’Esquadra van detenir al juliol una organització criminal i familiar que feia la vida impossible als inquilins d’alguns habitatges en què estava interessada per ampliar l’espai per conrear el que molts ja diuen que és el nou “or verd”. La unitat central de segrestos i extorsions de la policia catalana va detenir 15 persones, i tres continuen a la presó. Les famílies no han pogut tornar als seus pisos per por de les represàlies.

Que et facin fora de casa teva perquè d’altres conreïn marihuana és un exemple que evidencia com, cada vegada més, el crim organitzat atempta contra la seguretat de les persones alienes al món delinqüencial. A Sant Roc, a la Mina, però també al Montseny, on la Guàrdia Civil va descobrir fa dues setmanes com una banda va desforestar diverses hectàrees del parc natural per plantar-hi marihuana.

Amb el mateix sistema una altra organització va talar arbres i va aplanar el terreny amb maquinària pesant per arrasar diverses hectàrees d’un bosc protegit de Santa Cristina d’Aro per fer el mateix: conrear-hi marihuana.

L’any passat en aquesta època l’àrea central d’anàlisi de la criminalitat de la comissaria ge­neral d’investigació criminal dels Mossos va elaborar un interessant informe, El mercat de la marihuana a Catalunya , que analitzava les causes i els riscos del fenomen. L’estudi advertia del risc de corrupció dels poders públics per part de les estructures criminals establertes a Catalunya, que s’han convertit en la principal amenaça per a l’estabilitat social en aquesta comunitat.

Un any després, els mateixos analistes han firmat un segon treball, Violència i marihuana , que adverteix que l’escalada
violenta derivada del tràfic de la marihuana augmenta i que l’afectació en el dia a dia de la ciutadania cada vegada és més alta.

Les màfies de la marihuana són la principal amenaça per a l’estabilitat social de Catalunya

Cada mes es coneixen a Catalunya vuit narcoassalts, robatoris violents entre organitzacions criminals que es dediquen al cultiu i al tràfic de marihuana. Coneguts també com a vuelcos , aquests episodis de narcoviolència només són la punta de l’iceberg del que realment passa al submon del crim organitzat. Com que es tracta d’atacs entre delinqüents, aquests últims amb prou feines denuncien, i els investigadors coneixen els episodis a partir de les víctimes mortals, dels ferits greus o dels testimonis inesperats de les baralles.

El 2018 els Mossos van activar el Pla d’acció Marihuana per lluitar contra aquest boom, un fenomen que alguns analistes descriuen com la nova febre de l’or verd i que ha convertit Catalunya en el principal hort d’Europa, cosa que atreu les pitjors màfies internacionals interessades en la nova oportunitat de negoci. Amb les xifres a la mà, els responsables de la divisió d’ investigació criminal dels Mossos d’Esquadra, des de l’intendent al capdavant, Ramón Chacón, fins a l’inspector Toni Salleras, responsable de l’àrea central de crim organitzat, no perden l’oportunitat d’advertir que, si no hi ha un canvi dràstic en els elements que afavoreixen que les màfies continuïn triant Catalunya per conrear i traficar, hi ha risc de convertir la comunitat autònoma en un nou camp de Gibraltar amb zones controlades per unes organitzacions que incentiven la delinqüència local. Es tracta d’un escenari que potencia les xarxes de traficants amb accés fàcil a les armes de foc amb què defensen els cultius o garanteixen la seguretat dels processos de compra i venda de la mercaderia.

L’any passat ni la pandèmia no va aconseguir paralitzar l’activitat criminal d’aquestes organitzacions. Ho demostra l’estudi que dissecciona els 102 episodis violents que es van cometre el 2020 a Catalunya. En la meitat dels narcoassalts els delinqüents van utilitzar armes de foc. L’informe revela com des del 2018 hi ha cada any tres homicidis relacionats directament amb el tràfic de marihuana, als quals cal sumar tots els episodis que tenen a veure amb lesions, amenaces, extorsions i segrestos. Des que va començar l’any ja hi ha hagut un homicidi atribuïble al tràfic de marihuana.

L’evolució del tràfic de marihuana a Catalunya ha adquirit una velocitat que espanta. Fa deu anys la seva presència era pràcticament anecdòtica, però des d’en fa vuit és la substància que més es confisca en les operacions policials, i ja ha desbancat per sempre el mercat de l’haixix. I cada any supera l’anterior en xifres de plantes intervingudes. La substància, d’altra banda, té col·lapsats els dipòsits de les comissaries.

Un 70% dels delinqüents que integren estructures organitzades també es dediquen a la marihuana. Cada vegada hi ha més lladres amb una especialitat que reinverteixen part dels beneficis en aquesta droga. I un dels elements que afavoreixen aquesta ràpida evolució són, asseguren els analistes policials, “les associacions cannàbiques que actuen com una gran tapadora per poder tenir al darrere tot un mercat de cultiu i venda” i aquesta visió bucòlica i laxa que hi ha sobre el consum.

