Category Archives: violència domèstica

La transparència de l’Església Catòlica sense renovació personal, serà només un eslògan buit

Un nou llibre repassa les actituds canviants envers el secret i la transparència en els assumptes de l’Església

Plaça de Sant Pere / Sean Ang a Unsplash

Fa vint anys, l’Església catòlica es va embarcar en un dolorós procés de transformació després que les espantoses històries d’abús sexual van sortir a la llum, primer als Estats Units i després a altres llocs. No van ser només els delictes dels sacerdots els que van maltractar els menors, sinó l’escàndol encara més gran d’encobriments d’aquells crims per part dels bisbes.

D’aquí les demandes globals d’obertura, transparència i rendició de comptes que són requisits bàsics del dret civil i que s’han inclòs en el dret canònic només recentment.

Se suposa que la veritat i la justícia estan connectades a l’Església Catòlica. Per què va fallar el sistema? Això és el que examinem el meu company Rolando Montes de Oca i jo a Transparència i secretisme en l’Església catòlica .

Si la informació és poder, el secret també és poder. Els que governen les institucions civils, militars i religioses sempre ho han sabut. La transparència porta a exposar la pròpia vulnerabilitat i fa que un estigui obert a atacs.

Encara no s’ha formalitzat el dret a la informació dins l’Església per part dels fidels i del públic en general. Aquest buit només l’omplen parcialment els mitjans de comunicació de l’Església; els seus principis generals s’han d’incorporar al dret de l’Església.

A part de les finances, no existia cap obligació general de responsabilitat a l’Església Catòlica. Després que s’hagi exposat un encobriment gegantí d’abús a Xile, el papa Francesc va establir la responsabilitat a la baixa com un índex de bon govern i prevenció d’abús. La responsabilitat a la baixa ha de ser un aspecte essencial de la identitat de l’Església. Lluny de soscavar l’autoritat dels bisbes i superiors, la reforça protegint la gent de la desinformació i la manipulació. Prevé la corrupció i dinamitza la vida institucional.

Una organització privada com una escola o una empresa és responsable principalment davant les seves parts interessades. S’ha d’informar al públic només en casos d’interès públic legítim. Tanmateix, amb 1.500 milions de membres, l’Església catòlica és molt més que una organització privada. Per això, òbviament, ha d’estar obert.

Un historial lamentable d’escàndols d’abús sexual mostra que les auditories externes i les comissions d’investigació independents poden ser útils. Massa sovint la regla que “la roba bruta s’ha de rentar a casa” ha estat una excusa per a la paràlisi o el subterfugi.

Els informes d’investigació, com l’exposició guanyadora del premi Pulitzer del Boston Globe sobre els abusos sexuals, han fregat el nas de l’Església a la brutícia, però, malauradament, això era el que es necessitava per corregir errors terribles. Tanmateix, no tots els investigadors són competents i imparcials.

La Comissió Reial sobre l’abús sexual infantil a Austràlia i l’ Informe John Jay als Estats Units van ser exhaustius i justos. L’Església australiana va acceptar el 98 per cent de les recomanacions de la Comissió Reial.

Però informes similars a França i Alemanya han estat vergonyós. La independència no és suficient; els informes han de ser objectius i professionals, no orientats ideològicament.

Soc crític amb l’informe francès per diversos motius. Però un dels principals és simplement que no té dades. Les xifres que es donen per a les víctimes d’abús sexual infantil són titulars escandalosos, però bàsicament són extrapolacions i estimacions. Un informe sense dades verificables és un treball de destral, no un informe. L’Església catòlica a França està pagant el cost econòmic, reputacional i espiritual d’aquesta iniciativa.

Tots estem d’acord en els principis. Tots volem una Església oberta; que escolta; que no veu les víctimes com a problemes; que valora les aportacions dels laics; que respecta les dones; això no és elitista. De fet, aquests principis ja formen part de la llei de l’Església. Però les lleis soles no canvien les relacions a l’Església. Al nostre llibre parlem de com crear una comunicació eficaç amb els nostres grups d’interès, tant externs com interns, i com crear una responsabilitat a l’alça i a la baixa.

Implementar els principis de transparència i confidencialitat requereix d’equitat i prudència. Els eslògans de “total transparència” i “tolerància zero” també s’han utilitzat per colpejar persones innocents. La llista d’homes la reputació dels quals s’ha deixat a les escombraries i que posteriorment han estat exonerats no és curta: el cardenal George Pell , el cardenal Philippe Barbarin , l’arquebisbe Michel Aupetit …

En el govern de l’Església hem vist greus abusos del secret. Però l’abús de transparència és igualment problemàtic. Pot destruir la reputació i soscavar el principi legal i moral bàsic de la presumpció d’innocència. Determinar la culpabilitat als tribunals de justícia porta mesos o anys; La determinació de la culpabilitat al tribunal de Twitter és immediata i no hi ha cap tribunal d’apel·lació.

Veig la transparència com un estil de lideratge que respecta l’obertura. Ha de ser una relació on no hi hagi lloc per a la doble parla.

