Category Archives: Avortament

L’anticoncepció forçada de Dinamarca que va reduir a la meitat la natalitat de Groenlàndia

Una investigació periodística revela que als anys 60 i 70 es van implantar DIU a 4.500 noies sense el seu consentiment

L’Inge Thomassen, una groenlandesa de 61 anys, en tenia 17 quan es va quedar embarassada. En aquell moment, els seus pares no li van permetre tenir la criatura i va haver d’avortar. Després va passar-se anys i anys intentant tenir un fill, fins i tot amb processos de reproducció assistida, però mai ho va aconseguir. El 1995, gairebé dues dècades més tard, una radiografia va mostrar que tenia un dispositiu intrauterí (DIU) a l’úter. Ella no en tenia ni idea. És una dels milers de víctimes d’una campanya de control de natalitat forçada que el govern danès va dur a terme als anys 60 i 70 a Groenlàndia, antiga colònia danesa que actualment encara forma part del país escandinau.

La ràdio pública danesa DR ha destapat que, a partir del 1966, Dinamarca va promoure la implantació d’aquests mètodes anticonceptius a 4.500 noies a partir de 13 anys, la meitat de les dones en edat fèrtil que hi havia en aquell moment a l’illa. I ho van fer, en molts casos, sense donar-los cap informació i sense el seu consentiment ni el dels seus pares. Moltes no ho van descobrir fins molt temps després, després d’anys de dolors, infeccions i problemes per quedar-se embarassades.

Al podcast de DR, un ginecòleg retirat explica que va posar milers de DIU, i que aquells dispositius no estaven pensats per a noies joves; eren massa grans per a dones que encara no havien donat a llum, amb la qual cosa hi havia risc de complicacions i fins i tot de deixar-les estèrils de forma permanent. És el cas de l’Inge, que va patir danys permanents a l’úter que li van impedir ser mare, i no sap ni té cap record de quan li van implantar el DIU. “Ara penso que ho devien fer quan vaig anar a avortar”, explica al diari groenlandès KNR. Segons DR, diverses dones han afirmat el mateix, que se’ls va implantar sense que ho sabessin durant intervencions o després de parir.

El cas ha provocat un escàndol majúscul, fins i tot amb acusacions de genocidi contra el poble inuit, l’indígena i majoritari en aquesta illa àrtica, on hi viuen unes 56.000 persones. El govern danès ha anunciat un “estudi històric” de la relació entre Groenlàndia i Dinamarca, que cobrirà el període des de la Segona Guerra Mundial. “La relació danesa-groenlandesa és sòlida i es basa en el respecte mutu. Però recentment hem tingut coneixement de casos i processos que testimonien que encara hi ha capítols de la nostra història comuna que no hem destapat”, va manifestar la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, en un comunicat, en què va confiar que aquest informe ajudarà a la “reconciliació” històrica. Aquesta setmana, el govern danès ha confirmat que aquest estudi inclourà la qüestió de l’anticoncepció forçada, com ha demanat unànimement el Parlament groenlandès.

“L’estat em va robar la virginitat”

La majoria dels DIU es van posar entre mitjans dels anys 60 i mitjans dels 70, tot i que hi ha casos fins al 1991. Aviaja Siegstad, ginecòloga de l’hospital de Nuuk, la capital, explica a KNR que als anys 90 i 2000 diverses dones arribaven a les consultes perquè no podien quedar-se embarassades, i allà descobrien que portaven un DIU. “No eren moltes, però suficients perquè tots els ginecòlegs que han treballat aquí ho hagin experimentat”, detalla, i afegeix que encara l’any passat va trobar-se amb un cas d’una dona que duia un dispositiu com els que es posaven aleshores, denominats Lippes Loop.

“Va ser molt dolorós. Jo no havia tingut relacions amb ningú. Allà vaig deixar de ser verge. L’estat em va robar la virginitat contra la meva voluntat”, rememora la Naja Lyberth, a qui li van posar el DIU el 1976, quan tenia 14 anys. “Semblava que tenia ganivets a dins; em passava cada cop que tenia la regla”, lamenta. Explica que, un dia, un metge va dir a totes les noies de la seva classe (entre 13 i 14 anys) que l’endemà havien d’anar a l’hospital i que allà els implantarien el DIU. “No es va plantejar si volíem o no, no vam tenir l’opció de dir que no”, assegura.