A Catalunya es registren vuit narcoassalts cada mes entre traficants d’aquest tipus de droga

El mercat de la marihuana, alerten els analistes, ha importat xarxes criminals albaneses, sèrbies, angleses, sueques, poloneses, xineses, franceses i marroquines, entre d’altres. A més, fomenta el mercat il·lícit d’armes de foc i un altre tipus de tràfic encara més terrible, el d’éssers humans, que utilitzen com els nous esclaus del segle XXI, obligats a treballar a les plantacions.

https://www.lavanguardia.com/encatala/20210824/7677794/trafic-marihuana-dispara-els-episodis-narcoviolencia.html

L’alcohol ja és la droga de què més gent intenta desenganxar-se

L’informe anual del Projecte Home a Catalunya indica que 4 de cada 10 persones en rehabilitació intenten deixar l’alcohol, un 54% més que fa cinc anys.

El alcohol, la droga más letal. No hay dosis protectora – Página10 –  Periódico Digital
alcohol, la droga més letal

L’alcohol, per primera vegada després de 20 anys, és la substància que genera més demandes de rehabilitació“, ha explicat aquest matí a Barcelona Oriol Esculies, director del Projecte Home a Catalunya. Segons les dades de l’informe anual de l’ONG respecte al 2014, un 40% dels adults que ajuden a rehabilitar-se són addictes a l’alcohol. La cocaïna, que fins ara era la primera droga del rànquing, queda just per darrere amb un 39%. Força més enllà hi ha l’heroïna (8%), el cànnabis (5%) i altres substàncies (3%). Un 5% també es tracten per deixar dues o més drogues.

Fa cinc anys la xifra d’addictes a l’alcohol en tractament era tan sols del 26% mentre que la de cocaïnòmans arribava al 57%. Segons Esculies, la crisi econòmica té pes en aquest canvi, perquè l’alcohol és barat, legal i a l’abast de tothom, mentre que la cocaïna és força més cara, però també és important que cada vegada més alcohòlics es decideixen a deixar la beguda, sobretot per la pressió del seu entorn. El problema de l’alcoholisme és més important que no es pensava fa uns anys i comença a deixar de ser invisible.Evolució de pacients en tractament al Projecte Home | Create infographics

El alcohol como droga social

Molts adolescents ja comencen a beure ben aviat: un 66% dels joves entre 15 i 17 anys havien begut alcohol durant el darrer any, segons una enquesta de l’Observatori Espanyol sobre Drogues de l’any passat. Els que es fan addictes a l’alcohol triguen una mitjana de 19 anys a decidir-se deixar-lo, mentre que en altres drogues la mitjana és d’uns 12 anys. Això comporta més risc per a la salut, però també causa més problemes psicològics i d’exclusió social.

Tot plegat fa que el tractament, que acostuma a durar entre un i dos anys, sigui més complicat. Sovint hi ha recaigudes durant la rehabilitació però Esculies ho troba normal i fins a cert punt positiu. “És un canvi molt abrupte”, diu, “i això necessita que hi hagi crisis”. A més, el 70% d’alcohòlics en tractament fan un consum associat amb altres substàncies, sobretot la cocaïna i el cànnabis.

https://www.ara.cat/societat/alcohol-droga-desenganxar-se-adiccio-projecte-home_1_1349012.html

Què en sabem del cànnabis? Això és el que ens explica la OMS

noti_que_sabem_cannabis_tw

La OMS ha publicat l’informe “Els efectes en la salut i socials del consum de cànnabis amb finalitats no mèdiques”. L’objectiu és presentar els coneixements actuals sobre els efectes que té el consum de cànnabis recreatiu sobre la salut. 

En general, hi ha menys coneixement sobre els efectes socials i de salut del consum de cànnabis recreatiu que sobre el consum de l’alcohol i del tabac.

1. Què sabem sobre la neurobiologia del consum de cànnabis?

a. Els receptors CB1 (o que responen a THC) es troben àmpliament distribuïts en el cervell, incloent les àrees que controlen l’atenció, la presa de decisions, la motivació i la memòria.

b. Aquests receptors modulen els efectes d’altres sistemes de neurotransmissors.

c. El consum de cànnabis a curt i llarg termini provoca una inhibició d’aquests receptors de manera que poden explicar els efectes del cànnabis sobre la memòria de treball, la planificació i la presa de decisions. També en la velocitat de resposta, la precisió, la coordinació motora, l’estat d’ànim i la cognició.

