Category Archives: Avortament

Avortament, cultura, Educació, família, pobresa, Política, Societat

Els naixements cauen un 11% a Catalunya respecte al 2019

5 Jun, 2023 passerell Leave a comment

Un nadó de pocs dies de vida en una imatge d’arxiu
DIEGO CERRO JIMENEZ / GETTY IMAGES

La baixada dels naixements a Espanya continua sense fre també després de la pandèmia i Catalunya no n’és cap excepció. Entre els mesos de gener i març d’aquest any van néixer a Catalunya 13.530 infants, un 1,58% menys que el 2022. La dada, però, empitjora si es compara amb la del 2019, l’any abans de l’emergència sanitària pel coronavirus: aleshores la davallada frega l’11%, concretament amb un descens del 10,7% dels naixements.

Per demarcacions, Barcelona és la que més ha contribuït a la baixada catalana, amb un 2,5% menys de naixements. Per contra, a Girona han nascut un 4% més de nadons, mentre que Tarragona i Lleida s’han mantingut estables. Així ho indiquen les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que s’han fet públiques aquest dimecres.

Al conjunt de l’Estat, la mitjana és similar. Els tres primers mesos de l’any van néixer 78.534 nadons, un 1,7% menys que ara fa un any i un 10% menys que el 2019; és a dir, abans de la pandèmia. Hi ha, però, tres comunitats autònomes que se surten d’aquest registre i trenquen l’estadística. Són l’Aragó, la Rioja i Madrid, on sí que s’han registrat més naixements aquest any que l’any passat.

De fet, l’Aragó és l’única comunitat on, ara mateix, neixen més nens que fa un any i també més que en fa tres, abans de la crisi sanitària. Segons les dades de l’INE, els nadons registrats han augmentat un 8% aquest any en aquesta comunitat (amb 2.337 entre el gener i març d’aquest any) i un 2,64% en comparació amb el mateix període del 2019. A la Rioja també han nascut un 3,4% més d’infants i Madrid ha registrat un lleuger augment de l’1,3% (amb 496 i 12.653 naixements, respectivament). Tot i això, en el cas d’aquestes dues comunitats l’augment no supera la xifra del 2019, com sí que passa a l’Aragó. A l’altre costat de la balança hi ha Navarra, amb una davallada de l’11%, Astúries (-7,6%) i Extremadura (-5,2%).

Variació interanual dels naixements a Espanya. En percentatge de variació respecte a l’any passat per comunitats autònomes

Font: INE / Gràfic: Eduard Forroll Isanda

La maternitat es retarda a les grans ciutats

Una de les tendències clares que reflecteixen les dades de l’INE és que l’edat en què les dones tenen fills es retarda clarament a les grans ciutats com Barcelona i Madrid. A la capital catalana, per exemple, el nombre de mares de més de 50 anys ha augmentat un 31% respecte a fa un any. Tot i això, la maternitat a aquestes edats, amb 13 casos entre gener i març a Barcelona i 12 casos més a Madrid, és encara molt minoritària i només representa el 0,1% del total de naixements.

Si ens fixem estrictament en les franges d’edat, al conjunt d’Espanya les dones que han tingut més fills en aquest període se situen a la trentena (entre els 30 i els 39 anys). A Barcelona, per exemple el 63% de les dones que han tingut fills estaven en aquesta franja d’edat. Així i tot, les dades de l’INE d’aquest primer trimestre de l’any evidencien que, proporcionalment, l’augment més gran de naixements es dona entre les mares més joves, menors de 15 anys. Les dones que tenen fills entre els 20 i els 24 anys també augmenten, mentre que la xifra de les que són mares entre els 25 i els 29 es manté estable.

Les corbes de defuncions es normalitzen

Superades les onades i l’emergència sanitària per la pandèmia de covid-19, les corbes de defuncions tornen als nivells previs a la crisi sanitària. Després d’un 2020 del tot inusual, les morts registrades al conjunt de l’Estat també han baixat entre gener i març un 1,41% respecte al mateix període del 2022, i han crescut una mica més del 3% respecte al 2019, abans de la incidència del covid.

L’Aragó torna a ser, en el cas de les defuncions, la comunitat protagonista perquè és on més decessos s’han registrat, amb un 5,14% més que fa un any. La segueixen Castella-la Manxa, amb un 5,13%, i a una mica més de distància Madrid, amb un augment de l’1,8% de les defuncions respecte a l’any passat. A l’altre costat de la taula, a la part baixa, se situen Cantàbria (amb una davallada de les defuncions del 10%), Múrcia (-4,7%) i el País Basc (-4,5%). A Catalunya, entre gener i març es van registrar 24.230 morts, un 0,67% menys de defuncions que fa un any.

COMENTARIS

@Montserrat ArtalSEGUEIX 25/05/2023 Cap sorpresa, som mamífers i el més natural per un mamífer és no procrear si no te cau, fins el ocells no ponen ous si no tenen fet el niu, i al preu que van els nius o el seu lloguer! Dons encara que només fos per això, que també per altres coses, lo més natural és no tenir fillets! És extrany però quasi ningú s’hi oposa amb prou forca, bé tampoc en el canvi climàtic…. O així m’ho sembla.

@pollastre3SEGUEIX 18/05/2023 Cada vegada mes gent s’apunta al “childfree”, que té moltes raons (medioambientals, econòmiques, socials…) comparat amb el fet de tenir fills que no s’aguanta per enlloc

@Albert CapillaSEGUEIX 18/05/2023 Una notícia excel·lent per a totes aquelles persones corpetites que reclamen com a drets o directament menyspreuen la seguretat i la previsibilitat que ofereix la civilització i la cultura, i alhora no dubten a titllant-la de ‘càncer’ a erradicar de la Terra, en un relat simplista on la Natura és purament bondadosa i la cultura queda reduïda a tirania.1

E@Es el que sembla que hi ha ! 18/05/2023 Les dades no sorprenen. No hi ha ajudes per tenir fills, les baixes maternals de les mares són ridícules tenint en compte que es recomana que un nen s’alimenti de la mare mínim fins als 6 mesos (la mare hauria de poder assumir una part de la baixa del pare), la conciliació no existeix, els pares anem com bojos d’un costat a l’altre, recollint/deixant nens corrents per arribar a la feina puntuals. Però tot i així, alguns encara apostem per la família, que és la base fonamental de la societat.LLEGEIX-NE MENYS3

@nurialmeda 18/05/2023 yuppy…jo ho veig perfecta…hi ha 8000 millions de persones al mon i aumentant…la terra no aguantarà aquest superpoblació…deixem d’obsesionar-nos..

@Espartac 17/05/2023 “per comunitats” ? Ah, comunitats autònomes…si es mira per comunitats ètnico-religioses, n’hi ha una que arrasa…i somia en sotmetre’ns als altres.3

L@Laia 17/05/2023 i quin problema hi ha? Aviat serem refugiats climàtics.3

@PrimmiratSEGUEIX

17/05/2023 un altre rànquing espanyol..a mi m’interessaria saber com estem respecte a Occitània, el Piamont o Escòcia. 21MOSTRA TOTA LA CONVERSA

A@A new axis 17/05/2023 Doncs hi ha hgut una demanda exceptional a P3. Ja em direu quina merda de planificació fan al departament d’ensenyament

T@tangen67 17/05/2023 Fiscalitat alta i 0 ajuts. Quan fa anys un cert jordi pujol i soley parlava de la importancia de la politica demografica, la esquerreta local, cronicament estulta, s en fotia11

@Xavier Sellés 17/05/2023 Benvinguts a l’hivern demogràfic… o a la confirmació de les teories conspiranoiques.3

@Montcada2 17/05/2023 No m’estranya… si el jovent no es pot emancipar, i quan ho fa és pagant els pisos a preus de guiri, com ha de tenir fills? 151MOSTRA TOTA LA CONVERSA

