All posts by passerell

"Ésser un passerell" vol dir ésser nou o aprenent en alguna activitat. És una actitud que m'agrada. Exemple: "Aquell company del futbol qualificava de passerell qui feia una mala jugada." Perquè sempre hi ha marge de millora. Sempre hi ha un "pla B". Si perds un tren, sempre en tens un altre. Però primer has de saber on vols anar i després has de voler pujar-hi. Passerell té també un significat més positiu, de persona viva, astuta i molt alegre.

Ciudadanos conectados que apoyan la investigación científica

  • La Vanguardia 5 Jun 2019

Los proyectos de ciencia ciudadana permiten a los investigadores obtener miles de datos gracias a la información que generan los ciudadanos y ya se han realizado iniciativas de éxito relacionadas con el mosquito tigre, la calida del agua de ríos y mares, y sobre la contaminación del aire en Barcelona y Madrid, gracias al estado de los líquenes de los árboles

Los ciudadanos podemos aportar nuestro granito de arena en la investigación y en la preservación del medio ambiente participando en los proyectos de ciencia ciudadana. Se entiende como tal la investigación científica que cuenta con la implicación activa del público no especializado. Como los conocidos Bioblitz, una búsqueda exhaustiva de especies en un área determinada, ya sean parques urbanos o el medio natural, que se realiza con escuelas, familias, grupos de voluntarios… asesorados por biólogos de campo. Existen muchísimos encuentros de este tipo, basta con poner la palabra Bioblitz en Google para conocer algunos muy cerca de nuestras casas.

TIC y Móviles

Las nuevas tecnologías y especialmente los teléfonos móviles hacen que la información circule con mucha rapidez y son una herramienta excelente para recoger millones

de datos de miles de ciudadanos. Gracias a ellos se pueden desarrollar aplicaciones sobre la presencia del mosquito tigre o la acumulación de polen, por ejemplo, lo que facilita el trabajo a los científicos y, de paso, nos ayuda en nuestro día a día.

El Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ha contribuido al Libro verde de la ciencia

ciudadana, elaborado en el marco del proyecto europeo Socientize (VIIPM), que coordina a todos los agentes implicados en el proceso de la ciencia ciudadana, sentando las bases para este nuevo paradigma de la ciencia abierta. Y ayuntamientos como el de Barcelona ya hace años que abrieron su Oficina de Ciencia Ciudadana, que reúne a grupos del área metropolitana con proyectos, interesados en compartir experiencias y metodologías en este ámbito. Desde esta oficina se ha desarrollado Mosquito Alert, coordinado por el CREAF, el CEAB-CSIC e ICREA, para la lucha contra la expansión del mosquito tigre y el mosquito de la fiebre amarilla. En el seno de la oficina también se ha desarrollado el proyecto Observadores del Mar, una portal a través del cual, personas con contacto con el mar comparten sus observaciones y experiencia sobre fenómenos de cambio que ocurren en este medio.

Existen otras iniciativas como SEOBirdLife, que desarrolla actividades de ciencia ciudadana desde su fundación, en 1954. Gracias a la labor de los voluntarios se llevaron a cabo estudios exhaustivos sobre la avifauna española, algunos de los cuales se publicaron en revistas de referencia como Science o Nature.

Una de las últimas iniciativas es Liquencity. Su objetivo es explorar la diversidad de líquenes que habitan en los árboles de Madrid y Barcelona, y relacionar estos datos con la calidad del aire. Estos organismos, al ser muy sensibles a los niveles de contaminación atmosférica, son buenos bioindicadores. Por esta razón, el equipo de Liquencity prevé que se producirá la siguiente correlación: cuanta mayor diversidad de líquenes se observe en un área, mejor será la calidad del aire, y viceversa. Gracias a la participación ciudadana, el proyecto dispondrá de la información necesaria para realizar mapas de la contaminación atmosférica de Madrid y Barcelona basados en la diversidad de líquenes que habitan en los árboles urbanos. Con estos resultados, el equipo de Liquencity quiere formular recomendaciones que puedan ser implantadas en los planes de uso y gestión de ambas ciudades.