2. Què sabem sobre l’epidemiologia del consum i la dependència del cànnabis?

El cànnabis és la droga il·lícita més consumida a nivell mundial. El 2013, s’estima que 181.800.000 persones entre 15-64 anys utilitzen cànnabis amb finalitats no mèdiques a nivell mundial (estimacions 128.5-232.1 milions).

a. El consum de cànnabis sembla ser més comú en els països desenvolupats que als països en desenvolupament, encara que, no hi han dades sobre la prevalença del consum en el segon cas.

b. L’edat d’inici del consum de cànnabis en els països desenvolupats és cap a la meitat de l’adolescència.

c. S’observa una tendència amb un alt contingut de THC en les preparacions de cànnabis confiscades als Estats Units i alguns països europeus.

d. La dependència de cànnabis és un conjunt de fenòmens conductuals, cognitius i fisiològics que es desenvolupen després d’un consum repetit de cànnabis. Hi ha alguns indicis que apunten que la prevalença de la dependència de cànnabis va augmentar a tot el món entre l’any 2001 i 2010.

e. Hi ha una increment de demandes de tractament en molts països de renda alta i en alguns d’ingressos baixos i mitjans.

3. Què sabem sobre els efectes a curt termini del consum de cànnabis?

a. L’efecte més clar per a la salut a curt termini en relació a la intoxicació de cànnabis es caracteritza per les alteracions en el nivell de consciència, la cognició, la percepció, l’afecte o el comportament, i altres funcions de resposta psicofisiològiques.

b. Una minoria dels consumidors en etapes inicials del seu consum poden arribar a presentar ansietat, atacs de pànic, al·lucinacions i vòmits. Quan es donen aquests símptomes els usuaris afectats generalment sol·liciten atenció mèdica.

c. Durant la intoxicació la conducció es troba afectada i hi ha un major risc de lesions de trànsit.

d. Hi ha una certa evidència que el consum de cànnabis pot desencadenar problemes coronaris. Informes recents sobre històries mèdiques i estudis de casos suggereixen que fumar cànnabis pot augmentar el risc de malalties coronaries en fumadors joves que tenen un risc d’aquestes malalties relativament baix.

4. Què sabem sobre els efectes a llarg termini dels consumidors habituals de cànnabis?

a. Els consumidors habituals de cànnabis poden desenvolupar una dependència cap a la substància. El risc pot ser al voltant d’1 de cada 10 dels que ha consumit alguna vegada cànnabis, 1 de cada 6 entre els usuaris adolescents, i 1 de cada 3 entre els consumidors diaris.

b. El síndrome d’abstinència de la dependència de cànnabis està ben documentat.

c. L’ evidència revela que, el consum habitual de cànnabis durant l’adolescència s’associa a conseqüències més greus i persistents que el consum habitual durant l’edat adulta.

d. En una sèrie d’estudis prospectius s’observa que hi ha una relació dosi-resposta entre el consum de cànnabis en l’adolescència i el risc de desenvolupar símptomes psicòtics o esquizofrènia.

e. L’associació entre el consum de cànnabis i la psicosi o l’esquizofrènia ha estat reconeguda des de fa més de dues dècades en almenys cinc formes:

i. El cànnabis produeix una gamma completa dels símptomes positius, negatius i cognitius, similars a l’esquizofrènia transitòria en alguns individus sans.

ii. En aquelles persones amb un trastorn psicòtic, el consum de cànnabis pot empitjorar els símptomes, desencadenar recaigudes i tenir conseqüències negatives en el curs de la malaltia.

iii. Amb consums molt alts, els individus vulnerables en la població general poden desenvolupar una malaltia psicòtica que s’associa amb l’edat d’inici del consum, la potència del THC en el cànnabis, la freqüència i durada del consum.

iv. El consum de cànnabis s’associa amb l’aparició precoç de l’esquizofrènia. És probable que l’exposició al cànnabis actuï com una “factor precipitant” que interactuï amb altres factors per desenvolupar l’esquizofrènia o un trastorn psicòtic, però no sigui necessari ni suficient per fer-ho sol. Els símptomes de l’esquizofrènia augmenten amb el consum de cànnabis i la potència. La magnitud dels símptomes s’associa amb la quantitat utilitzada i la freqüència de consum.

v. El consum diari en l’adolescència i l’adultesa primerenca s’associa amb una varietat d’efectes negatius per a la salut i per al funcionament. Aquests inclouen:

1. abandonament precoç dels estudis.
2. discapacitat cognitiva
3. major risc de consum d’altres drogues il·lícites
4. major risc de símptomes depressius
5. augment de les taxes d’ideació i comportament suïcida.

Tot i que, queda per determinar quina d’aquestes associacions són causals.

f. A llarg termini fumar cànnabis produeix els símptomes de la bronquitis crònica i aguda, així com lesions microscòpiques en les cèl·lules de revestiment bronquial, però no sembla produir EPOC.

g. A llarg termini, fumar grans quantitats de cànnabis pot potencialment desencadenar infarts de miocardi i accidents cerebrovasculars en joves consumidors de cànnabis.

h. Fumar cànnabis amb tabac pot augmentar el risc de càncer i altres malalties respiratòries, però ha estat difícil identificar si els fumadors de marihuana tenen un risc més alt, per sobre de la dels fumadors habituals de tabac.

i. Hi ha evidència que suggereix que el càncer testicular està vinculat a fumar cànnabis i aquest vincle potencial s’ha d’investigar més a fons.

