

En un primer moment no s’havia inclòs però aquest dissabte va rectificar. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha incorporat en el llistat del Departament de Seguretat, el permís per obrir les botigues d’armes durant el període de restriccions que es marqui per fer front a la pandèmia del coronavirus.
La raó és perquè, seguint el que diu el document oficial, forma part d’una llista de “funcions essencials” que han de romandre obertes al costat de les farmàcies, les fruiteries o els hospitals.
L’Associació Nacional del Rifle (NLA) ha lloat la decisió de Trump i critica aquells estats o ciutats que s’han oposat com el de Califòrnia. Agraeixen que Trump no ignori “la necessitat de protegir-se” durant l’emergència sanitària.
…
Entiendo que no es una situación normal y que nadie está acostumbrado, por no haber venido la pandemia con libro de instrucciones, a saber qué hacer en estas circunstancias. Y menos aún en el ámbito educativo donde, de un plumazo, han saltado por los aires todas las reglas de juego. No digamos ya la desaparición completa de cualquier tipo de zona de confort. Pero, por favor, no nos flipemos.

Mañana empieza el sábado y no es lectivo para el alumnado. No hace falta fliparse para montarse una videoconferencia en sábado o, incluso en domingo. No es necesario cargarse las vacaciones de Semana Santa para ir dando clases online como si no hubiera mañana. Tampoco es necesario pensar que los chavales no tienen nada más que hacer que grabarse haciendo flexiones, jugando a badminton en el pasillo, haciendo tropocientas operaciones matemáticas o, simplemente, haciendo trabajos como si no hubiera un mañana. Joder, que se haya ido todo a la mierda no significa que no debamos tener un poco de mesura. Hoy he visto en grupos de Whatsapp a un montón de padres exigiendo que ojalá se cayeran todas las plataformas educativas. Que están hasta los mismísimos del estrés que les están produciendo los deberes que les mandan algunos docentes a sus hijos.
Entiendo que hay docentes “supermotivados”, que se folle aún menos que antes y que, por determinados motivos, algunos hayan visto la iluminación definitiva en esto de las clases online. Pero, por favor, bajad un poco el pie del acelerador. Ya no es solo por vuestro bien. Es por el bien de vuestros alumnos y de sus familias. Pasarse de frenada acaba suponiendo un choque en cadena. Es que algunos estáis revolucionando el motor más allá de lo que indica la razón y el sentido común.
….
Els habitants de la Casa de Cádiz estan tancats des de dissabte al local a l’espera que finalitzi l’estat d’alarma

Les 24 persones sense llar que viuen a l’antiga casa regional de Cadis, a Barcelona, es van confinar dissabte en aquest local ocupat i esperen continuar així fins que finalitzi l’estat d’alarma imposat per la crisi del coronavirus. L’activista dels sensesostre Lagarder Danciu va ocupar, el novembre del 2018, juntament amb altres persones sense llar, un local al carrer Sardenya –al costat de la Sagrada Família– que havia estat la seu d’una casa regional. El local feia més d’una dècada que estava tancat i en estat d’abandonament. Danciu hi va instal·lar el primer local autogestionat per indigents a tot Espanya i va decidir mantenir el nom Casa de Cádiz, tot i que amb un afegitó: Welcome Sensesostre (Benvinguts, sensesostre). Des de llavors, en aquest local dinen, sopen i dormen entre 26 i 30 persones al dia. Hi ha una habitació per a homes, una altra per a dones i diversos espais comuns.
https://cat.elpais.com/cat/2020/03/17/catalunya/1584445919_190181.html?prm=ep-ob
El projecte ‘Evitem la pesca fantasma’ busca minimitzar l’impacte de les xarxes de pesca abandonades, perdudes o descartades al Mediterrani. La iniciativa de la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb la Generalitat, ha recollit 131 residus que ja no danyen les espècies de coralls i els animals aquàtics.
Aldo Nicolai. L’Estartit. 2 de març del 2020

‘Evitem la pesca fantasma’ no espera omplir la seva embarcació de xarxes a cada sortida —el 10% de tots els residus plàstics al mar estan associats amb equips de pesca, segons l’organització Greenpeace—, sinó apel·lar a la responsabilitat social davant la contaminació dels fons marins.

Aquest grup d’acadèmics, preocupats pel medi ambient, ha recol·lectat 131 xarxes que ja no danyen les espècies de coralls i els animals aquàtics.

L’Organització per a l’Agricultura i Alimentació (FAO, per les seves sigles en anglès) estima que cada any es rebutgen 640.000 tones d’aquestes residus, que estan perduts o abandonats i de vegades naveguen sense rumb per dècades. A la imatge, una desena de gàbies de pesca recuperades.
comentari personal: l’expressió “gàbies de pesca” no existeix o no és correcte. La paraula correcte per anomenar aquests ormejos és “NANSA” .
Definició de nansa : “Ormeig de pesca fet de malla de jonc, vímet, canya, etc., que consisteix en una peça en forma de cúpula la base de la qual va unida a una altra peça en forma d’embut, dirigida cap a l’interior de la primera, per on entra el peix.”
https://cat.elpais.com/cat/2020/02/28/album/1582920976_063358.html?prm=ep-ob#foto_gal_4

