Category Archives: Nutrició

Prohibit el bisfenol A i els ftalats en envasos alimentaris

Rezero ha estat pressionant fins al darrer moment per aconseguir que l’Estat espanyol inclogués la prohibició d’aquests tòxics en la nova llei de residus.

Un dels punts que ha generat més controvèrsia durant les negociacions per la Llei de residus aprovada el 30 de març passat ha estat la prohibició del bisfenol A i els ftalats als envasos alimentaris. El primer articulat, aprovat pel Congrés del Diputats, la recollia, però un pacte PP-PSOE al Senat, la va fer caure. Metges, científics, Rezero i altres entitats (Amigos de la Tierra, Hogar sin Tóxicos i Surfrider España) no van desistir. Des de Rezero, a més d’impulsar diverses accions de forma coordinada, es va llançar a xarxes la campanya «Senado de España, ¡aquí tienes mi orina!», que va recordar als senadors la necessitat de protegir la salut de la ciutadania per davant dels interessos empresarials. Finalment, quan la llei va tornar al Congrés, un pacte d’Unidas Podemos i PSOE va permetre recuperar la prohibició.

Per què era urgent la prohibició del bisfenol A i els ftalats?

Hi ha diversos estudis que han detectat en organismes humans substàncies vinculades als plàstics. L’any 2019, per exemple, Rezero va impulsar, en col·laboració amb l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques, coordinat pel doctor Miquel Porta, l’estudi de l’orina de 20 persones. S’hi van analitzar les concentracions de 15 metabòlits de ftlalats i 12 fenols presents en envasos alimentaris. A totes les mostres analitzades hi havia un mínim de 20 compostos dels 27 analitzats. En tots i cadascun dels 20 participants de l’estudi es van detectar tots els 15 ftalats i 5 dels 12 fenols analitzats.

Aquest anàlisi, que es va fer a Catalunya i Balears, es va emmarcar dins la campanya Salut de Plàstic. Posteriorment, gràcies al suport de Zero Waste Europe, la campanya s’ha ampliat a set països europeus.

Però, què són els fenols i els ftalats?

Els ftalats

Els ftalats són substàncies químiques artificials que s’utilitzen per incrementar la flexibilitat i elasticitat dels plàstics i per fixar fragàncies en alguns productes. Els trobem a molts objectes o productes d’ús quotidià, com ara joguines, cables, coles, tintes, teixits, productes de neteja, laques, cosmètics, colònies, ambientadors i vernissos. I també en envasos de plàstic per aliments.

Els fenols

Els fenols s’utilitzen per donar forma i resistència als plàstics. Es troben en multitud d’envasos alimentaris (ampolles de plàstic, envasos de precuinats, carmanyoles, etc.). També s’usen en l’elaboració de resines epoxi que recobreixen l’interior de llaunes de conserves (la capa blanca o transparent que trobem en llaunes de tonyina, panís o fabades, per exemple). Altres productes on es detecten fenols són: cosmètics, productes capil·lars, protectors solars, detergents, tèxtils, productes de neteja, material escolar, etc. Dins del grup dels fenols hi trobem compostos químics com els parabens, els bisfenols, l’oxibenzè o el triclosan.

Com ens afecten?

Són múltiples els estudis que han analitzat com els ftalats afecten la salut. Aquestes substàncies s’han relacionat amb alteracions en el sistema endocrí, problemes d’infertilitat, al·lèrgies, obesitat, afectacions en el pes dels nadons en néixer i el creixement de cèl·lules canceroses.

Pel que fa als fenols, hi ha estudis epidemiològics que demostren que augmenten el risc de patir diabetis i malalties cardiovasculars, reducció de fertilitat i càncer de pròstata, entre d’altres. En concret, pel que fa al bisfenol A (BPA), ja són dècades d’acumular recerques que alerten dels riscos que els nostres organismes hi interactuïn. Un estudi recent vincula el grau de concentració de bisfenol A en l’orina de gestants amb un risc més alt que les seves filles presentessin asma i sibilacions en edat escolar.

Bisfenol A: historial de prohibicions

De fet, en base a alguns d’aquests estudis, el 2011 ja es va prohibir el bisfenol A en la fabricació de biberons. El 2018 es va legislar per deixar-lo fora de qualsevol envàs alimentari per a menors de tres anys. I el 2020, Europa el va prohibir en els tiquets de les caixes.

