Category Archives: assetjament

Indemnitzen un miler d’universitaris que van patir abusos per part d’un metge a Michigan

La universitat ha pagat 490 milions de dòlars als estudiants que van partir abusos per part del metge esportiu del centre

Indemnització milionària per a les més de mil víctimes de la Universitat de Michigan que van patir abusos sexuals per part del metge esportiu del centre.

Robert Anderson era el metge de l’equip de futbol i d’altres programes esportius del centre, on va treballar des del 1966 fins a la seva jubilació, el 2003. Anderson va morir el 2008.

El cas va esclatar el 2018 quan un exestudiant va denunciar que el doctor Anderson havia abusat d’ell durant els exàmens mèdics rutinaris. La universitat va iniciar una investigació interna, i el 2020 va fer una crida pública perquè altres possibles víctimes denunciessin si havien patit fets similars. Van reunir 1.050 testimonis.

Ara, la universitat ha arribat a un pacte amb aquests 1.050 demandants, que rebran una indemnització de 490 milions de dòlars.

“La Universitat de Michigan ofereix les seves sinceres disculpes per l’abús perpetrat pel difunt Robert Anderson. Esperem que aquest acord ajudi al procés de curació dels supervivents”, ha dit Paul Brown, president de la junta directiva de la universitat, en un comunicat.

Els demandants han acordat amb els seus advocats el repartiment de 460 milions de la indemnització, mentre que els altres 30 milions es quedaran en un fons de reserva per a les possibles víctimes que es puguin presentar en un futur.

Amb aquest acord, que arriba després d’anys de negociacions, la universitat espera que quedin resoltes totes les denúncies d’abús contra Anderson.

No és el primer cop que la Universitat de Michigan es veu involucrada en un escàndol d’assetjament sexual.

El cas de Larry Nassar, exmetge de l’equip de gimnàstica dels Estats Units, i que va ser condemnat per haver abusat de 1.520 gimnastes, també va esquitxar la Universitat de Michigan, on Nassar va treballar durant diverses dècades.

En aquell cas, la universitat va arribar a un acord per indemnitzar amb més de 400 milions de dòlars les 332 víctimes de Nassar.

https://www.ccma.cat/324/indemnitzen-un-miler-duniversitaris-que-van-patir-abusos-per-part-dun-metge-a-michigan/noticia/3185023/

Cinc raons per les quals Instagram és tòxic per als adolescents

La xarxa social afecta la salut mental dels joves perquè propicia la “comparació social negativa”

“Al voltant del 32% de les dones que fan servir Instagram se senten pitjor amb els seus cossos”. Aquesta és una de les conclusions de l’informe intern que el mateix Facebook va fer sobre la seva aplicació estrella, Instagram, i que ara s’han filtrat a la premsa. Aquesta recerca analitza l’impacte negatiu d’aquesta xarxa entre el públic i especialment entre les persones adolescents. “Cada vegada hi ha més estudis que alerten que Instagram pot afectar negativament la salut mental dels usuaris, particularment de les adolescents”, afirma Ferran Lalueza, professor i investigador dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). “El fet que la mateixa empresa ho hagi constatat i documentat fa esvair qualsevol dubte que pogués haver-hi sobre aquest risc”, afegeix.

Aquesta xarxa actualment té 1.221 milions d’usuaris a tot el món i encara que Instagram no és la xarxa social amb més usuaris, sí que és la que creix més, en 5 anys ha triplicat el seu número d’usuaris a Espanya, i és la preferida dels millenials segons The Social Media Family. “Cal tenir en compte la incidència que pot tenir en una població jove”, explica Lalueza. Segons l’informe intern, -filtrat per Frances Haugen, una ex empleada-, un dels principals efectes d’aquesta xarxa és la “comparació social negativa”, que fa que els usuaris es valorin segons el seu atractiu, riquesa i èxit respecte als altres. “Al món irreal d’Instagram, un físic atractiu es presenta sovint com l’única porta d’entrada cap a l’èxit i l’acceptació social. Aquest missatge pot resultar dolorós, excloent i distorsionador per als qui no se senten a gust amb el seu cos”, detalla el professor.