Ara, el govern groenlandès ofereix ajuda psicològica a les víctimes, ja que assegura que moltes d’elles estan revivint l’experiència traumàtica ara que ha sortit a la llum pública. “És una experiència terrible que ha traumatitzat moltes dones. Algunes estan patint crisis i flashbacks des de l’emissió del podcast i el debat social”, afirma Mimi Karlsen, responsable de Salut i Famílies del govern autònom.

Obstacle per a la modernització

Segons DR, les autoritats daneses van impulsar aquesta campanya perquè estaven preocupades per l’augment de la població a Groenlàndia, que veien com un obstacle per al procés de modernització de l’illa, que el 1953 va deixar de ser una colònia i es va integrar al regne danès. Un creixement de la població suposava un augment de la despesa (actualment, la subvenció anual de Dinamarca a Groenlàndia és de més de 500 milions d’euros, que suposen gairebé la meitat del pressupost públic de l’illa). A més, moltes de les embarassades eren noies joves solteres. Un informe del 1965 mostra que cada any neixen 500 criatures fora del matrimoni a Groenlàndia i que un terç de les mares tenien menys de 20 anys.

El resultat va ser que, en una dècada, els naixements es van reduir a la meitat: de 1.674 l’any 1964 a 638 deu anys més tard. El projecte es va frenar el 1974, quan la delegació danesa va tenir problemes a la Conferència Internacional de l’ONU a Bucarest, on es va subratllar que la planificació familiar forçada no s’havia d’utilitzar com a motor de modernització.

Tant el Consell de Drets Humans de Groenlàndia com l’Institut Danès per als Drets Humans han considerat que aquesta pràctica suposa una violació dels drets humans. “Frega el genocidi”, ha afirmat Aki-Matilda Høegh-Dam, que representa el partit groenlandès Siumut al Parlament danès. Recorda que no és l’únic cas de violacions dels drets humans dels inuit. L’any passat, per exemple, la primera ministra va demanar perdó i va oferir compensacions pels casos d’assimiliació forçada de nens inuit que, en un experiment social als anys 50 per “modernitzar” l’illa, van ser separats de les seves famílies i enviats a Copenhaguen amb famílies daneses, que en alguns casos van adoptar-los sense el consentiment dels seus pares. Capítols foscos del passat colonial de Dinamarca que ara es pretén esmenar.

https://www.ara.cat/internacional/europa/l-anticoncepcio-forcada-dinamarca-reduir-meitat-natalitat-groenlandia_1_4405527.html

No puc més

(FILES) In this file photo taken on March 6, 2021 Spanish actress Veronica Forque blows a kiss as she poses on the Red Carpet at the 35th Spain's Goya Film Awards gala held in Malaga. - Spanish actress Veronica Forque, was found dead at her home in Madrid on December 13, 2021, police sources confirmed to AFP. (Photo by JORGE GUERRERO / AFP)

L’any ens deixa amb la trista notícia de la mort de Verónica Forqué, qui, pel que sembla, cansada de viure, va sospirar un “no puc més”. Amb la seva mort la societat sentim la incòmoda necessitat de parlar d’un dels nostres temes tabús, la mort, un tema que juntament amb el sexe turmenta sempre el comú dels mortals. I en especial, la mort voluntària o, el que és el mateix, la constatació que la mort, si és exercida amb responsabilitat moral, lliurement i amb dignitat, ha de formar part de la vida. I és que, segons les dades oficials, les gairebé quatre mil morts per suïcidi a Espanya el 2020 van suposar el triple de les morts per accident a la carretera, vuit vegades més que les morts per violència de gè­nere, de les quals tant se’ns parla a les notícies, per cert. Que en l’exercici responsable de la seva llibertat algú decideixi posar fi a la seva vida ens violenta, perquè implícitament ens interpel·la a cadascun de nosaltres sobre les grans preguntes que des de l’inici dels temps han marcat la nostra existència: Per què naixem? Quin sentit té la nostra vida? I si en té, per què hem de morir?

