La comprensión lectora es uno de los caballos de batalla.
Hoy podemos asegurar el éxito de todos los estudiantes. La cuestión no es que las cosas hayan empeorado sino que no han mejorado. En el campo educativo estamos haciendo lo mismo que en los sesenta y nadie se lleva las manos a la cabeza por ello, lo que me parece increíble.
https://www.lavanguardia.com/lacontra/20180904/451609306675/hay-que-ensenar-a-aprender.html
De 2001 a 2019, la Congregació per a la Doctrina de la Fe ha tractat uns 6.000 casos d’abusos sexuals de menors comesos per clergues, és a dir, aquells que han estat denunciats per les víctimes davant les autoritats religioses.
Es tracta de casos que haurien succeït en els últims 50 anys referents als delicta graviora: un dels delictes més greus que es poden cometre en l’Església.
…. Tanmateix, les dades que ofereixen altres esglésies cristianes i no cristianes, sense ministres sagrats cèlibes, desmenteixen aquesta afirmació.
Així, per exemple, la Unity Church d’Austràlia, amb 240.000 membres, sense jerarquia i amb clergat masculí i femení casat escollit democràticament, ha estat notícia recentment pels seus 2500 casos d’abusos de menors.
Aquestes dades contrasten amb els de l’Església catòlica, amb 466.000 sacerdots i 6.000 casos denunciats davant la Congregació per a la Doctrina de la Fe.
https://www.catalunyareligio.cat/ca/jordi-bertomeu-no-cap-evidencia-celibat-causi
Carlos Osoro pide diálogo y no dejarse “arrastrar por la polarización” para “trabajar por un proyecto común” una vez investido Pedro Sánchez presidente del Gobierno
El presidente y vicepresidente de la Conferencia Episcopal hablaron de “situación crítica” y pidieron “elevar oraciones especiales” ante el acuerdo PSOE-UP
https://www.eldiario.es/sociedad/Madrid-contradice-episcopal-Gobierno-Espana_0_982352300.html
Renace el anticlericalismo de derechas con el cardenal Osoro en el punto de mira por ser el rostro del papa Francisco en España
https://elpais.com/sociedad/2020/01/07/actualidad/1578421388_649277.html
La Fiscalia Anticorrupció ha dut a terme una investigació que conclou que al llarg de 25 anys l’empresa estatal espanyola Defex, dedicada a l’exportació d’armament, va estar pagant suborns a funcionaris de l’Aràbia Saudita.
Així ho avança El Mundo, que assegura que entre 1991 i 2016, quan el govern de Rajoy va liquidar l’empresa davant de la magnitud de l’escàndol que s’acostava, Defex va desviar més de 100 milions d’euros amb la finalitat d’assegurar-se contractes d’exportació.
Et podem informar i orientar sobre:
Si estàs interessat/da en tenir més informació sobre alguna qüestió en concret en relació a Lafede.cat o t’agradaria que et poguéssim orientar, informar més en relació a alguna temàtica específica o més en general:
Pots posar-te en contacte amb nosaltres per fer-nos arribar la teva consulta/consultes i t’escriurem el més aviat possible: informacio@lafede.cat
Josep Maria de Sagarra (1930)
Un camí!
Quina cosa més curta de dir!
Quina cosa més llarga de seguir!
Quin so vulgar i estrany!
Un camí!…
Quina sentida de pena i patir,
quina promesa de calma i de guany!
Un camí!…
Els camins són l’angúnia primera
del rústec cor llunyà,
que ni ell sabia el que era
o per saber es posava a caminar…
Camins, serps d’encantària,
que feu amable el feix
del qui es vol lliurar d’ell mateix,
de la pròpia tristesa solitària,
i vol cercar un altre somriure,
una altra sang o un altre crit,
i fins un altre món més ennegrit
per poder viure!
Si et volta la brossa inclement,
si branca i punxa t’estalonen,
si l’aglevat i el pensament
no saps on donen,
poc trobaràs ni mel ni glop
ni llum de cares vives;
se’t tornaran les genives
fumades com les del llop!
Però si enmig l’espessorall
el pit rebel deixa la fúria,
i troba un caminet com un mirall
fred i glaçat dins la foscúria,
i pot seguir-lo mansament
sense escoltar cap més musica,
sentirà com el fum del pensament
es va aclarint de mica en mica.