Tant Lalueza com el psicòleg de la UOC José Ramón Ubieto desgranen altres raons que fan que Instagram sigui una xarxa social potencialment tòxica:

  1. El físic com a presentació. “La imatge és el tret gairebé únic de presentació a la xarxa. Això fa que tot el valor recaigui sobre l’estat d’aquesta instantània i redueix la presentació formal”, adverteix Ubieto, i afegeix que “l’efecte d’aquesta comparació pot augmentar les vacil·lacions de tot adolescent. Comparar-se amb milers de fotos fa més complicat habitar el seu cos”.
  2. Una realitat falsa però sempre perfecta. “El món que s’exhibeix a Instagram és un món irreal fruit d’una selecció esbiaixada (mostrem el millor i obviem el pitjor) i amb filtres embellidors. Si ens comparem amb aquest món sense ser conscients que és fictici, la nostra realitat acaba resultant bastant depriment”, afirma Lalueza.
  3. Un públic objectiu molt sensible. “En edats en què encara estem formant la nostra personalitat i aprenent a acceptar-nos tal com som, el contrast esmentat pot resultar particularment demolidor.” Segons aquest estudi, les persones adolescents tenen una alta sensibilitat emocional, i el desenvolupament perllongat del procés reflexiu i el control cognitiu poden fer-les específicament reactives a aquest tipus de mitjans.
  4. És molt difícil tancar la sessió. “Té una alta capacitat d’absorció d’interès, temps i dedicació que els priva d’altres activitats”, afirma el psicòleg. En aquesta línia, Lalueza explica que “les xarxes socials estan acuradament dissenyades perquè ens hi enganxem i hi dediquem el nostre temps. Com més temps invertim a Instagram, més alt és el cost d’oportunitat en termes de coses positives que podríem estar fent i que no farem”.
  5. Eco tòxic. Per a Ubieto, aquesta xarxa funciona com una cambra d’eco: “Si tu comuniques un desig o una idea, per exemple sobre autolesions o suïcidi, aquesta xarxa et multiplica les opcions. Aquest eco és un reforç de la teva pròpia idea.

Amagar els m’agrada, una possible solució?

“L’eliminació dels m’agrada pot pal·liar una mica aquest efecte de comparació social, però restarà valor a aquesta xarxa i farà que neixin noves xarxes a les quals sorgeixi això mateix però d’una altra manera”, afirma Ubieto. “Darrere d’aquesta estratègia hi ha la intenció de les companyies de no “desanimar” els usuaris que no tenen milers de seguidors ni acumulen centenars de m’agrada, que són la majoria”, afirma Lalueza. Un consumidor desanimat que no aconsegueix tants m’agrada i comentaris com altres usuaris pot convertir-se fàcilment en un element passiu, i això podria ser un perill per al bon funcionament de la plataforma.

Instagram Kids, poc futur

La preocupació per la pròpia imatge, la sensació de FOMO (por de quedar-se fora del món en línia), l’assetjament en línia, l’ansietat i els problemes per dormir derivats de la inquietud són alguns dels efectes negatius més comentats a altres informes per la joventut sobre Instagram. Per això, Instagram es plantejava una versió per als més joves (de deu a dotze anys) que ara ha aturat, anomenada Instagram Kids, que permetés controlar els continguts, els accessos i la publicitat. Per als experts, ni és suficient ni pot resoldre res. “Les solucions tecnològiques difícilment seran solucions vàlides per a un problema que la mateixa tecnologia ha creat. La millor aplicació mòbil de control parental són els pares, en el sentit que acompanyen algú en la construcció i en el seu desenvolupament”, adverteix Ubieto. Per a l’expert en comunicació, té poques opcions de prosperar perquè els adolescents se senten atretes pels seus ídols, que en molts casos són adults, i volen interacturar amb ells i amb les marques enlloc de veure’s relegats a un güeto infantil.