5. Què sabem sobre la prevenció i el tractament?

a. Les intervencions preventives basades en l’evidència han de cobrir des de la prevenció universal fins a la selectiva i indicada.

b. La prevenció familiar integral que inclou la formació de les mares i els pares, els nens i la família en el seu conjunt s’ha observat eficaç en la reducció del consum de cànnabis al llarg de la vida i en el consum en el darrer any en els adolescents.

c. Els programes d’habilitats per a la vida que combinen un pla d’estudis de competència social, com els d’enfocaments d’influència social redueixen el consum de cànnabis als 12 mesos de seguiment

d. Els programes socials interactius adreçats als joves vulnerables són eficaços en la reducció del consum de cànnabis en el mes anterior de la intervenció.

e. Una sola sessió d’intervenció psicològica breu de 30-45 minuts augmenta les possibilitats de deixar el consum de cànnabis en aquelles persones que no presenten dependència.

f. Moltes persones amb trastorns de consum de cànnabis abandonen el consum de cànnabis sense tractament.

g. Per a les persones que són dependents de cànnabis, les intervencions familiars són eficaços per als adolescents, i la Teràpia cognitiu conductual, Teràpia motivacional i la Teràpia centrada en la resolució de problemes són eficaces per als adults.

https://www.sortimbcn.cat/noticies/que-sabem-sobre-el-cannabis-segons-la-oms/

https://www.ara.cat/societat/cannabis-marihuana-causa-situacions-salut-mental-indesitjables_0_2551544848.html

https://www.ara.cat/societat/Creixen-urgencies-consum-cannabis-marihuana_0_2551544850.html

Proliferen a la Selva els okupes que trafiquen amb marihuana

L'interior d'una casa ocupada per al cultiu de marihuana a Maçanet de la Selva / David Borrat

Cases aïllades en urbanitzacions que s’utilitzen per plantar marihuana, punxant-hi la llum i l’aigua. És la situació que viuen els municipis de la comarca de la Selva, que han vist com en els últims cinc anys han proliferat les ocupacions d’immobles buits per utilitzar-los per a activitats il·lícites. “El problema és que, si els enganxen, com a molt es passen una nit a la presó. I ens hem trobat moltes vegades que un dilluns els Mossos desballesten una plantació i l’endemà la mateixa gent ja torna a muntar-la”, denuncia el president del Consell Comarcal de la Selva i alcalde de Caldes de Malavella, Salvador Balliu, que reclama que s’endureixin les lleis i penes.

El boom de la construcció i la posterior crisi del 2008 van deixar moltes cases buides als centenars d’urbanitzacions que hi ha arreu de la Selva. “La gran majoria són propietat de bancs o fons voltor, i com que no denuncien els ocupants no se’ls pot fer fora de la casa”, lamenta Balliu, que recalca que tots els municipis selvatans que tenen urbanitzacions pateixen aquesta situació: “Caldes, Vidreres, Sils, Lloret, Riells i Viabrea…”

Por, incivisme i molèsties

Una de les poblacions més afectades és Maçanet de la Selva, que té tres grans urbanitzacions que sumen uns 100 quilòmetres de carrers. Moltes de les cases estan ocupades per dos perfils de població: persones en situació vulnerable o bé persones que es dediquen al tràfic de marihuana. “A l’Ajuntament ens consta que tenim 175 cases ocupades, 96 de les quals ens han demanat ajuda per regularitzar la situació”, indica l’alcaldessa, Natàlia Figuer, que fa un any que intenta negociar amb els fons voltor i els bancs perquè aquests ocupants es puguin quedar a les cases amb un lloguer social. “Però ens hem trobat amb empreses com Divarian, un fons voltor del BBVA, que contracten altres empreses que ofereixen diners als ocupants perquè se’n vagin”, critica Figuer, que just la setmana passada va rebre l’avís que havien ofert 9.000 euros a una família per deixar la casa que ocupaven. “I no volem que se’n vagin, no volem cases buides. Volem que es quedin amb un contracte i ajudar-los a través dels serveis socials”, deixa clar.

Tant per a Figuer com per a Balliu les ocupacions de persones vulnerables s’han de diferenciar molt bé de les ocupacions per a activitats il·lícites, que també són les que causen problemes de convivència amb la resta de veïns. “Tens arbres que envaeixen els carrers, rates, serps i molts tenen gossos perillosos per evitar que la gent s’hi acosti. I com que punxen la llum, molt sovint hi ha talls o cau la potència”, posa d’exemple l’alcaldessa. I l’alcalde afegeix: “I també creen una sensació d’impotència entre els veïns, que veuen que el de davant ni paga la casa ni la llum, i ni li cal treballar”.

