L’home es diferencia de l’animal perquè beu sense set. Ho il·lustrava Ortega y Gasset a propòsit d’una de les accions que ens és més comuna. Tenir set. “Tinc set” és una frase que sents sovint en boca de les criatures, o d’alguns malalts, però també té ressons bíblics: Jesús les va pronunciar (Jn 19, 28) i també va anunciar “benaurats els qui tenen set”, els qui connecten amb la set interior (Mt 5,6). 

Quan tenim set quedem desvitalitzats, extenuats, deshidratats, físicament i mental. La set et deixa sense forces, ens porta al límit. Els viaranys del desig ens impulsen i ens mantenen vius, i l’esperança es basa en això, el sí però encara no. Esperar és tenir set. Les frases inspiracionals juguen amb la set i amb la gana, amb la voluntat i amb l’esperança. Steve Jobs ha passat a la història per la seva cèlebre frase “Stay hungry, stay foolish”, una crida a romandre amb gana i ambició, i amb creativitat i bogeria. https://www.elnacional.cat/ca/opinio/miriam-diez-tinc-set_401224_102.html

… l’esclavitud no és la propietat d’una persona en si mateixa, sinó els drets que s’atribueix l’amo per dominar les persones. En la situació actual hem d’analitzar els drets dels esclavitzats, i no obsessionar-nos en si els poders estan basats o no en el dret de propietat.

Per a això són útils els estudis sobre l’esclavatge il·legal del segle XIX. Coleta va patir durant 20 anys l’esclavització, però aquesta esclavitud no estava basada en un dret, sinó que va ser el simple exercici dels poders de dominació sobre una persona. I això s’assembla molt a la situació d’un emigrant bolivià sense documents en una fàbrica tèxtil de São Paulo que dorm al costat de les màquines…

Aquest treball que vaig fer al Brasil va ser apassionant per a mi perquè em va permetre debatre amb legisladors i magistrats. Però tot això ho va tirar per terra Bolsonaro, que vol limitar els processos contra la gent i les empreses que continuen esclavitzant… https://www.elnacional.cat/ca/cultura/rebecca-scott-entrevista-esclaus-esclavatge-historia_403192_102.html

L’independentisme no para de créixer electoralment, les adhesions internacionals cada cop són més nítides a favor de la llibertat dels catalans. Els insults dels espanyolistes només mostren llur impotència i llur inòpia. Espanya avui només està cohesionada al voltant de l’anticatalanisme. https://www.elnacional.cat/ca/opinio/jordi-galves-mes-perdut_402061_102.html

Vox, el partit liderat per Santiago Abascal, ha emès un missatge aquest diumenge on trasllada l'”orgull” que militants del partit participessin en la marxa contra els MENA al Masnou dijous al vespre.

“Orgullosos que els nostres militants catalans estiguin al costat dels veïns i del sentit comú”, i “urgeix que Espanya repatriï els MENA, focus de delinqüència i violacions, i desmunti les màfies que els porten”, han escrit al compte oficial de Twitter del partit.  https://www.elnacional.cat/ca/politica/vox-orgullos-marxa-contra-mena-masnou_401650_102.html

L’any 1486 a Còrdova (Andalusia), Ferran d’Aragó i Isabel de Castella signaven una pragmàtica que reordenava les funcions de la Santa Hermandad i projectava la seva introducció als països de la confederació catalanoaragonesa. Aquella pragmàtica formava part d’un paquet de mesures destinades a introduir institucions castellanes a la Corona d’Aragó amb el claríssim propòsit d’unificar els aparells polítics i judicials de la monarquia hispànica, seguint sempre el patró castellà, i reforçar l’autoritat de la corona. Poc abans (1482) havien introduït la Inquisició castellana als països de la corona catalanoaragonesa.

https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/marc-pons-reis-catolics-intenten-introduir-policia-castellana-catalunya_401479_102.html

La desobediència civil i l’objecció de consciència són, des d’un punt de vista ètic, un dret i, en alguns casos, un deure dels ciutadans davant de lleis i decisions polítiques manifestament injustes, sempre i quan s’exerceixin de forma pública, coherent i estrictament pacífica. Alhora són, sens dubte, un mecanisme d’enorme valor per posar fre a la permanent temptació autoritària de tot poder polític i contribuir a la transformació social.

https://www.catalunyareligio.cat/ca/blog/apunts-eticopolitics/desobediencia-civil-etica-cristiana-238294

L’organització juvenil avisa que és la primera d’una sèrie d’accions contra el model turístic. https://www.ara.cat/societat/Arran-pancarta-contra-turisme-Pedrera_0_2262973799.html

El turisme mata la ciutat. Aquest és el missatge que Arran ha penjat a la façana de la Pedrera aquest matí. L’organització juvenil independentista ha reivindicat la seva acció a les xarxes, amb un missatge contra el “turisme massiu” que “mata els barris”. Membres d’Arran han accedit a la part superior de l’edifici dissenyat per Antoni Gaudí, al passeig de Gràcia de Barcelona, per denunciar un “model turístic dissenyat per enriquir uns pocs i precaritzar a moltes”.