Aquesta polèmica ha posat de manifest que l’empresa era conscient el dany del seu propi funcionament però que ha estat ignorant-ho. Davant la controvèrsia causada, Instagram proposava dues idees als seus usuaris: encoratjar al fet que la gent “no es concentri en contingut que podria contribuir a la comparació social negativa” i que “fessin una pausa” de la plataforma. “Mereix poca credibilitat, és un exemple més de l’estratègia reactiva de Facebook. Si no s’hagués produït la filtració, l’empresa mai no s’hauria plantejat aquest tipus de recomanacions”, conclou Lalueza.

https://www.uoc.edu/portal/ca/news/actualitat/2021/265-instagram-toxic-adolescents.html

Es dupliquen els delictes sexuals entre menors i la Fiscalia apunta a la pornografia

Les denúncies d’abusos i agressions només van deixar de créixer el 2020, durant el confinament per la pandèmia

Els menors en un centre tancat suposen un 8% del total d’atesos pel sistema de justícia juvenil. GETTY

El primer avís el feia el fiscal coordinador de Menors de Barcelona el 2019, quan constatava un “preocupant” augment dels delictes sexuals entre adolescents els últims anys. Les dades de l’última dècada recollides a l’última memòria de la Fiscalia General de l’Estat confirmen l’escenari. Des del 2011, el nombre d’agressions i abusos sexuals entre menors a Catalunya i a tot l’Estat s’han més que duplicat. Cada dos dies s’obre una investigació nova a Catalunya per aquests delictes entre joves de 14 a 17 anys. Només l’any passat van ser 210. Si es mira al conjunt de l’Estat, es tracta d’un cas nou cada tres hores. L’any passat van ser un total de 2.625 casos, enfront dels 1.251 tramitats fa deu anys.

De fet, els delictes sexuals només van deixar de créixer el 2020, a causa del confinament provocat per la pandèmia que va mantenir els menors sense sortir de casa durant tres mesos. Fa una dècada eren crims més minoritaris, mentre que ara ja estan als nivells de la violència domèstica, malgrat que les xifres encara són lluny d’altres delictes comesos per menors com les lesions, els robatoris amb força o els furts, molt més comuns entre adolescents.

La Fiscalia, que investiga els delictes comesos per menors, vincula aquest augment sobretot al fet que els adolescents cada vegada tenen el seu primer contacte amb el sexe més aviat i el seu “aprenentatge” sovint es basa en “la pornografia en dispositius mòbils”. Els fiscals es mostren preocupats per la “contradicció” que suposa que hi hagi una regulació que impedeix l’exhibició d’aquest tipus de continguts en els mitjans audiovisuals convencionals i a la vegada no existeixi “cap protocol per intentar impedir l’accés dels menors a pàgines web pornogràfiques”.

Banalització i sexualització prematura

Que els més joves es basin en la pornografia per construir l’imaginari de com han de ser les seves relacions sexuals també provoca, segons la Fiscalia, que cada cop hi hagi més casos d’agressions i abusos dins del nucli familiar. L’any passat, per exemple, la Fiscalia de Toledo va tramitar set casos d’abusos sexuals entre germans menors d’edat. Més enllà de la pornografia, el ministeri públic veu dues causes més que expliquen el creixement de casos: “La banalització” de les relacions sexuals per part dels adolescents i una “sexualització” dels infants des d’una edat cada vegada més curta.

Els fiscals alerten que cada vegada es troben amb més agressions de menors de 14 anys, que s’han d’arxivar perquè són inimputables. A l’abril els Mossos d’Esquadra van detenir un nen de 13 anys a Tarragona per haver agredit sexualment una nena de 15 i haver-li robat el mòbil. Tot i que per ara són pocs casos en comparació amb les agressions comeses per adolescents i el nombre d’agressors adults, cada vegada són més freqüents. Per exemple, l’any passat el fiscal responsable de menors a Guipúscoa va haver d’arxivar un terç de les denúncies per agressions i abusos entre menors perquè els autors tenien menys de 14 anys.

Segons la Fiscalia, cada vegada hi ha més investigacions que afecten menors de 14 anys, no només en l’àmbit de la violència sexual, sinó també pel que fa a casos d’assetjament escolar. En aquest àmbit, un de cada dos assetjadors, alerta el ministeri públic, té menys de 14 anys. L’any passat en el conjunt de l’Estat es van haver d’arxivar 8.433 investigacions de diferents tipus de delictes perquè els autors eren inimputables.