Una sensació que comparteix una veïna de Caldes que viu al costat d’una casa ocupada dedicada al tràfic de marihuana. La Sandra -nom fictici- prefereix no revelar el seu nom “per por”. “Ens sentim abandonats perquè són lleis que depenen de Madrid i sentim ràbia i impotència”, lamenta abans de fer llista de les molèsties que pateix: “He hagut de posar alarma i reixes a totes les finestres, hem d’aguantar sorolls a totes hores, brutícia, baralles i, sobretot, molt d’incivisme”.

https://www.ara.cat/societat/Proliferen-Selva-okupes-trafiquen-marihuana_0_2577342257.html

Confondre plaer amb felicitat ens fa desgraciats

Edat? Envellir fa fàstic, però si aprens a envellir bé, fa menys mal. Investigo com la dopamina del plaer i l’addicció ens destrueix; però incrementar la serotonina del benestar farà que els anys que ens quedin valguin la pena. La clau és que la dopamina del plaer inhibeix la serotonina del benestar.

Gaudir més amb menys

Llegeixo un avanç de Metabolical (encara no editat aquí) i, fascinat, en localitzo l’autor, Lustig, a la Univer­sitat de Califòrnia de San Francisco. Està dissenyant un model del sistema límbic, el que converteix les nostres emocions en accions, per curar disfuncions neuroendocrinològiques. I em dona un consell per viure millor: renunciem a la recerca compulsiva del plaer fàcil de la dopamina, que enriqueix indústries bilionà­ries com les del menjar porqueria, el joc o les drogues; i insistim en els exercicis que augmenten la serotonina, l’hormona neurotransmissora de la felicitat (ell prefereix dir-ne benestar). La recerca incontrolada de la dopamina del plaer ens porta més enllà de la copa a beure ampolles; la de la serotonina ens permet gaudir d’una passejada entre vinyes.

“Confondre plaer amb felicitat ens fa desgraciats”
Robert Lustig,, neuroendocrinòleg, investiga els circuits de la dopamina i la serotonina

Parlar de felicitat és científic?

No. I aquest és part del problema d’estudiar-la, perquè no hi ha una definició consistent de felicitat i, per tant, no és mesurable

Prefereix que parlem de benestar?

L’anomenarem felicitat aquí si vol; però el que sí que és ciència i demostrable és que confondre plaer amb benestar, o anomenem-la ara felicitat, ens fa desgraciats.

En què es diferencien?

El plaer és egoista, la felicitat només és compartida o no és; el plaer és efímer, la felicitat, en canvi, es projecta cap al futur sense límits; el plaer és sensorial i visceral, la felicitat és difusa, etèria…

Per què els confonem?

Perquè el plaer és més fàcil d’obtenir; però aquesta és també la seva trampa. El plaer és ­addictiu, perquè cada cop necessites més es­tímul –amb substàncies o en conductes– per obtenir la mateixa quantitat de plaer.

La felicitat no requereix estímuls?

Requereix actituds, una disposició, un camí… I com més felicitat aconsegueixes, més fàcil és obtenir-ne més. Per tant, no existeix l’addicció a la felicitat, però sí al plaer,

Per què?

Perquè el plaer és dopamina i la felicitat és serotonina. I tots dos són neurotransmissors. La dopamina excita les neurones, que es defensen tancant els receptors.

I redueixen cada cop més la gratificació?

Per això necessitem augmentar l’estímul agradable –sigui la substància o la conducta– cada cop més, per obtenir la mateixa gratificació i aquesta dinàmica condueix a dosis enormes i a l’addicció.

La recerca del plaer genera addicció?

I et fa desgraciat a tu i als qui t’estimen. En canvi, la serotonina és inhibidora de les neurones i no les excita, al contrari, ens relaxa i creix en compartir aquest benestar.

Algun entrevistat transmetia aquesta pau.

Alguns arriben a compartir aquest benestar després d’un llarg camí d’autoconeixement per aconseguir sentir-se un amb el món i els altres. Però, com a científic, li recordaré: sap quina substància impedeix que la serotonina actuï.

En prendré nota.

La dopamina! Per això buscar el plaer allunya la felicitat. Perquè el benestar desapareix amb la gratificació immediata que ens donen les drogues, el menjar porqueria, o amb conductes com l’addicció compulsiva a les pantalles.

Per què confonem plaer i benestar amb tanta facilitat?

Perquè el plaer és immediat i més fàcil d’aconseguir que el benestar, però també perquè hi ha interès en què els confonguem i moltes indústries guanyen bilions amb la nostra confusió. En fer-nos confondre plaer i felicitat, a Wall Street, Las Vegas i Silicon Valley i les seves sucursals al planeta es generen bilions cada dia: I sap com s’ anomena aquesta confusió?