Encara que soc cristià, soc dels que creuen­ que finalment la vida només ens pertany a cadascun de nosaltres i que, per tant, per bé que els factors que en un moment­ donat poden portar al suïcidi o simplement a reclamar l’eutanàsia sempre seran multicausals i complexos, només podem respectar-los. Ja ho va escriure Céline: “Tout ce qui est intéressant se passe­ dans l’ombre; on ne sait rien de la véritable­ histoire des hommes”. I és que així som els homes i les dones: imprevi­sibles, ni bons ni dolents, simplement ca­paços­ alhora del millor i del pitjor, de passar en un tres i no res del somriure a les llà­grimes.

Al llarg de la meva vida he conegut persones valentes i covardes, nobles i mesquines, intel·ligents i poc saberudes. Algunes, efectivament, en un moment donat van decidir suïcidar-se. D’altres simplement han transitat pel món entre drogues i altres substàncies indicades per a l’oblit o per al simple alleujament de la seva angoixa vital.

Pensant, per exemple, en el consum de drogues, constato que en general els meus amics més sensibles i exigents moralment acostumen a ser els més proclius a buscar refugi en aquest tipus de substàncies. La seva idea del món i en especial de la condició humana és massa exigent­ per suportar les mesquineses pròpies de la quotidianitat. Més enllà de per la seva funció recreativa, necessiten les drogues per eva­dir-se d’un món que diàriament els de­cep.

Per tot això, la mort de Verónica Forqué ens hauria de fer reflexionar. “Deixeu ja de recordar-me que soc la que va guanyar quatre premis Goya!”, va implorar en una de les últimes entrevistes, exhausta d’haver de respondre i estar sempre a l’altura, una vegada i una altra, d’una identitat passada, que segurament ja no era la seva. Perquè som el que farem, no tan sols ni principalment el que hem fet.

Poc honorable haurà estat també el paper de MasterChef i de tants i tants programes, que dià­riament ens entretenen burxant sàdicament en les malalties i les debilitats de l’ànima aliena, només per diners. Una disculpa honesta o, millor encara, un reconeixement de la seva immoralitat, serien reconfortants. En aquesta línia, que també prenguin nota tants i tants polítics i haters de xarxes socials diverses que, despietats, arremeten contra els seus adversaris o simplement contra personatges públics que detesten perquè no pensen com ells, o potser, gairebé sense conèixer-los, perquè envegen les seves vides aparentment felices.

Ho va escriure Carl Jung amb raó: tota addicció és dolenta, ja sigui la droga, l’alcohol, la morfina o l’idealisme. Per intentar portar una vida bona, que compensi ser ­viscuda­, potser hauríem de ­procurar desfer-nos dels prejudicis apresos amb les pel·lícules romàntiques de Hollywood o amb els dibuixos animats moralitzants de Walt Disney, plens de prínceps i princeses esvelts, sempre sense càries i amb vides de final feliç. Constatar que el món sempre serà imperfecte, que ens hauríem de conformar amb deixar-lo millor de com el vam trobar i que, per aconseguir-ho, finalment només ens tenim els uns als altres poden ser algun dels bàlsams que ens socorrin. Responsabilitat moral, respecte i, sobretot, compassió, que no és sinó empatia, són les meves receptes per a l’any que comença. Perquè, malgrat tot, només vivint podem gaudir d’un bon filet i un bon vi, en companyia d’un home o una dona guapos. Bon any!

https://www.lavanguardia.com/encatala/20211229/7957796/puc-mes.amp.html

Àngels de vida

Hogar

Es diuen Elvira i Maite. La primera va estudiar a l’ Institut Químic de Sarrià. La segona és arquitecta i dissenyadora d’èxit. Dues mares de família barcelonines que han fet de l’amor i la solidaritat el pilar de les seves vides. Elles són dues de les fundadores de la Llar de Maria de Badalona. Gràcies a elles seixanta noies soles i vulnerables han tirat endavant l’embaràs. I tot gràcies al temps, l’amor i els mitjans que els dediquen perquè visquin el do de la maternitat.

“Quan parlem de vida, hem de tenir en compte que salvem la de la mare i la del nadó, perquè a ella l’hem acostat a Déu”. Elvira Casas (Barcelona, 1964) és l’artífex d’aquest petit miracle que ha tornat a la vida mares soles, angoixades i sense recursos. Avui gaudeixen de la maternitat. I veuen les coses molt diferents. Enrere deixen un escenari negre de desesperació en el qual només cabia la idea de l’avortament.

