Comprar no és neutral. Nosaltres decidim què comprem, per què ho comprem i on ho comprem i la nostra decisió afecta el conjunt de les coses, també la Terra.
Moltes de les necessitats per la via del consumisme no les acabes resolent i es va generant una mena d’insatisfacció
… la propietat privada no és un bé absolut, … nosaltres som administradors de les coses i … les hem de preservar tenint sempre el bé comú com a prioritat.
Comprar no és neutral. Nosaltres decidim què comprem, per què ho comprem i on ho comprem i la nostra decisió afecta el conjunt de les coses, també la Terra. Decidim si comprem productes de proximitat, si comprem amb criteris ecològics, amb criteris socials… Moltes campanyes que s’han fet de consum responsable i conscient van en aquesta direcció: fer veure al consumidor que la seva decisió té capacitat d’incidir en la realitat.
Comprar i llençar… És insostenible. És evident que no podem deixar de consumir, però hem instaurat un model, el consumisme, tot un estil de vida, en què tot s’utilitza i es llença, tot es compra i es malbarata, i això no és sostenible; pels residus, per l’esgotament dels recursos…
