L’alcaldessa de Vic advoca per conscienciar de no parlar castellà amb una persona que “pel seu aspecte físic o pel seu nom no sembla catalana”
All posts by passerell
MÉXICO y ESPAÑA ponen rumbo al tesoro del galeón ‘Juncal’
Los dos países acuerdan una investigación conjunta sobre el pecio del barco hundido en 1631 con una inmensa carga de oro, plata y joyas
En la noche del 31 de octubre al 1 de noviembre de 1631 arribó la ruina del reino. El galeón Nuestra Señora del Juncal, cargado con más de un millón de pesos de oro, plata y piedras preciosas, fue engullido por las aguas del golfo de México. Era el dinero destinado a mantener las guerras de Flandes. Solo 39 de sus 300 tripulantes se salvaron. Además de una inmensa riqueza en metales preciosos, también desaparecieron bajo la mar toneladas de cacao y tintes destinados a colorear las ropas de los nobles de toda Europa. El pasado viernes, las autoridades españolas y mexicanas han acordado de nuevo –ya se pactó en 2014– un “campaña arqueológica conjunta” para continuar con la localización de los restos del navío, uno de los dos buques insignia de la Flota de Nueva España, la que transportaba a España las riquezas de América.
La nueva campaña, que se llevará a cabo durante diez días en primavera, estará cofinanciada por ambos países y contará con la participación de un equipo del Museo Nacional de Arqueología Subacuática (Arqva),que dirige el arqueólogo e historiador Iván Negueruela, según un comunicado del Ministerio de Cultura. Negueruela ha asegurado a EL PAIS que “es una oportunidad única para desarrollar una gran investigación conjunta, ya que México y España firmaron la convención de la Unesco de 2001 para la protección del patrimonio subacuático”. “La relación de los dos equipos arqueológicos es profesional y personalmente óptima”, añade. “Tenemos 20 años por delante para investigar un yacimiento que podría alcanzar las 150 toneladas de materiales históricos”.
La decisión de reemprender la búqueda se tomó el viernes en una reunión de trabajo entre el director general de Bellas Artes, Román Fernández-Baca, y el subdirector de Arqueología Subacuática del Instituto Nacional de Antropología e Historia de México, Roberto Esteban Junco. El acuerdo se enmarca en el Memorándum de Entendimiento firmado en junio de 2014 entre los dos países en materia de patrimonio cultural subacuático.
Las dos naciones se han comprometido también a “organizar la primera gran exposición realizada hasta ahora sobre el navío Nuestra Señora del Juncal, una muestra que visitará ambos países y cuya primera parada será el Archivo General de Indias, en Sevilla”, dice el Gobierno español.
La Flota de Indias estaba compuesta por 13 embarcaciones que habían partido de Cádiz en 1630 y que regresaban a España desde el puerto de San Juan de Elúa (México) en octubre de 1631. Tras intensas tormentas y quince días de lucha contra los vientos, naufragaron en las costas mexicanas tanto el Santa María, como Nuestra Señora del Juncal.
La tragedia del Juncal comienza cuando, solo un día antes de zarpar, fallece Miguel de Echazarreta, el capitán general de la flota de la Nueva España. Se discute si salir o no, pero a Felipe IV le urgía la plata y se hacen a la mar. La flota, compuesta por 13 barcos (de los cuales se pierden cinco), zarpa el 14 de octubre de 1631 con el galeón dañado.Tenía entradas de agua que no se habían reparado y cuando comienza un temporal a los pocos días, tienen que achicar agua día y noche, no maniobran bien y llegan a cortar el mástil mayor.
Después de dos semanas de mar convulsa el Juncal se hunde. Sobreviven 39 personas (un comerciante, un religioso y 37 tripulantes), que se salvan a bordo de una pequeña lancha (también agujereada). Era la barca que debía usarse para poner a salvo la correspondencia del rey, a los nobles, al capitán y al piloto. Los nobles del Juncal habían sobornado con joyas al contramaestre para salvarse en esa lancha, pero no lograron botarla al agua al carecer de mástil mayor, así que se fueron a sus camarotes para prepararse para morir. Y son los primeros en hacerlo cuando el navío se hunde. El galeón entra en la historia.
