Dues de les coses més valuoses que tenim són el temps i les nostres relacions amb la resta de persones. En l’època de distraccions constants que vivim, és més important que mai trobar maneres de mantenir la perspectiva i recordar que la vida és curta i fràgil. Parlar de la mort, o fins i tot pensar-hi, és un assumpte que sovint ens desanima, però m’he adonat que el fet de preparar-se per la mort és una de les coses més encoratjadores que es poden fer. Pensar en la mort t’aclareix la vida.
Candy Chang: “Visc a Nova Orleans, i n’estic enamorada. Se m’assossega l’ànima quan veig aquells roures gegants, vius, que han fet ombra als amants, als borratxos i als somiadors durant centenars d’anys.”