Són seixanta mares de diverses nacionalitats amb menys de 30 anys. I seixanta criatures que avui tenen a la Llar de Maria els seus àngels de la guarda a la terra. Una tasca ingent en la qual participen psicòlegs, educadors socials, infermeres, metges, advocats, sacerdots i un grapat de 30 voluntaris que assisteixen a tota hora a les mares que aposten per la vida. “Quan diuen sí a la vida, nosaltres ens hi aboquem”, apunta l’ Elvira.

Des de la seva fundació el novembre del 2014, el propòsit de la Maite i l’ Elvira ha estat confiar aquesta casa a la Mare de Déu. “Res no seria possible sense la intercessió de la Verge”, diu l’Elvira. De fet, el lema de l’associació és “ Deixa’t estimar per Ella”, recorda la Maite.

La por, la baixa autoestima, les mancances afectives, la solitud, la falta de feina són característiques comunes d’aquestes noies. “Al principi estan molt tristes, però en poc temps experimenten un gran canvi”. Maite Oriol (Barcelona, 1953) ho explica molt bé: “ Busquem en el seu interior la veritat, però la clau és l’amor de Déu. Un amor que fa que elles s’enamorin ràpidament del nadó que porten dins”.

I l’amor de Déu fa brotar en elles la fortalesa per tirar endavant. Aquest és l’esperit de la Llar de Maria. El primer que reben les noies després de passar el llindar de la porta d’aquesta casa del carrer Roger de Flor és una abraçada afectuosa. “És amor incondicional. No se les jutja. Les ajudem en el moment més important i més dur de la seva vida. Perquè la forma suprema de la creativitat humana és la maternitat”, assenyala la Maite. “Els diem que qui els acull és la Mare de Déu. Nosaltres som els seus instruments”, intervé la Elvira.

Després vindrà tota una cascada d’ajuts que aportaran seguretat i formació a les joves mares. El treballador so­cial els busca feina i les ajuda amb l’elaboració del currículum. De fet, les seixanta noies ateses ja han trobat feina. La psicòloga organitza grups de suport on s’exposen els problemes i es busquen solucions. Una pràctica que les uneix molt. Els dissabtes es destinen a formació, que es divideix en tres blocs: l’afectiva sexual, la relativa a la salut del nadó i de la mare i l’ensenyament dels valors cristians.

Cadascuna de les noies té el seu àngel particular: una de les 30 voluntàries que està sempre pendent de la mare fora de la Llar de Maria i l’acompanya. Des de fer un cafè fins a l’assistència en el part. Arriba el moment esperat. Les noies donen a llum i reben tot el material per al nadó: el bressol, la canastreta, bolquers… Cada setmana es beneficien també de lots de menjar i productes per a la higiene personal.

La vida familiar segueix a la Llar de Maria. Batejos, aniversaris, xerrades. “Ens reunim setmanalment per menjar juntes i fer una tertúlia”, assenyala la Maite. Aquesta casa ara és casa seva, la seva família. Ja no estan soles.

La història d’èxit de la Llar de Maria es vol ampliar a la parròquia de la Sagrada Família (“ Lloc d’acollida de pobres per excel·lència”, recorda la Maite) i l’Hospitalet, on escoles com Xaloc i Pi­neda oferiran beques per als infants. Perquè com deia la ma re Teresa de Calcuta: “La imatge de Déu està en aquell infant que encara no ha nascut”. El seu web és http://www.hogardemaria.org.

https://www.lavanguardia.com/edicion-impresa/20170903/431010470273/angels-de-vida.html

Kamala Harris, una abortista radical

Kamala Harris
Kamala Harris arrastra un polémico bagaje en su carrera política

 En Estados Unidos se vive en estos momentos una situación muy compleja, y en la más que segura transición en la Casa Blanca el futuro presidente Joe Biden no es el gran protagonista, sino la que será su segunda, Kamala Harris.

Esta demócrata del ala más extremista e izquierdista del partido y abortista declarada es considerada por muchos como la gran vencedora de este proceso, por encima de Biden. Incluso se habla sin reparos de que más pronto que tarde será la nueva presidenta.