…?

Economia americana i és gran part de l’eco­nomia mundial, però hauríem de pensar a canviar-la, perquè ens fa desgraciats. De les deu principals exportacions dels EUA quatre són substàncies o conductes addictives. La més recent és l’addicció digital. I ara en la pandèmia oblidem una altra cosa.

Què ens aconsella?

Mascaretes, distància i higiene… I menjar sa. El virus ataca sobretot els més mal alimentats, els obesos i els diabètics.

Per què?

El menjar ultraprocessat estimula la secreció d’insulina i deprimeix el sistema immunològic; a més, els receptors de dopamina de cada cèl·lula, anomenats ACE2, són el punt on el virus injecta el seu ARN i infecta l’organisme. El menjar porqueria, entre altres efectes, inflama els teixits i així contribueix a una sobrereacció immunològica.

Doncs a menjar millor .

Una bona dieta no et fa immune al virus, però sí més resistent.

Què està investigant ara?

Soc endocrinòleg pediatre i em preocupa l’educació. Quan va arribar la pandèmia era a París amb una ajuda Fulbright al CRI ( Centre de Recherche Interdisciplinaire) per desenvolupar tècniques que permetin combatre l’addicció a les pantalles en els nens.

Són part del problema del plaer?

I poden ser la solució en el futur. I ara: si ges­tiona bé la seva dopamina i la seva serotonina, és a dir, les seves addiccions començant pel menjar, podrà viure més de 100 anys jugant a tennis fins al final.

Per què n’està tan segur?

L’altre projecte que tinc a París amb el neurocientífic i enginyer robòtic Philippe Gaussier és una versió robòtica del sistema límbic, el que gestiona les emocions. Que funciona.

Per a què serveix?

Ens permet explicar el que passa al cervell durant la depressió i l’addicció.

Té aplicacions?

Vull aplicar el model per combatre psicopatologies. És interessant que estiguem coordinant els nostres dos cervells i els d’un gran equip per crear un model de tots. I ja tenim conclusions amb aplicacions ara mateix.

https://www.lavanguardia.com/lacontra/20201113/49421949283/confondre-plaer-amb-felicitat-ens-fa-desgraciats.html

Creixen les urgències per consum de cànnabis

Les substàncies que es fumen actualment són més potents i poden generar paranoia

El cànnabis que es fuma al carrer ha anat variant en els últims anys. Si fins als noranta els porros es feien sobretot amb haixix, ara el producte que més es barreja amb el tabac és la marihuana. I el tipus de marihuana que es fuma també ha anat canviant amb el temps. Des de fa anys s’ha detectat un augment de la presència de tetrahidrocannabinol (THC), el principi actiu del cànnabis més psicoactiu i que pot generar més paranoia. L’augment del nombre de consumidors i l’augment de la presència de THC als porros han disparat les urgències hospitalàries. L’any 2018, el 49,4% de les urgències a tot l’Estat per consum de drogues eren per culpa del cànnabis i el perfil de les víctimes era el de gent jove. El mateix estudi de l’Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions avisa que des del 2016 el cànnabis ha superat l’alcohol i ja és la segona causa d’urgències hospitalàries per consum de drogues, només per darrere de la cocaïna, consumida per persones més adultes.

Fonts del servei d’urgències de l’Hospital del Mar confirmen aquest increment de les intoxicacions per consum de cànnabis i adverteixen que “s’acosten cada cop més a les urgències per consum de cocaïna”. Segons han detectat des del centre hospitalari, les intoxicacions que pateixen els joves que ingressen són conseqüència que consumeixen “un cànnabis més pur o una barreja de cannabidoides”.

Qui també coneix perfectament aquesta realitat és Mireia Ventura, responsable del servei d’anàlisi d’Energy Control, una entitat que, entre altres tasques, analitza les drogues que prenen els consumidors per informar-los del que estan ingerint dins dels espais d’oci nocturn.

Ventura, que és farmacèutica de formació, confirma que des de fa temps ha incrementat la presència de THC a les varietats que es consumeixen a nivell recreatiu, ja que es busca aquesta reacció psicoactiva. “Tot i així, últimament hem detectat un canvi, i és que cada cop hi ha més varietats de cannabidiol (CBD)”, explica. Per a Energy Control, que és un projecte de reducció de riscos de l’Associació Benestar i Desenvolupament, aquesta nova tendència és “un bon indicatiu”, ja que el CBD relaxa. “Fa que el consum no sigui tan problemàtic” perquè, combinat amb el THC, “provoca un efecte modulador”. Fins fa uns anys hi havia molt poques varietats de cànnabis recreatiu que portessin CBD. La inclusió d’aquest altre principi actiu, segons Ventura, rebaixa els riscos de patir pal·lidesa o fins i tot brots psicòtics.

