Documental producido y dirigido por Oliver Stone, realizado en 5 países de Latinoamérica con entrevistas a ex y actuales presidentes, tales como Hugo Chavez, Lula da Silva, Cristina Fernandez de Kirchner, Rafael Correa, Evo Morales, Néstor Kirchner, etc.
La cinta examina asimismo las políticas económicas de libre mercado favorecidas por los gobiernos de Estados Unidos y el Fondo Monetario Internacional durante los últimos años, y cómo estas han favorecido las grandes disparidades económicas de los países latinoamericanos.
Sugiere asimismo que la colapso del peso argentino en 2001, junto a las sospechas de los planes de erradicación de narcóticos y el descontento por la venta de los recursos naturales a las multinacionales, también han contribuido en la región al ascenso de líderes socialistas y socialdemócratas.
El pressupost ignora, entre altres, les inversions en la indústria armamentística, aquest any un 126% més que el 2022
Un tanc de l’exèrcit espanyol durant una desfilada militar a Madrid. CARLOS ÁLVAREZ / GETTY
A Unides Podem ja li ha costat digerir un augment de gairebé el 26% del pressupost de defensa que, segons el que va anunciar inicialment la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ascendia als 12.317 milions d’euros. Els números, ja publicats de manera segregada per ministeris i capítols, revelen que la despesa vinculada al sector militar és, però, sensiblement superior. Recollint els criteris que el Centre Delàs d’Estudis per la Pau ja va fer servir per analitzar els comptes del 2022 , el resultat és que hi ha pressupostats 24.058 milions d’euros en diferents qüestions relacionades amb la defensa, segons ha pogut comprovar l’ARA. És el doble del que s’ha comunicat. El més significatiu són 1.601 milions previstos com a inversió en innovació tecnològica al sector de la defensa, una partida inclosa en el pressupost del ministeri d’Indústria. Aquesta inversió en R+D militar l’any passat va ser de 708 milions, de manera que l’increment per al 2023 és d’un 126%.
En el que portem de 2022 als Estats Units (EUA) ja s’han produït 49 tirotejos massius, segons l’associació Gun Violence Archive. La violència amb armes als EUA és un plaga que s’expandeix per tot el país sense fre. Centres comercials, discoteques o centres educatius són els focus d’aquests atacs. Però a qui es culpa? Doncs normalment a molts factors, però gairebé mai cau cap responsabilitat sobre qui fabrica aquestes armes, fins ara. En un acord històric, l’empresa d’armes Remington ha arribat a un pacte amb les famílies de les víctimes del tiroteig a l’escola de primària Sandy Hook. La massacre es va produir l’any 2012 i va acabar amb la vida de 20 infants i sis adults. La companyia ha acordat indemnitzar les famílies de cinc infants i quatre adults assassinats en aquest atac per un valor de 73 milions de dòlars (64 milions d’euros).
Després de tants anys de massacres dutes a termes gràcies al fàcil accés a les armes de foc és possible preguntar-se: com que aquest és el primer acord d’aquesta mena? La principal raó és que la majoria dels fabricants d’armes es poden acollir a una llei federal de 2005 que protegeix les companyies de les acusacions d’homicidi negligent de les víctimes, segons recull la CNN.
En aquest cas, però, Remington veia que aquesta llei no els protegiria, ja que els advocats de les famílies de les víctimes van adoptar una altra via: responsabilitzar la marca per la seva estratègia publicitaria. Molts fabricants d’armes s’emparen en l’argument que ells no promouen la violència amb els seus productes, simplement els fabriquen, tanmateix, el màrqueting que fan d’aquests sí que és responsabilitat seva. Remington va comercialitzar un tipus de rifle de l’estil AR-15. Aquesta mena de fusells d’assalt van ser disseny a la guerra de Vietnam, no són, precisament per un ús domèstic. Tot i això, l’empresa va dissenyar una campanya publicitaria que apel·lava a la gent normal, especialment als homes, com Adam Lanza, l’assassí de Sandy Hooks.
Els fusells tipus AR-15 estan disponibles en diferents mides i tenen diversos accessoris, segons el fabricant / Viquipèdia
El màrqueting d’aquest rifle d’assalt animava als compradors a imitar les accions de comandos militars i policials, els quals eren realment el públic objectiu d’aquesta arma. Animar a gent normal i sense formació especialitzada a imitar a cossos militars no era l’única estratègia de màrqueting que Remington va explotar per introduir el seu producte al públic general. Segons informa el digital Voz de Amèrica, una de les imatges publicitaries de la companyia mostrava el rifle amb la llegenda: “Ara sí tens renovat el teu carnet d’home”.
Una advertència per tot el sector
A través de perseguir la publicitat de la marca, les víctimes de la massacre de Sandy Hooks han aconseguit un fet històric, que un fabricant d’armes reconegui la seva responsabilitat en un tiroteig massiu. Actualment, Remington es troba en fallida i seran les asseguradores de la companyia qui tindran la responsabilitat de materialitzar la indemnització milionària.
Malgrat que Remington no pagarà de forma directa, els advocats de les famílies celebren que hagin volgut arribar un acord. L’empresa ha volgut pactar quan va veure que cal de les seves demandes de desestimar el cas tiraven endavant. Ara no només les famílies rebran els diners, sinó el reconeixement públic.
“Aquestes nou famílies van compartir un únic objectiu des del principi: fer tot el possible per ajudar a prevenir el proper Sandy Hook. És difícil imaginar un resultat que compleixi millor aquest objectiu”, ha declarat Josh Koskoff, advocat dels demandants, i ha afegit. “Aquesta victòria ha de servir com una crida d’atenció no només la indústria de les armes, sinó també les companyies d’assegurances i bancàries que la sostenen”.
gutta cavat lapidem 