En esta campaña de promoción y ensalzamiento de Harris han contribuido en gran medida los grandes medios de comunicación que destacan de ella el hecho de ser la primera mujer vicepresidente y el hecho de ser de raza negra.

Sin embargo, para los católicos y las personas defensoras de la vida y la familia la llegada de Harris es una pésima noticia debido a su ya comprobada radicalidad en asuntos clave. En su blog en InfocatólicaJorge Soley repasa algunos de estos puntos conflictivos de la que ya consideran la mujer más influyente del mundo:

Algunos datos de la vicepresidente Kamala Harris

“1. Kamala Harris fue la «cabecilla» del acoso contra el juez Kavanaugh. Harris anunció que creía las acusaciones de Christine Blasey Ford antes de interrogar a Kavanaugh y continuó difamando al juez a pesar de una investigación del FBI que lo exoneraba y de la ausencia de pruebas. Para Harris lo único importante era intentar frenar la llegada al Supremo de un juez que no comulgaba con su abortismo radical.

2. No ha sido el único caso en que Kamala Harris se ha comportado de este modo en una nominación judicial: en 2018, cuando Harris era miembro del comité judicial del Senado, durante su interrogatorio al juez Brian Buescher, afirmó que ser miembro de los Caballeros de Colón, una organización de la sociedad civil católica que cuenta con dos millones de miembros en Estados Unidos, era motivo suficiente para excluir a un juez del poder judicial federal. Kamala llegó a tratar a los Caballeros de Colón como un grupo de promoción del odio por su oposición al aborto y al matrimonio entre personas del mismo sexo.

3. Pero quizás allí donde hay mayor evidencia de que Kamala Harris es una fanática abortista es en su desempeño como fiscal general de California. Primero procesando a periodistas pro-vida del Center for Medical Progress (CMP) que investigaron a la multinacional abortista Planned Parenthood en relación a la venta de partes de bebés abortados. Luego en su insistente persecución a David Daledein, el investigador que invirtió varios años para exponer el tétrico mercado de compra y venta de partes de fetos abortados.

Tras hacer públicas toda una serie de grabaciones que confirmaban la existencia de ese tráfico ilegal, la fiscal general de California, Kamala Harris, en vez de investigar a quienes realizan esas prácticas, siguiendo la sugerencia de los abogados de Planned Parenthood, envió agentes del Departamento de Justicia de California a una redada en casa de David Daleiden para requisarle las cintas, archivos y ordenadores.

4. Kamala Harris ha participado en la redacción de proposiciones de ley que restringen las garantías a la libertad religiosa en Estados Unidos, como la Do No Harm Act, que limitaría la extensión de la objeción por motivos religiosos. Por ejemplo, si la Do No Harm Act entrase en vigor, las Hermanitas de los Pobres se verían obligadas a contratar seguros que incluyen abortivos para sus empleados.

5. Otra de las políticas que defiende Kamala es que los estados se sometan al escrutinio federal en caso de que aprueben alguna ley que suponga algún tipo de restricción al aborto. Si un estado aprueba una ley de este tipo, la ley (aunque fuera constitucional), no podría entrar en vigor hasta que el gobierno federal lo autorizara.

6. Kamala, siendo senadora, apoyó un proyecto de ley que derogaría la Enmienda Hyde, que bloquea los fondos federales para el aborto.

Kamala Harris ha votado dos veces en contra de la Ley de Protección de Sobrevivientes del Aborto Nacidos Vivos

7. También siendo senadora, Kamala Harris ha votado dos veces en contra de la Ley de Protección de Sobrevivientes del Aborto Nacidos Vivos, un proyecto legislativo que requeriría que los médicos brinden la misma atención a los bebés que sobreviven a un aborto fallido como a cualquier otro recién nacido. Si por algún motivo el aborto al que te someten falla, Kamala y los suyos se encargan de que el médico te pueda dejar morir una vez ya hayas nacido.

8. Kamala, en buena lógica, está a favor del aborto sin ningún límite de tiempo de desarrollo fetal y ha sido una de las más agresivas en contra de una prohibición del aborto a partir de las 20 semanas de gestación.

