La llengua sens està morint

Que continuen vigents, que continuen dient-nos que hem de plantar cara, que l’ésser humà català, per força, ha de plantar cara si no vol ser esborrat del mapa, si pretén que la llengua catalana romangui una llengua viva i recuperada per al món d’avui. Joan Solà fou un estudiós contundent i sense tebieses, capaç, i no li faltaven sinceritat ni conviccions, ni un radicalisme polític, germà de la passió científica, d’un amor per Catalunya i la seva llengua. La sinceritat és un valor social indiscutible però sense gaire rendibilitat política. No sentireu cap polític que digui la veritat sobre el català. Que la llengua se’ns està morint mentre juguem, sense saber ben bé en què consisteix, a fer multiculturalisme. Les llengües no és pas veritat que convisquin entre elles. Les llengües són depredadores, són panteres com va dir Dante Alighieri. Poseu a conviure dues panteres, una de gran i ben alimentada al costat d’una de petita i malalta. I ja sabeu el que s’esdevindrà. Fatalment.