Assange, el sabor amarg de la injustícia

No hi ha la seguretat que un periodista, en qualsevol lloc del planeta, no sigui processat si té la temeritat de publicar quelcom que, tot i ser cert, no agradi als Estats Units

Tal com apunta el reportatge “Assange, el preu de la veritat”, “el malson per als Estats Units en plena guerra d’Iraq va ser el dia en què un grapat de hackers i periodistes van revelar al món un vídeo classificat“. D’aquí endavant van venir atacs a civils i a periodistes, les sentències de mort decidides pels soldats d’Estats Units de manera arbitrària, de persones de tota edat i condició, de nens, la conversió dels fets en crims de guerra No continuo. El que va emprendre Julian Assange va ser la seva responsabilitat com a professional de la informació, la responsabilitat de, després de comprovar la veracitat del material de què disposava, donar-lo a conèixer, difondre’l perquè el món pogués assistir amb estupor als assassinats que s’estaven cometent en nom de la seguretat internacional. Tots sabem la gran mentida que va ser la guerra de l’Iraq, però no vam arribar a conèixer amb profunditat l’espant del que hi va passar fins que Wikileaks ho va fer públic. Aquell vídeo era un testimoni del pitjor que pot perpetrar un país contra els drets humans.