Llibertat vigilada
Al contrari del que passa amb els delictes comesos per adults, en la jurisdicció de menors també és la Fiscalia qui proposa i estableix, amb el vistiplau d’un jutge, la mesura educativa que han de complir els adolescents que han comès un delicte. L’any passat a Catalunya es va condemnar 1.775 menors delinqüents d’entre 14 i 17 anys. La majoria estan en llibertat vigilada. Només en un 20% dels casos es va optar per una mesura d’internament tancat en un centre de justícia juvenil.

La menor víctima d’una brutal violació a Igualada el novembre de l’any passat només ha hagut de prestar testimoni una vegada per explicar què li va passar. La Unitat d’Agressions Sexuals dels Mossos d’Esquadra (UCAS) va respectar el temps que necessitava per començar a recuperar-se físicament i emocionalment del trauma. Tampoc la va interrogar directament el jutge del cas, que el dia de la seva declaració es va limitar a traslladar les seves preguntes per telèfon als tècnics que l’assisteixen i li donen suport. Les seves respostes es consideraran una prova preconstituïda, perquè no hagi d’anar a declarar al judici contra el seu agressor. Però el cas, malauradament, és una excepció dins d’un circuit judicial que encara és revictimitzador per a la majoria de persones afectades. Per això la Fiscalia s’ha compromès a oferir a les víctimes de la violència masclista, delictes d’odi i de tràfic d’éssers humans, més eines per facilitar que puguin prestar declaració de la manera menys victimitzadora i evitar que es facin enrere per aquest motiu.

“No són les víctimes les que s’han d’adaptar al procediment judicial: som nosaltres els qui hem d’adaptar-nos a elles i a les seves necessitats”, ha dit la tinent fiscal del Suprem, María Ángeles Sánchez Conde, durant el discurs en l’acte d’obertura de l’any judicial. La Fiscalia considera que el testimoni de les víctimes d’aquests delictes no ha de suposar “una càrrega, un element violent o dolorós”. Per això es compromet a “explorar tots els aspectes possibles de protecció”, incloent-hi fomentar que la primera declaració de les víctimes es consideri una prova preconstituïda, perquè no hagin de tornar a declarar durant la investigació i ni al judici. Cal tenir en compte que el periple judicial pot durar anys.

https://www.ara.cat/societat/justicia/agressions-abusos-sexuals-menors-s-han-duplicat-ultima-decada_1_4481448.html

El preocupant augment de les agressions sexuals. Cada 12 hores es denuncia una violació a Catalunya.

Les dades no enganyen. Sumant els arxius de tots els cossos policials que operen a Catalunya, des de Mossos fins a Guàrdia Civil passant per les policies municipals, es detecta un augment considerable de les denúncies per agressions sexuals els últims anys. En concret, les denúncies s’han doblat en els últims sis anys. La situació ha arribat a un punt que cada 12 hores es denuncia una violació a Catalunya. Només a la ciutat de Barcelona és una cada dos dies. I el més preocupant és que és un tipus de delicte que no va baixar ni durant la pandèmia, quan hi havia l’oci nocturn tancat, cosa que demostra que es tracta d’un tipus de violència estructural que es dona especialment en l’àmbit familiar.

https://www.ara.cat/editorial/preocupant-augment-agressions-sexuals_129_4467191.html

1.400 menores fueron esclavos sexuales durante 16 años en la Inglaterra rural

Vista aérea de la ciudad de Rotherham

“Rociaban a los niños con gasolina y amenazaban con prenderles fuego”. Sale a la luz un mercado de menores dominado por bandas paquistaníes

Las autoridades eran conocedoras de lo que ocurría pero se limitaban a mirar a otro lado. Los verdugos eran sencillamente intocables. ¿Y por qué? Porque todo aquel que empezara a indagar temía ser tachado de racista.

La autora del informe, Alexis Jay, recalcó que era duro describir “la naturaleza aterradora de los abusos”. Según esta antigua trabajadora social muchas de las pruebas que se presentaron a la policía y autoridades municipales desde 1997 fueron pasadas por alto y no se tuvieron en cuenta. “Si todas las autoridades implicadas hubieran estado menos preocupadas por sus propias agendas y sus prejuicios, y se hubieran centrado en el bienestar de los niños, muchos no habrían sufrido los abusos y la brutalidad de lo que estamos oyendo”, apuntó. 

