Hi ha hagut algun dia, alguna vesprada, alguna nit en què haguem pensat en elles com ho fem quan pensem en les nostres companyes, mares, filles o amigues –si és que som afortunats i en tenim- és a dir: tant de bo des de l’empatia i la comprensió? O és que elles són ‘una altra cosa’ aliena a aquests sentiments o maneres de tractar-nos?