All posts by passerell

"Ésser un passerell" vol dir ésser nou o aprenent en alguna activitat. És una actitud que m'agrada. Exemple: "Aquell company del futbol qualificava de passerell qui feia una mala jugada." Perquè sempre hi ha marge de millora. Sempre hi ha un "pla B". Si perds un tren, sempre en tens un altre. Però primer has de saber on vols anar i després has de voler pujar-hi. Passerell té també un significat més positiu, de persona viva, astuta i molt alegre.

L’església va inscriure com a propis 30.000 bens en gairebé dues DÈCADES

Los registradores enviaron al Gobierno el listado de propiedades inmatriculadas desde 1998 hace un año. Su publicación puede desencadenar un alud de pleitos

La cifra de 30.000 propiedades, que ha llegado a EL PAÍS de fuentes conocedoras del encargo, responde a todo tipo de bienes: desde lugares de culto (catedrales, iglesias, ermitas…) a casas parroquiales o de maestro, plazas, fuentes, frontones y todo tipo de parcelas. Hasta ahora ningún Gobierno ha querido hacer público este listado, que entidades como la Coordinadora Recuperando, que agrupa a varias asociaciones de toda España que luchan por el patrimonio público, llevan años reclamando.

https://elpais.com/sociedad/2019/08/11/actualidad/1565552360_678366.html

Salvini, la dreta que odia el Papa

L’investigador de la Complutense subratlla el discurs de defensa dels valors cristians que fa Salvini, i alhora les seves males relacions amb el Vaticà del Papa Francesc: “Ell parla d’Europa com una identitat civilitzatòria cristiana en perill, però no apareix com un catòlic practicant. El seu discurs amb referències al cristianisme, però, topa amb la línia de Francesc, per això aquest papa és un element que molesta la dreta radical”. 

https://www.naciodigital.cat/noticia/186057/salvini/dreta/odia/papa

Com un Aribau (en defensa del català)

La llengua sens està morint

Que continuen vigents, que continuen dient-nos que hem de plantar cara, que l’ésser humà català, per força, ha de plantar cara si no vol ser esborrat del mapa, si pretén que la llengua catalana romangui una llengua viva i recuperada per al món d’avui. Joan Solà fou un estudiós contundent i sense tebieses, capaç, i no li faltaven sinceritat ni conviccions, ni un radicalisme polític, germà de la passió científica, d’un amor per Catalunya i la seva llengua. La sinceritat és un valor social indiscutible però sense gaire rendibilitat política. No sentireu cap polític que digui la veritat sobre el català. Que la llengua se’ns està morint mentre juguem, sense saber ben bé en què consisteix, a fer multiculturalisme. Les llengües no és pas veritat que convisquin entre elles. Les llengües són depredadores, són panteres com va dir Dante Alighieri. Poseu a conviure dues panteres, una de gran i ben alimentada al costat d’una de petita i malalta. I ja sabeu el que s’esdevindrà. Fatalment.

El día de la langosta

Quim Monzó 07/10/2018

http://www.magazinedigital.com/opinion/dia-langosta

Apareció con traje y pajarita y, en la mano, una langosta que movía las patas. La langosta tenía incluso nombre: Larry. Al lado, una enorme olla humeante. Es sabido que la langosta no sabe igual de rica si la tiras viva o muerta. Mirando a la cámara, Murphy explicó que su intención era cocinar a Larry, pero que, antes de ello, abriría los teléfonos para ver si los telespectadores preferían indultarla.

… un restaurante ha descubierto la forma de meter las langostas vivas en agua hirviendo sin que sufran: dándoles marihuana. El restaurante está en Maine, y su propietaria, Charlotte Gill, explica que de esa forma, cuando lo tiras a la olla, el animal está sedado: “Si vamos a matarlas, tenemos la responsabilidad de hacerlo de la forma más humanitaria posible”

L’arquebisbe de Barcelona diu que les escoles “desorienten” l’alumnat amb la perspectiva de gènere

Omella demana que no s’abandoni les famílies davant d’un “desafiament educatiu” com aquest

https://www.ara.cat/societat/arquebisbe-barcelona-diu-escoles-desorienten-alumnat-perspectiva-genere-omella-desafiament-educatiu_0_2291770870.html

la Mussara, Tarragona 08/2019 . — Doncs jo estic d’acord amb això que diu de superar el reduccionisme, per molt capellà que sigui aquest paio. El reduccionisme, que potser, col·loquialment, és allò del “políticament correcte”, és el que fa que els que proposen mesures contra la delinqüència siguin considerats ben carregats de raó sempre que no esmentin els immigrants en el seu discurs, perquè si ho fan llavors són uns racistes de merda; és el que fa que els que no estiguin d’acord amb el Procés siguin titllats de fatxes i renegats; és el que fa que els que no s’alineïn amb el llenguatge de gènere siguin vistos com uns masclistes empalmats; és el que fa, en fi, que els fumadors siguin considerats uns cabrons assassins, o que els que mengen un bistec amb patates no ho puguin fer tranquil·lament per por de ser escridassats de promotors del sofriment animal i fills de la gran puta, i etc. etc.
Tant se me’n refot l’ateisme progre, els brams dels anticapitalistes il·luminats i el vegetarianisme de sopar de duro si no puc fer o dir el que em doni la gana sense anar amb el cul apretat. Pel que veig, tot s’està contraient en “o blanc o negre”, sense matisos -i que quedi ben clar el meu més profund respecte per totes les opinions que s’expressen aquí-, però defenso el dret d’aquest home, i de qui sigui, a manifestar lliurement allò en què creu sense haver de ser criminalitzat. Que la diferència no ens faci perdre el sentit comú.