@Virgínia Fernandez Gelada 17/05/2023 No m’estranya amb la “gran conciliació familiar, les grans ajudes que reben les famílies que no arriben ni per comprar pipes, la visió tan esperançadora del futur”…

https://www.ara.cat/societat/naixements-cauen-espanya-excepte-tres-comunitats_1_4703834.html

Avortament, Educació, Església Catòlica, família, medecina, Política, Religió, Societat

La mentalidad anticonceptiva ha cosificado más a la mujer

6 Apr, 2023 passerell Leave a comment

Humanae Vitae acertó y MeToo muestra que la mentalidad anticonceptiva cosificó más a la mujer

https://www.religionenlibertad.com/vida_familia/307959271/AHumane-Vitae-acerto-y-MeToo-muestra-que-la-mentalidad-anticonceptiva-cosifico-mas-a-la-mujerA.html

Mary Eberstadt es una estudiosa y ensayista del Faith and Reason Institute de Washington (https://frinstitute.org) que hace diez años realizó una investigación en profundidad acerca de la encíclica “Humanae Vitae” de Pablo VI. Es probablemente una de las autoras que más ha investigado sobre la revolución sexual en Occidente y cómo este cambio cultural ha generado hedonismo, egoísmo, consumismo y en general ha dañado a hombres, mujeres y niños. Estar casada con un demógrafo, Nicholas Eberstadt, sin duda le ha ayudado a profundizar en las cifras que lo demuestran.

En España se han publicado sus libros Adán y Eva después de la píldora. Paradojas de la revolución sexual (Ediciones Cristiandad) y Cómo el mundo occidental perdió realmente a Dios (Rialp). (También ha escrito una novela humorística, “The loser letters“, sobre una joven cristiana que intenta hacerse atea, a la que le pasan diversas desventuras). Le entrevista para el diario argentino La Prensa el periodista Jorge Martínez.

-¿Por qué piensa que Humanae Vitae fue un documento profético?

-Las predicciones de la Humanae Vitae fueron vindicadas como pocas otras: en formas que su autor posiblemente no había previsto, con datos que no existían cuando se redactó el documento, y por investigadores que no tenían ningún interés en sus enseñanzas. Consideremos tres de las predicciones específicas de la encíclica respecto de cómo se vería el mundo si se difundía la anticoncepción.

»Una era la del “rebajamiento general de las normas morales”. Cincuenta años después la pornografía está en todas partes, así como el divorcio, la cohabitación, el aborto y los hogares sin padre.

»Segunda, la encíclica predecía que los hombres iban a respetar menos a las mujeres. Medio siglo después, Estados Unidos y otras sociedades están convulsionadas por escándalos sexuales que implican a hombres prominentes acusados de acoso o cosas peores, y todo porque dieron por sentada la disponibilidad sexual de las mujeres. ¿Qué es el movimiento #MeToo sino la prueba de que la anticoncepción estimuló a los hombres depredadores, y los alentó a ver a las mujeres como objetos?

»Tercera, la Humanae Vitae también advirtió del “peligro de que este poder (la anticoncepción) quedara en las manos de autoridades públicas“. Es exactamente lo que sucedió en China con su bárbara política del “hijo único” que se extendió entre 1979 y 2016, repleta de abortos forzados y esterilizaciones involuntarias.

»Otros ejemplos incluyen a la India con el uso coercitivo de anticonceptivos en 1976 y 1977, y la práctica del gobierno indonesio en los 70 y 80 de aplicaciones estatales de DIU e implantes subcutáneos. En síntesis, puede que Humanae Vitae sea uno de los documentos más ridiculizados de la historia moderna. Pero con cada año que pasa los datos empíricos muestran que es también uno de los más proféticos.

-Humanae Vitae salió durante la “revolución sexual”. ¿Cómo resumiría hoy el impacto en la sociedad que tuvo ese cambio en las costumbres sexuales?

-Después de la revolución sexual, muchas personas alegaron que el sexo es simplemente un acto “privado” entre individuos. Pero se equivocaban. Ahora sabemos que los actos privados, tomados en forma acumulativa, tuvieron enormes efectos públicos. Podemos nombrar algunos. El sexo fuera del matrimonio, por caso, terminó expandiendo el estado benefactor, ya que el gobierno hizo de “superpadre” en ayuda de los hogares sin progenitor. La explosión de la actividad sexual también fue acompañada por niveles de divorcio, cohabitación y aborto nunca vistos antes en la historia. Las enfermedades de transmisión sexual se dispararon. Cincuenta años de ciencias sociales demostraron que los hogares sin padre aumentan en los hijos los riesgos de fracaso escolar, problemas emocionales y otras falencias.

Españolas en “edad fértil”, según el INE; cada vez son menos;
las de 40 son casi el doble que las de 20

-Usted menciona también el drama de la vejez en soledad.

-Hoy, en los países desarrollados, una de los temas más extendidos y acuciantes para los investigadores es la situación de los ancianos que no tienen a nadie que los cuide o los quiera, una tragedia provocada por las familias reducidas o fragmentadas tras la “revolución”. Si googleamos “estudios sobre la soledad” aparecerán datos de esta tragedia en todos los países supuestamente avanzados del mundo: Francia, Alemania, Estados Unidos, el Reino Unido, Francia, Australia, Portugal y más. Muchos científicos sociales consideran ya que el fenómeno es una “epidemia”.

»Hace unos meses, por caso, el New York Times publicó una noticia desgarradora sobre lo que causa en Japón la escasez o inexistencia de niños: “4.000 muertes en soledad por semana…Cada año, algunos (de los ancianos de Japón) mueren sin que nadie lo sepa, hasta que los descubren los vecinos por el olor”. Esto es verdad en muchos países y es cada vez más visible y desagradable. El propio Papa Francisco dijo en una entrevista con La Repubblica en 2013 que la “soledad de los viejos” es uno de los peores “males” del mundo de hoy. Tiene razón.

» Resulta crítico preguntarse qué nos dice esta explosión de la soledad sobre la pastilla y sus costos. A cincuenta años de haber abrazado la revolución sexual -y debido a ese abrazo- la atomización y la fuerte disminución del contacto humano se esparcen por el planeta. De nuevo, lo que algunos llaman actos “privados” están transformando para peor las sociedades y las familias de todo el mundo.

-A comienzos de los años 60 se decía que los anticonceptivos iban a impedir el aborto, pero eso no fue así. En realidad, fue al revés. ¿Cómo se explica esa aparente paradoja?

-Si dejamos de lado las intenciones individuales y sólo evaluamos los datos incontrovertibles, es transparentemente claro que el aumento en el uso de anticonceptivos también aumentó el aborto. No es una afirmación teológica o ideológica. Es la expresión de un dato, que se basa en argumentos acumulados por la ciencia social secular. Consideremos tres pruebas diferentes de la afirmación. Hace cincuenta años, cuando se extendió la anticoncepción, la gente la defendía precisamente porque pensaban que iba a tornar obsoleto el aborto. Razonaban que el control de la natalidad confiable impediría los abortos. Pero las estadísticas desde los 60 indican que esa lógica estaba errada.

» Economistas y otros científicos sociales mostraron que, lejos de impedir los abortos y los embarazos no deseados, los efectos de la anticoncepción fueron en el otro sentido: las tasas de uso de anticonceptivos, de aborto y de nacimientos fuera del matrimonio explotaron simultáneamente. Hace 22 años los economistas George A. Akerlof, Janet. L. Yellen y Michael L. Katz hicieron en el Quarterly Journal of Economics un análisis secular de esas conexiones imprevistas. Su argumento es que la anticoncepción llevó a más embarazos y más abortos porque erosionó la idea de que los hombres tienen una responsabilidad pareja en los embarazos.