9. Un último punto, más anecdótico si quieren, pero muy significativo: estas Navidades, Kamala, en vez de felicitar las Navidades ha preferido felicitar una fiesta llamada Kwanzaa, consistente en siete días de celebraciones (del 26 de diciembre al 6 de enero), celebrada por algunos afroamericanos en Estados Unidos y que incluye libaciones y el encendido de una vela por día de la kinara, un candelabro especial, al tiempo que se medita en torno a las tradiciones paganas africanas.

Ésta es Kamala Harris, una fanática abortista que no se detiene ante nada para imponer el aborto incluso hasta después del nacimiento y que considera que las creencias religiosas en general y el catolicismo en particular son generadores de odio al no defender y promover el aborto y el matrimonio homosexual”.

https://www.religionenlibertad.com/eeuu/475689056/kamala-harris-vicepresidente-eeuu-verdadera-cara.html

Abortion Foe Complains of Selective Prosecution by California

David Daleiden, an anti-abortion activist charged with invasion of privacy for filming attendees at National Abortion Federation conferences in California.

LOS ANGELES (CN) — Anti-abortion activist David Daleiden, who disguised himself as a purveyor of human tissue for medical research in order to secretly tape abortion providers, claims in a federal lawsuit filed Wednesday that his undercover journalism, along with his anti-abortion views, made him an undeserving target of the California Department of Justice.

“This complaint seeks justice for a brazen, unprecedented, and ongoing conspiracy to selectively use California’s video recording laws as a political weapon to silence disfavored speech,” Daleiden says in his complaint.

The lawsuit was born out of a preliminary hearing in which San Francisco Superior Court Judge Christopher Hite found enough evidence to order a jury trial for Daleiden and his associate Sandra Merritt. 

The pair were arraigned in February on nine counts of criminal eavesdropping and conspiring to invade the privacy of abortion providers at an industry conference in 2014 and at a Pasadena, California, restaurant. The case began with 15 counts after then-Attorney General Kamala Harris launched an investigation into Daleiden and Merritt, who had published their covert videos on YouTube in 2015.

Hite dismissed four of the charges connected to two meetings, one with a Planned Parenthood doctor and another with representatives of stem cell company StemExpress. Hite found the four people recorded there “didn’t have an objectively responsible expectation that their conversations would not be overheard.” He also dismissed one charge resulting from a recording made in an elevator at the Westin St. Francis hotel in San Francisco where the National Abortion Federation held its 2014 conference.

But he allowed two counts based on one meeting with two Planned Parenthood doctors at AKA Bistro in Pasadena to go forward, finding “sufficient evidence of a more private setting.” Hite noted the restaurant “was basically empty” when Daleiden and Merritt met the two women for lunch, and that any view of the conversation would have been obscured by the high-backed structure of the booth.

Daleiden says the justice department’s true intentions were exposed during the preliminary hearing last year, which stretched from Sept. 3-18. Just before the hearing, Daleiden filed a motion to dismiss the case as unconstitutional, as he and Merritt were acting as “undercover journalists” whose activities are shielded by the First Amendment from California laws that prohibit recording confidential communications.

“In response, on Aug. 31, 2018, defendant Xavier Becerra, through [Deputy Attorney General Johnette] Jauron, admitted for the first time in public that he was prosecuting plaintiffs because ‘several of those recordings were edited to enhance their shock value, and published online,’ and ‘as a result of the above, defendants are culpable to a greater extent’ than other journalists,” the federal complaint says. “This was the first time Mr. Daleiden had notice from the Attorney General’s office of the true purpose of the prosecution.”

In September, Hite declined to dismiss the criminal case or quash the search warrant for Daleiden’s home, finding “there was sufficient probable cause in the warrant that Daleiden was engaged in criminal activity irrespective of his journalistic status and that the items seized were related to the criminal activity.”

But Daleiden believes the investigation was made in bad faith, noting in his lawsuit that his attorneys sought notes and recordings made by Justice Department special agents to support their investigation back in 2018. “On information and belief, one or more of the notes, recordings, and other memorialization of the Bureau of Investigation’s work on this case were destroyed in order to cover up the co-conspirator defendants’ violation of plaintiffs’ civil rights,” the complaint says. 

Daleiden’s lawsuit seeks a court order barring the state from enforcing its eavesdropping laws against him, and a declaration that any prosecution violates his free speech, equal protection, and due process rights. He’s also seeking compensatory and punitive damages.