El león y el miedo. una historia sobre tu peor enemigo
Cuenta una historia que en la lejana sabana africana, un león se perdió.
Llevaba semanas alejado de su territorio y su manada. Fue así como poco a poco la sed y el hambre comenzaron a debilitarlo. Por fortuna, encontró un lago de aguas frescas y claras; era tanta su urgencia por beber agua que se dirigió a la orilla a toda prisa para saciar su sed …
Cuando se acercó a beber vio su rostro reflejado en esas aguas calmadas ¡Vaya! El lago pertenece a otro león» -pensó, y con mucho miedo huyó del lugar a pesar de su sed. …
Y así pasaron varios días con el mismo resultado. Hasta que al final un día, cuando ya estaba cansado de huir, comprendió que sería el último día de su vida si no se enfrentaba a su rival. Fue así como tomó la decisión de beber agua del lago pasara lo que pasara. Se acercó con resolución a la orilla del claro lago pues ya nada le importaba. Acercó su boca y comenzó a beber… y su rival, el temido león desapareció.
hhhh https://www.familias.com/el-leon-y-el-miedo-una-historia-sobre-tu-peor-enemigo/
Una fotografia de l’any 2015 del pont de la Tordera retrata l’oblit de Rodalies
Una fotografia de l’any 2015 posa en relleu les greus mancances de Rodalies. El trànsit ferroviari entre Blanes i Malgrat de Mar estarà entre sis i nou mesos interromput. La crescuda del riu la Tordera va arrossegar la setmana passada els ponts d’en Pixota i va provocar desperfectes que afecten les línies R1 i RG1. “La Tordera se’ns ha emportat el pont, que s’haurà de refer”, va exposar el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet. Fa cinc anys, a través de Twitter, un usuari ja denunciava el desfalc de les pilastres que aguantaven aquesta estructura del 1859.
En aquest país, operem, receptem i gastem massa en sanitat
M’acabo de jubilar en la pública, però continuaré exercint en una cooperativa. Soc de Barcelona i tinc 6 germans i 3 fills. Tinc fe i practico: cada diumenge vaig a la Misa en Si menor de Bach. Soc federalista i milito en les llistes del LLSD: Gent que escriu amb Llibertat, Lucidesa, Sinceritat i Decència.
Malgastem en la nostra sanitat pública i, cada vegada més, en la privada sense que aquest malbaratament millori la nostra salut. Hem dissenyat un sistema amb incentius perversos en diners i vots perquè ens operin, receptin i medicalitzin més del necessari. I s’empara amb la nostra adoració acrítica de la tecnologia i la innovació, encara que de vegades no signifiquin progrés.
El doctor Sitges-Serra denuncia aquestes pràctiques que disparen la factura sanitària sense millorar la salut pública, però sí alguns comptes de resultats i d’escons. I demana un debat sobre els límits de la hipermedicalització , perquè no han d’anar més enllà dels nostres com a humans. Si no hi reflexionem, ens podran empènyer fins a l’extrem indesitjable en què sobreviure només significa patir.
Per què hi ha als passadissos d’ hospital venedors de les grans farmacèutiques? Els he tret fins i tot del quiròfan! Hi ha evidència empírica que el contacte de metges i representants, entre invitacions i obsequis, augmenta la prescripció i la despesa farmacèutica. I les direccions d’hospital ho permeten.