Ara l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) ha proposat una rebaixa dràstica del valor màxim d’ingesta diària tolerable d’aquesta substància. En concret, si el valor actual és de 4 micrograms per quilo de pes corporal, es passa a 0,04 nanograms. Una indicació que empeny cap a la prohibició del seu ús en envasos alimentaris de qualsevol tipus. Si més no, segons els experts, posa les bases per a que els estats prenguin mesures per fer-ho, independentment del que digui la norma europea.

Així ho ha interpretat també el Congrés dels Diputats de l’Estat espanyol, que finalment s’ha decantat per aprofitar l’ocasió que oferia la redacció de la nova llei de residus per establir ja la prohibició del bisfenol A i els ftalats.

Què és el bisfenol i com afecta la salut?

El bisfenol A és una substància química industrial utilitzada per fabricar alguns plàstics i resines des dels anys 50; es troba en plàstics de policarbonat i resines epoxi. La preocupació més gran|important d’utilitzar bisfenol A en envasos de productes alimentaris és que alguns estudis han demostrat que el BPA es pot filtrar als aliments o begudes que s’inclouen a l’interior d’aquests recipients.

El 2004, el Centre de Control de Malalties dels Estats Units va llançar l’alerta a la resta del món després de trobar-se restes d’aquesta substància en orina humana. Des d’aleshores, EE. UU. ha limitat les seues quantitats a diversos productes.

La exposició al BPA pot tenir efectes negatius al cervell i la pròstata de fetus, nadons i nens, i induir a posteriori un augment del risc de malalties relacionades amb la diabetis i el cor. Això sí, altres investigacions apunten que el bisfenol A és segur si s’utilitza en nivells molt baixos, com és l’habitual en la indústria alimentària.

L’última revisió científica de la Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), publicada el mes de febrer passat, ha rebaixat el llindar d’ingesta diària tolerable en el cas del bisfenol A, en vista dels efectes adversos que té en el sistema immunitari. L’autoritat al·lega que l’exposició actual al químic és “motiu d’inquietud en matèria de salut”.

Alguns països han prohibit totalment o temporalment l’ús de materials plàstics que continguin bisfenol A en la fabricació d’envasos destinats a l’alimentació infantil, en concret, els destinats a nens de zero a tres anys.

Respecte a Espanya, la futura llei de residus, que era la que plantejava la seua prohibició en envasos alimentaris, ara s’enfronta a una esmena acceptada pel Govern que podria paralitzar el final|finalitat de l’ús del bisfenol A i els ftalats. Durant la negociació a la Cambra Alta, el PSOE i el PP han introduït una esmena que elimina la prohibició i que condicionen l’ús d’aquestes substàncies perilloses al que es dicti des de la Unió Europea que, encara que continua estudiant els possibles riscos, actualment continua permetent el seu ús, encara que de forma limitada.

La indústria ha començat a substituir el bisfenol A per altres substàncies, en moltes ocasions un altre tipus de bisfenols que no són tòxics i perjudicials per a la salut humana.

La Llei de Residus i Terres Contaminats també va vetar els plàstics d’un sol ús com les palles, bastonets o joc de coberts d’un sol ús, crearà, segons ha informat, un impost al plàstic.

https://www.segre.com/noticies/guia/2022/03/15/que_bisfenol_com_afecta_salut_164645_1111.html

Beure líquid calent en plàstic fa malbé les hormones

Elisabet Silvestre, doctora en Biologia; professora de Bioconstrucció i Toxicitat.

Tinc 49 anys: ajudo adults i nens més sensibles a detectar tòxics i a desintoxicar-se. Vaig néixer a Caldes de Montbui: balneari per depurar-se a fons. Procuro que les meves relacions humanes també siguin desintoxicants. Cuidar la salut és una feina, la més important, d’equip.

