El periodista d’Infolibre detalla en el llibre “Iglesia S.A., dinero y poder de la multinacional vaticana en España” els privilegis econòmics del poder eclesiàstic espanyol. https://www.naciodigital.cat/noticia/176654/angel/munarriz/si/estat/retires/respiracio/assistida/esglesia/no/podria/sobreviure

L’Església ha traduït al llenguatge democràtic els seus privilegis franquistes. No els van perdre amb Felipe González, els van enfortir amb Aznar i quan va arribar Zapatero l’Església va ser un actor clau de la configuració de la dreta més reaccionària a Espanya, que ha cristal·litzat ara amb Vox. És impossible entendre Vox sense les manifestacions del 2005 contra el matrimoni homosexual. Vox es nodreix de l’ultra conservadorisme reaccionari de l’Església. És impossible entendre el partit sense el pensament Rouco, que té un pensament nacional catòlic, segons el qual la identitat espanyola és castellana i catòlica, i nega qualsevol altra cosa. L’Església espanyola sempre va dues passes enrere de la societat i aquest llegat el recull Vox i el PP de Casado.

I quin és el pecat original que explica els privilegis actuals de l’Església? Església i Estat han pactat per repartir-se el poder a Espanya des del segle XVIII. L’Església ha fet de dic de qualsevol revolució i ha garantit la propietat i l’ordre. A canvi, l’Estat li ha donat riquesa. Al segle XIX el constitucionalisme liberal no va trencar amb això i la burgesia va preferir pactar amb l’Església que fer les coses a la francesa. Al segle XX s’alia amb Primo de Rivera i Franco i amb la Transició s’actualitzen els acords amb l’Església. Uns acords que bàsicament reconeixen que l’Església és una institució especial que mereix un tracte especial. A partir del 1979, González no va voler obrir aquest front, Aznar va reforçar el vincle amb l’Església i Zapatero va fer augmentar els ingressos de l’Església procedents de l’IRPF. Sempre hi ha hagut la temptació de pensar que es podia comprar la pau amb l’Església a través de privilegis. Però mai s’ha obtingut aquesta pau i han seguit acumulant privilegis. El pas definitiu arriba amb Rajoy i la Lomce, donant una importància brutal a l’escola concertada.

Parlava d’una llavor reformista del Papa. Pot arribar a ser transformadora?No ho sembla. Té molts opositors interns i té menys autoritat que la de Joan Pau II, per exemple. Crec que tindrà un papat amb aire d’interinitat. Serà decisiu, també a Espanya, veure si el seu successor aprofundeix en els canvis o si l’Església vira. Per què es buiden les esglésies però les urnes s’omplen de catòlics? Perquè l’expressió religiosa es vincula a la identitat. Si toquen allò catòlic, toquen allò espanyol. Aquesta és l’equació que vol establir la dreta i Francesc s’oposa a això. A mi em sembla un contrapès interessant. Mentrestant, a Espanya la postura de l’Església no representa la societat perquè les identitats són múltiples. La meva pregunta és si la jerarquia catòlica se sumarà a aquest revival nacional catòlic.