Després de les darreres reformes, és evident que els líders de l’Església no només són responsables davant Déu, sinó també davant del dret canònic. Cap autoritat pot considerar-se per sobre de la llei. La negligència, els encobriments i la falta de responsabilitat són punibles. No hi ha marxa enrere d’aquesta forma de govern més transparent i responsable. La corresponsabilitat amb els laics i la incorporació d’homes i dones amb talent són claus per a aquesta transformació.

Necessitem líders talentosos a l’Església. Però això no és més fàcil que en política. La descripció de la feina d’un bisbe sembla gairebé impossible. Volem que els bisbes siguin jutges savis; ser inversors astuts; ser gestors prudents; ser pastors empàtics i disponibles; ser doctrinalment sòlid; ser predicadors inspiradors… La santedat, que hauria de ser primordial, arriba com una idea posterior.

El fet que l’Església catòlica sigui jeràrquica per mandat diví no és el problema. El dret canònic per a tota l’Església i les constitucions d’institucions particulars dins d’ella funcionen com un fre a l’autoritarisme o al domini personal.

El problema és el menyspreu de la dimensió del servei en l’exercici de l’autoritat. Com ha advertit sovint el papa Francesc, el clericalisme i l’elitisme corrompeixen l’autoritat.

Dins dels cercles de l’Església, avui dia, es parla molt de la “sinodalitat” com una nova forma d’una “eclesiologia de comunió” que garantirà l’obertura, la participació activa, la rendició de comptes i la responsabilitat compartida en el futur. Però tot això serà xerrada buida tret que els líders no es comprometin tant amb la renovació organitzativa com personal. Les bones lleis i els nous procediments seran lletra morta sense santedat personal.

El director del Clínic esclata per les agressions sexuals: “La societat és masclista, està malalta”

Josep Maria Campistol qualfica les dades d'”esfereïdores” i ha instat les administracions a fer “tot el que puguem per intentar eliminar aquesta xacra”

L’augment de les dones ateses per violacions i agressions sexuals a l’Hospital Clínic han posat en alerta els responsables del centre. Durant la presentació de l’informe anual que s’ha fet aquest dijous, el director general de l’hospital, Josep Maria Campistol, les ha qualificades d’”esfereïdores” i ha afirmat que els números confirmen que “tenim una societat masclista i violenta, que està malalta”.

Campistol ha afegit que “és absolutament dramàtic que al segle XXI tinguem aquestes xifres” i ha instat les administracions i els responsables sanitaris a fer “tot el que puguem per intentar eliminar aquesta xacra”. El director general del Clínic ha assegurat que “avui no estem contents, no és un bon dia“.

La xifra més alta d’atencions a l’hospital

El nombre de víctimes ateses ha estat la més alta que s’ha registrat mai a l’Hospital Clínic i suposen un augment del 51 % respecte a l’any anterior. La doctora Lluïsa Garcia Esteve, psiquiatra i presidenta de la Comissió de Violència Intrafamiliar i de Gènere, i Teresa Echevarría, infermera i fundadora de la comissió, creuen que l’augment es deu a diversos factors i que un dels principals és que “les dones joves són més conscients i no tenen tanta vergonya de denunciar” com podia passar anys enrere.

72 dones ateses per punxades

Una de les dades destacades de l’informe és que durant el 2022 s’han atès 72 dones que havien patit punxades a discoteques i zones d’oci. En dos dels casos, hi va haver una agressió sexual posterior i les noies no es van adonar de les punxades fins que se’ls va fer l’exploració física. En la resta —70— no es va produir cap agressió. Ara bé, tot i que no es poden considerar agressions sexuals, els responsables del Clínic afirmen que “és igualment violència masclista”, perquè es tracta “d’una manera d’atemorir les dones”. Des de l’hospital confirmen que en cap del casos es van detectar substàncies.

https://beteve.cat/societat/director-hospital-clinic-esclata-agressions-sexuals-societat-masclista-malalta/?s=03

Cada hora moren 5 dones o nenes assassinades per violència masclista arreu del món

L’informe de l’ONU amb motiu del 25N denuncia que “la llar és un lloc mortal per a moltes dones i nenes” del món

La majoria de les dones i nenes assassinades arreu del món són assassinades pel simple fet de ser dones i nenes.

Així ho mostren les dades recollides per l’ONU, que calculen que cada any són assassinades unes 81.100 dones i nenes.

D’aquestes, gairebé 6 de cada 10 (un 56%), està demostrat que moren per violència masclista, a mans de la parella o exparella, o per membres de la seva família.


La llar, un lloc mortal

I és que per a moltes dones i nenes, casa seva, que hauria de ser el lloc més segur, es converteix en un lloc mortal.

Són 45.000 dones i nenes que moren cada any per violència masclista, cosa que vol dir que, de mitjana, cada hora més de cinc dones i nenes són assassinades per la parella o per familiars.

Manifestació contra la violència masclista a Mèxic durant la celebració del Dia dels Morts(Reuters/Raquel Cunha)

I és probable que siguin molts més, perquè l’informe de l’ONU presentat amb motiu del 25N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, denuncia que “la veritable escala del feminicidi pot ser molt més gran”.

