All posts by passerell

"Ésser un passerell" vol dir ésser nou o aprenent en alguna activitat. És una actitud que m'agrada. Exemple: "Aquell company del futbol qualificava de passerell qui feia una mala jugada." Perquè sempre hi ha marge de millora. Sempre hi ha un "pla B". Si perds un tren, sempre en tens un altre. Però primer has de saber on vols anar i després has de voler pujar-hi. Passerell té també un significat més positiu, de persona viva, astuta i molt alegre.

Si l’Estat retirés la respiració assistida a l’Església, aquesta no podria sobreviure

El periodista d’Infolibre detalla en el llibre “Iglesia S.A., dinero y poder de la multinacional vaticana en España” els privilegis econòmics del poder eclesiàstic espanyol. https://www.naciodigital.cat/noticia/176654/angel/munarriz/si/estat/retires/respiracio/assistida/esglesia/no/podria/sobreviure

L’Església ha traduït al llenguatge democràtic els seus privilegis franquistes. No els van perdre amb Felipe González, els van enfortir amb Aznar i quan va arribar Zapatero l’Església va ser un actor clau de la configuració de la dreta més reaccionària a Espanya, que ha cristal·litzat ara amb Vox. És impossible entendre Vox sense les manifestacions del 2005 contra el matrimoni homosexual. Vox es nodreix de l’ultra conservadorisme reaccionari de l’Església. És impossible entendre el partit sense el pensament Rouco, que té un pensament nacional catòlic, segons el qual la identitat espanyola és castellana i catòlica, i nega qualsevol altra cosa. L’Església espanyola sempre va dues passes enrere de la societat i aquest llegat el recull Vox i el PP de Casado.

I quin és el pecat original que explica els privilegis actuals de l’Església? Església i Estat han pactat per repartir-se el poder a Espanya des del segle XVIII. L’Església ha fet de dic de qualsevol revolució i ha garantit la propietat i l’ordre. A canvi, l’Estat li ha donat riquesa. Al segle XIX el constitucionalisme liberal no va trencar amb això i la burgesia va preferir pactar amb l’Església que fer les coses a la francesa. Al segle XX s’alia amb Primo de Rivera i Franco i amb la Transició s’actualitzen els acords amb l’Església. Uns acords que bàsicament reconeixen que l’Església és una institució especial que mereix un tracte especial. A partir del 1979, González no va voler obrir aquest front, Aznar va reforçar el vincle amb l’Església i Zapatero va fer augmentar els ingressos de l’Església procedents de l’IRPF. Sempre hi ha hagut la temptació de pensar que es podia comprar la pau amb l’Església a través de privilegis. Però mai s’ha obtingut aquesta pau i han seguit acumulant privilegis. El pas definitiu arriba amb Rajoy i la Lomce, donant una importància brutal a l’escola concertada.

Parlava d’una llavor reformista del Papa. Pot arribar a ser transformadora?No ho sembla. Té molts opositors interns i té menys autoritat que la de Joan Pau II, per exemple. Crec que tindrà un papat amb aire d’interinitat. Serà decisiu, també a Espanya, veure si el seu successor aprofundeix en els canvis o si l’Església vira. Per què es buiden les esglésies però les urnes s’omplen de catòlics? Perquè l’expressió religiosa es vincula a la identitat. Si toquen allò catòlic, toquen allò espanyol. Aquesta és l’equació que vol establir la dreta i Francesc s’oposa a això. A mi em sembla un contrapès interessant. Mentrestant, a Espanya la postura de l’Església no representa la societat perquè les identitats són múltiples. La meva pregunta és si la jerarquia catòlica se sumarà a aquest revival nacional catòlic.

Cómo contaron los medios el desastre de Chernóbil en 1986

Una de las principales preocupaciones de la Unión Soviética era que no se conociese el alcance del accidente. Hicieron público el problema porque una planta nuclear sueca captó los altos niveles de radiación, lo que impedía seguir negándolo. El 28 de abril de 1986 por la noche, dos días después de la explosión, se anunció en los informativos rusos. La información ocupó 14 segundos. https://verne.elpais.com/verne/2019/06/01/articulo/1559403633_234120.html

Transformació dels llops en gossos. Què tenen en comú un humà, un gos, una rata i un porc?