Substàncies i rutines
Un deu per cent dels nostres conciutadans es desperten cansats, amb cefalees, asma ialtres molèsties de difícil diagnòstic. Elisabet Silvestre s’ha especialitzat adetectar els tòxics que poden causar-les i, en especial, les que formen part de les rutines que danyen la salut d’aquesta minoria sensible que ens assenyala atots el perill. El catàleg és extens, però, per evitar paranoies, n’hi ha prou amb recordar que el veritable perill és convertir-les en part dels nostres hàbits. Només cal ser molt conscients i analitzar acuradament, com explica Silvestre a Viure sense tòxics, quines són les substàncies amb les quals cada dia mengem, dormim, ens vestim i treballem.

Quines substàncies ens poden intoxicar dins de casa?
Tòxics químics, biològics i radioactius.

Radioactius a casa?
El gas radó és cancerigen.

No m’espanti.
Està causat per la radioactivitat natural del subsòl i, entre altres mals, causa càncer de pulmó. L’estudiem, perquè es troba a Galícia i Barcelona, així com en altres zones de la Península.

Com es pot detectar i eliminar?
Ventilibétota la casa diàriament.

Amb això n’hi ha prou?
L’ideal és fer una anàlisi de la zona geològica abans d’edificar-hi i, si es detecta radioactivitat, col·locar-hi càmeres de ventilació en la construcció.

Esperem que les vagin instal·lant.
També la lipotròfia semicircular causa pèrdua muscular per la ionització d’edificis malalts quan hi ha falta d’humitat relativa i la instal·lació elèctrica és deficient.

I, si l’edifici és sa, amb què puc intoxicar-me?
Pensi que la toxicitat depèn de les dosis i que el que les converteix en nocives és la rutina. Per això el que és fonamental és estudiar i corregir els seus hàbits en la utilització de roba, cosmètics i articles d’higiene, neteja i, sens dubte, alimentació.

Denunciï un tòxic poc advertit.
No posi mai els aliments o begudes calentes en un recipient de plàstic.

Per què?
Perquè els plàstics no són estables i, sotmesos a temperatura elevada, es tornen disruptors hormonals: mimetitzen les funcions de les hormones i causen infertilitat, pubertat precoç i càncers hormonodependents.

El vidre és més sa?
Sí, però moltes mares fan servir recipients de plàstic per a les farinetes calentones i biberons i els nadons són precisament els més sensibles aaquestes disrupcions hormonals. Busqui a les etiquetes dels envasos “Free BPA”, és a dir, lliure de bisfenol A i ftalats.

Quines altres substàncies és millor evitar en recipients i paelles?
No posi en contacte amb aliments ni begudes: aluminis, parabens, ftalats, triclosan i metalls pesants com el mercuri, que avui és un problema universal perquè es concentra a la carn dels peixos més grossos com la tonyina. També hi ha productes de neteja que, per deslliurar-nos de microbis, ens omplen de tòxics.

Quina és la llista negra?
Lleixiu, salfumant i amoníac són netejadors tòxics als quals podem trobar alternatives saludables com el vapor, les baietes de microfibra o aspiradors amb filtre i dipòsit d’aigua. Es tracta de netejar més sovint amb menys tòxics.

I si hi ha molta porqueria?
El vinagre és bactericida i desgreixant i la llimona, el bicarbonat i l’aigua oxigenada són potents blanquejadors pertenir la casa i la roba immaculades sense gastar en detergents o netejadors tòxics. I, per perfumar, deixi’s estar d’ambientadors cars i poc saludables: posi plantes d’interior.

Altres substàncies que cal evitar?
Acetona, àcid fosfòric, clorur de metil, fosfats, monetilamina, morfolina, naftalina, lauril, sulfat de sodi, xilè … Són habituals de la neteja, però fan mal al nostre organisme.

No és millor advertir l’autoritat?
El nostre poder més gran contra la mala política és el vot i contra els tòxics és no comprar. No compri productes amb aquestes substàncies i veurà com desapareixen.

Al dormitori, ataca algun tòxic?
El nostre dormitori ha de ser un balneari, perquè és on realitzem la reparació cel·lular. No hi ha d’haver gens de metalls ni conglomerats que poden contenir formaldehids ni vernissos ni adhesius. Sí les fustes, bambús, cotó, fibra de coco, cànem…

Mira molt prim, vostè.
Perquè tracto els qui pateixen les conseqüències d’aquests tòxics. Un 10 per cent de persones pateixen malalties com la fibromiàlgia o les fatigues cròniques per la seva sensibilitat a l’exposició rutinària a determinats tòxics químics, camps elèctrics, radioactius o radioelèctrics. Val més coneixe’n els perquès. Per cert, he de denunciar l’expropiació a Espanya de moltes terrasses per a la instal·lació de repetidors de telefonia mòbil.