» En el nuevo orden posterior a la pastilla, el embarazo se convirtió en responsabilidad de la mujer, y si el control de la natalidad fallaba, no era problema del hombre. Otro economista, Timothy Reichert, presentó hace diez años en la publicación First Things un análisis econométrico vinculado al mismo enigma. Allí sostuvo que la revolución sexual había terminado en una redistribución masiva de riqueza y poder de las mujeres y los niños hacia los hombres. Sus datos indicaban que las técnicas anticonceptivas aumentan la demanda de abortos.

-¿Hubo también consecuencias legales de esta transformación?

-En Estados Unidos y otros lugares, el razonamiento legal que justifica la libertad en la anticoncepción se ha usado para justificar la libertad de abortar. Michael Pakaluk, de la Universidad Católica, señaló recientemente que “en cuanto jurisprudencia, el fruto de la anticoncepción es el aborto”. La historia también conecta esos puntos causales entre anticoncepción y aborto. Las campañas para liberalizar las leyes de aborto no empezaron en el mundo hasta el primer tercio del siglo XX, cuando entraron en circulación dispositivos de control de la natalidad. Los estados de la Unión no comenzaron a liberalizar las leyes de aborto sino a partir de la autorización federal de la pastilla anticonceptiva en 1960. El fallo Roe v. Wade se dio después de la pastilla, no antes. Lo mismo es cierto en otros países.

» En cuanto a datos históricos, el uso masivo de anticonceptivos ha dado lugar a la demanda de más abortos. Las sociedades que aceptan la anticoncepción masiva eventualmente también aceptan el aborto. Irlanda y la Argentina son los ejemplos más recientes de esa tendencia. Humanae Vitae no predijo que la anticoncepción iba a incrementar el aborto. Pero la historia muestra esa conexión país tras país.

-En este contexto, ¿es posible que se revierta la “revolución sexual”?

-Sin dudas es posible que, en tanto más y más personas afrontan las evidencias de lo que le está haciendo la “revolución” a la humanidad, algunos determinen que no quieren formar parte de ella. Es un hecho interesante que en la actualidad en Estados Unidos, los jóvenes son significativamente menos favorables al aborto que sus padres de mediana edad. ¿Por qué sucedió eso? Por la ciencia, porque el ecógrafo captó de manera permanente la humanidad del nonato.

» Muchos veinteañeros o treintañeros han visto a hermanitos o hermanitas en ecografías. Hoy es común que las mujeres jóvenes tengan fotos de alta calidad de sus bebés nonatos y las enmarquen y las exhiban en sus casas. A esa gente es imposible decirles que el embarazo es sólo “una masa de células” como creían los más viejos partidarios del aborto. La ecografía destruyó esa mentira. Así que ahí tenemos un ejemplo de cómo un aspecto de la revolución está siendo revertido por la ciencia misma.

» Es trágico que países como Irlanda o la Argentina adopten el aborto justo cuando la ciencia más avanzada sobre el desarrollo fetal está cambiando mentes y corazones en otras partes del mundo. Pero las pruebas son las pruebas. Llegado el caso, cambian el modo en que la gente ve a sus sociedades, y las pruebas sobre el daño general de la revolución sexual podrían hacer lo mismo algún día, incluso en la Argentina.

https://www.religionenlibertad.com/vida_familia/307959271/AHumane-Vitae-acerto-y-MeToo-muestra-que-la-mentalidad-anticonceptiva-cosifico-mas-a-la-mujerA.html

Avortament, ecologisme, Educació, família, medecina, Sanitat, sexe & gènere

La mentalidad anticonceptiva se vuelve contra la mujer

6 Apr, 2023 passerell Leave a comment

“La mentalidad anticonceptiva se vuelve contra la mujer”

Del 22 al 24 de septiembre tuvo lugar en la Universidad de Navarra un Simposio multidisciplinar sobre reconocimiento natural de la fertilidad. La variedad de enfoques y la profundidad de los temas –antropología, afectividad y salud en torno a la sexualidad centrada en la persona– despertaron una enorme esperanza en cuanto al presente y el futuro del amor y la vida humana. Entre los ponentes se encontraba la doctora Regina Cárdenas, médico y promotora de proyectos sociales, que responde a algunas de las preguntas que se suscitaron.

— Sorprende la eclosión de interrogantes que surgen al abordar interdisciplinarmente la reproducción humana. ¿Se acostumbra una ginecóloga a trabajar en las entrañas de la vida?

— La vida es un misterio insondable, más para una persona contemplativa, como yo. Cada vez que veo la secuencia de pares de bases de un genoma, el latido de un embrión de dos milímetros, el primer llanto de un niño… me conmuevo ante la grandeza de lo que es el ser humano.

— La generación del 68 reventó con preguntas y desafíos a los que, quizás, no se había dado una respuesta acorde con la mentalidad contemporánea. ¿Cómo nos impacta este tsunami antropológico y moral?

— Me fascina lo relacionado con aquella revolución porque yo nací en el año 1968. Además, en los últimos años se está produciendo una re-revisión de lo que sucedió. Pienso que no fue una revolución sexual, sino el debut del individualismo aplicado a la sexualidad. En el centro de todo se situó el yo, el placer personal, el propio deseo. Ese giro vino acompañado por la evolución de anticonceptivos hormonales que permitían desligar sexualidad y reproducción.

— El individualismo termina por sumergirnos en una soledad muy dolorosa, más cuando el placer se consuma. ¿Y qué de bueno nos aportó aquella eclosión?

— Las personas sentían que sus vidas estaban regidas por normativas externas, controles al margen de su individualidad. Eso abrió una puerta maravillosa: desde entonces somos más conscientes de nuestra libertad interior. De una ética percibida como imposición extrínseca llegamos a la ley inscrita en el corazón. Es vital abordar estos temas con honestidad, con fundamentación, con el deseo de acompañar y de aprender sin imponer.

— Usted suele utilizar un término que seduce a la razón: “Ecoética”. ¿En qué medida la medicina nos sana para vivir en armonía con nuestra naturaleza?

— La “ecoética” viene usándose en entornos de pensamiento muy distintos. Tenemos sed de re-conectar con lo más profundo de nosotros mismos. Queremos cuidar mejor nuestro cuerpo y nuestro entorno. Y el “todo vale” ha tenido efectos no deseados en ese sentido. Hace falta un universo común que nos salvaguarde desde una ley natural acorde a lo que somos. La esencia de la medicina es sanar la carne sin olvidar el espíritu, respetando profundamente la dignidad de cada persona en su integridad.

— Conforme avanzan los descubrimientos científicos, la medicina da más esperanza a quienes desean concebir y no pueden. ¿Qué hallazgo le parece más significativo?

— Ante situaciones de esterilidad se van dilucidando muchas causas. Resultan llamativos los últimos avances en microbiota endometrial, o en la genética de las células endometriales y su influencia en los procesos de implantación para que pueda prosperar un embarazo.

— Paradoja: mayor conciencia ecológica. Crecen los feminismos. Pero la anticoncepción aboga por métodos que alteran el cuerpo de la mujer a veces durante años. ¿Y los efectos secundarios?

— El eje hormonal es la esencia transversal de nuestro ser mujeres. Trastocarlo es romper la armonía interna. Las pacientes no reciben información completa sobre lo que están decidiendo tomar. Apenas se publican estudios médicos que alerten sobre los efectos neuropsicológicos de los anticonceptivos hormonales: desde anomalías en el sistema nervioso central, hasta la alteración en vínculos relacionales, pasando por tendencia a depresión, estrés o miedo. Somos una unidad.

“Apenas se publican estudios médicos que alerten sobre los efectos neuropsicológicos de los anticonceptivos hormonales”

— Entonces el deseo de liberar a la mujer acaba por dañarla.