El motiu? Sobre la resta de morts intencionades de dones que s’han pogut comptabilitzar -més de 4 de cada 10- no hi ha dades que permetin saber si estaven motivades o no pel gènere de la víctima.


“Una dona o nena a la qual hem fallat”

“Cap dona o nena hauria de témer per la seva vida per ser qui és”, diu Ghada Waly, directora executiva de l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte, que signa l’informe juntament amb Sima Bahous, directora executiva d’ONU Dones

“Per aturar totes les formes d’assassinats de dones i nenes relacionats amb el gènere hem de comptar totes les víctimes, a tot arreu i millorar la comprensió dels riscos i els factors del feminicidi”, explica, “per poder dissenyar respostes de prevenció i justícia penal millors i més efectives”.

Una moto de la policia crema a Teheran durant les protestes per la mort de Mahsa Amini després de ser detinguda (Reuters)

Bahous, per la seva banda, remarca que “darrere de cada estadística de feminicidi hi ha la història d’una dona o nena a la qual hem fallat”, perquè “aquestes morts es poden prevenir; els coneixements i les eines per fer-ho ja existeixen”.

Violència masclista arreu del món, amb formes diverses

L’informe “Assassinats per raó de gènere de dones i nenes” denuncia també que “la violència contra les dones i les nenes és una de les violacions de drets humans més generalitzades arreu del món”.

Assenyala, però, l’existència de diferències en funció de la regió del món on s’habita. 

Així, el 2021, la taxa d’assassinats relacionats amb el gènere en l’àmbit de la llar es va estimar en 2,5 per cada 100.000 dones a l’Àfrica, 1,4 a Amèrica, 1,2 a Oceania, 0,8 a Àsia i 0,6 a Europa. La mitjana mundial és d’1,1 assassinat per cada 100.000 dones.

Manifestació contra la discriminació i la violència masclista a París, aquest novembre (Reuters/Benoit Tessier)

Els casos recollits en l’informe de l’ONU inclouen els assassinats fruit de la violència en l’àmbit de la parella, les violacions amb assassinat, els anomenats “assassinats d’honor”, els assassinats relacionats amb el dot, els assassinats de dones acusades de bruixeria i els assassinats per raons de gènere relacionats amb conflictes armats, amb el tràfic de persones i altres formes de crim organitzat.

Més enllà de mesures per prevenir la violència masclista, com identificar les víctimes de seguida i oferir-los suport i protecció, i recollir totes les dades sobre feminicidis, l’informe també remarca la necessitat d’abordar-ne les causes profundes, transformant les masculinitats i les normes socials perjudicials, i eliminant les desigualtats estructurals de gènere.


Guterres: “Que el món declari: ‘Tots som feministes'”

En un missatge amb motiu de la commemoració del 25N, el secretari general de l’ONU, António Guterres, ha volgut remarcar que la discriminació de les dones “limita la participació de les dones i les nenes en tots els àmbits de la vida, nega els seus drets i llibertats bàsiques i bloqueja la recuperació econòmica equitativa i el creixement sostenible que el nostre món necessita”.

Guterres ha fet una crida als governs i a la societat civil a actuar per combatre aquesta xacra, dissenyant, finançant, aplicant i participant en lleis i plans d’acció específics, i ha tancat la seva intervenció demanant que el món “alci la veu en suport als drets de les dones i declari amb orgull: ‘Tots som feministes'”.

https://www.ccma.cat/324/5-dones-o-nenes-assassinades-cada-hora-per-violencia-masclista-arreu-del-mon/noticia/3198169/

Fight the new drug

Fight the New Drug existeix per conscienciar sobre els efectes nocius de la pornografia utilitzant només ciència, fets i relats personals.

Dècades d’estudis d’institucions respectades han demostrat impactes significatius del consum de pornografia per a les persones, les relacions i la societat.

La majoria dels nens d’avui estan exposats a la pornografia als 13 anys, amb un 84,4% dels homes i un 57% de les dones d’entre 14 i 18 anys que han vist porno.

1 de cada 8 títols pornogràfics que es mostren als usuaris per primera vegada – a les pàgines d’inici de llocs pornogràfics – descriuen actes de violència sexual i almenys 1 de cada 3 vídeos pornogràfics mostra violència o agressió sexual.

Malgrat que la pornografia sigui ireal i tòxica, 1 de cada 4 adults joves la fa servir com la font més útil per aprendre a tenir sexe, i el 53% dels nens i el 39% de les noies creuen que la pornografia és una representació realista del sexe.

Les investigacions mostren que les persones que consumeixen pornografia tendeixen a estar menys satisfetes amb les seves relacions, menys compromeses amb la seva parella i accepten més les trampes.

La investigació amb intèrprets de pornografia actuals i anteriors suggereix que l’explotació i el tràfic són experiències habituals a la indústria del porno, i la pornografia es classifica com la tercera forma de tràfic més comuna, va informar The National Human Trafficking Hotline.

