Category Archives: Sin categoría

10 anys de deportacions a Espanya: un circuit d’empreses amb finançament europeu

Entitats socials denuncien el doble joc d’empreses espanyoles que venen armes a zones amb conflictes i que, alhora, reben finançament europeu per controlar la migració

El fet que Espanya sigui una de les fronteres d’Europa, converteix el país en un dels principals orígens de les deportacions o retorn de migrants als països d’origen. Els últims 10 anys prop de 225.000 persones han estat deportades des de territori espanyol, principalment a la zona del Magreb. Són les xifres de l’informe de “Vulneracions de drets humans en les deportacions”, presentat pel col·lectiu Irídia i Novact.

Aquestes entitats denuncien el doble joc d’empreses espanyoles que venen armes a zones amb conflictes i que, alhora, reben fons europeus per controlar la migració. Exigeixen la supervisió dels jutges a totes les deportacions d’estrangers, i que la policia no pugui fer “expulsions exprés” sense autorització judicial.


La deportació, base de la política de migració a Europa

La política de retorn és una prioritat en la política exterior de migració de la Unió Europea i per això la Comissió Europea ha proposat triplicar el pressupost per al control de fronteres, de 13.000 milions d’euros en el període 2016-2020, als 34.900 milions d’euros entre els 2021 i el 2027. Segons l’informe, l’execució de les deportacions costa uns 1.000 milions d’euros als països de la comunitat, cada any.

Només Espanya ha rebut, els últims 7 anys, 812 milions d’euros de fons europeus per al control i ordenació de fluxos migratoris. Unes xifres que han engreixat els pressupostos d’empreses, algunes de les qualsvenen armes primer, i després desenvolupen, aquí, tecnologia per controlar i deportar les persones migrants.

A partir de tots aquests diners rebuts, s’han fet 456 contractes públics vinculats amb el sistema de deportació a Espanya entre 2014 i 2020 per valor de 127 milions d’euros.

Es tracta d’empreses que principalment treballen en el desenvolupament de tecnologies per identificar les persones expulsables, de la gestió de dades, indústries del sector militar i de la seguretat. També aerolínies i companyies de serveis.

Algunes de les empreses que s’han beneficiat d’aquests contractes són, entre d’altres: Indra Sistemas, Informática El Corte Inglés, Everis Spain, Eulen Seguridad, VF Worldwide Holdings LTD, BLS International, Clece, Clínica Madrid, Ofilingua, Vi-sion-Box, Air Europa, Swiftair, Evelop Airlines, Orbest, Air Nostrum LAM, Aeronova i Dulcinea Nutrición.


Negoci rodó

La informació sobre les persones deportables i la gestió d’aquesta informació és vital per a la política migratòria a Europa. Aquest 2020, la UE ha acumulat informació biomètrica de 218 milions de persones migrants i sol·licitants d’asil.

Un exemple dels que descriu l’informe és el d’Indra, que ha desenvolupat el sistema ABC, juntament amb la Informàtica El Corte Inglés. Un sistema de control físic i digital utilitzat als aeroports que permet un accés ràpid als ciutadans europeus però que identifica i deté persones estrangeres que poden suposar una amenaça a l’espai Schengen. Indra s’ha beneficiat de contractes de més de 6 milions d’euros. El sistema que permet, a través d’un sistema de coincidència biomètrica, creuar dades amb múltiples bases de dades i que la policia de qualsevol estat membre accedeixi a un únic portal europeu de recerca.

Indra és la principal empresa de la indústria de control migratori, segons Clara Calderó, investigadora i tècnica de Novact, el primer pas per a les deportacions de migrants. Calderó denuncia el doble joc de l’empresa en el control migratori i, a la vegada, en el mercat d’armes internacional:

És, a més, una de las 10 empreses internacionals que més s’ha beneficiat del fons europeu de seguretat i investigació.


Identificació i “smart borders”

La identificació de les persones és el primer pas per a les deportacions. Un cop identificades, són privades de llibertat, detingudes o en un CIE, i després se les expulsa, en molts casos a països d’origen amb conflictes bèl·lics.

Les tecnologies destinades a la identificació de les persones expulsables són el destí dels principals esforços de la UE, que centra la seva política migratòria a augmentar les expulsions, segons explica l’informe.

El sistema de seguretat europeu Eu-Lisa ha incrementat el seu pressupost de 82 milions el 2016 a 204 milions el 2019.

Aquestes identificacions es fan a les zones fronteres, ports i aeroports, i també a l’interior.


Estrangers expulsables

Les persones expulsables són estrangers extracomunitaris que hagin comès delictes, o no, ja que només el fet d’estar en situació irregular, sense papers, és un delicte en si. Poden ser expulsats o retornats al seu país d’origen o al de la seva família, en un marge de 72 hores, o internats en un CIE.

En aquest sentit, 7 de cada 10 deportats ho són perquè els cossos i forces de seguretat han identificat que es trobaven en una situació irregular, sense papers. I 3 de cada 10 se’ls expulsa per haver comès un delicte.

L’informe denuncia la criminalització que es fa dels estrangers a través de les batudes de perfil racial. A Catalunya, el 2017, un 54% de les identificacions es van fer en batudes de perfil racial.