— La mentalidad anticonceptiva se vuelve contra la mujer. Cada vez más me encuentro con un patrón estremecedor: primero se practica el sexo; después se plantea si hay atracción personal. Entristece escuchar a tantas mujeres que por miedo a la soledad o al rechazo viven esclavas: son capaces de arriesgar su salud, renunciar a su afectividad, asumir prácticas que imitan a las películas o a páginas pornográficas y que les generan un profundo rechazo…

Métodos naturales

— Existe una vieja broma que señala que “aquel es hijo de Ogino”, uno de los pioneros en reconocimiento de los ritmos fértiles de la mujer. ¿Qué evidencia científica hay de que son fiables los métodos más avanzados, como el sintotérmico o el propuesto por Creighton?

— Si el conocimiento es bueno y se practican perfectamente, la tasa de éxito es similar a la del preservativo. Pero el preservativo es decisión de un momento. Los métodos naturales conllevan un compromiso de pareja, respeto a un proceso, perseverancia… Este camino requiere una pedagogía de la afectividad y un acompañamiento de personas experimentadas.

— Como ginecóloga, ha asistido a mujeres en Camerún, en Bolivia, se especializó en oncología ginecológica… ¿Cómo se conjuga la explosión de vida de una fecundación con las sombras punzantes de una enfermedad letal?

— Ahora trabajo en uno de los proyectos más apasionantes de mi vida profesional. Se trata de un programa de cuidados paliativos perinatales (“CUN te acompaña”). Mis pacientes son padres que viven un embarazo con una cortísima esperanza de vida. La emoción de la gestión de la vida convive con la certeza de que en el nacimiento va a llegar la muerte. En muchos partos al cortar el cordón umbilical el bebé va a morir. Yo tengo que cortar ese cordón. Me produce una conmoción total. Me habla de que somos criaturas vulnerables pero creadas para ser amadas.

— Esas historias con nombre y apellido estremecen. La vida y la muerte en la misma cuna.

— Acompañando a estas parejas, se hace patente el valor más profundo a la vida, la dignidad absoluta de un hijo. Nos preparamos juntos para acoger y para despedir. Lloramos y festejamos. Vivimos momentos durísimos, pero en los que tanta intimidad compartida crea un vínculo indestructible. Me considero una privilegiada.

Hace años, Regina Cárdenas creó la fundación “Ellas lo bordan”. Su misión es formar en un oficio a mujeres antes explotadas y ahora abocadas a la exclusión social. Esa aventura pide otra entrevista. De momento, oyéndole, me asombra redescubrir las entrañas de la mujer como una ventana que nos asoma a un admirable eco-universo. Su ciencia médica y su experiencia dentro y fuera de la consulta nos hablan de una fecundidad que trasciende a la fertilidad biológica.

“La mentalidad anticonceptiva se vuelve contra la mujer”

Avortament, biologia, família, medecina

Com l’embaràs canvia el cervell de la dona per afavorir la relació amb el nadó

22 Dec, 2022 passerell Leave a comment

L’estudi suggereix que els canvis preparen la mare per a la relació amb el nadó (iStock)

L’embaràs comporta canvis en el cervell de la futura mare que poden tenir un paper per afavorir la relació que tindrà amb el nadó. Així ho mostra una recerca feta als Països Baixos, amb resultats que concorden amb una altra que es va fer a Catalunya fa sis anys.

El nou estudi l’ha encapçalat Elseline Hoekzema, de les universitats d’Amsterdam i de Leiden, i que dirigeix el seu propi laboratori, Hoekzema lab, sobre embaràs i cervell. La recerca s’ha publicat a Nature Communications.

A l’estudi hi han participat 44 dones que volien quedar embarassades per primer cop i 40 dones que havien estat mares recentment o que no tenien fills però que no tenien intenció de quedar en estat a curt termini. Aquestes formaven el grup control.

La recerca s’ha fet amb imatges del cervell durant l’embaràs i després del part, però també amb anàlisis de diferents metabòlits. Amb les imatges s’ha observat que disminueix el volum de matèria grisa, sobretot a l’anomenada xarxa per defecte (Default Mode Network o DMN en anglès).

Aquesta xarxa s’activa en moments de passivitat o repòs i quan es fan tasques que requereixen recordar esdeveniments passats o preveure fets futurs. També té un paper clau en la diferenciació entre un mateix i els altres.

Com que està relacionada amb la percepció d’un mateix, les autores suggereixen que aquesta modificació en el cervell prepara la dona per a l’arribada del nadó i per als lligams entre mare i fill posteriors al part. D’aquesta manera, la disminució de matèria grisa no significaria una pèrdua, sinó una reestructuració del cervell per a la nova etapa.

Si bé aquests canvis es mantenen almenys durant dos anys després del part, també es detecta una certa recuperació del volum. Això es produeix sobretot a la zona del cervell anomenada hipocamp, que té un paper important en la consolidació de la memòria a curt i a llarg termini.

A més, l’equip ha vist que com més es prolonga l’alletament, més temps es mantenen aquests canvis abans de revertir-se.

Les modificacions en el cervell, tal com van comprovar els investigadors, es corresponien als nivells de certes hormones, sobretot amb els d’estradiol durant el tercer trimestre. En canvi, no hi influïen ni l’estrès ni la manca de son.

Precedent a Catalunya el 2016
Aquests resultats confirmen els obtinguts en un estudi anterior, encapçalat també per la doctora Hoekzema però fet a Catalunya. Hi van participar, entre altres, Òscar Vilarroya, investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM). Es va publicar a Nature Neuroscience al desembre del 2016.

En aquell estudi, pioner en l’anàlisi de la relació entre embaràs i cervell, hi van participar 25 dones que no havien tingut fills, a les quals es va fer el seguiment des d’abans de l’embaràs fins uns mesos després del part.

També es van fer estudis amb la mateixa periodicitat a 19 homes que havien estat pares per primer cop, a 17 homes sense fills i a 20 dones sense descendència i que no pretenien quedar embarassades a curt termini.

Els resultats indicaven disminució de la matèria grisa en les dones que quedaven embarassades per primer cop, però no en els altres grups.

Noves imatges del cervell preses dos anys després a 11 de les 25 mares –les que no havien tornat a quedar embarassades en aquest període- mostraven que es mantenia un volum inferior de matèria grisa, tret de l’hipocamp, que s’havia recuperat en la major part.

Els canvis eren tan evidents que un algoritme podia preveure, amb un 100% d’encerts, si l’escàner cerebral corresponia o no a una de les dones que havien quedat embarassades.

El doctor Vilarroya comenta al 324.cat que el punt més destaca del nou estudi és que confirma els resultats de l’anterior. A més, el fet que s’hagin obtingut en dos grups en països diferents també permet suposar que els canvis són universals. També explica els efectes sobre la memòria:

“Vam comprovar que en la memòria a curt termini no hi havia diferències degudes a l’embaràs o a ser mare. Però si la mare detecta més distraccions o oblits probablement es deu al fet que té moltes més coses a considerar i això facilita alguns oblits momentanis.”

Pel que fa als pares, un estudi publicat aquest setembre a Cerebral Cortex, liderat per Magdalena Martínez-García, de l’Institut d’Investigació Sanitària Gregorio Marañón de Madrid (IISGM) i en què ha participat també Òscar Vilarroya, sí que detectava canvis en el cervell de pares primerencs. Els pares eren els mateixos que l’estudi del 2016. Però el doctor Vilarroya comenta que els canvis són molt menors que els vistos en les dones:

“A més, són “intrasubjecte”, és a dir, comparant abans i després de l’embaràs en cada subjecte, i no apareixen quan es comparen entre el grup d’homes amb descendència i el d’homes sense fills.”

A Catalunya està en marxa l’estudi BeMother, que duen a terme investigadors de la UAB, l’IMIM i l’IISGM.

L’estudi es troba en la fase final de reclutament, que està previst que acabi a finals d’aquest any. Hi participen parelles, sobretot de sexes diferents però també algunes de formades per dues dones, i s’estudia la futura mare abans i durant l’embaràs i fins a 15 mesos després del part.

