La desobediència civil i l’objecció de consciència són, des d’un punt de vista ètic, un dret i, en alguns casos, un deure dels ciutadans davant de lleis i decisions polítiques manifestament injustes, sempre i quan s’exerceixin de forma pública, coherent i estrictament pacífica. Alhora són, sens dubte, un mecanisme d’enorme valor per posar fre a la permanent temptació autoritària de tot poder polític i contribuir a la transformació social.
gutta cavat lapidem 