Mòbil idescans són incompatibles?
Sens dubte, és higiènic apagarmòbils iwifis quan no siguin del tot necessaris.

Dono fe que ajuda a relaxar-se.
I fixi’s bé en la roba que es posa i no només per la moda. L’abril del 2012 es van analitzar a l’atzar 141 peces de 20 marques de 27 països per a homes, dones i nens.

Tota mena de roba?
D’abric, interior i exterior: es van trobar disruptors hormonals en 89 de les 141 peces, a més de molts altres tipus de substàncies tòxiques que penetren pels nostres porus oberts amb la suor.

Busquem moda non tox.
Hi ha emprenedors tèxtils que s’estimen més la salut que el màrqueting: segueixi’ls.

LLUÍS AMIGUET

La Contra La Vanguardia, 23 agost 2014

What to know about Ozempic, TikTok’s favorite weight loss drug

Ozempic_prep
Since gaining popularity online, the diabetes medication Ozempic (semaglutide) has been increasingly requested to manage weight. Now, there’s a shortage that’s affecting people who use the medication.

Scientists caution that for weight loss, the diabetes medication’s long-term safety and efficacy aren’t settled. That hasn’t stopped influencers.

Billionaire Elon Musk credited it for his dramatic weight loss. Celebrity sites allege that many more A-listers are using it to stay trim. And TikTok is full of influencers showing off their startling before-and-after shots showing off their weight loss after using it.

What is it? A medication called semaglutide, which is sold under different brand names, including Ozempic, approved in 2017 for treating type 2 diabetes, and Wegovy, approved just last year for weight loss.

The buzz about these drugs has created a shortage of both, according to the U.S. Food and Drug Administration, which is expected to last for several months—causing alarm among patients with diabetes who rely on Ozempic to help control their blood sugar. Experts caution that it’s important to understand these are not miracle drugs—and that there are risks to taking them outside of their intended use.

Here’s what you need to know about semaglutide, including how it works and the risks.

What’s the science behind the drug?
Semaglutide helps lower blood sugar by mimicking a hormone that’s naturally secreted when food is consumed, says Ariana Chao, assistant professor at the University of Pennsylvania School of Nursing and medical director at the school’s Center for Weight and Eating Disorders. This medication, administered through injection, helps people feel full for longer, helps regulate appetite, and reduces hunger and cravings.

(How psychedelic drugs can help with anxiety, depression, and addiction.)

There is significant demand for the drug. In 2019, more than 11 percent of the population was diagnosed with diabetes, while more than four in ten adults classified as obese in 2020.

Patients with type 2 diabetes often have impairments in insulin, a hormone that helps break down food and convert it into fuel the body can use, Chao says. Semaglutide signals the pancreas to create more insulin and also lowers glucagon, which helps control blood sugar levels. This can result in weight loss but experts point out that Ozempic has not been approved for that purpose, though semaglutide at a higher dose (Wegovy) has been.

Wegovy is the first drug since 2014 to be approved for chronic weight management. The difference between the two drugs is that Wegovy is administered at a higher dose of semaglutide than Ozempic. Wegovy’s clinical trials showed more weight loss but only slightly greater improvements in glycemic control compared to Ozempic, Chao says.

The FDA sees Ozempic and Wegovy as two different medications for different uses. Chao says many insurance companies cover Ozempic for diabetes but don’t cover Wegovy for obesity—a prime example of weight bias in health care. That’s why some medical providers use the two doses somewhat interchangeably, as obesity and type 2 diabetes are inextricably linked–obesity is the leading risk factor for developing type 2 diabetes.

What are the risks?
Like every medication, there can be downsides.

The most common side effects are gastrointestinal issues, such as nausea, constipation, and diarrhea, Chao says—and more rarely, pancreatitis, gallbladder disease, and diabetic retinopathy.

These drugs have been extensively studied, but their relatively recent approval means researchers still don’t know what the effects of taking them long term might be.

(This is how you should disposed of unused or expired medications.)