The lawsuit names Harris as a defendant along with Becerra — the current attorney general — Planned Parenthood, the National Abortion Federation, StemExpress,  and special agents for the California Department of Justice, and Jill Habig, former Special Assistant Attorney General.

Federal courts usually abstain from adjudicating disputes while criminal proceedings are still ongoing in state court, but Daleiden claims no deference is warranted here since the prosecution was brought in bad faith.

Daleiden is represented by Harmeet Dhillon of Dhillon Law Group in San Francisco. 

In a statement, Dhillon said state law enforcement officials acted beyond their authority at the behest of pro-abortion special interests. “Our federal civil rights statutes were enacted in the wake of the darkest periods in our nation’s history,” she said. “They are well-suited for the current civil rights crisis we face, a time when powerful politicians allow their special interest patrons to custom-order prosecutions that violate fundamental constitutional rights, and do so even with the knowledge that their actions are ultra vires.”

Becerra’s office did not respond to an email seeking comment Wednesday.

Kamala Harris versus el hombre que desenmascaró Planned Parenthood

Pro-life journalist David Daleiden rips Kamala Harris' 'radical disrespect  and contempt' for First Amendment - Live President Donald Trump Popularity  Polls
Kamala Harris and David Daleiden

«Todo el que conoce a Kamala Harris sabe con qué pasión, corazón e inteligencia se entrega a la lucha por la justicia. Me enorgullezco de todos los que han trabajado tan duramente por su campaña»: con este tuit, Cecile Richards, ex presidenta de la multinacional del aborto Planned Parenthood, consoló a la aspirante a la presidencia el 3 de diciembre de 2019. Harris acababa de retirarse de la carrera hacia la nominación demócrata a la Casa Blanca por no conseguir recaudar fondos suficientes y no haber suscitado ningún entusiasmo ni en los debates con los demás candidatos, ni en las encuestas.

Richards dirigía Planned Parenthood cuando en julio de 2015 un periodista católico, David Daleiden, empezó a difundir a través del Center for Medical Progress una serie de vídeos grabados con cámara oculta que mostraban a los aborteros explicando cómo y a qué precio venden los órganos de los fetos a los que matan.

Pocos han hecho nunca tanto daño a la causa abortista como Daleiden grabando a dirigentes de los abortorios poniendo precio a riñones o hígados mientras almorzaban tranquilamente, o valorando económicamente a los niños que salen «intactos», o bromeando con el Lamborghini que pensaban comprarse con el beneficio obtenido.

Cuando Planned Parenthood quiso reaccionar, ya era tarde. Aunque la investigación (que en cualquier otro ámbito habría encumbrado a su autor a la historia del periodismo: un David de la prensa frente a un Goliat financiero) fue cuidadosamente ocultada por los medios sistémicos, su difusión por parte de los medios libres y por internet fue eficaz y resultó letal para la imagen de la compañía.

Cuando Richards decidió emprender acciones legales, supo a quien tenía que acudir. A alguien desconocido entonces fuera de California, pero cuyo rostro es ahora conocido en todo el mundo como aspirante a una vicepresidencia que, por la edad y condiciones psicológicas de Joe Biden, puede transformarse en presidencia antes del término del mandato, en caso de que el ex vicepresidente de Barack Obama gane las elecciones al provida Donald Trump.

Madeline Osburn ha detallado en The Federalist las razones y el proceso de la connivencia entre Kamala Harris y el mega-lobby del aborto:

Cuatro años después, el denunciante de Planned Parenthood sigue entrampado en la persecución de Kamala Harris

La senadora Kamala Harris aceptó la nominación demócrata para la vicepresidencia la noche del miércoles, exactamente tres semanas después de que el periodista y activista provida David Daleiden compareciese ante el Tribunal Superior de San Francisco, luchando una vez más contra los cargos criminales que Harris promovió contra él cuatro años antes a petición de sus donantes políticos.

Mientras Harris apoya una campaña para luchar por “el alma de nuestra nación”, Daleiden continúa una batalla de años en defensa de innumerables no nacidos y de la Primera Enmienda [libertad de religión y expresión], causas ambas contra las que Harris tiene todo un historial.