L’estudi vol ser aprofundit i no es basarà només en imatges del cervell sinó també en anàlisi de metabòlits i la relació amb processos fisiològics –el que s’anomena metabolòmica. Els resultats indicaran no només els canvis en el cervell sinó també en els nivells de diversos compostos i amb anàlisis psicològiques per comprovar com afecta tot plegat el vincle entre la mare i el nadó.

https://www.ccma.cat/324/com-lembaras-canvia-el-cervell-de-la-dona-per-afavorir-la-relacio-amb-el-nado/noticia/3197823/

Avortament, Reflexions

Avortament

28 Aug, 2022 passerell Leave a comment

Per un costat creure que carregar l’avortament de connotacions positives és una frivolització infantil i creure per l’altre costat que l’avortament ha de ser accessible, limitat i segur, no hauria de ser una contradicció. Que la interrupció voluntària de l’embaràs no és cap festa és tan cert com és certa la incompatibilitat argumental de pensar que avortar és un procediment mèdic qualsevol i, alhora, omplir els mitjans de reportatges sobre el dol perinatal. Intentant fer passar allò que és oportú socialment per allò que és essencialment bo amb la intenció de ser majoritaris, els qui pensem que una regulació molt restrictiva és perjudicial hem perdut la capacitat d’admetre i d’acceptar que l’avortament pot ser dolorós, que qui s’hi sotmet pot creure que acaba amb una vida, que en cap cas és comparable a treure’s els queixals del seny i que, tot i així, cal que sigui segur.

Reduir la vida a la voluntat de qui la gesta és l’escletxa per on se’ns escolen les contradiccions, la banalització i la capacitat de comprendre

Amb la intenció de construir arguments ideològics sòlids per fer una defensa coherent d’allò que, més o menys limitat en el temps, creiem que ha d’existir, hem desprès la defensa pública de l’avortament de contradiccions per fer-lo socialment comprable. És una trampa mandrosa perquè simplificant no s’arriba mai a cap resposta vàlida, i és la cortina per no donar arguments a qui vol prohibir l’avortament. Però això també és deshonest i en certa mesura contraproduent. Assumir que un fetus de dotze setmanes és avortable perquè no és una vida i assumir que un altre fetus de dotze setmanes, en cas d’avortament espontani, és digne d’un dol que al primer se li nega, almenys públicament, és estímul per als antiavortistes. Reduir la vida a la voluntat de qui la gesta és l’escletxa simplista per on se’ns escolen les contradiccions, les frivolitzacions, les banalitzacions, i la capacitat de comprendre a qui, sabent que carrega una vida potencial, decideix, igualment, avortar. És l’escletxa que ningú que creu que l’avortament ha d’existir com a mínim una mica més enllà de la restricció absoluta s’atreveix a explorar del tot per por de tornar enrere i és exactament l’escletxa que ataquen els qui l’únic que volen és tornar enrere.

A estats com Oklahoma, Alabama, Missouri o Louisiana han cregut convenient regular l’avortament prohibint-lo o limitant-lo gairebé del tot, excepte per als casos d’incest, violació o perill per a la mare. No és provida abocar les dones a avortar d’amagat igual que no és feminista despullar la interrupció voluntària de l’embaràs de tot allò que la fa un dilema moral i un viatge emocional, com a mínim, complicat.

És ingenu, és imprudent i, sobretot, és deshumanitzador. Igual que no és feminista pensar que una regulació de l’avortament que el legalitzi fins a les trenta o quaranta setmanes —com és el cas dels estats de Nou Mèxic i Colorado— és la resposta a una educació sexual profundament deficient i a la inexistència d’una legislació i d’unes condicions socials i laborals per criar els fills. No hi ha veritable llibertat en l’elecció si una de les opcions alternatives neix viciada d’arrel, i al centre de la polarització d’aquest debat hi queden les qui, sense les conviccions de qui ho redueix tot a ideologia, han de bregar amb els seus motius personals, la majoria de vegades travessats per la pobresa i la manca de suport institucional.

Això, que avui és un debat importat dels Estats Units, no és un debat a l’estat espanyol. Simplificant les variables de la cosa per blindar-la, hem assumit que cada any a Espanya es practiquin gairebé 90.000 avortaments, al voltant de 20.000 a Catalunya. Aquestes dades només s’atreveixen a tocar-les els qui creuen que Oklahoma és el camí. Els equilibris del poder són fràgils i les condicions per imposar el relat costen de recuperar un cop les has perdudes, però avui, aquí, les tenim. Un marc conscienciós i sobri sobre la interrupció voluntària de l’embaràs i una resposta a les seves contradiccions seran les millors bases per a l’escut que necessitarem quan tot aquell que pensi que abocant una dona a la mort fa alguna cosa per la vida, vinguin a nodrir-se de les nostres simplificacions per imposar les seves.

https://www.elnacional.cat/ca/opinio/avortament-montserrat-dameson_779889_102.html

Avortament, Política, Sanitat

L’anticoncepció forçada de Dinamarca que va reduir a la meitat la natalitat de Groenlàndia

19 Jun, 2022 passerell Leave a comment

Una investigació periodística revela que als anys 60 i 70 es van implantar DIU a 4.500 noies sense el seu consentiment

L’Inge Thomassen, una groenlandesa de 61 anys, en tenia 17 quan es va quedar embarassada. En aquell moment, els seus pares no li van permetre tenir la criatura i va haver d’avortar. Després va passar-se anys i anys intentant tenir un fill, fins i tot amb processos de reproducció assistida, però mai ho va aconseguir. El 1995, gairebé dues dècades més tard, una radiografia va mostrar que tenia un dispositiu intrauterí (DIU) a l’úter. Ella no en tenia ni idea. És una dels milers de víctimes d’una campanya de control de natalitat forçada que el govern danès va dur a terme als anys 60 i 70 a Groenlàndia, antiga colònia danesa que actualment encara forma part del país escandinau.

La ràdio pública danesa DR ha destapat que, a partir del 1966, Dinamarca va promoure la implantació d’aquests mètodes anticonceptius a 4.500 noies a partir de 13 anys, la meitat de les dones en edat fèrtil que hi havia en aquell moment a l’illa. I ho van fer, en molts casos, sense donar-los cap informació i sense el seu consentiment ni el dels seus pares. Moltes no ho van descobrir fins molt temps després, després d’anys de dolors, infeccions i problemes per quedar-se embarassades.

Al podcast de DR, un ginecòleg retirat explica que va posar milers de DIU, i que aquells dispositius no estaven pensats per a noies joves; eren massa grans per a dones que encara no havien donat a llum, amb la qual cosa hi havia risc de complicacions i fins i tot de deixar-les estèrils de forma permanent. És el cas de l’Inge, que va patir danys permanents a l’úter que li van impedir ser mare, i no sap ni té cap record de quan li van implantar el DIU. “Ara penso que ho devien fer quan vaig anar a avortar”, explica al diari groenlandès KNR. Segons DR, diverses dones han afirmat el mateix, que se’ls va implantar sense que ho sabessin durant intervencions o després de parir.

El cas ha provocat un escàndol majúscul, fins i tot amb acusacions de genocidi contra el poble inuit, l’indígena i majoritari en aquesta illa àrtica, on hi viuen unes 56.000 persones. El govern danès ha anunciat un “estudi històric” de la relació entre Groenlàndia i Dinamarca, que cobrirà el període des de la Segona Guerra Mundial. “La relació danesa-groenlandesa és sòlida i es basa en el respecte mutu. Però recentment hem tingut coneixement de casos i processos que testimonien que encara hi ha capítols de la nostra història comuna que no hem destapat”, va manifestar la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, en un comunicat, en què va confiar que aquest informe ajudarà a la “reconciliació” històrica. Aquesta setmana, el govern danès ha confirmat que aquest estudi inclourà la qüestió de l’anticoncepció forçada, com ha demanat unànimement el Parlament groenlandès.