Liquencity tiene como objetivo explorar la diversidad de líquenes que habitan en los árboles de Madrid y Barcelona, y relacionar estos datos con la calidad del aire, para realizar recomendaciones

Un documental sobre abusos serenament devastador

No és gens fàcil abordar a la televisió l’horror de la pederàstia sense caure en el sensacionalisme. ¿Com es pot mantenir la fredor si parlem de vides trencades aprofitant la innocència de la infantesa?

At the heart of gold, és un documental d’una hora i mitja centrat en els abusos sistemàtics patits per les gimnastes de la selecció nord-americana a mans del seu metge, Larry Nassar. 

https://www.ara.cat/opinio/documental-sobre-abusos-serenament-devastador_0_2249775031.html

Justícia restaurativa

Entrevista a Xavier Badia, membre de Justícia i Pau i voluntari de presons. … En la línia del treball de la justícia restaurativa i el voluntariat a les presons, Justícia i Pau (JiP) organitza xerrades a escoles, entitats i parròquies, en les quals aborden tots aquells aspectes desconeguts del món de la justícia penal i la presó, i sobre la necessitat del compromís social per promoure la reinserció dels presos en la societat. … https://www.esglesiabarcelona.cat/actualitat/justicia-restaurativa/

‘Lo que dirán’: el hijab que interroga a qui el mira

En el documental Núñez Urgell ha deixat que les dues noies, que tenen punts de vista diferents sobre el hijab, però que mantenen una forta amistat, expliquin els seus punts de vista sobre el vel i els confrontin. Però, bàsicament, les dues noies acaben no tant qüestionant-se entre elles, sinó qüestionant la societat que veu en elles tan sols el vel o la manca de vel. A la fi, les noies afirmen sentir-se molt pressionades pel què diran i expliquen que se senten coaccionades a l’hora de triar el seu vestuari. https://www.elnacional.cat/ca/cultura/lo-que-diran-hijab-vel-documental_392566_102.html

Hisenda ordena als seus treballadors no oferir atenció telefònica en català

L’Agència Tributària recorda a la plantilla, a través de la Intranet, que “no oferirem mai” l’opció de ser atès en un idioma cooficial

Un treballador d’Hisenda ha denunciat el fet a la Plataforma per la Llengua, que portarà el cas al Consell d’Europa

“Governi el PP o el PSOE, l’Estat ho té clar: els catalans paguem impostos com a ciutadans de primera, però som tractats com a ciutadans de segona”, assegura l’ONG del català

https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/noticies/4320/hisenda-ordena-als-seus-treballadors-no-oferir-atencio-telefonica-en-catala

Abascal encuentra ‘antídoto’ al papa Francisco en el cardenal africano Robert Sarah

El líder de Vox difunde afirmaciones del cardenal guineano contra la migración un día después de las críticas de Francisco a los que abogan por alzar muros y no acoger refugiados. https://www.lavanguardia.com/politica/20190401/461393101202/santiago-abascal-papa-francisco-muro-migrantes-antidoto-robert-sarah-cardenal-africano.html

Sarah acaba de publicar un libro, Le soir approche et déjà le jour baisse (Ya está cayendo la tarde y se termina el día), y en una entrevista asegura que “Europa ha renunciado o ha perdido el sentido de sus orígenes, que ha perdido sus raíces”. “Un árbol sin raíces muere. Me temo que occidente morirá. Hay infinidad de señales: no hay natalidad, estáis siendo invadidos silenciosamente por otras culturas, por otros pueblos, que progresivamente os dominarán en número y completamente cambiarán vuestra cultura, vuestras creencias y vuestra moral”, advierte el cardenal en un corte de vídeo difundido por el líder del partido de extrema derecha.

“Aún estamos a tiempo de que los peores presagios de quienes conocen lo que ocurre en África no se cumplan en Europa”, apunta al respecto Abascal en su cuenta de Twitter un día después de la entrevista a Francisco. “Qué importante es escuchar a la Iglesia en África. El cardenal Robert Sarah denuncia la inconsciencia de quienes alientan el tráfico de personas”, afirma en otro tuit al difundir una imagen del purpurado.