En marzo de 2016, siendo fiscal general de California, Harris se reunió con seis directivos de Planned Parenthood en su oficina de Los Ángeles. Los correos electrónicos entre la oficina de Harris y los directivos de Planned Parenthood muestran que ambas partes actuaron en connivencia cuando orquestaban respuestas públicas, presentaban informes policiales e incluso redactaban leyes contra Daleiden por grabar con cámara oculta vídeos que demostraban las prácticas ilegales del gigante de la industria del aborto.

Dos de los seis ejecutivos que estuvieron en esa reunión fueron luego llamados como testigos en la investigación criminal de Harris.

Harris ha sido una defensora acérrima del aborto y a lo largo de su carrera política recibió de entidades vinculadas a Planned Parenthood decenas de miles de dólares de contribuciones políticas.

El 5 de abril de 2016, dos semanas después de esa reunión en Los Ángeles, Harris ordenó a los policías del estado que registrasen el domicilio de Daleiden, con el encargo de incautar su equipo de filmación y documentos y grabaciones de vídeo aún no difundidas. Los abogados de Daleiden alegaron que, según las leyes de garantías de California, la orden de registro de Harris nunca debió ser expedida, pues dichas leyes protegen explícitamente los materiales no publicados de los periodistas.

Sin embargo, un juez decidió que “había suficiente causa probable en el registro de que Daleiden estuviese involucrado en una actividad criminal, independientemente de su condición de periodista, y de que los objetos incautados guardaban relación con la actividad criminal”. No importa que dichos objetos incluyesen pruebas de la propia actividad criminal de Planned Parenthood, como el tráfico de órganos de feto abortados, que Harris nunca se tomó la molestia de perseguir ni investigar.

¿Hasta qué punto sorprende que Harris persiguiese a Daleiden, o su desprecio por los derechos que la Primera Enmienda reconoce a los periodistas? Para quien no lo sepa, Daleiden es la primera persona en la historia procesada en California por hacer un reportaje con cámara oculta. La propia fiscal del caso admitió luego en el juzgado que Daleiden estaba siendo perseguido exclusivamente por el contenido de sus vídeos.

La doble vara de medir de Harris va aún más lejos. En 2013, ella protegió a un grupo defensor de los derechos de los animales, Mercy for Animals [Piedad con los Animales], que utilizó cámaras ocultas para demostrar el supuesto abuso en una granja avícola. No solo no formuló acusaciones contra Mercy for Animals, sino que les respaldó apelando la decisión anterior de un juez.

“David tenía una convicción razonable de que encontraría pruebas de un delito criminal de violencia contra seres humanos, concretamente infanticidio, esto es, la muerte de bebés nacidos vivos a quienes late el corazón”, afirmó Thomas Brejcha, uno de los abogados de Daleiden: “Estos niños –a quienes los traficantes de tejido fetal se refieren como ‘fetos intactos’– son la fuente de donde se cogían órganos ‘frescos’ para ser ‘donados’. Estas ‘donaciones’ se vendían a comisión por un montante en dólares sin relación con los costes reales atribuibles a su ‘producción’”.

El historial de Harris como fiscal general muestra que hizo más para luchar contra los supuestos abusos contra pollos que contra el tráfico de fetos humanos con ánimo de lucro. Y muestra también su disposición a extender las protecciones de la Primera Enmienda solo sobre quien ella considere políticamente conveniente.

En cuanto a Daleiden, la batalla legal iniciada por Harris hace cuatro años continúa. En una vista del 28 de julio, los abogados de Daleiden pidieron a la juez Suzanne Ramos Bolanos que desestimara los diez cargos criminales contra él y su socia, Sandra Merritt. Bolaños desestimó un cargo por estar “duplicado”, pero mantuvo el resto, remitiendo los recursos de Daleiden y Merritt a otros tribunales. Él podría enfrentarse hasta a diez años de prisión si es condenado.

Pocas horas después del discurso de Harris en la convención demócrata, Daleiden dijo a The Federalist que los objetivos de la senadora por California más más allá de su propio caso: “El desprecio y el rechazo de Kamala Harris a la Primera Enmienda es una amenaza para las libertades civiles de todos los estadounidenses”, dijo.

http://andoc.es/por-que-la-obsesion-de-kamala-harris-por-encarcelar-al-hombre-que-desenmascaro-a-planned-parenthood/