Continuing research is helping us understand more about what happens when people stop taking these medications—which many may be forced to do amid current shortages. Research does suggest that stopping use of this medication could cause patients to regain weight, especially if they didn’t make any lifestyle changes.

“In almost all weight-loss studies, it really depends on your foundation,” says Stanford endocrinologist Sun Kim. “Your efforts at lifestyle will determine how much weight you lose. If you have your foundations like food, exercise, and sleep, you’re gonna do well.” If not, you might regain as much as 20 percent of the weight lost per year.

These medications can also be incredibly expensive, especially without insurance. Kim says an injection pen can run more than $1,000.

What does it mean to use this drug off-label?
Using a drug off-label means using it in a way other than its intended and its FDA-approved purpose, which may not be safe or effective. Ozempic has been approved only for type 2 diabetics, and Wegovy has been approved only for patients with a BMI above 30, or 27 if they have a weight-related comorbidity like high blood pressure.

“There is no scientific evidence to show whether this medication will be effective or of benefit to those who do not fit the criteria from the FDA-approved label indications, such as people with a BMI lower than 27,” Chao says. “We also do not know the side effects or risks in these populations—there could be unknown drug reactions. These medications are not meant to be a quick fix.”

(How are medicines named?)

Even if you meet the criteria, experts warn against trying to obtain the medication without a prescription by traveling to countries that don’t require them.

“When the medication’s not used under supervision of a health-care provider, then they can come into misuse,” Chao says. “There could be more serious adverse events that can happen.”

Other experts also argue that, with Ozempic becoming hard to find, diabetes patients should be the first in line.

“What I do worry about, and I hope it’s only temporary, is the supply chain issue,” Kim says. “If I had to triage and prioritize, I would maybe favor someone that is controlling their diabetes to get it.”

Robert Gabbay, the American Diabetes Association’s chief scientific and medical officer, says the organization is “very much concerned” about the Ozempic shortage.

“The medication has been an important tool for people with diabetes,” he says. “Not only does it lower blood glucose and weight but it has been shown to decrease cardiovascular events—heart attacks—one of the leading causes of death for those living with diabetes.”

A last resort?
Still, Kim says that prescribing drugs like Ozempic and Wegovy to patients who are desperate for a new approach to weight loss can make her feel “like a superhero.” By the time patients come to her, they’ve often tried methods like Weight Watchers and following the advice of dieticians. In that case, she says, medications like Ozempic and Wegovy can be a great option.

“What I find is sometimes as they’re becoming successful at losing weight, it really does feed into their lifestyle too, and then they’re able to be more active,” Kim says. “It’s hard to lose weight. Seventy-five percent of the U.S. population is overweight or obese. I feel that we shouldn’t be holding this back if this can help.”

Chao agrees that these medications are a good alternative for those who are unable to lose 5 percent of their body weight within about three months of making lifestyle changes. Still, she recommends trying those approaches before turning to medication.

Patients should “make sure that they’re focusing on a healthy dietary pattern, reducing calories, as well as increasing physical activity,” she says. “It’s important they know that even if they are taking the medication, it’s not an easy way out: They’re still going to have to make lifestyle changes.”

https://www.nationalgeographic.com/science/article/ozempic-tiktoks-favorite-weight-loss-drug-is-unproven

https://www.sabervivirtv.com/endocrinologia/ozempic-peligros-medicamento-diabetes-para-adelgazar_7782

https://www.eldiario.es/sociedad/desabastecimiento-ozempic-afan-desmedido-adelgazar-deja-diabeticos-medicamento-esencial_1_9789178.html

La UE llença 153 milions de tones de menjar a l’any, més del que importa

El club dels 27 vol reduir el malbaratament a la meitat el 2030

La UE malgasta més aliments dels que importa i podria frenar la inflació dels preus dels aliments simplement frenant el malbaratament a les granges, segons destaca un informe de Feedback EU. Cada any es llencen al voltant de 153 milions de tones d’aliments a la UE, el doble que les estimacions anteriors i 15 milions de tones més del que s’envia, segons subratlla aquesta mateixa investigació. La quantitat de blat que es fa malbé, només a la UE, equival aproximadament a la meitat de les exportacions de blat d’Ucraïna i una quarta part de les exportacions d’altres cereals de la UE.