“L’estat em va robar la virginitat”

La majoria dels DIU es van posar entre mitjans dels anys 60 i mitjans dels 70, tot i que hi ha casos fins al 1991. Aviaja Siegstad, ginecòloga de l’hospital de Nuuk, la capital, explica a KNR que als anys 90 i 2000 diverses dones arribaven a les consultes perquè no podien quedar-se embarassades, i allà descobrien que portaven un DIU. “No eren moltes, però suficients perquè tots els ginecòlegs que han treballat aquí ho hagin experimentat”, detalla, i afegeix que encara l’any passat va trobar-se amb un cas d’una dona que duia un dispositiu com els que es posaven aleshores, denominats Lippes Loop.

“Va ser molt dolorós. Jo no havia tingut relacions amb ningú. Allà vaig deixar de ser verge. L’estat em va robar la virginitat contra la meva voluntat”, rememora la Naja Lyberth, a qui li van posar el DIU el 1976, quan tenia 14 anys. “Semblava que tenia ganivets a dins; em passava cada cop que tenia la regla”, lamenta. Explica que, un dia, un metge va dir a totes les noies de la seva classe (entre 13 i 14 anys) que l’endemà havien d’anar a l’hospital i que allà els implantarien el DIU. “No es va plantejar si volíem o no, no vam tenir l’opció de dir que no”, assegura.

Ara, el govern groenlandès ofereix ajuda psicològica a les víctimes, ja que assegura que moltes d’elles estan revivint l’experiència traumàtica ara que ha sortit a la llum pública. “És una experiència terrible que ha traumatitzat moltes dones. Algunes estan patint crisis i flashbacks des de l’emissió del podcast i el debat social”, afirma Mimi Karlsen, responsable de Salut i Famílies del govern autònom.

Obstacle per a la modernització

Segons DR, les autoritats daneses van impulsar aquesta campanya perquè estaven preocupades per l’augment de la població a Groenlàndia, que veien com un obstacle per al procés de modernització de l’illa, que el 1953 va deixar de ser una colònia i es va integrar al regne danès. Un creixement de la població suposava un augment de la despesa (actualment, la subvenció anual de Dinamarca a Groenlàndia és de més de 500 milions d’euros, que suposen gairebé la meitat del pressupost públic de l’illa). A més, moltes de les embarassades eren noies joves solteres. Un informe del 1965 mostra que cada any neixen 500 criatures fora del matrimoni a Groenlàndia i que un terç de les mares tenien menys de 20 anys.

El resultat va ser que, en una dècada, els naixements es van reduir a la meitat: de 1.674 l’any 1964 a 638 deu anys més tard. El projecte es va frenar el 1974, quan la delegació danesa va tenir problemes a la Conferència Internacional de l’ONU a Bucarest, on es va subratllar que la planificació familiar forçada no s’havia d’utilitzar com a motor de modernització.

Tant el Consell de Drets Humans de Groenlàndia com l’Institut Danès per als Drets Humans han considerat que aquesta pràctica suposa una violació dels drets humans. “Frega el genocidi”, ha afirmat Aki-Matilda Høegh-Dam, que representa el partit groenlandès Siumut al Parlament danès. Recorda que no és l’únic cas de violacions dels drets humans dels inuit. L’any passat, per exemple, la primera ministra va demanar perdó i va oferir compensacions pels casos d’assimiliació forçada de nens inuit que, en un experiment social als anys 50 per “modernitzar” l’illa, van ser separats de les seves famílies i enviats a Copenhaguen amb famílies daneses, que en alguns casos van adoptar-los sense el consentiment dels seus pares. Capítols foscos del passat colonial de Dinamarca que ara es pretén esmenar.

https://www.ara.cat/internacional/europa/l-anticoncepcio-forcada-dinamarca-reduir-meitat-natalitat-groenlandia_1_4405527.html

Avortament, família, psicologia, Reflexions

No puc més

30 Dec, 2021 passerell Leave a comment

(FILES) In this file photo taken on March 6, 2021 Spanish actress Veronica Forque blows a kiss as she poses on the Red Carpet at the 35th Spain's Goya Film Awards gala held in Malaga. - Spanish actress Veronica Forque, was found dead at her home in Madrid on December 13, 2021, police sources confirmed to AFP. (Photo by JORGE GUERRERO / AFP)

L’any ens deixa amb la trista notícia de la mort de Verónica Forqué, qui, pel que sembla, cansada de viure, va sospirar un “no puc més”. Amb la seva mort la societat sentim la incòmoda necessitat de parlar d’un dels nostres temes tabús, la mort, un tema que juntament amb el sexe turmenta sempre el comú dels mortals. I en especial, la mort voluntària o, el que és el mateix, la constatació que la mort, si és exercida amb responsabilitat moral, lliurement i amb dignitat, ha de formar part de la vida. I és que, segons les dades oficials, les gairebé quatre mil morts per suïcidi a Espanya el 2020 van suposar el triple de les morts per accident a la carretera, vuit vegades més que les morts per violència de gènere, de les quals tant se’ns parla a les notícies, per cert. Que en l’exercici responsable de la seva llibertat algú decideixi posar fi a la seva vida ens violenta, perquè implícitament ens interpel·la a cadascun de nosaltres sobre les grans preguntes que des de l’inici dels temps han marcat la nostra existència: Per què naixem? Quin sentit té la nostra vida? I si en té, per què hem de morir?

Encara que soc cristià, soc dels que creuen que finalment la vida només ens pertany a cadascun de nosaltres i que, per tant, per bé que els factors que en un moment donat poden portar al suïcidi o simplement a reclamar l’eutanàsia sempre seran multicausals i complexos, només podem respectar-los. Ja ho va escriure Céline: “Tout ce qui est intéressant se passe dans l’ombre; on ne sait rien de la véritable histoire des hommes”. I és que així som els homes i les dones: imprevisibles, ni bons ni dolents, simplement capaços alhora del millor i del pitjor, de passar en un tres i no res del somriure a les llàgrimes.

Al llarg de la meva vida he conegut persones valentes i covardes, nobles i mesquines, intel·ligents i poc saberudes. Algunes, efectivament, en un moment donat van decidir suïcidar-se. D’altres simplement han transitat pel món entre drogues i altres substàncies indicades per a l’oblit o per al simple alleujament de la seva angoixa vital.

Pensant, per exemple, en el consum de drogues, constato que en general els meus amics més sensibles i exigents moralment acostumen a ser els més proclius a buscar refugi en aquest tipus de substàncies. La seva idea del món i en especial de la condició humana és massa exigent per suportar les mesquineses pròpies de la quotidianitat. Més enllà de per la seva funció recreativa, necessiten les drogues per evadir-se d’un món que diàriament els decep.

Per tot això, la mort de Verónica Forqué ens hauria de fer reflexionar. “Deixeu ja de recordar-me que soc la que va guanyar quatre premis Goya!”, va implorar en una de les últimes entrevistes, exhausta d’haver de respondre i estar sempre a l’altura, una vegada i una altra, d’una identitat passada, que segurament ja no era la seva. Perquè som el que farem, no tan sols ni principalment el que hem fet.

Poc honorable haurà estat també el paper de MasterChef i de tants i tants programes, que diàriament ens entretenen burxant sàdicament en les malalties i les debilitats de l’ànima aliena, només per diners. Una disculpa honesta o, millor encara, un reconeixement de la seva immoralitat, serien reconfortants. En aquesta línia, que també prenguin nota tants i tants polítics i haters de xarxes socials diverses que, despietats, arremeten contra els seus adversaris o simplement contra personatges públics que detesten perquè no pensen com ells, o potser, gairebé sense conèixer-los, perquè envegen les seves vides aparentment felices.