Es dupliquen els delictes sexuals entre menors i la Fiscalia apunta a la pornografia

Les denúncies d’abusos i agressions només van deixar de créixer el 2020, durant el confinament per la pandèmia

Els menors en un centre tancat suposen un 8% del total d’atesos pel sistema de justícia juvenil. GETTY

El primer avís el feia el fiscal coordinador de Menors de Barcelona el 2019, quan constatava un “preocupant” augment dels delictes sexuals entre adolescents els últims anys. Les dades de l’última dècada recollides a l’última memòria de la Fiscalia General de l’Estat confirmen l’escenari. Des del 2011, el nombre d’agressions i abusos sexuals entre menors a Catalunya i a tot l’Estat s’han més que duplicat. Cada dos dies s’obre una investigació nova a Catalunya per aquests delictes entre joves de 14 a 17 anys. Només l’any passat van ser 210. Si es mira al conjunt de l’Estat, es tracta d’un cas nou cada tres hores. L’any passat van ser un total de 2.625 casos, enfront dels 1.251 tramitats fa deu anys.

De fet, els delictes sexuals només van deixar de créixer el 2020, a causa del confinament provocat per la pandèmia que va mantenir els menors sense sortir de casa durant tres mesos. Fa una dècada eren crims més minoritaris, mentre que ara ja estan als nivells de la violència domèstica, malgrat que les xifres encara són lluny d’altres delictes comesos per menors com les lesions, els robatoris amb força o els furts, molt més comuns entre adolescents.

La Fiscalia, que investiga els delictes comesos per menors, vincula aquest augment sobretot al fet que els adolescents cada vegada tenen el seu primer contacte amb el sexe més aviat i el seu “aprenentatge” sovint es basa en “la pornografia en dispositius mòbils”. Els fiscals es mostren preocupats per la “contradicció” que suposa que hi hagi una regulació que impedeix l’exhibició d’aquest tipus de continguts en els mitjans audiovisuals convencionals i a la vegada no existeixi “cap protocol per intentar impedir l’accés dels menors a pàgines web pornogràfiques”.

Banalització i sexualització prematura

Que els més joves es basin en la pornografia per construir l’imaginari de com han de ser les seves relacions sexuals també provoca, segons la Fiscalia, que cada cop hi hagi més casos d’agressions i abusos dins del nucli familiar. L’any passat, per exemple, la Fiscalia de Toledo va tramitar set casos d’abusos sexuals entre germans menors d’edat. Més enllà de la pornografia, el ministeri públic veu dues causes més que expliquen el creixement de casos: “La banalització” de les relacions sexuals per part dels adolescents i una “sexualització” dels infants des d’una edat cada vegada més curta.

Els fiscals alerten que cada vegada es troben amb més agressions de menors de 14 anys, que s’han d’arxivar perquè són inimputables. A l’abril els Mossos d’Esquadra van detenir un nen de 13 anys a Tarragona per haver agredit sexualment una nena de 15 i haver-li robat el mòbil. Tot i que per ara són pocs casos en comparació amb les agressions comeses per adolescents i el nombre d’agressors adults, cada vegada són més freqüents. Per exemple, l’any passat el fiscal responsable de menors a Guipúscoa va haver d’arxivar un terç de les denúncies per agressions i abusos entre menors perquè els autors tenien menys de 14 anys.

Segons la Fiscalia, cada vegada hi ha més investigacions que afecten menors de 14 anys, no només en l’àmbit de la violència sexual, sinó també pel que fa a casos d’assetjament escolar. En aquest àmbit, un de cada dos assetjadors, alerta el ministeri públic, té menys de 14 anys. L’any passat en el conjunt de l’Estat es van haver d’arxivar 8.433 investigacions de diferents tipus de delictes perquè els autors eren inimputables.

Llibertat vigilada
Al contrari del que passa amb els delictes comesos per adults, en la jurisdicció de menors també és la Fiscalia qui proposa i estableix, amb el vistiplau d’un jutge, la mesura educativa que han de complir els adolescents que han comès un delicte. L’any passat a Catalunya es va condemnar 1.775 menors delinqüents d’entre 14 i 17 anys. La majoria estan en llibertat vigilada. Només en un 20% dels casos es va optar per una mesura d’internament tancat en un centre de justícia juvenil.

La menor víctima d’una brutal violació a Igualada el novembre de l’any passat només ha hagut de prestar testimoni una vegada per explicar què li va passar. La Unitat d’Agressions Sexuals dels Mossos d’Esquadra (UCAS) va respectar el temps que necessitava per començar a recuperar-se físicament i emocionalment del trauma. Tampoc la va interrogar directament el jutge del cas, que el dia de la seva declaració es va limitar a traslladar les seves preguntes per telèfon als tècnics que l’assisteixen i li donen suport. Les seves respostes es consideraran una prova preconstituïda, perquè no hagi d’anar a declarar al judici contra el seu agressor. Però el cas, malauradament, és una excepció dins d’un circuit judicial que encara és revictimitzador per a la majoria de persones afectades. Per això la Fiscalia s’ha compromès a oferir a les víctimes de la violència masclista, delictes d’odi i de tràfic d’éssers humans, més eines per facilitar que puguin prestar declaració de la manera menys victimitzadora i evitar que es facin enrere per aquest motiu.

