Category Archives: Sin categoría

Tecnologia per reduir el malbaratament alimentari

https://opcions.org/consum/tecnologia-aprofitament-alimentari/

Com evitar que un aliment es malbarati amb un sol clic? Podem contribuir a cuidar el medi ambient actuant més conscientment i, el mòbil, pot ser un nucli d’informació i d’eines que ens acompanyi en aquest procés.

Així és com va sorgir la idea de crear una app perquè tot el menjar que sobra al final del dia en restaurants i negocis d’alimentació tingui una oportunitat de ser consumit i no acabi sent desaprofitat. Des d’aleshores ja operen en 16 països amb una comunitat de més de 43 milions d’usuaris i més de 110.000 negocis units a la iniciativa. Fins ara, ja han “salvat” més de 87 milions de paquets de menjar.

Salvar un paquet de menjar a Too Good To Go equival a evitar el malbaratament de quilos d’aliments i a estalviar l’emissió de quilos de CO2. Per ara, només a Espanya, han aconseguit evitar el malbaratament de més de 4 milions de kg d’aliments i estalviar l’emissió de més de 10.000 tones de CO2.

La Silvia afegeix que la societat d’avui en dia està molt desconnectada de l’origen dels aliments i tot el que hi ha darrere d’ells. Incideix en què avui tenim accés a tot el que volem i quan volem i s’ha perdut aquest valor o respecte que la nostra gent gran sempre ha donat al menjar perquè, potser, ells van viure moments complicats i sí que valoraven i respectaven aquests aliments i el que significava tenir-hi accés.

També han ideat la iniciativa ‘Dates amb sentit: mira, olora, prova’, posada en marxa a països com França, Alemanya i Dinamarca. Han creat el distintiu ‘Mira, olora, prova’, que consisteix en una etiqueta que s’incorpora als productes amb data de consum preferent per recordar que, un cop passada aquesta data, es poden utilitzar els sentits abans de tirar el producte per saber si segueix en bon estat i es pot consumir.

Molts àmbits de la vida s’han adaptat a la tecnologia, inclosos l’ecologisme i la sostenibilitat. Arreu del món, s’han dissenyat aplicacions que permeten els usuaris comprar a preus reduïts aquells aliments que restaurants o altres locals llençarien si no trobessin sortida.

La producció i la distribució dels aliments deixa una important petjada ecològica. Per això, els establiments, en funció de l’excedent que tenen al final de la jornada o del seu servei, preparen paquets amb els productes que els han sobrat i els ofereixen a través de les apps, amb descomptes de fins al 70%.

En aquest article parlem de quatre aplicacions mòbils:

To Good To Go
OLIO
Yo no desperdicio
Foodcloud
Són les apps realment efectives?
Gaby Susanna i Nadal, directora de la Plataforma Aprofitem els Aliments, afirma que és molt diferent la canalització dels aliments que han estat o estan a punt de ser malbaratats per donar-los una segona oportunitat i la prevenció d’aquest malbaratament per reduir-ho. En aquest sentit, opina que les aplicacions mòbils ajuden a donar una segona oportunitat a aquests aliments, però subratlla que el focus hauria de posar-se sempre en prevenir. “Hi ha altres mesures més importants a prendre, com programes que et permetin planificar millor les quantitats de menjar que s’han de produir i evitar excedents”, comenta la Gaby.

La Gaby ha utilitzat algunes d’aquestes aplicacions i opina que s’ha de vendre allò que els negocis no podran oferir l’endemà per donar sortida al menjar que sobra, però no per lucrar-se i guanyar més diners.

Too Good To Go: aplicació líder en l’aprofitament alimentari
Silvia Magán, membre de l’equip de comunicació i de relacions públiques de l’aplicació, explica els orígens de Too Good To Go, l’aplicació d’aprofitament alimentari més estesa i coneguda. “Va néixer el 2016 a Copenhaguen, quan un grup d’amics estava gaudint d’un bufet i van veure com els cambrers llençaven a les escombraries tot el menjar que havia sobrat”. No entenien per què aquest menjar que estava en bon estat, i que fins feia cinc minuts havien estat gaudint, ara s’estava malgastant. Aleshores, van començar a investigar sobre el malbaratament d’aliments i van prendre la decisió de plantejar una solució que ajudés a canviar les coses.