Tu no saps el camí què significa?
El camí significa humilitat,
vol dir un renunciament a fi de bé,
vol dir passar pel mateix raser
que els altres han passat.
Camí de la glòria, camí de la Creu,
camí que puja i baixa i cansa,
on ens portes, camí? La teva fi no es veu!
Si ens han posat l’esquella mansa,
tu limites l’audàcia del peu
amb l’espígol novell de l’esperança!…
Camí pelat i esqueixat,
ple de vent dalt de la coma,
camí de la soledat,
tots els camins van a Roma,
tots els camins, ja ho sabem!,
tots els camins van a Roma,
però no van a Betlem!
Perquè a Roma hi ha de tot:
hi ha misèria i punyalades,
i la púrpura i el llot
i les mitres consagrades!
Perquè a Roma hi ha de tot!
Cap a Roma pots anar
amb plomall de capità
i amb xiulet de bergandatge,
amb crossa de pelegrí,
o amb garrafa o espasí;
tot és bo pel teu viatge!
Pots triar-te tu el camí!
Pots triar-te el vent que eslloma,
l’arada, la forca, el rem!
Tots els camins van a Roma,
però no van a Betlem!
A Betlem ha nascut l’Infant diví!
Per ‘nar a Betlem, només hi ha un sol camí!
L’àngel ha parlat,
l’estrella ha anunciat,
el gall ha cantat,
però el misteri és lluny encara;
l’home ja sap la veritat,
mes, on respira, transparent i clara,
aquesta veritat?
Què diu la terra avara
i el gran silenci del país nevat?…
Entre els pastors i la Cova
hi ha el camí…
El camí vell per l’alegria nova.
Només ell els pot portar
cap a l’estable on jeu la galta fina
que torna més tendre el pa
i més blanca la farina…
Però, per atrapar-lo, com es fa?
El camí de Betlem, com s’endevina?
Algun cop, caminant per les collades,
aquells dies de fred, quan tot respira
un aire d’argelagues que s’adormen
amb una fina castedat de gebre,
i quatre ocells a la mateixa branca
no s’atreveixen ni a cantar ni a moure’s,
quan despullat de la pintada angúnia
al vostre cor el ritme li escasseja,
com si comptés les perles del silenci
i el bategar tranquil de la muntanya,
no heu sentit, aleshores, que la terra
era tota habitada per un somni?
I, caminant, no heu vist la senderola,
el caminet guarnit amb herbes clares,
amb pedra d’ull de serp verda de molsa
i amb galcerans atapeïts, que ensenyen
les gotetes de sang entre la fulla?
I no heu pensat en res? No us acudia
cap cosa de cançó, o bé de paraules,
que lligués amb els nervis d’un misteri,
d’un record, d’una estrella i d’una cova,
i d’un xai degollat sobre l’espatlla
del pastor més valent que fa de guia?…
El camí de Betlem! L’únic, el vostre,
aquell que cadascú porta a les venes,
encara que no vulgui, no seria
igual que aquell camí dalt la muntanya,
ensopegat només, perquè el silenci,
perquè els ocells, perquè les herbes castes,
van agafar tots els colors d’un somni?
No fa pas molt que per ‘questa drecera
ha passat un fuster de Nazaret
que duia del ronsal una somera
i, dalt la bèstia, tremolant de fred,
una noia com una primavera!
Però el rastre la neu ja l’ha esborrat;
cap llengua humana els ha parlat…
L’unglot de la somera s’esllavissa
damunt del gel…, ningú els ha vist.
Sols l’ull de bou, terrós i trist,
sols una llebre espantadissa
s’han aturat en un goret,
s’han acostat i han vist com era
la Noia i el Fuster de Nazaret
i el pelatge cendrós de la Somera…
Com se troba el camí de Betlem?
El camí de Betlem, qui l’endevina?
Només una llebre, només un ocell,
han vist la Sagrada Família!…
La neu ha esborrat el pas
i hi ha una lloba que xiscla!
No hi fa res! No hi fa res! Ja pot xisclar.
No veus l’estrella com brilla?
No veus els ulls dels pastors?