“No són les víctimes les que s’han d’adaptar al procediment judicial: som nosaltres els qui hem d’adaptar-nos a elles i a les seves necessitats”, ha dit la tinent fiscal del Suprem, María Ángeles Sánchez Conde, durant el discurs en l’acte d’obertura de l’any judicial. La Fiscalia considera que el testimoni de les víctimes d’aquests delictes no ha de suposar “una càrrega, un element violent o dolorós”. Per això es compromet a “explorar tots els aspectes possibles de protecció”, incloent-hi fomentar que la primera declaració de les víctimes es consideri una prova preconstituïda, perquè no hagin de tornar a declarar durant la investigació i ni al judici. Cal tenir en compte que el periple judicial pot durar anys.

https://www.ara.cat/societat/justicia/agressions-abusos-sexuals-menors-s-han-duplicat-ultima-decada_1_4481448.html

El preocupant augment de les agressions sexuals. Cada 12 hores es denuncia una violació a Catalunya.

Les dades no enganyen. Sumant els arxius de tots els cossos policials que operen a Catalunya, des de Mossos fins a Guàrdia Civil passant per les policies municipals, es detecta un augment considerable de les denúncies per agressions sexuals els últims anys. En concret, les denúncies s’han doblat en els últims sis anys. La situació ha arribat a un punt que cada 12 hores es denuncia una violació a Catalunya. Només a la ciutat de Barcelona és una cada dos dies. I el més preocupant és que és un tipus de delicte que no va baixar ni durant la pandèmia, quan hi havia l’oci nocturn tancat, cosa que demostra que es tracta d’un tipus de violència estructural que es dona especialment en l’àmbit familiar.

https://www.ara.cat/editorial/preocupant-augment-agressions-sexuals_129_4467191.html

El imaginario del incesto está colonizando la pornografía

Rosa Cobo. Tengo 63 años. Nací en Cantabria, vivo con mi hija en Madrid y trabajo en A Coruña. Doctora Lo más urgente es reducir la pobreza. Necesitamos más izquierda, más políticas redistributivas. Agnóstica, creo en los seres humanos, pero también creo que existe el mal

Rosa Cobo, profesora de Sociología en la Universidad de A Coruña y ensayista

La pornografía crea realidad

Pensamos que el porno es inofensivo, pero en su investigación, Pornografía. El placer del poder (Ed. B), Cobo deja claro que el porno es uno de los fenómenos sociales que más están dañando a nuestros menores y adolescentes porque a ellos les está educando en el ejercicio del poder y de la violencia y a ellas en la aceptación de esa violencia como parte de la sexualidad. El porno alimenta el imaginario sexual de nuestra sociedad, permea la publicidad, las series, el cine… “La pornografía es un discurso ideológico y una práctica económica y social que está en un proceso creciente de institucionalización. Es un negocio internacional que alimenta y nutre la prostitución. Emporios económicos, como el Banco de Irlanda o General Motors, invierten en productoras de pornografía.

Ha visto usted pornografía?

No.

Yo, para hacer este libro me he hinchado a verla y todavía no me he librado del asombro.

¿Qué se ve?

Las mujeres son objeto de distintas formas de violencia. Uno de los vídeos más vistos es una violación colectiva a una chica.

Así nos va.

En pornografía, y también en la prostitución (que bebe de ella), una de las demandas más usuales de los varones es la penetración anal.

¿Y?

Permea a la sociedad. La gran cantidad creciente de adolescentes que llegan con hemorragias anales a los hospitales está documentada. Otro top ten es el bukkake : un grupo de hombres eyaculan sobre la cara de una mujer. Y otro imaginario que está colonizando el porno –también en el mundo gay– es el del incesto.

¿En serio?

Sí, es fortísimo, y provoca que se normalice como fuente de placer. Si pone usted en un buscador “porno gay” en seguida le saldrá un padrastro, dos hermanos, un padre con dos hijos…

Más del 70% de adolescentes ven porno.

Dos terceras partes varones y una tercera parte chicas, y muchas de ellas lo ven para complacer a sus parejas. La pornografía dicta un modelo de comportamiento. Relega a las mujeres a servidoras sexuales y otorga a los hombres el poder.

Pero en la pornografía ellas también son activas y parece que disfrutan.

Las mujeres no disfrutan en la pornografía, tienen que abdicar de sus deseos para complacer los deseos de los varones.

¿Cómo serán de adultos estos jóvenes educados en la pornografía?

No soy optimista, la pornografía alimenta el imaginario sexual de nuestra sociedad, permea la publicidad, las series, el cine, la literatura… El porno es un elemento fundamental de la socialización de los adolescentes y lo llevan a su vida.

¿Consecuencias?