De l’article de Pallach (Figueres, 1920 – Barcelona, 1977) publicat amb el pseudònim Josep Recassens a la revista Mirador (estiu 1966), editada a l’exili. Líder en la clandestinitat del Moviment Socialista de Catalunya, el pedagog Josep Pallach mantenia una posició ideològica que va protagonitzar grans debats dels anys 70 dins el camp del socialisme català. https://www.ara.cat/opinio/reagrupament-esquerres_0_2263573638.html

El problema del reagrupament orgànic de les esquerres democràtiques i socialistes és una qüestió a l’ordre del dia en diversos països europeus. […] A Catalunya, aquest problema de la creació d’un gran partit socialista i democràtic, que ha de ser el gran partit de les esquerres del nostre poble, és també un dels problemes fonamentals del present i del pròxim esdevenidor. […] Les noves perspectives socialistes reposen en efecte, al nostre entendre, en algunes constatacions fonamentals de la societat d’avui, que s’apliquen igualment a Catalunya com a la resta dels països europeus. […] Neixen d’una anàlisi de la societat actual en els països industrials moderns. […] La constatació d’una realitat molt distinta de la que analitzaren els pensadors socialistes del segle XIX s’imposa avui. No hi ha realment proletarització, sinó un procés molt diferent, característic de les societats de consum de massa, amb la corresponent aspiració dels treballadors a accedir a unes formes de benestar que en general satisfan avui. […] Era impossible, en efecte, que aquestes grandioses experiències del present no arribessin a casa nostra; entre altres raons perquè a Catalunya també es viu el present, encara que la dictadura intenti ofegar-lo i fer-nos viure políticament trenta-cinc anys enrere. I així s’explica l’intens moviment d’unificació democràtica que avui remou minories polítiques encara clandestines (catalanistes d’esquerra, republicans, sindicalistes, socialistes). […] ¿Com crear un gran partit de tipus modern, socialista, democràtic, capaç […] d’ésser el gran garbellador de les energies progressives del poble català? […] A casa nostra pesen tradicions importants que són les que al nostre entendre cal recollir, situar-les en el present i projectar-les vers l’esdevenidor. […] Hi ha definida l’afirmació nacional catalana plantejada en les perspectives esquerranes que […] havia de concretar-se en la reivindicació nacional, però sense perdre mai l’aspiració federativa. […] Una afirmació socialista -que ben sovint no acceptà totes les formulacions marxistes-és una altra integrant moderna d’aquest possible conjunt. Avui, aquests nuclis, que s’han mantingut amb anys i anys de sacrifici i sovint d’heroisme, es diuen encara Esquerra Republicana de Catalunya, Front Nacional, Acció Catalana, Estat Català, Moviment Socialista de Catalunya. Són grups reduïts -qui pot dubtar-ne?- però que constitueixen per al nostre poble una gran riquesa política si saben posar en comú llurs experiències i sobretot -en comptes d’encrostar-se i d’ésser presoners del passat- saben enfocar el futur i propugnar la creació d’un nou partit modern, d’avançada social i capaç d’ésser l’instrument polític que necessita el nostre poble en la Catalunya dels propers trenta anys, que ens han de dur al llindar de l’any 2000. […]

Carola Rackete, la capitana de 31 anys del Sea Watch 3 que s’enfronta a Salvini. https://www.ccma.cat/324/carola-rackete-la-capitana-de-31-anys-del-sea-watch-que-s-enfronta-a-salvini/noticia/2931676/

Renzo Fratini rompe la neutralidad que había mantenido Roma ante la exhumación de los restos del dictador. https://elpais.com/politica/2019/06/30/actualidad/1561912500_575066.html

Aquest nunci no sé si coneix bé la història. En tot cas ha trencat la neutralitat, penso que s’ha posicionat. En Franco continua molt viu. Penso que podrien enterrar-lo a la cripta del tribunal suprem. Allà sí que s’hi trobaria còmode. Així Espanya acabaria d’omplir la mesura òptima de la seva ignomínia.