També denuncien la falta de garanties en les detencions, que molt sovint no estan assistides per cap advocat, o les deportacions que es fan en 72 hores i no passen per cap jutge, a més dels internaments als CIE, que consideren una vulneració dels drets humans.

https://www.ccma.cat/324/10-anys-de-deportacions-a-espanya-un-circuit-dempreses-amb-financament-europeu/noticia/3051481/

una inventora de 19 años quiere acabar con el desperdicio de alimentos

Con su máquina para conservar comida, Maitane Alonso combate algunas de las causas que provocan la pérdida de toneladas de comida a escala mundial cada año. Su laureado proyecto ha recibido la atención de la NASA y el primer premio en el evento de ciencia y tecnología más importante del mundo

… mientras el hambre en el mundo sigue aumentando, un tercio de todos los alimentos que se producen globalmente se desperdicia. Son 1.300 millones de toneladas de comida tirada cada año, entre otras razones, por problemas asociados a los métodos de conservación. Pero no es solo la comida lo que perdemos: en los alimentos desperdiciados se malgasta cada año tanta agua como el equivalente al contenido de cien millones de piscinas olímpicas.


https://elpais.com/sociedad/pienso-luego-actuo/2020-10-05/la-generacion-z-llego-para-salvarnos-una-inventora-de-19-anos-quiere-acabar-con-el-desperdicio-de-alimentos.html

Bankia. Cercant un culpable

Es busca culpable

Després d’un llarguíssim i complex procés judicial, aquesta setmana passada l’Audiència Nacional ha absolt els 34 acusats per la sortida a borsa de Bankia, decretant que no hi va haver estafa ni falsedat documental. I això malgrat que els accionistes (més de 347.000 particulars) hi van perdre la pràctica totalitat de la seva inversió.

Al sector financer existia el convenciment, des de feia temps, que aquest seria el veredicte. Explicaven que el deteriorament de la situació del bo espanyol just abans de la sortida a borsa va ser decisiva. I afegien un aspecte important: la sortida a borsa va ser una operació d’estat, un acord tàcit entre institucions i empreses, per mirar de salvar no només Bankia, sinó el conjunt del sistema financer.

Quant ens va costar aquell acord tàcit? 22.500 milions d’euros de diners públics -una petita part s’ha recuperat i una altra es recuperarà quan l’Estat surti de CaixaBank-. I 3.300 milions de particulars, dels quals 1.900 ja s’han rescabalat. Què es va evitar? Que cap estalviador de cap banc perdés els seus estalvis. També un enfonsament massiu del sistema financer i de l’economia espanyola.

¿Va ser un error no fer públic que estàvem davant una operació d’estat? ¿Va ser allò una estafa? En les diferents sentències que hem vist fins ara hi ha de tot, perquè ni els jutges ho tenen clar. El cas, que tornarà a ser jutjat perquè ja s’ha anunciat el recurs, deixa clara una realitat: avui dia ens costa perdre sense buscar culpables. I en economia, sovint, no n’hi ha. Pensin, si no em creuen, en totes les empreses que a finals de l’any passat i principis d’aquest llançaven ambiciosos projectes de creixement sense saber que s’acostava un desastre econòmic. Què pensaran els accionistes? Doncs possiblement s’hauran de conformar a parlar d’un virus amb origen, sembla ser, a un barri de la llunyana ciutat de Wuhan.

https://www.ara.cat/newsletter/economia/20201005_0001/?utm_source=newsletter&utm_medium=cms&utm_campaign=economia&utm_content=20201005economia

Nerea, la noia de 17 anys que s’ha suïcidat després de patir assetjament escolar

Nerea Arceo Barreiro, una noia de 17 anys resident en Rois (Galícia), ha decidit suïcidar-se després de no suportar mesos de presumpte assetjament escolar pel simple fet d’haver-se declarat bisexual, un terrible succés que ha encès totes les alarmes, ja que ningú a excepció de la seva família no va ser capaç de detectar-ho.

Es tem que el cas de Nerea pugui ser la punta d’un iceberg gegant, ja que els casos d’assetjament escolar s’han disparat els últims anys amb la proliferació de l’ús de les xarxes socials per part dels joves.

La família de Nerea ha denunciat que la jove havia patit durant força temps assetjament escolar en el Centro Público Integrado de Os Dices, a Rois, i en el CEIP A Mahía de Bertamiráns.

A més, en hores no lectives l’assetjament va seguir a través de les xarxes socials. Aquesa dura situació va portar Nerea a caure en una gran depressió i a intentar-se suïcidar en diverses ocasions, un desig de morir que finalment la jove ha complert.

https://elcaso.elnacional.cat/ca/successos/noia-17-anys-suicidi-assetjament-escolar-bisexual-rois-galicia-nerea-arceo-barreiro_38687_102.html

El sumario de Kitchen revela el descontrol sobre los fondos reservados treinta años después de los GAL

Marca Espanya. Vergonyós.

El “hombre de los maletines” en Policía, sobre partidas sin justificar: “Es una cosa mecánica, de buena fe”. Anticorrupción advierte de “disfunciones e irregularidades” con la Ley aprobada tras la guerra sucia contra ETA

El sumario de la Operación Kitchen, cuyo secreto se ha levantado ahora, apunta a que los 250.000 euros que gasta mensualmente la Policía Nacional de los fondos reservados son repartidos al arbitrio de una sola persona, el director adjunto operativo. Durante los hechos investigados esa persona era Eugenio Pino, el comisario que el Partido Popular eligió para el cargo, imputado por el espionaje parapolicial a Luis Bárcenas y considerado el artífice de la brigada política que actuó entre 2012 y 2016 en diferentes casos, casi siempre para perjudicar a los rivales políticos del partido en el poder y, en el caso del espionaje al extesorero, con el objeto de arruinar la investigación sobre su caja B. …

https://www.eldiario.es/politica/sumario-kitchen-revela-descontrol-fondos-reservados-treinta-anos-despues-gal_1_6266128.html