¿Cómo se ha podido llegar a esto en el que se supone que es uno de los países más desarrollados del mundo?

https://www.elconfidencial.com/mundo/2014-08-27/1-400-menores-fueron-esclavos-sexuales-durante-15-anos-en-la-inglaterra-rural_181482/

https://www.elconfidencial.com/mundo/2014-08-31/cuando-la-policia-britanica-no-actua-por-miedo-a-ser-tachada-de-racista_183524/

Cas Eduard Pujol: radiografia d’una misèria

… no és acceptable que la lluita contra la violència de gènere i en favor de la igualtat, esdevingui una piconadora contra els homes, convertits en sospitosos gairebé per defecte.

El cas Eduard Pujol va molt més enllà del seu protagonista i de l’infern que va patir, malgrat que això sol ja va ser molt greu. En realitat és la crònica d’una misèria col·lectiva que ens retrata a tots, als partits —especialment al seu—, als mitjans i a la ciutadania. Quan Eduard Pujol va rebre l’acusació pública d’assetjament sexual per part de dues dones, que no van presentar cap prova, ni cap denúncia, ni podien sostenir l’acusació en res, ningú no va dubtar. Senzillament, es va decidir, de manera automàtica, que la paraula d’una dona contra un home prevalia per damunt de qualsevol indici. En el reialme de la correcció política, l’axioma resultava inqüestionable: les dones sempre tenim raó quan assenyalem un home.

Si, a més, l’home assenyalat amb la lletra escarlata de l’assetjament era un polític prominent, portaveu del seu partit i amb una forta presència pública, encara calia més celeritat, més càstig, més oprobi, en una carrera desfermada per demostrar més duresa que ningú. Això mateix és el que van fer algunes diputades de Junts, amb Elsa Artadi i Aurora Madaula al capdavant: es van erigir en martell d’heretges immediat i implacable, no varen posar en dubte l’acusació contra el seu company de files —al que, altrament, coneixien bé— i el varen condemnar a la foguera. Ni tan sols varen escoltar el que ell podia explicar: que eren relacions consentides, que era ell qui havia acabat amb aquelles relacions i que, fins i tot, en un dels casos tenia més de 3.000 missatges intimidatoris de WhatsApp per haver rebutjat la dona, motiu pel qual s’ha obert judici oral per amenaces contra ella. És a dir, Eduard Pujol podia demostrar a bastament, tal com ara ha fet davant dels jutges, que no era botxí, sinó víctima. Podia demostrar-ho, però ningú no va tenir interès a escoltar-lo

El resultat és conegut: expulsió d’Eduard Pujol del partit, fulminació del seu càrrec parlamentari, destrucció de la seva carrera política i el rebuig de tots els seus entorns. El jutge Joaquín Aguirre, encarregat d’una de les querelles que va presentar Eduard Pujol contra les dues dones que l’havien acusat, és demolidor respecte al que va fer Junts en aquell moment. A banda de considerar que el partit va infringir tota la jurisprudència sobre la presumpció d’innocència, assegura que la sanció disciplinària amb la suspensió de militància i la renúncia al càrrec de portaveu, “vulnera totes les regles del dret a la defensa que té qualsevol persona, no només en el procés penal, sinó a qualsevol àmbit disciplinari de la vida”. És a dir, i en paraules del jutge, Pujol ha patit un greu prejudici polític, econòmic i social a conseqüència, no només de “l’acusació calumniosa”, sinó també i sobretot a causa de la “fulminant actuació dels gestors del partit polític al qual pertanyia sense haver tingut la més mínima constatació de la veracitat de les acusacions formulades contra ell”. Una destrucció, doncs, completa: destrucció de la carrera política, destrucció del seu prestigi social, destrucció de la seva imatge civil, i destrucció de la majoria d’opcions professionals a les quals hauria pogut tenir accés. Convertit en pària, va haver de viure l’oprobi en la solitud dels pocs que el varen creure, va haver de lluitar als jutjats pel seu bon nom i, perduda abruptament la seva feina, va haver d’espavilar-se per poder viure i pagar tot el procés. És a dir, era la víctima, però va ser ell qui va patir la sentència.

