… els països europeus tenen cada cop més dificultat per fer tributar la riquesa, sigui aquesta en forma de beneficis empresarials o de rendiments del capital i patrimoni. Un recent informe de la Fundació IEB de la Universitat de Barcelona recull les següents dades: el 40% dels beneficis de les multinacionals i el 8% de la riquesa financera de les llars –el 80% de la qual correspon al 0,1% de la població– tributa en paradisos fiscals. Això trenca tot principi d’equitat del nostre sistema fiscal i el fa clarament regressiu i injust. https://www.catalunyareligio.cat/ca/blog/cristianisme-justicia/fuga-impostos-europa-haura-qui-aturi-despres-237121

…  gairebé el 70 per cent dels productes venuts als Estats Units contenen residus de pesticides. Els que més quantitat presenten són, per aquest ordre, maduixes, espinacs, kale, nectarines, pomes, raïm, préssecs, cireres, peres, tomàquets, api i patates.

A Europa, ” els productes que en van presentar una quantitat més gran van ser, en el cas dels frescos: alfàbrega, créixens, fruita de la passió, tes, herbes fresques i flors comestibles, granades, ruca, okra, xampinyons silvestres, fetge d’oví i de boví i julivert. Quant als productes transformats, els que més freqüentment van superar els límits contenien fulles de parra, tomàquets, xampinyons silvestres, pebrots, arròs, raïm de taula, blat de moro dolç i olives de taula. https://www.elnacional.cat/ca/salut/aliments-pesticides_366856_102.html

“… es va crear un “relat a mida per convèncer l’opinió pública espanyola i internacional”, i que es va fer de manera “intencionada” i “desvinculada de la realitat” que es va viure a Catalunya durant la tardor del 2017. https://www.elnacional.cat/ca/politica/omnium-operacio-mediatica-cuixart-preso_387568_102.html

Entrevista a Javi López, candidat del PSC a les eleccions europees https://www.ara.cat/politica/Javi-Lopez-psc-independentisme-expectatives-UE_0_2231776973.html

…. Durant aquest temps s’havia reclamat una resposta explícita de la UE. Doncs l’hem tinguda i es pot resumir en dues idees: una, que dins de la llei hi cap tot a Europa però que fora de la llei no hi cap res. I dos: que la UE és un projecte construït per difuminar les nostres fronteres i que sent aversió a crear-ne de noves. De fet, un dels objectius fundacionals de la Unió és evitar xocs d’identitat nacional. I això s’ha viscut i s’ha vist com a tal. Pot no agradar el que diu, però la UE no ha mirat cap a un altre cantó. ….

COMENTARI jordiest Terrassa, 11 /05/2019 Crec que en algun moment una part de l’independentisme va crear algunes expectatives irreals sobre la resposta de la UE al procés d’independència de Catalunya. Però l’unionisme tenia, en bloc i en general, unes expectatives molt irreals sobre la resposta de la UE. Només cal recordar com els queia la bava donant per descomptat que Puigdemont seria extradit quan el va detenir la policia alemanya. I com s’obsessionen ara per veure com poden recuperar la “Marca España”, o com el Borbón va pel món donant lliçons estrambòtiques sobre la gran qualitat de la democràcia espanyola.

Molts sectors de l’estat espanyol ja han anat dient que Espanya sortiria de la UE abans d’acceptar negociar sobre la independència de Catalunya. De fet, amb un sistema judicial visiblement contradictori amb la justícia europea, Espanya ja té un peu fora de la UE. Generar aquest euroescepticisme és d’una gran irresponsabilitat política.

La mayoría de los 13 millones de mascotas registradas en España vive en las ciudades. La soledad dispara su presencia. https://elpais.com/politica/2019/05/16/actualidad/1558033959_289970.html

No es fácil obtener datos completos. No todo el mundo registra a su perro con un microchip, como es preceptivo, ni todas las comunidades autónomas, que gestionan las competencias en la materia, obligan a inscribir también a los gatos, de lo que se deduce que el número de felinos, fundamentalmente, es mucho mayor que el consignado.

A pesar de que en 2018 hubo 138.000 abandonos de perros y gatos, según estima la Fundación Affinity a partir de la información de las protectoras, Solís considera que se ha mejorado mucho en la convivencia en las urbes y en el cuidado de animales en España, pero aún queda mucho camino para equiparse a países como Holanda, Bélgica o Inglaterra. “Ahora metemos a los animales en casa como si fuera un miembro más, con un nivel altísimo de cuidados”, sostiene.