La veritat és una brasa viva!…
La veritat que crema als pastors,
la tenen en el nas i a les orelles;
perdiguers estranys, tímids caçadors
i mig germans dels xais i les ovelles!
No pregunteu res, no digueu res!…
Obriu els ulls immòbils i tranquils;
hi ha una estrella baixa com un ciri encès!
Seguiu el rastre, perdiguers humils!
Seguiu el rastre de l’unglot,
de la sandàlia del Fuster,
que la neu amagar-los no pot
al pas del perdiguer,
del qui ajup les orelles com un gos,
i accepta el misteri sense rondinar…
Sense dubtar de res, i fos com fos,
camina, quan li manen caminar!
Quan s’ha esbravat el pas dels rabadans,
i el cor de les mentides;
quan només en els dits de les mans
hi ha el pèl de les cabrides,
i el tall del fred,
i la cremor de la gebrada,
i no hi resta senyal de ganivet
ni gust de trena violada!
Si ets net de cor, pastor mesquí,
no t’has de perdre pel camí
que et va guiant l’estrella cauta;
no t’has de perdre, pastoret,
anant seguint el camí dret,
amb el sac de gemecs i la flauta!
Pastor dels meus somnis d’infant,
de les meves tristeses de gran,
pastor menut del meu pessebre,
tant és que fem com que no fem,
sempre es troba el camí de Betlem,
encara que ens escanyi la tenebra!
Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona 1894-1961)
Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau va néixer a Barcelona el dia 5 de març de 1894 i hi va morir el dia 27 de setembre de 1961. Va viure en plenitud i amb intensitat la vida i la poesia. Va viatjar terres i va conèixer molt de món. Esperimentà la seva llengua, el seu temps, el seu país, la seva ciutat. Va restar essencialment fidel quan una ventada impenitent encongia el perfum de la ginesta. “És una poesia, la seva -permeteu que manllevi de bell nou les paraules a Joaquim Folguera-, que fa olor de terra molla i de fusta antiga i de cera groga d’altar. Nosaltres gosaríem a comparar-la amb aquelles imatges antigues de rajola de faiança de les belles ermites, en les quals els nostres avis condensaven l’art selectíssim de llur temps amb la sabor immortal de la raça catalana.”
La inhalación diaria de partículas conduce a la pérdida de masa ósea y contenido mineral
El hueso es dinámico y tiene procesos de regeneración natural, pero al ser expuesto a las partículas PM2,5, cuya densidad no para de aumentar, también reacciona y sus cavidades se multiplican o acentúan.
“Hemos detectado una clara pérdida de la masa ósea. Esto se debe a que la inhalación de partículas contaminantes provoca estrés oxidativo e inflamaciones”
Entre el 40 y el 50% de estos elementos químicos que no miden más de 2,5 micras provienen del tráfico, según asegura Tobías. Asimismo, Ranzani insiste en que el primer paso imprescindible, si los hallazgos del estudio se tradujeran en la aplicación de medidas preventivas a escala global, sería disminuir el uso de coches contaminantes
https://elpais.com/elpais/2020/01/03/ciencia/1578049416_000602.html
La educación sexual de las nuevas generaciones es una preocupación compartida tanto por las familias como por las escuelas.
El acceso masivo a internet desde muy corta edad a través de los dispositivos móviles obliga a las instituciones a afrontar una cuestión trascendental que algunas sociedades de tradición cristiana han demorado durante demasiado tiempo:
¿cómo dar respuesta a las inquietudes que surgen en los niños y niñas crecidos en la dualidad entre un entorno hipersexualizado y los tabús heredados de la moral sexual religiosa?
El problema no es que vean porno, porque eso ya es inevitable, sino que su socialización sexual sea solo esa;
que nadie debata con ellos y ellas lo que significa besarse o abrazarse; que no se les explique que el sexo no es un instinto animal y que deben aprender a gestionar su deseo;
que en una relación no hay placer sin libertad, y que su felicidad y sexualidad tiene que ver con la felicidad y la sexualidad del otro”
Ahora, los móviles lo copan todo. Y tienen como característica importante que eliminan el aburrimiento. Lo cual representa un riesgo grande, porque la imaginación nace del aburrimiento.
gutta cavat lapidem 