Es creu que els fòssils de gossos enterrats amb humans a tombes trobades a Israel,de fa 11.000-12.000 anys, serien la mostra dels primers cànids domesticats. Fa 10.000 anys, doncs, més o menys, va començar el camí evolutiu que separa els gossos dels llops. No se sap com va començar aquest llarg camí de companyonia, potser algun humà es va quedar amb cadells de llop perquè l’ajudessin a caçar i a guardar el terreny. O potser quan els humans van tornar-se sedentaris, fent poblacions més grans i estables, al neolític, els llops es van sentir atrets per les deixalles de menjar i la brossa que els humans deixaven en quantitat. Sigui com sigui, els humans vam anar creuant els gossos i els vam anar seleccionant per tal que adquirissin les característiques de comportament que demanàvem en un company, amb una reducció de l’agressivitat, una major fidelització, majors capacitats socials, alhora que alguns trets físics també canviaven, com ara un crani i un cervell més reduïts i les dents més petites que les d’un llop . https://www.elnacional.cat/ca/opinio/gemma-marfany-comu-huma-gos-rata-porc_390301_102.html

Arsènic a l’arròs, peixos amb mercuri, sucre en excés… Què hi ha de cert?

Arsènic a l’arròs, elevats nivells de sucre als aliments i begudes, panga de dubtosa qualitat, carn vermella poc saludable… Tot sovint apareixen informacions que ens alarmen sobre algun tipus d’aliment. Què hi ha de cert en tot això? Ens hem de preocupar? Hi ha molts mites al voltant de l’alimentació… quins són reals i quins no? Ens ho ha aclarit a El món a RAC1Abel Mariné, catedràtic en nutrició i bromatologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona. https://www.rac1.cat/programes/el-mon/20170310/42748788269/mites-alimentaris-sucre-peix-carn-vermella-arros-arsenic.html

Aliments que no són tan sans com et penses

Els mites, les llegendes urbanes i el màrqueting de la indústria alimentària generen falses creences sobre nutrició

Així, sovint apostem per aliments pensant que són molt sans, quan en realitat no ho són tant. Et poses mel per endolcir perquè és més “natural”? Compres gall dindi per no engreixar-te? Repassem alguns dels falsos aliments sans més destacats, amb alguns especialistes de referència. https://www.rac1.cat/info-rac1/20190513/462211961718/aliments-no-sans-com-et-penses-dietistes-nutricio.html

Cinc webs on formar-te gratis

Són plataformes que les universitats o organitzacions especialitzades posen a disposició del públic en general i que, fins i tot, en alguns casos t’ofereixen un document que certifica la realització del curs. Si necessites continuar formant-te o si simplement et ve de gust eixamplar els teus coneixements, te’n proposem algunes. https://www.elnacional.cat/ca/tecnologia/cinc-llocs-internet-formacio-gratuita_390445_102.html

Una qüestió d’estómac

L’obesitat no és només un problema de menjar massa, i costa de tractar.Tot i que la prevenció és la millor solució, hi ha molts factors que la dificulten. A algunes persones amb risc de patir complicacions de l’obesitat els calen tractaments farmacològics i cirurgia contra l’obesitat.

Quan fallen les dietes i els fàrmacs, es pot recórrer a cirurgia. T’atreveixes a fer una derivació gàstrica reduint l’estómac i connectant la nova bossa a l’intestí prim? Això és un simulador d’intervenció de derivació gàstrica. També n’aprendràs les conseqüències.

https://www.xplorehealth.eu/ca/media/it-takes-guts

El 40% dels estudiants no passen la prova d’aptitud per ser mestres

És el segon any amb aquesta taxa de suspesos, malgrat que creix un 32% el nombre d’examinats …

…  hi ha veus que diuen que l’examen actual, encara que és necessari, no té en compte les competències personals i emocionals que es requereixen en una professió com la de docent.

https://www.ara.cat/societat/Quatre-estudiants-mestres-suspenen-aptitud_0_2239576190.html