OLIO: l’aplicació que connecta veïns per compartir aliments

El moment en què va néixer OLIO, una aplicació d’origen britànic, va ser quan la Tessa Cook, la cofundadora, s’estava mudant de país i tenia molt de menjar que no volia llençar. Va intentar trobar algú a qui donar-li, li semblava una “bogeria” que hagués de llençar aquest menjar quan segur que hi havia molta gent a poca distància encantada de rebre’l. I així va sorgir la idea d’OLIO, una aplicació mòbil que connecta els veïns per compartir menjar.

OLIO està disponible a tot el món i, fins ara, ha permès que es comparteixin aliments a 59 països. La majoria de l’activitat està present al Regne Unit, però també hi ha comunitats molt actives a Mèxic, Colòmbia, Xile, Argentina, Singapur i Nova Zelanda, entre altres. Té 5 milions d’usuaris que han compartit més de 25 milions de porcions de menjar i 3 milions d’articles per a la llar. Això ha tingut un impacte ambiental equivalent a estalviar 80 milions de quilòmetres de cotxe per carretera i 4.000 milions de litres d’aigua.



Per utilitzar l’aplicació, només cal fe

r una foto de l’aliment o menjar que es vol aprofitar i s’afegeix a l’aplicació. Els veïns reben una alerta, poden navegar pels llistats, sol·licitar allò que volen i, a continuació, recollir-ho en menys d’una hora.

L’equip d’OLIO també ha llençat campanyes com #Cook4kids (“Cuinar pels nens”) i #Cook4carers (“Cuinar pels cuidadors”), que han animat als usuaris a cuinar per a persones de la comunitat local que ho necessiten. Han col·laborat amb 20 xefs famosos britànics que els han proporcionat receptes. Fins ara, han distribuït més de 30.000 àpats. També ha desenvolupat el programa “Food Waste Heroes” (“Els herois del malbaratament alimentari”), que consta de 30.000 voluntaris formats que es comuniquen amb empreses locals, com supermercats i menjadors d’empreses. Els voluntaris recopilen els aliments no venuts al final del dia, els afegeixen a l’aplicació i els redistribueixen a la comunitat local.

Yo no desperdicio: compromís repsonsable
La Laura Martos Pérez, encarregada d’Educació per la Ciutadania Global de la ONG Enraíza Derechos i membre de l’equip de l’aplicació espanyola Yo No Desperdicio, sosté que l’aliment és considerat avui dia com una mercaderia més i que el sistema alimentari global no té en compte que l’alimentació no és un privilegi, sinó un dret fonamental reconegut internacionalment.

La tecnologia s’alia amb l’aprofitament alimentari

Es reobre el debat sobre la salut mental dels atletes per la mort de l’Olivia Podmore

Olivia Rose Podmoreciclista olímpica de 24 anys, ha estat trobada morta a casa seva, a Nova Zelanda. Tot apunta a un suïcidi i la seva mort ha desencadenat de nou la polèmica sobre la salut mental dels esportistes olímpics.

El sentiment quan guanyes no es pot comparar a qualsevol altre… Però les sensacions quan perds, quan no ets elegit ni t’has classificat, quan et lesiones, quan no compleixes les expectatives de la societat, com tenir una casa, casar-te, tenir fills perquè ho has intentat donar tot pel teu esport, aquestes sensacions també són diferents”.

https://elcaso.elnacional.cat/ca/noticies/morta-suicidi-ciclista-olimpica-olivia-podmore-nova-zelanda-cambrige-jocs-olimpics-simone-biles-salut-mental_53245_102.html

Estrangers pobres atenen estrangers rics

A1-119094763.jpg

Passa un avió per sobre l’Hotel Vela i al xiringuito de la platja de Sant Miquel, al costat de la de la Barceloneta, es poden trobar taules buides. És un quart de dues del migdia d’aquest dijous, falta una bona estona per als ‘botellons’ nocturns que indignen els veïns, i a l’entrada de l’establiment de platja un cartell adverteix que la mascareta és obligatòria, però només els cambrers la porten. No és il·legal treure-se-la per prendre alguna cosa i a uns metres, com a totes les zones exteriors, no és obligatori portar-la. Però com que a la ciutat molta gent la continua portant, potser espantada pel repunt dels contagis, sorprèn una mica comprovar que a la platja no se’n veu cap.

https://www.elperiodico.cat/ca/barcelona/20210722/estrangers-pobres-atenen-estrangers-rics-11933171