La frontera dels 21 anys

El consum de drogues és especialment nociu per als menors de 21 anys, l’edat de desenvolupament del cervell. “El cànnabis interactua amb el cervell. Consumir-ne abans dels 21 anys facilita problemes d’addicció i el risc de brots psicòtics”, avisa Ventura, que destaca que, a més, des de la maduresa és més fàcil “saber gestionar les drogues”.

https://www.ara.cat/societat/Creixen-urgencies-consum-cannabis-marihuana_0_2551544850.html

La marihuana o com jugar a la ruleta russa amb la salut dels nostres fills

Cannabis: la ruleta rusa de los trastornos mentales - La Mente es  Maravillosa

No hi ha dubte que al costat de les anomenades drogues dures, com l’heroïna o la cocaïna, i fins i tot al costat de l’alcohol, la marihuana té una certa bona imatge, fins i tot simpàtica i progre, cosa que ha derivat en una manca total de consciència dels seus efectes per a la salut. Si a aquesta percepció hi sumem que Catalunya, i en general la costa mediterrània, s’ha convertit en un paradís per al cultiu i el tràfic d’aquesta substància, el resultat és un còctel preocupant. I és que ara mateix és extremadament fàcil aconseguir marihuana, i els traficants es fixen especialment en els més joves, fins i tot en menors de 14 anys.

En efecte, els metges adverteixen dels efectes perniciosos que té la marihuana en edats en què el cervell encara s’està formant, és a dir, durant l’adolescència, i com pot actuar com a potenciador de trastorns mentals. Segurament la majoria d’aquests efectes seran passatgers, sempre que no hi hagi un consum excessiu o una predisposició física, però al final és com si s’estigués jugant a la ruleta russa amb la salut dels nostres fills. I aquesta circumstància, ¿la permetríem amb cap altra substància?

Malauradament, encara hi ha molta feina per fer per conscienciar la població, els joves però també els pares, dels perills del cànnabis. El fet que derivats d’aquesta planta puguin tenir un ús terapèutic, per exemple per tractar el dolor, no té res veure amb els efectes que pot produir l’herba que es pot aconseguir en una cantonada, i de la qual desconeixem la qualitat i el procés de producció.

A més, al costat dels problemes de salut pública hi ha l’impacte social i econòmic del narcotràfic. Catalunya s’ha convertit, segons els Mossos d’Esquadra, en el primer productor de marihuana d’Europa, de manera que s’hi han establert les principals màfies que es dediquen a aquest negoci. La policia catalana ha passat d’intervenir 132 plantacions el 2015 a 368 el 2019, una al dia durant l’últim any. I al voltant d’una activitat il·legal com aquesta sempre hi ha violència i també misèria. En dos anys s’han produït sis homicidis directament relacionats amb el cànnabis. I hi ha barris com el Culubret i Sant Joan de Figueres que s’han convertit en veritables territoris sense llei, amb talls de llum constants per culpa de les plantacions.

image1
El 15% de los adolescentes consumidores de cannabis, puntual o habitualmente, sufre ideas de persecución y/o alucinaciones auditivas.

Més enllà del debat sobre la legalització o no de la marihuana, un debat que és extremadament complex però que s’ha d’abordar amb urgència, resulta necessari que la societat prengui consciència dels seus perills i actuï en conseqüència. Per molta policia que es posi, si no s’actua sobre la demanda el consum no s’aturarà i el negoci i totes les problemàtiques associades continuaran creixent.

https://www.ara.cat/editorial/marihuana-cannabis-jugar-ruleta-russa-fills-editorial_0_2551544904.html

Marihuana, fracàs escolar i psicosi

Miquel Casas, psiquiatra, especialista en drogadicciones.

Nací en Amer (Girona) y vivo en Barcelona. Soy médico psiquiatra. Soy catedrático de Psiquiatría en la UB, jefe del servicio de psiquiatría del hospital Vall d’Hebron y presidente de la Fundación Española de Patología Dual. La marihuana daña el cerebro joven.

¿Es peligrosa la marihuana?
Para los adultos, no. Pero si vas a conducir, o manejar una máquina, o desempeñar un trabajo que exija concentración…, no la tomes.


Entendido.
En cambio, si fuma o toma marihuana un niño o un adolescente…

¿Qué?
¡Es muy peligrosa! Científicamente sabido.

¿Por qué es tan peligrosa a esa edad?
Porque la marihuana contiene sustancias que interfieren el neurodesarrollo.

¿Qué sustancias?
Tetrahidrocannabinol, cannabinoides y cannabidioles.

¿Hasta qué edad daña al cerebro?
Hasta los 23-25 años. Sólo a partir de entonces el cerebro está maduro.

Nuestros jóvenes la fuman antes…
¡Lo sé, por desgracia! España es el país de Europa que más marihuana fuma… y el país con mayor índice de fracaso escolar.


¿Vincula consumo de marihuana y fracaso escolar?
Sí: sé que parte de nuestro fracaso escolar deriva del consumo de marihuana.