Ho va escriure Carl Jung amb raó: tota addicció és dolenta, ja sigui la droga, l’alcohol, la morfina o l’idealisme. Per intentar portar una vida bona, que compensi ser viscuda, potser hauríem de procurar desfer-nos dels prejudicis apresos amb les pel·lícules romàntiques de Hollywood o amb els dibuixos animats moralitzants de Walt Disney, plens de prínceps i princeses esvelts, sempre sense càries i amb vides de final feliç. Constatar que el món sempre serà imperfecte, que ens hauríem de conformar amb deixar-lo millor de com el vam trobar i que, per aconseguir-ho, finalment només ens tenim els uns als altres poden ser algun dels bàlsams que ens socorrin. Responsabilitat moral, respecte i, sobretot, compassió, que no és sinó empatia, són les meves receptes per a l’any que comença. Perquè, malgrat tot, només vivint podem gaudir d’un bon filet i un bon vi, en companyia d’un home o una dona guapos. Bon any!

https://www.lavanguardia.com/encatala/20211229/7957796/puc-mes.amp.html

Avortament, família, Societat, Testimonis

Àngels de vida

2 Sep, 2021 passerell Leave a comment

Es diuen Elvira i Maite. La primera va estudiar a l’ Institut Químic de Sarrià. La segona és arquitecta i dissenyadora d’èxit. Dues mares de família barcelonines que han fet de l’amor i la solidaritat el pilar de les seves vides. Elles són dues de les fundadores de la Llar de Maria de Badalona. Gràcies a elles seixanta noies soles i vulnerables han tirat endavant l’embaràs. I tot gràcies al temps, l’amor i els mitjans que els dediquen perquè visquin el do de la maternitat.

“Quan parlem de vida, hem de tenir en compte que salvem la de la mare i la del nadó, perquè a ella l’hem acostat a Déu”. Elvira Casas (Barcelona, 1964) és l’artífex d’aquest petit miracle que ha tornat a la vida mares soles, angoixades i sense recursos. Avui gaudeixen de la maternitat. I veuen les coses molt diferents. Enrere deixen un escenari negre de desesperació en el qual només cabia la idea de l’avortament.

Són seixanta mares de diverses nacionalitats amb menys de 30 anys. I seixanta criatures que avui tenen a la Llar de Maria els seus àngels de la guarda a la terra. Una tasca ingent en la qual participen psicòlegs, educadors socials, infermeres, metges, advocats, sacerdots i un grapat de 30 voluntaris que assisteixen a tota hora a les mares que aposten per la vida. “Quan diuen sí a la vida, nosaltres ens hi aboquem”, apunta l’ Elvira.

Des de la seva fundació el novembre del 2014, el propòsit de la Maite i l’ Elvira ha estat confiar aquesta casa a la Mare de Déu. “Res no seria possible sense la intercessió de la Verge”, diu l’Elvira. De fet, el lema de l’associació és “ Deixa’t estimar per Ella”, recorda la Maite.

La por, la baixa autoestima, les mancances afectives, la solitud, la falta de feina són característiques comunes d’aquestes noies. “Al principi estan molt tristes, però en poc temps experimenten un gran canvi”. Maite Oriol (Barcelona, 1953) ho explica molt bé: “ Busquem en el seu interior la veritat, però la clau és l’amor de Déu. Un amor que fa que elles s’enamorin ràpidament del nadó que porten dins”.

I l’amor de Déu fa brotar en elles la fortalesa per tirar endavant. Aquest és l’esperit de la Llar de Maria. El primer que reben les noies després de passar el llindar de la porta d’aquesta casa del carrer Roger de Flor és una abraçada afectuosa. “És amor incondicional. No se les jutja. Les ajudem en el moment més important i més dur de la seva vida. Perquè la forma suprema de la creativitat humana és la maternitat”, assenyala la Maite. “Els diem que qui els acull és la Mare de Déu. Nosaltres som els seus instruments”, intervé la Elvira.

Després vindrà tota una cascada d’ajuts que aportaran seguretat i formació a les joves mares. El treballador social els busca feina i les ajuda amb l’elaboració del currículum. De fet, les seixanta noies ateses ja han trobat feina. La psicòloga organitza grups de suport on s’exposen els problemes i es busquen solucions. Una pràctica que les uneix molt. Els dissabtes es destinen a formació, que es divideix en tres blocs: l’afectiva sexual, la relativa a la salut del nadó i de la mare i l’ensenyament dels valors cristians.

Cadascuna de les noies té el seu àngel particular: una de les 30 voluntàries que està sempre pendent de la mare fora de la Llar de Maria i l’acompanya. Des de fer un cafè fins a l’assistència en el part. Arriba el moment esperat. Les noies donen a llum i reben tot el material per al nadó: el bressol, la canastreta, bolquers… Cada setmana es beneficien també de lots de menjar i productes per a la higiene personal.

La vida familiar segueix a la Llar de Maria. Batejos, aniversaris, xerrades. “Ens reunim setmanalment per menjar juntes i fer una tertúlia”, assenyala la Maite. Aquesta casa ara és casa seva, la seva família. Ja no estan soles.

La història d’èxit de la Llar de Maria es vol ampliar a la parròquia de la Sagrada Família (“ Lloc d’acollida de pobres per excel·lència”, recorda la Maite) i l’Hospitalet, on escoles com Xaloc i Pineda oferiran beques per als infants. Perquè com deia la ma re Teresa de Calcuta: “La imatge de Déu està en aquell infant que encara no ha nascut”. El seu web és http://www.hogardemaria.org.

https://www.lavanguardia.com/edicion-impresa/20170903/431010470273/angels-de-vida.html

Avortament

Kamala Harris, una abortista radical

14 Jan, 2021 passerell Leave a comment

En Estados Unidos se vive en estos momentos una situación muy compleja, y en la más que segura transición en la Casa Blanca el futuro presidente Joe Biden no es el gran protagonista, sino la que será su segunda, Kamala Harris.

Esta demócrata del ala más extremista e izquierdista del partido y abortista declarada es considerada por muchos como la gran vencedora de este proceso, por encima de Biden. Incluso se habla sin reparos de que más pronto que tarde será la nueva presidenta.

En esta campaña de promoción y ensalzamiento de Harris han contribuido en gran medida los grandes medios de comunicación que destacan de ella el hecho de ser la primera mujer vicepresidente y el hecho de ser de raza negra.

Sin embargo, para los católicos y las personas defensoras de la vida y la familia la llegada de Harris es una pésima noticia debido a su ya comprobada radicalidad en asuntos clave. En su blog en Infocatólica, Jorge Soley repasa algunos de estos puntos conflictivos de la que ya consideran la mujer más influyente del mundo:

Algunos datos de la vicepresidente Kamala Harris

“1. Kamala Harris fue la «cabecilla» del acoso contra el juez Kavanaugh. Harris anunció que creía las acusaciones de Christine Blasey Ford antes de interrogar a Kavanaugh y continuó difamando al juez a pesar de una investigación del FBI que lo exoneraba y de la ausencia de pruebas. Para Harris lo único importante era intentar frenar la llegada al Supremo de un juez que no comulgaba con su abortismo radical.

2. No ha sido el único caso en que Kamala Harris se ha comportado de este modo en una nominación judicial: en 2018, cuando Harris era miembro del comité judicial del Senado, durante su interrogatorio al juez Brian Buescher, afirmó que ser miembro de los Caballeros de Colón, una organización de la sociedad civil católica que cuenta con dos millones de miembros en Estados Unidos, era motivo suficiente para excluir a un juez del poder judicial federal. Kamala llegó a tratar a los Caballeros de Colón como un grupo de promoción del odio por su oposición al aborto y al matrimonio entre personas del mismo sexo.