L’escàndol de les subvencions a Espanya

Com a mínim 14.000 milions d’euros anuals es concedeixen cada any a l’Estat sense control efectiu. https://www.ara.cat/editorial/escandol-subvencions-Espanya_0_2245575631.html

Les subvencions es conceben com “uns diners a fons perdut”, cosa que fa sospitar que en molts casos es tracta de favors polítics, és a dir, que no responen tant a finalitats socials objectivament avaluables com a interessos partidistes inconfessables. Un cop concedit l’ajut i, esclar, un cop solemnement publicitat, ja no cal preocupar-se’n més. La mateixa Airef fa notar que no hi ha mai sancions per incompliments ni encara menys retorn de les quantitats. Barra lliure. Un desastre, dins del qual, tanmateix, destaquen com a excepcions positives les administracions autonòmiques de Catalunya, Navarra i Múrcia. 

Si l’Estat retirés la respiració assistida a l’Església, aquesta no podria sobreviure

El periodista d’Infolibre detalla en el llibre “Iglesia S.A., dinero y poder de la multinacional vaticana en España” els privilegis econòmics del poder eclesiàstic espanyol. https://www.naciodigital.cat/noticia/176654/angel/munarriz/si/estat/retires/respiracio/assistida/esglesia/no/podria/sobreviure

L’Església ha traduït al llenguatge democràtic els seus privilegis franquistes. No els van perdre amb Felipe González, els van enfortir amb Aznar i quan va arribar Zapatero l’Església va ser un actor clau de la configuració de la dreta més reaccionària a Espanya, que ha cristal·litzat ara amb Vox. És impossible entendre Vox sense les manifestacions del 2005 contra el matrimoni homosexual. Vox es nodreix de l’ultra conservadorisme reaccionari de l’Església. És impossible entendre el partit sense el pensament Rouco, que té un pensament nacional catòlic, segons el qual la identitat espanyola és castellana i catòlica, i nega qualsevol altra cosa. L’Església espanyola sempre va dues passes enrere de la societat i aquest llegat el recull Vox i el PP de Casado.

I quin és el pecat original que explica els privilegis actuals de l’Església? Església i Estat han pactat per repartir-se el poder a Espanya des del segle XVIII. L’Església ha fet de dic de qualsevol revolució i ha garantit la propietat i l’ordre. A canvi, l’Estat li ha donat riquesa. Al segle XIX el constitucionalisme liberal no va trencar amb això i la burgesia va preferir pactar amb l’Església que fer les coses a la francesa. Al segle XX s’alia amb Primo de Rivera i Franco i amb la Transició s’actualitzen els acords amb l’Església. Uns acords que bàsicament reconeixen que l’Església és una institució especial que mereix un tracte especial. A partir del 1979, González no va voler obrir aquest front, Aznar va reforçar el vincle amb l’Església i Zapatero va fer augmentar els ingressos de l’Església procedents de l’IRPF. Sempre hi ha hagut la temptació de pensar que es podia comprar la pau amb l’Església a través de privilegis. Però mai s’ha obtingut aquesta pau i han seguit acumulant privilegis. El pas definitiu arriba amb Rajoy i la Lomce, donant una importància brutal a l’escola concertada.

Parlava d’una llavor reformista del Papa. Pot arribar a ser transformadora?No ho sembla. Té molts opositors interns i té menys autoritat que la de Joan Pau II, per exemple. Crec que tindrà un papat amb aire d’interinitat. Serà decisiu, també a Espanya, veure si el seu successor aprofundeix en els canvis o si l’Església vira. Per què es buiden les esglésies però les urnes s’omplen de catòlics? Perquè l’expressió religiosa es vincula a la identitat. Si toquen allò catòlic, toquen allò espanyol. Aquesta és l’equació que vol establir la dreta i Francesc s’oposa a això. A mi em sembla un contrapès interessant. Mentrestant, a Espanya la postura de l’Església no representa la societat perquè les identitats són múltiples. La meva pregunta és si la jerarquia catòlica se sumarà a aquest revival nacional catòlic.