La pornografía no tiene que ver con la sexualidad sino sobre todo con la violencia. Es una construcción jerarquizada: ellos son seres activos, agresivos, violentos, con un subtexto de que pueden hacer cualquier cosa, mientras que ellas son pasivas, deben dejarse hacer y ser receptoras a menudo de grados muy altos de violencia y recibirlos como si les gustase.

Hay actores y actrices porno que defienden la pornografía como una liberación.

Para las mujeres que trabajan en el porno no es nada liberador, tienen permanentes dolores anales, vaginales, y jaquecas. Consumen muchos fármacos y cremas anestésicas para poder rodar esos vídeos. Hay un vídeo de Nacho Vidal en el que agrede repetidas veces a una mujer.

¿Le pega?

Una paliza, y le mete la cabeza cubierta con una bolsa de plástico en una bañera llena de agua (muy de moda ahora). La única escena de sexo que hay es al final, cuando él se masturba solo. Ese vídeo explica muy bien como la pornografía es sobre todo violencia contra la mujer.

¿Es legal ese vídeo?

Sí, claro. Yo lo he visto en una plataforma, de hecho me topé con él. Los chicos están siendo socializados en la idea de que el poder es un elemento fundamental en la constitución de su yo.

Ahora hay pornografía para mujeres.

Las mujeres representamos menos del 30% de los consumidores. A la mayoría de mujeres adultas se lo piden sus compañeros, y en la adolescencia muchas chicas ven porno porque forma parte de lo que tienen que aprender y hacer para ser alguien y pertenecer entre sus iguales.

Las niñas se exhiben en Instagram.

Están hipersexualizadas, no pueden sustraerse a la cultura dominante, a ese modelo que se construye de manera silenciosa.

¿Se está desdibujando la línea divisoria entre la pornografía de adultos y la infantil?

La diferencia es que una es legal y la otra no. Los pedófilos comienzan viendo porno de adultos. No hace falta rebuscar para ver pornografía infantil, se te abren ventanas.

Se contempla el porno como algo aceptable, cotidiano…

Lo esencial no es que se masturben delante de la pantalla, sino cómo contribuye ese consumo a la manera de vivir las relaciones sexuales con las mujeres. Crecen los casos de varones usuarios de porno con dificultades para tener relaciones sexuales cálidas con sus novias.

¿La pornografía acaba con la empatía?

Sí. En la pornografía solo aparece el deseo masculino, ellas, aunque se muevan, son muy pasivas, hacen lo que les demandan los varones. No es un problema moral sino un fenómeno social y político, de poder sobre las mujeres.

Ocurre en todos los rincones del mundo.

Sí, es impresionante. Cuando las grandes empresas pornográficas cuelgan sus vídeos en su plataforma, esas prácticas se estandarizan en todo el mundo y los hombres piden a las mujeres, aquí y en Gabón, lo mismo. El porno es incompatible con la igualdad.

¿Cómo gestionar eso?

La pornografía no puede seguir en abierto y que a un crío de 8 años –edad en la que se comienza a ver porno–, le baste poner la palabra porno para que le aparezcan cientos de vídeos. Y hay que ilegalizar los que utilizan violencia y abuso.

https://www.lavanguardia.com/lacontra/20200917/483519669487/el-imaginario-del-incesto-esta-colonizando-la-pornografia.html

selecció de comentaris

aliasn47j0 Sep 18, 2020 La enésima cruzada de mujeres de cierta edad que buscan la prohibición de todo aquello de lo que no son parte. Esta cruzada contra la pornografía se parece mucho a la liga de la templanza en EE.UU. que se originó como un movimiento de mujeres cristianas radicalizadas que buscaban imponer su credo evangelizante. 

BHCQM0PSep 18, 2020 Opinamos que esta Sra. socióloga, que se ha tomado el asunto en serio y no como una mera banalidad, no tiene razón, que exagera, que la cosa no es para tanto….y luego nos quejamos de que el mundo está muy mal, los matrimonios no aguantan, violan a las mujeres y las maltratan, no se respeta a nadie y de que “hay que ver lo que pasa con los jóvenes” que son unos descerebraos. No somos más ridículos e hipócritas porque es imposible.

egyjan25Sep 18, 2020 comparto con esta escritora su opinión sobre la importancia de ilegalizar el uso de la violencia en el porno. Pero, al otro lado veo que ella lo mira desde un punto demasiado feminista. El porno en general convierte a los seres humanos en trozos de carne. Es tan degradante para los hombres como lo es para las mujeres.