“En un moment de preus alts dels aliments i una crisi del cost de vida, és un escàndol que la UE estigui potencialment llençant més aliments dels que importa. La UE ara té una gran oportunitat d’establir objectius legalment vinculants per reduir a la meitat el malbaratament d’aliments de la granja a taula per al 2030 per abordar el canvi climàtic i millorar la seguretat alimentària”, destaca Frank Mechielsen, director de Feedback EU, i se’n fa ressò el The Guardian.

Una pujada de preus mundial
Els preus mundials dels aliments el mes passat van ser un 8% més alts que fa un any, segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), en part, a causa de la guerra amb Ucraïna.

Els preus del blat, el blat de moro i la soja han superat aquest any, fins i tot els rècords establerts al punt àlgid de la crisi financera mundial del 2008.

S’espera que Brussel·les presenti una proposta a finals d’aquest any per als primers objectius legalment exigibles del món per frenar el malbaratament d’aliments: 43 organitzacions verdes sense ànim de lucre han donat suport a l’anomenat Feedback EU per a una reducció del 50% en el malbaratament per al 2030.

Tal com destaca el The Guardian, encara no s’han publicat dades de referència oficials de la UE per al malbaratament d’aliments a les granges el 2020. Tot i això, el nou estudi va utilitzar càlculs de l’índex de malbaratament d’aliments del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient i un metaestudi de World Wide Fund for Nature, tots dos de 2021.

Es calcula que el 20% de la producció d’aliments de la UE es desaprofita cada any, amb un cost per a les empreses i les llars de la UE de 143.000 milions d’euros (125.000 milions de lliures esterlines) a l’any. El malbaratament d’aliments és responsable d’almenys el 6% de les emissions totals de gasos amb efecte d’hivernacle del bloc.

https://www.elnacional.cat/ca/internacional/ue-llenca-153-milions-tones-menjar-any-mes-importa_886854_102.html

La febre dels garrofers

Els pagesos celebren l’increment del preu de les garrofes però denuncien robatoris als camps

Ignasi Batlle, investigador de l’IRTA, revisa unes garrofes de la varietat fonoll 
TJERK VAN DER MEULEN

Els pagesos catalans no estan gaire acostumats a les bones notícies. Han de suportar les escomeses de la crisi climàtica, en forma de sequeres greus i tempestes violentes, així com l’increment del preu del carburant, necessari per moure tanta maquinària agrícola. A més, han d’entomar la forta competència d’altres països productors que poden aconseguir la fruita a un cost menor. Però de tant en tant també els acompanya la sort. El quilo de garrofes es pagava fa només tres anys a 0,30 euros, un preu tan baix que molts pagesos ni tan sols es molestaven a collir-les. Però en només tres anys el seu valor s’ha enfilat i ara el quilo es paga a 1,60 euros. L’any passat, fins i tot, va arribar a costar 2,20 euros.

https://www.ara.cat/societat/medi-ambient/febre-dels-garrofers_130_4477505.html

BUSCO LA soberanía alimentaria en cada comunidad, con microgranjas como la mía

Alimento a doscientas familias, soy su agricultor de cabecera

Jean-Martin Fortier, microgranjero, jardinero horticultor

Tengo 42 años. Soy canadiense, vivo en Saint-Armand (Quebec), en mi microgranja. Soy agricultor de cabecera. Estoy casado con Maude-Helene, y tenemos dos hijos, Fôret (17) y Rosa (12). ¿Política? Libertario. ¿ Creencias? Creo en la fuerza de la vida. En mi ocio, pesco en el lago.

Que ha hecho hoy? A las siete, desayunar con mi familia. A las ocho, salir a trabajar.

¿Lejos? ¡A la puerta de mi casa! La rodea mi huerto: salgo, y ya piso mi lugar de trabajo.

Que consiste en… Cultivar hortalizas: remuevo la tierra, labro, siembro, quito malas hierbas, abono con mi compost, riego, podo, cosecho… Y vendo mis hortalizas a mis clientes.

¿Quiénes son sus clientes? Doscientas familias. Como antes el médico de familia, yo soy su agricultor de cabecera.

¿Viven cerca, esas familias? La mitad, a menos de 30 kilómetros: un día a la semana vendo en el mercado de LacBrome, y en una tienda de comestibles.

