M’acabo de jubilar en la pública, però continuaré exercint en una cooperativa. Soc de Barcelona i tinc 6 germans i 3 fills. Tinc fe i practico: cada diumenge vaig a la Misa en Si menor de Bach. Soc federalista i milito en les llistes del LLSD: Gent que escriu amb Llibertat, Lucidesa, Sinceritat i Decència.
Malgastem en la nostra sanitat pública i, cada vegada més, en la privada sense que aquest malbaratament millori la nostra salut. Hem dissenyat un sistema amb incentius perversos en diners i vots perquè ens operin, receptin i medicalitzin més del necessari. I s’empara amb la nostra adoració acrítica de la tecnologia i la innovació, encara que de vegades no signifiquin progrés.
El doctor Sitges-Serra denuncia aquestes pràctiques que disparen la factura sanitària sense millorar la salut pública, però sí alguns comptes de resultats i d’escons. I demana un debat sobre els límits de la hipermedicalització , perquè no han d’anar més enllà dels nostres com a humans. Si no hi reflexionem, ens podran empènyer fins a l’extrem indesitjable en què sobreviure només significa patir.
Per què hi ha als passadissos d’ hospital venedors de les grans farmacèutiques? Els he tret fins i tot del quiròfan! Hi ha evidència empírica que el contacte de metges i representants, entre invitacions i obsequis, augmenta la prescripció i la despesa farmacèutica. I les direccions d’hospital ho permeten.
La nostra sanitat recepta, opera, gasta i ens medicalitza més del necessari? Sens dubte, i això no ens fa més sans. …. Recordo una senyora de 72 anys amb qualitat de vida fins que es va queixar de lleugeres molèsties i va anar al dispensari. Li fan un TAC … li troben un petit tumor benigne de pàncrees… La deriven a l’especialista, li fan endoscòpia amb biòpsia i l’hi treuen. Acaba amb una lesió del conducte pancreàtic, abscés intraabdominal i infecció … mor als dos mesos. Un bon metge no hauria operat i hauria esperat a veure’n l’evolució
Massa incentius per operar? Ens falta a tots gran angular: una visió integral i holística de la medicina i del malalt. Però em temo que sovint si ets un superespecialista i t’agrada operar, doncs operes.
El test de càncer de colon, avui prescrit per a tothom a partir dels 50 anys, salva vides? Si l’objectiu d’aquests test massius de cribratge és reduir la mortalitat, al final, l’estadística demostra que no compensa el dany causat per la cascada de proves invasives que generen i que no sempre són necessàries.
Per què ens han de perjudicar? D’una a tres de cada mil colonoscòpies perfora el colon; també les mamografies massives col·lapsen els hospitals sense necessitat; igual que la multiplicació de les biòpsies de pròstata, per l’abús d’indicadors com el PSA, malgrat el seu alt risc d’infecció.
Cada cop els especialistes ens abaixen més el nivell de colesterol que consideren nociu. I també els de tensió arterial, diabetis, colesterol i osteoporosi. Van rebaixant en les anàlisis els nivells que consideren de malalt i augmenten així la despesa en fàrmacs i consultes.
I si no els necessitaves, ja els necessites. Aquest nivell en el colesterol va passar de 240 a 220 i ara a 200. I si li recepten estatines per al colesterol, pensi que, a més de cares, tenen efectes indesitjables sobre altres òrgans. El nivell preocupant de la glucosa va passar de 120 a 110 i ara a 100. Abaixar-los és un gran negoci.
…
gutta cavat lapidem 