La pecarietat laboral, l’encariment salvatge del preu dels habitatges i la manca d’ajudes públiques que incentivin la natalitat són tres problemes dels quals la política parla molt però sobre els quals s’actua poc.

I l’obligació de l’Estat és aconseguir amb polítiques actives que les dones tinguin les condicions òptimes per fer-ho. I que cap es quedi sense tenir fills si en vol i pot, però que cap es vegi obligada a tenir-ne contra la seva voluntat. Aquest ha de ser el sentit de les polítiques de maternitat. Si s’apliquen, el progrés del país segur que milloraria. La maternitat com a símptoma: o ciutadanes lliures i responsables o subjectes econòmics sotmesos a una cega i implacable dinàmica de producció i reproducció social. https://cat.elpais.com/cat/2019/08/02/opinion/1564740560_977573.html