¿Y la otra mitad de familias? En Montreal, a sesenta kilómetros: llevo allí sus cestas, un día por semana, a un punto.

¿Qué contienen esas cestas? Lo que vaya dando el huerto, de marzo a noviembre, zanahorias, cebollas, ajos, tomates, pepinos, calabacín, pimientos, patatas, guisantes, col, coliflor, habas, nabos, espinacas, acelgas, lechuga, judía, remolacha…

¿Todo eso sale de su huerta? Sí, y una hectárea basta: diez mil metros de agricultura biointensiva ¡rinden muchísimo! Yo soy jardinero horticultor.

¿Qué le diferencia del agricultor convencional? La escala humana, artesanal: cultivo a mano, sin tractor. Cuido la huerta como un jardín.

¿Y eso le da para vivir? Ingreso 200.000 dólares anuales: la mitad se va en gastos y en pagar a dos empleados durante siete meses. Con la otra mitad me da para vivir holgadamente con mi familia.

Pues le habrán salido imitadores… Eso busco: soberanía alimentaria en cada comunidad, con microgranjas como la mía.

¿Cómo se le ocurrió hacer esto? Quise no tener jefes, ganar el sustento para mi familia y vivir en la naturaleza.

Verde y en surco: ¡huerta! Estudié métodos con otros microgranjeros: aperos más eficientes para producir mejor.

¿Cuál es su apero favorito? La horca de doble mango, llamada grelinette : con ella remueves la superficie de la tierra sin invertir sus capas, mantienes el suelo oxigenado, ¡y trabajas con la espalda recta!

No la conocía. Es tan ergonómica y eficiente que es fundamental, y por eso bautizo así mi microgranga: Les Jardins de la Grelinette.

¿Podría producir más, crecer? ¿Para qué? Es innecesario, no quiero. Ya vivo bien así. Y durante los tres meses de invierno, planifico, reparo, descanso… o viajamos o me voy de pesca al lago.

¿Qué dice la gente del contorno? Los hubo escépticos, y hoy me piden consejos para sus cultivos, o son clientes míos. Me pagan por adelantado.

¿Perdón? Usamos el sistema ACS: Agricultura Sostenida por la Comunidad. El cliente me adelanta en noviembre el coste anual de sus cestas del año siguiente: las hay unipersonales, y familiares, más o menos grandes.

Eso le permite invertir con seguridad. “Antes de comer, bendecimos y agradecemos tus hortalizas”, dicen. ¡Me da sentido!

¿Es feliz? Llego al mercado ¡y soy una rock star ! La felicidad es hacer lo que te gusta y ver que aportas algo a otros. A mí me enorgullece alimentar a doscientas familias.

No es mal modo de mejorar el mundo. Vengo del activismo antimundialista, y el jardín hortícola es la alternativa a la agroindustria globalizada, deshumanizada, lesiva.

¿Con qué energía sostiene su microgranja? Disponemos en Canadá de sobrada energía hidroeléctrica. Solo uso gasolina para el motor del coche y el motocultor.

¿Cómo combate las plagas? El suelo está muy vivo y oxigenado, con sus lombrices horadándolo, y hay menos plagas de insectos. No uso pesticidas sintéticos, sí algún biopesticida: no por exterminar plagas, sino por controlarlas. Y abono con compost. Y no uso herbicidas, sino binadoras eléctricas, o también acolcho los suelos.

¿Tiene alguna hortaliza favorita? El mesclum , variedad de hoja que me encanta comer en ensalada, y que aquí se nos da muy bien.

Aconseje a un joven que quiera ser jardinero horticultor. Leed mi libro, y trabajad en alguna microgranja… mientras planificáis la vuestra.

Los agricultores españoles tiene muy bajos ingresos, se han manifestado… Que se conecten a una comunidad de clientes, reduzcan costes y eliminen gastos de distribución: este modelo es viable, ¡y se parece mucho al que seguían sus abuelos!