3. Pero quizás allí donde hay mayor evidencia de que Kamala Harris es una fanática abortista es en su desempeño como fiscal general de California. Primero procesando a periodistas pro-vida del Center for Medical Progress (CMP) que investigaron a la multinacional abortista Planned Parenthood en relación a la venta de partes de bebés abortados. Luego en su insistente persecución a David Daledein, el investigador que invirtió varios años para exponer el tétrico mercado de compra y venta de partes de fetos abortados.

Tras hacer públicas toda una serie de grabaciones que confirmaban la existencia de ese tráfico ilegal, la fiscal general de California, Kamala Harris, en vez de investigar a quienes realizan esas prácticas, siguiendo la sugerencia de los abogados de Planned Parenthood, envió agentes del Departamento de Justicia de California a una redada en casa de David Daleiden para requisarle las cintas, archivos y ordenadores.

4. Kamala Harris ha participado en la redacción de proposiciones de ley que restringen las garantías a la libertad religiosa en Estados Unidos, como la Do No Harm Act, que limitaría la extensión de la objeción por motivos religiosos. Por ejemplo, si la Do No Harm Act entrase en vigor, las Hermanitas de los Pobres se verían obligadas a contratar seguros que incluyen abortivos para sus empleados.

5. Otra de las políticas que defiende Kamala es que los estados se sometan al escrutinio federal en caso de que aprueben alguna ley que suponga algún tipo de restricción al aborto. Si un estado aprueba una ley de este tipo, la ley (aunque fuera constitucional), no podría entrar en vigor hasta que el gobierno federal lo autorizara.

6. Kamala, siendo senadora, apoyó un proyecto de ley que derogaría la Enmienda Hyde, que bloquea los fondos federales para el aborto.

Kamala Harris ha votado dos veces en contra de la Ley de Protección de Sobrevivientes del Aborto Nacidos Vivos

7. También siendo senadora, Kamala Harris ha votado dos veces en contra de la Ley de Protección de Sobrevivientes del Aborto Nacidos Vivos, un proyecto legislativo que requeriría que los médicos brinden la misma atención a los bebés que sobreviven a un aborto fallido como a cualquier otro recién nacido. Si por algún motivo el aborto al que te someten falla, Kamala y los suyos se encargan de que el médico te pueda dejar morir una vez ya hayas nacido.

8. Kamala, en buena lógica, está a favor del aborto sin ningún límite de tiempo de desarrollo fetal y ha sido una de las más agresivas en contra de una prohibición del aborto a partir de las 20 semanas de gestación.

9. Un último punto, más anecdótico si quieren, pero muy significativo: estas Navidades, Kamala, en vez de felicitar las Navidades ha preferido felicitar una fiesta llamada Kwanzaa, consistente en siete días de celebraciones (del 26 de diciembre al 6 de enero), celebrada por algunos afroamericanos en Estados Unidos y que incluye libaciones y el encendido de una vela por día de la kinara, un candelabro especial, al tiempo que se medita en torno a las tradiciones paganas africanas.

Ésta es Kamala Harris, una fanática abortista que no se detiene ante nada para imponer el aborto incluso hasta después del nacimiento y que considera que las creencias religiosas en general y el catolicismo en particular son generadores de odio al no defender y promover el aborto y el matrimonio homosexual”.

https://www.religionenlibertad.com/eeuu/475689056/kamala-harris-vicepresidente-eeuu-verdadera-cara.html

Avortament

Abortion Foe Complains of Selective Prosecution by California

14 Jan, 2021 passerell Leave a comment

David Daleiden, an anti-abortion activist charged with invasion of privacy for filming attendees at National Abortion Federation conferences in California.

LOS ANGELES (CN) — Anti-abortion activist David Daleiden, who disguised himself as a purveyor of human tissue for medical research in order to secretly tape abortion providers, claims in a federal lawsuit filed Wednesday that his undercover journalism, along with his anti-abortion views, made him an undeserving target of the California Department of Justice.

“This complaint seeks justice for a brazen, unprecedented, and ongoing conspiracy to selectively use California’s video recording laws as a political weapon to silence disfavored speech,” Daleiden says in his complaint.

The lawsuit was born out of a preliminary hearing in which San Francisco Superior Court Judge Christopher Hite found enough evidence to order a jury trial for Daleiden and his associate Sandra Merritt.

The pair were arraigned in February on nine counts of criminal eavesdropping and conspiring to invade the privacy of abortion providers at an industry conference in 2014 and at a Pasadena, California, restaurant. The case began with 15 counts after then-Attorney General Kamala Harris launched an investigation into Daleiden and Merritt, who had published their covert videos on YouTube in 2015.

Hite dismissed four of the charges connected to two meetings, one with a Planned Parenthood doctor and another with representatives of stem cell company StemExpress. Hite found the four people recorded there “didn’t have an objectively responsible expectation that their conversations would not be overheard.” He also dismissed one charge resulting from a recording made in an elevator at the Westin St. Francis hotel in San Francisco where the National Abortion Federation held its 2014 conference.

But he allowed two counts based on one meeting with two Planned Parenthood doctors at AKA Bistro in Pasadena to go forward, finding “sufficient evidence of a more private setting.” Hite noted the restaurant “was basically empty” when Daleiden and Merritt met the two women for lunch, and that any view of the conversation would have been obscured by the high-backed structure of the booth.

Daleiden says the justice department’s true intentions were exposed during the preliminary hearing last year, which stretched from Sept. 3-18. Just before the hearing, Daleiden filed a motion to dismiss the case as unconstitutional, as he and Merritt were acting as “undercover journalists” whose activities are shielded by the First Amendment from California laws that prohibit recording confidential communications.

“In response, on Aug. 31, 2018, defendant Xavier Becerra, through [Deputy Attorney General Johnette] Jauron, admitted for the first time in public that he was prosecuting plaintiffs because ‘several of those recordings were edited to enhance their shock value, and published online,’ and ‘as a result of the above, defendants are culpable to a greater extent’ than other journalists,” the federal complaint says. “This was the first time Mr. Daleiden had notice from the Attorney General’s office of the true purpose of the prosecution.”

In September, Hite declined to dismiss the criminal case or quash the search warrant for Daleiden’s home, finding “there was sufficient probable cause in the warrant that Daleiden was engaged in criminal activity irrespective of his journalistic status and that the items seized were related to the criminal activity.”

But Daleiden believes the investigation was made in bad faith, noting in his lawsuit that his attorneys sought notes and recordings made by Justice Department special agents to support their investigation back in 2018. “On information and belief, one or more of the notes, recordings, and other memorialization of the Bureau of Investigation’s work on this case were destroyed in order to cover up the co-conspirator defendants’ violation of plaintiffs’ civil rights,” the complaint says.

Daleiden’s lawsuit seeks a court order barring the state from enforcing its eavesdropping laws against him, and a declaration that any prosecution violates his free speech, equal protection, and due process rights. He’s also seeking compensatory and punitive damages.

The lawsuit names Harris as a defendant along with Becerra — the current attorney general — Planned Parenthood, the National Abortion Federation, StemExpress, and special agents for the California Department of Justice, and Jill Habig, former Special Assistant Attorney General.

Federal courts usually abstain from adjudicating disputes while criminal proceedings are still ongoing in state court, but Daleiden claims no deference is warranted here since the prosecution was brought in bad faith.

Daleiden is represented by Harmeet Dhillon of Dhillon Law Group in San Francisco.

In a statement, Dhillon said state law enforcement officials acted beyond their authority at the behest of pro-abortion special interests. “Our federal civil rights statutes were enacted in the wake of the darkest periods in our nation’s history,” she said. “They are well-suited for the current civil rights crisis we face, a time when powerful politicians allow their special interest patrons to custom-order prosecutions that violate fundamental constitutional rights, and do so even with the knowledge that their actions are ultra vires.”

Becerra’s office did not respond to an email seeking comment Wednesday.

Abortion Foe Complains of Selective Prosecution by California