Category Archives: Sin categoría

El cómic satírico sobre el 1-O que indigna a los sindicatos de la Policía Nacional y ha acabado en los tribunales

Un juzgado mantiene imputado al dibujante de un cómic sobre el procés que varios sindicatos de la Policía consideran que envilece la honorable profesión de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado

https://www.eldiario.es/politica/comic-satirico-1-indigna-sindicatos-policia-nacional-acabado-tribunales_1_6384654.html

Malestar dels capellans de Barcelona amb Omella

 El clergat barceloní està molest per la tria d’un tortosí com a bisbe auxiliar de Barcelona

 No entenen per què el cardenal no ha escollit per a aquest càrrec un dels molts preveres de la casa

Javier Vilanova, el nou bisbe auxiliar de Barcelona , i el cardenal Joan Josep Omella, dimarts passat TONI ALBIR/EFE.

MIREIA ROURERA – BARCELONA

El cler­gat de Bar­ce­lona està molest amb el car­de­nal Ome­lla per haver nome­nat un pre­vere de Tor­tosa com a nou bisbe auxi­liar de Bar­ce­lona. Els pre­ve­res bar­ce­lo­nins man­te­nen que hi ha prou cape­llans a la diòcesi per poder-ne tro­bar un i cri­ti­quen que l’arque­bisbe Joan Josep Ome­lla, que és qui ha triat (perquè, a més a més, és mem­bre de la Con­gre­gació per a la Causa dels Bis­bes, a Roma), hagi pre­fe­rit anar-lo a bus­car a fora, un pre­vere que pràcti­ca­ment no coneix les inte­ri­o­ri­tats de la diòcesi de Bar­ce­lona ni de la soci­e­tat bar­ce­lo­nina perquè fa molt pocs anys que viu a la ciu­tat. Per con­tra, molts cape­llans que fa temps que tenen dife­rents càrrecs en les ins­ti­tu­ci­ons eclesiàsti­ques de Bar­ce­lona i amb molts anys d’experiència han estat, nova­ment, menys­tin­guts.

Diver­ses fonts con­sul­ta­des per aquest diari man­te­nen que el nou bisbe auxi­liar de Bar­ce­lona, Javier Vila­nova (tot i que a la nota de premsa ofi­cial hi posava Xavier), és un capellà de “per­fil baix” i pràcti­ca­ment des­co­ne­gut, amb poca trans­cendència de la tasca feta fins ara. En aquests moments és rec­tor del Semi­nari Inter­di­o­cesà de Cata­lu­nya, però a molts cape­llans de la diòcesi i la majo­ria de fidels els va cos­tar situar-lo aquest dimarts pas­sat, quan el car­de­nal Ome­lla el va pre­sen­tar. Era un total des­co­ne­gut.

Vila­nova té un per­fil molt simi­lar al d’un altre bisbe que, pre­ci­sa­ment, és amic seu i també tor­tosí: Romà Casa­nova, bisbe de Vic, obser­ven diver­sos ente­sos. El bisbe de Vic en el seu moment, el 2003, va ser “impo­sat” per l’ales­ho­res arque­bisbe de Bar­ce­lona, Ricard Maria Car­les, per subs­ti­tuir la vacant que dei­xava el bisbe Guix. La “impo­sició” d’un capellà tor­tosí per part de Car­les, que era valencià i havia estat bisbe de Tor­tosa, va aixe­car mol­tes crítiques i, fins i tot, es van fer mani­fes­ta­ci­ons el dia de l’orde­nació.

Tant Casa­nova com Vila­nova, diuen els experts, no tenen cap tipus d’empa­tia amb el cata­la­nisme, cosa que els fa molt pro­pers al car­de­nal Ome­lla, fla­mant pre­si­dent de la Con­ferència Epis­co­pal Espa­nyola, que entre les pri­me­res coses que ha fet ha estat publi­car una carta de suport al rei emèrit després de fugir als Emi­rats Àrabs i dir al govern de l’Estat que ara mateix “no és pri­o­ri­tari tras­lla­dar els mon­jos que cus­to­dien el Valle de los Caídos” perquè el país té coses més impor­tants a fer, com és ara llui­tar con­tra la pandèmia.