¿Cómo termina usted su jornada? De doce a una, comemos y sesteamos. Y luego trabajamos hasta las cinco. El otro día cené junto al estanque que he creado… y me invadió la alegría: vi que venía una libélula.

https://www.lavanguardia.com/lacontra/20200921/483586751188/alimento-a-doscientas-familias-soy-su-agricultor-de-cabecera.html

els perills de beure massa aigua

En el peor de los casos puede conducir a una enfermedad denominada hiponatremia

Frutas que deberías consumir con moderación si quieres adelgazar

Agua

Cuestión de equilibrios

Se debe a que la sal y los electrolitos de nuestro organismo quedan demasiado diluidos y los niveles quedan por debajo de lo conveniente, es decir menos de 135 milimoles por litro. El sodio contribuye a mantener el equilibrio de fluidos en el interior y el exterior de las células. Si desciende por exceso de agua, esta se desplaza del exterior al interior de las células y provoca que se hinchen. Es especialmente peligroso cuando afecta al cerebro, porque puede dar lugar a un edema, que afecta al tronco encefálico, y causar una disfunción del sistema nervioso central. Si este descenso se produce de forma súbita, puede resultar fatal, y aunque la muerte por ese motivo es muy rara, no es imposible. …

Según un estudio realizado en 2013, cuyos resultados aparecieron en el Medical News Today estadounidense, los riñones pueden eliminar entre 20 y 28 litros de agua diarios, pero a un ritmo no superior a 0,8 o 1 litro por hora. La hiponatremia se produce cuando se somete a los riñones a un exceso de trabajo con cantidades de líquido muy superiores.

Los autores de la investigación exponían que los síntomas de esa enfermedad podían presentarse si se bebía entre 3 y 4 litros en un corto periodo de tiempo, que no especificaban. Según uno de los casos que ilustraba el estudio, unos soldados la sufrieron después de haber bebido casi dos litros de agua por hora durante un duro entrenamiento. En otro caso, se había ingerido cinco litros en unas pocas horas.

Los riñones no tienen tiempo de depurar todo ese líquido con tanta rapidez y en lugar de expulsarlo del cuerpo por la orina lo mandan a las células.

https://www.lavanguardia.com/comer/tendencias/20200708/7283/peligros-beber-mas-agua-cuenta.html

Jo no menjo mai pa comercial. Saps per què?

… Un aliment ric i saludable es converteix per l’acció de la química industrial en un producte prescindible en la nostra dieta, i que si no és per una necessitat extrema, mai hem de comprar.

pan comercial como hacer pan en casa

De tots és conegut que el pa sempre s’ha fet usant com a llevat la massa mare. L’ús d’aquest ferment natural condicionava la producció a causa del llarg procés de fermentació, ja que implicava diverses hores en dur-se a terme. Aquest espai de temps necessari perquè es produeixi el condicionament de la massa és un temps excessivament llarg per als objectius establerts per la producció industrial. La producció industrial necessita temps curts, molt curts, de manera que calia accelerar el procés panificador,  i per a això es va escurçar el temps de fermentació.

Mitjançant l’addició de productes químics i enzims a la massa, de manera que s’escurça el temps de fermentació a només dues hores, en comptes de les 12 a 24 hores del procés natural

… Un enzim és una proteïna que accelera una reacció metabòlica. S’extreu de plantes, animals, fongs i bacteris. Els fabricants de pa fan servir enzims amb dos objectius fonamentals, fer que la massa mantingui més gas i així poder produir un pa més lleuger, i un segon objectiu, permetre un pa més tendre per més temps després de la cocció. Exemples d’enzims panificadors són l’amilasa, que actua sobre el midó, i les proteases, que ho fan sobre el gluten. Els enzims usats en el procés panificador poden ser potencials al·lèrgens i haurien de venir identificats en les etiquetes de la mateixa manera com figuren els principals grups d’al·lèrgens. …

Els greixos milloren el volum del pa, donen suavitat a la molla i l’ajuden a durar més temps. Els greixos hidrogenats són d’ús comú, tot i estar associats a les malalties del cor.

Com a agent reductor s’utilitza el hidroclorur de L-cisteïna. S’utilitza en la cocció per crear masses elàstiques, especialment per panets d’hamburguesa i frankfurt. La font principal de matèria primera per a la seva síntesi són el pèl d’animals i les plomes d’aus.

https://www.bioecoactual.com/ca/2017/04/27/jo-no-menjo-mai-pa-comercial-saps-per/