Pujol ha patit un greu prejudici polític, econòmic i social a conseqüència, no només de “l’acusació calumniosa”, sinó també i sobretot a causa de la “fulminant actuació dels gestors del partit polític al qual pertanyia sense haver tingut la més mínima constatació de la veracitat de les acusacions formulades contra ell”.

Dos anys després comença a veure la llum, sobretot gràcies a la contundència amb què s’han expressat i han actuat els jutges que porten les seves dues querelles. A més, les proves a favor de Pujol són tan abundants i tan inapel·lables, que no s’albiren temps fàcils per a les dues dones querellades. De fet, el jutge acaba d’imposar una fiança de 92.278 euros a una d’elles. Per altra banda, el seu partit li ha restituït la militància, per bé que s’ha fet amb la boca petita, probablement perquè, morts de vergonya, no saben on ficar-se. En aquest cas, atès que Pujol tenia vocació i talent polític, i ho va perdre tot per la precipitació de Junts, no s’hauria d’haver ofert algun càrrec que restituís el seu honor? Sincerament, crec que Junts no es va portar bé i… continua portant-se malament. Finalment, també recupera a poc a poc el seu prestigi social, no endebades la convicció que fou víctima comença a ser general. Però, cal repetir-ho: ha hagut de ser ell, tot sol, qui demostrés que no era culpable.

Alhora, per bé que el seu cas tingui un final decent —és difícil considerar-lo un final feliç, després del que ha patit—, no caldria una reflexió pública i contundent arran del que li ha passat? Ho pregunto perquè no és acceptable que la lluita contra la violència de gènere i en favor de la igualtat, esdevingui una piconadora contra els homes, convertits en sospitosos gairebé per defecte. Tampoc ho és que la presumpció d’innocència dels homes desaparegui al primer instant en què una dona alça la veu acusadora. És evident que la lluita contra la violència de gènere és un tema urgent i prioritari, però també és evident que la xacra de les denúncies falses malmet aquesta lluita, a banda de fer un mal terrible als homes falsament denunciats. Cal recordar una obvietat que, tanmateix, sembla dinamitada per la correcció política: ni les dones tenim la raó pel sol fet de ser dones, ni els homes són culpables, pel fet de ser homes. O és que resulta que no hi ha dones mentideres, dolentes i venjatives…? Cosa que no exclou la ingent quantitat de dones que són víctimes. És a dir, i per repetir-ho en bucle: ni les dones som innocents per naturalesa, ni els homes són culpables per sistema. Si s’hagués aplicat aquest principi bàsic, Eduard Pujol no hauria patit un calvari. Ni ell, ni molts altres.

Amb un afegit d’ordre polític. Per bé que ja se sap que la política s’alimenta de l’aparença i que semblar tebi en un tema tan delicat, és pura dinamita, encara és més explosiu sentenciar un líder polític sense cap indici, només per semblar impol·lut. El que va fer Junts amb Eduard Pujol va ser això, pur postureig, i el postureig els ha esclatat a la cara.

Acabo amb una preocupació que creix dia a dia: no pot ser que la correcció política esdevingui una imposició dogmàtica que jutja, sentencia i expulsa de la societat tots aquells que no compleixen amb el dogma. I això val per a aquest tema i per a molts altres. Ens estem convertint en apòstols d’una nova religió ideològica, fora de la qual no hi ha debat, ni argumentari, només heretgia. I per aquest camí no fem una societat més lliure i civilitzada, sinó més opressiva i més asfixiant.

https://www.elnacional.cat/ca/opinio/pilar-rahola-cas-eduard-pujol-radiografia-miseria_775005_102.html

 &&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

Un juez apunta que el exportavoz de Junts Eduard Pujol fue víctima y no acosador

Una de las mujeres que acusó al político le envió unos 3.400 mensajes, en los que le amenazaba, entre otros, con publicar fotografías de carácter íntimo

Según el auto de un juzgado de Barcelona, esta inició acciones de «presión, amedrentamiento y difamación» contra el diputado para que «no decidiese terminar la relación personal entre ellos»

https://www.abc.es/espana/catalunya/abci-juez-apunta-exdiputado-junts-eduard-pujol-victima-y-no-acosador-202201181257_noticia.html