aliasmf1piSep 17, 2020 No es lo mismo disfrutar del sexo que el sexo impuesto, violento y manipulado como explotación económica, aprovechando los más bajos instintos. Por eso es pornografía y está sumergida. Si estuviera regulada y políticamente cotizara, los países no tendrían déficit, pero al no serlo, solo las mafias son poderosas y gracias a ello, indestructibles. Los proxenetas y mafiosos usan mano de obra barata y extorsionable: mujeres y niños. Es lo de siempre, “El patriarcado necesita del consentimiento y de la violencia para perpetuarse”, “El feminismo no se quiere basar en la queja sino en la vindicación política. El agravio y la deslegitimación de la igualdad, explotación económica, falta de respeto social y discriminación”. “La prostitución del s. XXI habita en el corazón del capitalismo neoliberal junto al narcotráfico y la venta de armas”. Políticamente se debería sustituir el termino igualdad por el de equidad, en todos los campos sociales sobre las mujeres. La solución pasa por cerrar los burdeles (auténticos campos de concentración). Ya lo han hecho Irlanda, Noruega, Islandia, Suecia, Francia…y controlar las redes sociales, darle esa función a la IA. Lo que nos convierte en necios domésticos es la imitación (gratuita) del sometimiento y la violencia a que la impunidad nos tiene acostumbrados y la creencia de que eso te hace mas “hombre” y más “poderoso”. Darse emociones limite, no tiene en cuenta a las víctimas. La propaganda habla de satisfacción asegurada en manada (India, México, España).

GnósticoSep 17, 2020 Para mi, todas las relaciones humanas son básicamente luchas de egos, luchas de poder, así que las relaciones sexuales también, y estas luchas se ven reflejadas en la pornografía, en las que el hombre suele ser el dominante, ya que la sociedad siempre ha sido patriarcal y machista. La ira y la violencia hacia las mujeres provienen de estas luchas de egos, en lo que importa es ser o creerse mas especial, mejor, que la otra persona, así que hay que dominarla.
Por otra parte, el deseo sexual es mayor en el hombre que en la mujer, por cuestiones hormonales, así que es normal que los hombres consuman más pornografía que las mujeres. Este mayor deseo y la posición dominante, junto a la busqueda de beneficio económico de la industria pornográfica, explicaría la cosificación sexual de la mujer que se ve en la pornografía.

nekane! Sep 17, 2020 El sexo lleva al orgasmo -labor del sistema nervioso involuntario que produce una descarga con un placer indescriptible, (así pues todo el mundo tiene prisa en experimentarlo) y a día de hoy ni comer, ni dormir, ni enriquecerse llevan a él como el sexo en cualesquiera de sus modalidades, el sexo se nos puso ahí, desde el momento que no tenemos celo para disfrute, el problema es que a las mujeres nos deja encintas y ni por esas reniegas del sexo, hoy podemos hacerlo más libremente, aunque no exenta de riesgo la salud de nuestro organismo… La pornografía llegó porque vende, ayuda a ponerte a mil mucho más rápido que los preliminares y como las mujeres somos más lentas muchas parejas acuden a ello de más o menos común acuerdo, gustar gusta? si estas en pareja no terminas de visualizarlo completo, si estás sola pues… adivinen… pero el porno de tantos años en el mercado no se desgata, al revés prolifera y de tanto novedarlo se nos ha ido de madre (los actores funcionan con drogas muchas muy duras y con final fatal) y de tanto poner freno a la educación sexual los chavales que están despertando a la peor de las velocidades pues han acudido a él, hay que ser ignorante para no preverlo, pero como siempre vivimos sociedades derechistas y reprimidas pues… entonces nos preguntamos, qué pasa en los países nórdicos, ellos educan sexualmente y … pues afirmo que es mentira, como educas si el mercado negro, la tv, el cine, te está enseñando que el sexo es poder, a ella para ganar dinero, para escalar y a él porque todo lo que sueñe y más se lo van a dar…

Como mujeres recibimos todos los golpes, la pornografía no iba a ser menos, pero nosotras también estamos contaminadas, educamos hombres en el “salva tu pellejo” porque la vida es tan breve que la burocracia apenas da tiempo a cambiar nada y a contracorriente solo vas si vas solo…

La literatura, para mí, nos ha respetado más… Lolita de Nabokov expone lo que hay y no ganamos nada en ocultar, al revés perdemos todos, la sociedad no te enseña sobre la pederastia, la tapa y la castiga con crueldad, casi todo pederasta se suicida, otros miles se refugian en faldas largas… pero no aprendemos, no maduramos… solo castigamos ..Las edades de Lulú de la Almudena Grandes o lo que nos marca la infancia…y gracias siempre, como chicas, a la Sra Hite, que murió anteayer, a Elena Ochoa que dio la cara bajo la batuta de Chicho Ibáñez serrador, a los pub,s catalanes años 80 que en pantalla…

En india, en Africa, en américa latina el sexo mata mujeres y niñas sin piedad… la explotación y trata tiene un agravante a día de hoy, siglo XXI vergonzante y o puede ser que estemos vergonzosamente impotentes ante ello… las manadas salen de chavales que se educan en ese porno tan alcance de la mano, en esta sociedad que les da alas y se ríe del feminismo y la izquierda… luego, de aquellos polvos estos lodos…

BRUNA2017Sep 17, 2020 @nekane! ¿y los médicos de cirugía estética?…¿Cómo pueden hacer operaciones de pecho a niñas de 18 años que ni están desarrolladas?…por ahí también empieza la pornografía…Si no tienes tetas, te las ponen, si no tienes culo, te lo ponen, si estás gorda, te liposuccionan…más agresión a nuestro cuerpo que éste…