Javier Vila­nova, diuen els qui el conei­xen, “és molt bona per­sona” però és de tarannà con­ser­va­dor i està lluny d’assem­blar-se a un dels seus pre­de­ces­sors més recor­dats i esti­mats de la diòcesi: el bisbe Joan Car­rera, molt pro­per a les clas­ses popu­lars i tre­ba­lla­do­res, dia­lo­gant i redac­tor d’Arrels cris­ti­a­nes de Cata­lu­nya, el docu­ment amb què el 1985 tots els bis­bes cata­lans van iden­ti­fi­car-se amb la història pròpia, la iden­ti­tat i la llen­gua del país, Cata­lu­nya, i el seu fet dife­ren­cial. Al con­trari que Car­re­ras o amb un altre bisbe auxi­liar de Bar­ce­lona molt esti­mat de l’època de Martínez Sis­tac, Sebastià Tal­ta­vull, ara bisbe de Mallorca, Vila­nova ha estat molt ben aco­llit pels catòlics més con­ser­va­dors de Cata­lu­nya, aplau­dit fins i tot. La revista ultra Ger­mi­nas Ger­mi­na­bit deia això amb relació a l’elecció de Vila­nova: “S’ha d’agrair a Don Joan Josep que per fi comenci a fer les coses bé.”

Vila­nova és el ter­cer bisbe auxi­liar de Bar­ce­lona, jun­ta­ment amb Sergi Gordo i Antoni Vadell.

Què haig de fer si tinc hemorroides i com puc evitar-les?

Les hemorroides o morenes són un problema molt freqüent a la nostra població, tot i que no sempre les veiem a la consulta (sobretot per ser lleus o bé per pudor de la persona que les pateix).

Una hemorroide és una dilatació d’una vena de l’anus, que apareix en forma de bony dins o fora de l’anus (segons això les anomenarem hemorroides internes o externes).

Es tracta d’un trastorn benigne. Molts cops no donaran altra molèstia que el propi bony, però a vegades poden causar picor, cremor, dolor o sagnat. En aquests últims casos, i sobretot quan apareixen per primera vegada, serà el seu metge de família de forma individualitzada qui valori la necessitat d’altres exploracions.

En el cas de ser unes hemorroides ja conegudes, en el moment de tenir les molèsties pot fer el següent:

  1. Banys de seient (en aigua tèbia, durant 10-15 minuts, 3 o 4 cops al dia)
  2. Alguns medicaments sense recepta, com supositoris, cremes i tovalloletes medicinals, que proporcionen una millora temporal de les molèsties (no s’han d’utilitzar més de 7 dies!)
  3. Asseure’s al vàter només el temps necessari i sense fer esforços. Per això, és molt important reduir el restrenyiment.

Pot passar temporades llargues sense molèsties. Per tal de prevenir que tornin a aparèixer, pot seguir les següents indicacions:

Respecte a l’hàbit deposicional i la higiene:

  1. No reprimeixi la sensació de defecar i eviti realitzar grans esforços amb la defecació.
  2. Després d’anar de ventre renti’s amb aigua tèbia o freda, mai calenta. Eixugui’s pressionant suaument amb una tovallola.
  3. En el cas que les hemorroides surtin durant la defecació, introdueixi-les cap a dintre suaument.

Respecte a l’alimentació:

  • Prendre més aliments amb alt contingut en fibra:
    • Segó i grans sencers, com l’arròs integral
    • Hortalisses com les pastanagues, el bròquil i els pèsols
    • Fruites fresques (taronges, pomes, peres) i fruites assecades (panses i orellanes)
    • Nous i llegums (sobretot mongetes i llenties)
  • Beure de 6 a 8 gots d’aigua al dia
  • Evitar picants, mostassa, pistatxos, fruits secs, marisc, cafè, xocolata, alcohol i begudes amb gas
  • Evitar menjar molt salat: formatges forts, olives, anxoves, enllaunats… o menjars àcids: vinagre…

Respecte a l’exercici, és molt important fer-lo de manera regular.