Les religions, davant dels reptes, també s’han hagut de posar les piles i fer una conversió. Ser sostenible ja no és una moda o un recurs de quatre ecologistes radicals, sinó una condició per poder seguir existint com a humans. Els ODS tenen força moral i de persuasió, però el límit és que no té força legal.

Sovint sembla que l’ètica sigui només un element que coacciona la llibertat, i no es percep com aquella base comuna sobre la qual es pot transitar sense deixar a la vorera els més vulnerables. Societats més ètiques són societats que davant d’una persona vella pensaran que abans que un vell és una persona. Són societats que anteposaran la dignitat humana a la rendibilitat econòmica.

https://www.elnacional.cat/ca/opinio/miriam-diez-religiosament-sostenible_405406_102.html