La nostra sanitat recepta, opera, gasta i ens medicalitza més del necessari? Sens dubte, i això no ens fa més sans. …. Recordo una senyora de 72 anys amb qualitat de vida fins que es va queixar de lleugeres molèsties i va anar al dispensari. Li fan un TAC … li troben un petit tumor benigne de pàncrees… La deriven a l’especialista, li fan endoscòpia amb biòpsia i l’hi treuen. Acaba amb una lesió del conducte pancreàtic, abscés intraabdominal i infecció … mor als dos mesos. Un bon metge no hauria operat i hauria esperat a veure’n l’evolució
Massa incentius per operar? Ens falta a tots gran angular: una visió integral i holística de la medicina i del malalt. Però em temo que sovint si ets un superespecialista i t’agrada operar, doncs operes.
El test de càncer de colon, avui prescrit per a tothom a partir dels 50 anys, salva vides? Si l’objectiu d’aquests test massius de cribratge és reduir la mortalitat, al final, l’estadística demostra que no compensa el dany causat per la cascada de proves invasives que generen i que no sempre són necessàries.
Per què ens han de perjudicar? D’una a tres de cada mil colonoscòpies perfora el colon; també les mamografies massives col·lapsen els hospitals sense necessitat; igual que la multiplicació de les biòpsies de pròstata, per l’abús d’indicadors com el PSA, malgrat el seu alt risc d’infecció.
Cada cop els especialistes ens abaixen més el nivell de colesterol que consideren nociu. I també els de tensió arterial, diabetis, colesterol i osteoporosi. Van rebaixant en les anàlisis els nivells que consideren de malalt i augmenten així la despesa en fàrmacs i consultes.
I si no els necessitaves, ja els necessites. Aquest nivell en el colesterol va passar de 240 a 220 i ara a 200. I si li recepten estatines per al colesterol, pensi que, a més de cares, tenen efectes indesitjables sobre altres òrgans. El nivell preocupant de la glucosa va passar de 120 a 110 i ara a 100. Abaixar-los és un gran negoci.
…
Pintallavis amb substàncies molt tòxiques
Tres pintallavis que es venen a Catalunya porten substàncies molt tòxiques.
L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha advertit aquest dijous de la presència de substàncies tòxiques en alguns pintallavis de les marques Kiko, MAC i Too Faced i ha reclamat a les autoritats que estableixin un límit màxim per a aquest tipus de substàncies que garanteixi la salut dels consumidors.
Es tracta dels olis minerals -Mineral Oils Saturated Hydrocarbons (MOSH) i Mineral Oils Aromatic Hydrocarbons (MOAH)- que són presents en alguns pintallavis i protectors labials infantils i d’adults que l’OCU, juntament amb associacions de Bèlgica, França, Itàlia i Portugal, ha analitzat en un estudi.
Sobre la libertad
Un individual libre es aquel que es capaz de pensar sin prejuicios
https://elpais.com/elpais/2020/02/04/opinion/1580821446_928742.html
Comitè derechos humans de la ONU admite la denúncia de Baltasar Garzón contra su inhabilitacion
El Comité de Derechos Humanos de la ONU admite la denuncia de Baltasar Garzón contra su inhabilitación
https://elpais.com/politica/2020/02/06/actualidad/1580999019_715686.html
Diabetis, l’epidèmia que ens pot aplastar
HISTORIA DE UN MATRIMONIO: PEL·LÍCULA que mostra Una bona manera per pensar, seriosament, en el que vol dir separar-se
És un dels grans èxits del cinema i de la pantalla petita del 2019: Historia de un matrimonio, estrenada a Netflix i a les sales, ha aconseguit sis nominacions als Oscars, entre les quals a millor pel·lícula. A banda de tenir un repartiment de luxe (amb Scarlett Johansson, Adam Driver i Laura Dern), un dels seus grans valors és el guió, la manera com explica el divorci dolorós d’una parella que semblava perfecta.
Retrets, un fill petit, malentesos, infidelitats, ferides sense tancar, projectes professionals que han quedat aparcats… És una d’aquelles pel·lícules que es comenta en grups d’amics o familiars, perquè poc o molt, tothom s’hi sent identificat, ni que sigui una mica. I qui no s’hi identifica, es planteja si allò que els passa als protagonistes pot passar també a la seva relació de parella.
gutta cavat lapidem 