Esto es muy gordo.
Todo empieza porque no atendemos correctamente las psicopatologías infantiles, como el TDHA (trastorno por déficit de atención e hiperactividad).


¡Yo creía que se diagnosticaba mucho!
Falso: España es el país de Europa que menos lo diagnostica.

¿Y qué tiene que ver con la marihuana?
Mucho: los niños con alguna dificultad intelectiva o psicológica, impulsivos o desafiantes… ¡son más vulnerables!


¿A qué edades se refiere?
De los seis a los nueve ya pueden detectarse dificultades, desarreglos…

¿Y por qué son niños más vulnerables?
Ante sus dificultades, tras un consumo exploratorio con porros tienen más posibilidades de sentir alivio, la marihuana rebaja sus angustias… ¡Y serán más proclives a la adicción! Y eso será devastador para su cerebro.


¿Cuándo se hace adicto el chaval?
Cuando fuma marihuana para sentirse bien, como si fuese su medicina. Y, por desgracia, cada día veo más y más casos…


¿Con qué efectos dañinos?
Merma su capacidad de consciencia, de atención, de concentración y de abstracción. En resumen: ¡boicotea el aprendizaje y la construcción de pensamiento!


¿Y si se limitan a fumar sólo un par de porritos en fin de semana?
No lo minimice: la planta de marihuana actual tiene entre 10 y 15 veces más potencia psicoactiva que la de 30 o 40 años atrás.


Vaya… ¿Y a qué se debe ese cambio?
A la sucesiva selección de semillas de las plantas más potentes, durante años: ¡fumarte un porro hoy… equivale a fumarte 15 porros de cuando éramos hippies!


No tenía ni idea, ¡nadie cuenta esto!
Y otro dato: la planta crecida en interior es más potente que la crecida al aire libre.


¿Más dañina para el chaval, pues?
¡Sí! Y la marihuana es la droga que más tiempo permanece en el organismo: alcohol o cocaína se eliminan en 48 horas, como mucho. La marihuana permanece en el organismo ¡21 días! Eso favorece su acumulación.


¿Con qué consecuencias?
Aunque el joven fumase sólo los fines de semana, llegará a junio saturado de cannabis acumulado: ¡fracasará en los exámenes!


Hay quien ha fumado y ha aprobado.
¡Sin marihuana hubiese sido sobresaliente! Y eso es una lástima, ¿no le parece?


¿Qué notaremos los padres en el joven adicto a la marihuana?
Quiere dejar de estudiar, no lee, planea proyectos fantasiosos, mundos ilusorios, escenarios poco realistas… Son irrealizables…, y su frustración crece. Sigue fumando. Y lo peor viene luego…


¿Qué?
La psicosis: un joven adicto a la marihuana multiplica ¡por cinco! la posibilidad de sufrir un cuadro psicótico.

¿De qué tipo?
Empieza con una pérdida de sentido de la realidad… y puede terminar en esquizofrenia: delirios enquistados, oír voces, ver lo que no hay, sentirse perseguido…


Qué espanto…
Y el psicótico acaba siempre ¡siempre! desadaptado, socialmente marginado…


Pongamos remedio: ¿es recuperable un joven adicto a la marihuana?
A más edad, más difícil: hay que lograr la abstinencia, reequilibrarle psíquicamente… y readaptar toda su vida. Un trabajón. Ah, y además, evitar una recaída.


Gracias por su trabajo, doctor. Envíe un mensaje a los padres de adolescentes.
No desdeñéis el riesgo que corren vuestros hijos: la marihuana actual es muchísimo más peligrosa que la que vosotros fumasteis. Puede destrozarles la vida y sumirles en la psicosis.


Y, para acabar, dígale algo al adolescente que fuma marihuana, por favor.
Aunque ahora te siente bien, fumar marihuana en la adolescencia siempre ¡siempre! te restará posibilidades de éxito y felicidad.

*****************************************************

Clubs cannábicos

El Pen-Tsao, un tratado médico chino de hace 4.737 años, dice de la marihuana: “Alivia problemas intestinales, diarreas, tos…, y en exceso ¡engendra diablos!”. Los chinos ya sabían lo que me certifica Miquel Casas, el científico más cualificado para hacerlo: la marihuana mutila la capacidad cerebral del fumador adolescente. Que cada uno se destruya como quiera, pero sabiendo la verdad. Casas se inquieta por los 300 clubs cannábicos que hay en Barcelona: “Deberían evitar a socios menores de 21 años, ¡sería un éxito sanitario!”. Lo malo es que la marihuana del hermano mayor pasa al pequeño… ¿Qué podemos hacer los padres? Contar la verdad, y que haya suerte.

https://www.lavanguardia.com/lacontra/20140616/54409978631/fumar-marihuana-lleva-al-fracaso-escolar-y-a-la-psicosis.html