De l’article de Pallach (Figueres, 1920 – Barcelona, 1977) publicat amb el pseudònim Josep Recassens a la revista Mirador (estiu 1966), editada a l’exili. Líder en la clandestinitat del Moviment Socialista de Catalunya, el pedagog Josep Pallach mantenia una posició ideològica que va protagonitzar grans debats dels anys 70 dins el camp del socialisme català. https://www.ara.cat/opinio/reagrupament-esquerres_0_2263573638.html
El problema del reagrupament orgànic de les esquerres democràtiques i socialistes és una qüestió a l’ordre del dia en diversos països europeus. […] A Catalunya, aquest problema de la creació d’un gran partit socialista i democràtic, que ha de ser el gran partit de les esquerres del nostre poble, és també un dels problemes fonamentals del present i del pròxim esdevenidor. […] Les noves perspectives socialistes reposen en efecte, al nostre entendre, en algunes constatacions fonamentals de la societat d’avui, que s’apliquen igualment a Catalunya com a la resta dels països europeus. […] Neixen d’una anàlisi de la societat actual en els països industrials moderns. […] La constatació d’una realitat molt distinta de la que analitzaren els pensadors socialistes del segle XIX s’imposa avui. No hi ha realment proletarització, sinó un procés molt diferent, característic de les societats de consum de massa, amb la corresponent aspiració dels treballadors a accedir a unes formes de benestar que en general satisfan avui. […] Era impossible, en efecte, que aquestes grandioses experiències del present no arribessin a casa nostra; entre altres raons perquè a Catalunya també es viu el present, encara que la dictadura intenti ofegar-lo i fer-nos viure políticament trenta-cinc anys enrere. I així s’explica l’intens moviment d’unificació democràtica que avui remou minories polítiques encara clandestines (catalanistes d’esquerra, republicans, sindicalistes, socialistes). […] ¿Com crear un gran partit de tipus modern, socialista, democràtic, capaç […] d’ésser el gran garbellador de les energies progressives del poble català? […] A casa nostra pesen tradicions importants que són les que al nostre entendre cal recollir, situar-les en el present i projectar-les vers l’esdevenidor. […] Hi ha definida l’afirmació nacional catalana plantejada en les perspectives esquerranes que […] havia de concretar-se en la reivindicació nacional, però sense perdre mai l’aspiració federativa. […] Una afirmació socialista -que ben sovint no acceptà totes les formulacions marxistes-és una altra integrant moderna d’aquest possible conjunt. Avui, aquests nuclis, que s’han mantingut amb anys i anys de sacrifici i sovint d’heroisme, es diuen encara Esquerra Republicana de Catalunya, Front Nacional, Acció Catalana, Estat Català, Moviment Socialista de Catalunya. Són grups reduïts -qui pot dubtar-ne?- però que constitueixen per al nostre poble una gran riquesa política si saben posar en comú llurs experiències i sobretot -en comptes d’encrostar-se i d’ésser presoners del passat- saben enfocar el futur i propugnar la creació d’un nou partit modern, d’avançada social i capaç d’ésser l’instrument polític que necessita el nostre poble en la Catalunya dels propers trenta anys, que ens han de dur al llindar de l’any 2000. […]