Harry HallerSep 17, 2020 Los niños crecen viendo violencia en las pantallas, asesinatos y muertes, pero en general no lo trasladan a la realidad, Por qué? Porque les damos una educación, porque les enseñamos lo que debe o no debe hacerse y la diferencia entre realidad y ficción, lo que es bueno y lo que es malo. No creo que deban ver ese tipo de películas ni jugar a según que tipos de juegos, pero a menudo es imposible evitarlo. No se pueden poner puertas al campo. La pornografia no debería estar al alcance de los niños y adolescentes, puede confundirles, pero la educación de los padres y los tutores puede prevenirles y enseñarles. Quizás el problema es que la sexualidad sigue siendo para muchas famílias un tema tabú. Para los adultos es otra cuestión, creo que todos somos lo suficientemente responsables y maduros para saber lo que nos conviene ver y lo que no. Lo que ocurre en la imaginación de cada uno ahí está y ahí queda. Quién no ha soñado alguna vez en tirar al jefe por la ventana? Cuántos hombres no han deseado en secreto a su cuñada? Y todo queda en el silencio de sus mentes sabiendo que nunca actuarían de tal modo. La pornografia al fin y al cabo es lo que es, sexo desnudo de amor, una mala película, reiterativa y sin argumento. El sexo nos da placer, el mal sexo frustración.

Obligadas a convertirse al islam y casarse en Pakistán

Un millar de chicas de minorías religiosas violadas cada año

Police officers escort Arzoo Raja, center, a teenage Christian girl, who was allegedly abducted and forced to convert and marry a 44-year old Muslim, while they leave after appearance before the High Court, in Karachi, Pakistan, Nov. 3, 2020. Rights groups say each year in Pakistan, as many as 1,000 girls are forcibly converted to Islam, often after being abducted or tricked. Most are then married off, frequently to older men. Activists say the practice has accelerated during lockdowns against the coronavirus, when girls are out of school and more visible, bride traffickers are more active on the Internet and families are more in debt. (AP Photo/Fareed Khan)
La policía en Karachi custodia a Arzoo Raja, en el centro, una adolescente cristiana quien supuestamente fue forzada a convertirse al islam y a casarse con un musulmán de 44 años.  AP

Neha amaba los himnos que se cantaban en su iglesia, hasta que el año pasado dejó de disfrutarlos cuando, a la edad de 14 años, fue obligada a convertirse al islam para casarse con un hombre de 45 años ya con dos hijos que le doblaban la edad. En estos momentos su marido está en la cárcel, acusado de violación debido a la edad de Neha, pero ella tiene que esconderse desde que a su cuñado le confiscaron una pistola en la propia sala del tribunal. Tiene miedo. “Quería dispararme”, dice.

Neha es una entre un millar de chicas de minorías religiosas que son obligadas cada año a convertirse al islam en Pakistán, en la mayoría de los casos para permitir matrimonios por debajo de la edad legal y no consensuados. Los activistas de derechos humanos dicen que esta práctica se ha acentuado durante el confinamiento por el coronavirus, al estar los casamenteros más activos en internet, aprovechándose del endeudamiento y la ruina de las familias.

El Departamento de Estado norteamericano ha señalado este mes a Pakistán por violación de las libertades religiosas, algo que su Gobierno rechaza. Las minorías religiosas representan el 3,6% de los 220 millones de habitantes del país y a menudo son objeto de discriminación.

La declaración del Gobierno de Washington se basa en parte en la valoración de una comisión estadounidense sobre la libertad de culto en el mundo según la cual menores pertenecientes a las minorías hindú, cristiana y sij de Pakistán son “secuestradas para convertirlas a la fuerza al islam, obligarlas a casarse y someterlas a violación”. Muchas son de familias hindúes empobrecidas de la provincia de Sindh, donde la edad legal para casarse es de 18 años, pero en el último mes se han producido dos casos de chicas cristianas, Neha una de ellas. A veces son entregadas a individuos poderosos en pago de una deuda y la policía hace la vista gorda. La red de complicidades incluye a familiares, vecinos, imanes y jueces corruptos que validan los matrimonios.

Según Yibran Nasir, un activista en la defensa de los derechos de los menores, esta “mafia”, como la define, apunta a las niñas de minorías porque resultan ser blancos fáciles para “hombres mayores con tendencias pederastas”. No se trata en realidad de convertir a las chicas al islam sino de conseguir vírgenes con facilidad. Y aquellas personas que denuncien conversiones forzadas pueden ser acusadas de blasfemia.

Neha explica que fue engañada por una de sus tías, que la hizo acompañar al hospital para ver a su hijo, ingresado. Su tía se había convertido al islam años atrás y vivía con su marido en el mismo edificio que la familia de Neha. La menor acabó secuestrada, encerrada en una habitación durante una semana y obligada a casarse. Fue violada. Llevada de vuelta a su casa, con un burka y 500 rupias, su familia la repudió. Neha acabó huyendo y encontrando refugio en una iglesia de Karachi.

https://www.lavanguardia.com/internacional/20201230/6156435/obligadas-convertirse-islam-casarse-pakistan.html