El CIEMEN és una entitat de la societat civil catalana que treballa per a fer conèixer i promoure la realitat nacional catalana al món, per a difondre el coneixement dels pobles i nacions sense estat, i per a defensar-ne els seus drets col·lectius.
Fundada a l’exili el 1974, es tracta d’una entitat amb una història molt llarga de treball pel país i per les nacions. Singular en molts aspectes, us convidem a descobrir el CIEMEN amb més profunditat …

La fundació de l’enciclopèdia col·laborativa avisa de la importància d’afegir noves entrades sense crear conflictes d’interessos

“Cap institució ni cap dels seus membres hauria d’editar el seu propi article. Això és un conflicte d’interessos contra la neutralitat i les polítiques de l’enciclopèdia que no està permès”.
És una de les regles dels voluntaris que nodreixen l’enciclopèdia col·laborativa de continguts: no es pot ser part implicada en la redacció d’un article.
Durant els dies del confinament, Amical Wikimedia, entitat que agrupa els voluntaris de l’edició en català de la Viquipèdia, ha alertat d’un augment dels articles d’autobombo.
…
Quan un internauta fa un canvi en un article —tothom està convidat a fer-ho, fins i tot de manera anònima— passa per un procés de revisió de la resta de viquipedistes. Els articles d’autobombo no solen passar els filtres i acaben esborrats o editats per neutralitzar-los i fer-los verificables a partir de fonts d’internet.
Els que generen dubtes sobre el seu grau d’altruisme acaben en una llista pública on actualment hi ha entrades com la d’Abacus Cooperativa, l’agència de competitivitat de la Generalitat ACCIÓ, Pirineu de Girona o el regidor de Badalona José Téllez (Guanyem Badalona).
…
La política tampoc en queda al marge. “A l’article de Catalunya en català posa que és un país i en castellà només diu que és una comunitat autònoma”, apunta l’expert.
Esmenta que en casos com aquests “a vegades hi ha guerres entre les edicions” amb gent que va canviant aquests detalls, com si juguessin al gat i la rata. Per aquest motiu, diu, “els editors acaben bloquejant l’edició d’alguns articles”. Al final preval el que considera la majoria dels voluntaris.
https://cat.elpais.com/cat/2020/03/25/catalunya/1585144223_620857.html
Anabel Gonzalez, psiquiatra y psicoterapeuta. 53 años. De Vigo, vivo en A Coruña con mi pareja y mis dos hijos. Soy psiquiatra en el sistema público y he profundizado en el trauma y en terapia EMDR. Estoy entre fascinada y horrorizada del nivel general del discurso político sin escucha, sin respeto y sin equilibrio. Creo en las personas y soy optimista patológica

A veces nos sentimos mal y no sabemos porqué, o creemos saber la causa cuando sólo es el detonante y muchas veces nos hartamos de nosotros mismos y nos insultamos, degradamos y burlamos, es una locura que por suerte se nos pasa, o quizá no sea una suerte.
En Lo bueno de tener un mal día (Planeta), la doctora Gonzalez le pone nombre a lo que sentimos. Nos dice que estar bien o estar mal no es una emoción, sino una mezcla de emociones, sensaciones físicas y pensamientos que debemos aprender a identificar para no volver a caer en eso de que cuando lo de fuera cambie yo cambiaré o en el desánimo.
Hace falta ternura para cuidarnos, voluntad para realizar pequeños cambios y humildad para comprender que todos tenemos descosida el alma.
…..
¿Cuál es hoy nuestra mayor carencia?
El equilibrio y la aceptación, vivimos frustrados porque no tenemos la vida de diseño que se supone que debemos tener; y hay una obsesión por ser felices, pero los malos días siempre van a estar ahí y hay que llevarse bien con ellos. Fíjese en las fotos que colgamos en Instagram.
Los días buenos y preciosos.
Obviamos los rincones feos de nuestros viajes y los días malos, de manera que tenemos una imagen muy poco real de lo que es la vida.
Cambiar es de lo más difícil que hay.
Requiere tiempo, pero a veces nos dejamos por imposibles porque creemos que no se puede hacer nada o que todo depende de que lo de alrededor cambie, pero yo he visto hacer cambios a mucha gente desde situaciones terribles. Se puede. Los cambios reales son pequeños y constantes y sólo dependen de uno mismo.
ES QUEIXEN DE FALTA DE RECURSOS DAVANT DE LES DIFICULTATS D’ALGUNES FAMÍLIES PER PAGAR LES QUOTES QUE FINANCEN LA SISENA HORA O ELS COSTOS DE MANTENIMENT

L’escola concertada demana a la Generalitat que assumeixi el cost del personal no docent, tal com fa amb la pública. L’impacte del tancament dels centres educatius deixa en dificultats moltes de les 700 escoles concertades, que denuncien que no disposen de prou mitjans econòmics per fer-hi front.
Els centres concertats es financen per dues fonts. El concert que tenen amb la Generalitat els permet pagar el sou dels docents i el personal d’administració i serveis. El Departament d’Educació ha garantit que seguirà assumint aquesta despesa.
A més, hi ha la quota que paguen les famílies. Es destina a la sisena hora, la resta de personal i els costos de manteniment. Els centres han optat per mantenir seguir-la cobrant, restant-ne la part del menjador, excursions i extraescolars.
…
“Que es tracti de manera anàloga de com s’està tractant l’escola pública, perquè tots formem part del servei d’educació de Catalunya.”
…