Tan alto que tal vez se peque por exceso. Al menos esa es la opinión de Isabel, jubilada de 73 años y huérfana a temprana edad, que ha criado a docenas de perros y gatos, “siempre recogidos y adoptados” y ayer paseaba por un jardín de Valencia con un elegante galgo. 

“Creure que hi ha una jerarquia de les llengües és com pensar que el teu Déu és més Déu que el dels altres i això és molt poc piadós i molt poc reverent”

Ngugi wa Thiong’o,  (Kamirithu, 1938), recurrent candidat al Nobel de Literatura, veu de l’Àfrica real, de la seva gent, les seves cultures, les seves llengües i les seves vides. El reivindicador de l’Àfrica castigada i silenciada pel colonialisme i el neocolonialisme, l’intel·lectual que no ha dubtat a denunciar els poderosos —pagant-ho amb la persecució, l’exili i la presó— i molts prestigiosos personatges de la cultura occidental, que, considera, han denigrat l’africanitat i els africans.  https://cat.elpais.com/cat/2019/05/16/cultura/1558037119_893840.html

El ministre d’Exteriors en funcions, Josep Borrell, assegura que el Bahri Yanbu transporta “armes no letals”
https://www.ccma.cat/324/amnistia-denuncia-el-pas-per-espanya-dun-vaixell-saudita-amb-armes-per-al-iemen/noticia/2921985/

La fundació d’Òmnium Cultural, el 1961, va posar ordre en els patrocinis individuals. Se’l van inventar cinc industrials emprenedors amb pedigrí, que dedicaven una part de la seva riquesa a reconstruir el país.
https://www.ara.cat/suplements/diumenge/cristians-que-refer-catalanisme_0_2232376754.html

La dinàmica mediàtica i política ens ha dut a tots plegats a l’ús i l’abús d’un terme, immersió lingüística, que de fet brilla per la seva absència, tant des del punt de vista legal com factual, i avui dia només els molt convençuts de les maldats del sistema són capaços de sostenir que el model escolar és realment immersiu, fins al punt de fer creure que el castellà és inaudible a les escoles o que té el tractament d’una llengua estrangera.

… Avui dia l’escola a Catalunya no és un entorn idíl·lic on només es parla català ni un entorn hostil on es persegueix el castellà. Al contrari, el català recula a marxes forçades tant a l’aula com al pati, i és anecdòtic a les activitats no curriculars, com ara les extraescolars. Deia una enquesta a directors d’institut de 2002 citada per Carme Junyent que només al 67% dels centres la llengua vehicular era el català (segons els alumnes, el 33%), i al seu dia la consellera Irene Rigau va revelar que en 459 centres d’ensenyament de primària i secundària ja s’impartien assignatures en castellà. Com apuntava la mateixa Junyent (“sí, si us plau, el 25%, però de veritat”), la implantació d’una quota del 25% en castellà encara podria servir per aturar el retrocés del català. Potser per això no van tocar res durant el 155.
https://cat.elpais.com/cat/2019/05/08/cultura/1557322389_719205.html

Entrevista a la presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans: ”Intenten crear el marc mental que hi ha conflicte lingüístic a través de repetir que n’hi ha” .
https://www.ara.cat/societat/teresa-cabre-bassas-catala-comportament-estrategic_0_2228177221.html

Actualment es dona poca importància, sobretot a les famílies, a la llengua. S’ha creat una mena de percepció que perquè els nens i les nenes esdevinguin professionals d’èxit són més importants certes matèries i habilitats que no pas dominar les llengües que utilitzaran com a vehicle d’expressió. És un error gravíssim que afectarà el país, perquè un ciutadà ha de tenir ben posades les bases del pensament, i aquestes bases es posen sòlidament a través de la llengua.

Per estructurar el pensament cal la llengua i qui no l’estructuri bé està condemnat a tenir molts coneixements però que només seran funcionals a l’hora d’aconseguir un determinat èxit. El llenguatge estructura la ment. Perquè a través del llenguatge i de les humanitats vas conreant un esperit crític que et permet no creure tot el que et ve, sinó posar-hi el filtre de la teva pròpia anàlisi. I totes aquestes habilitats, que són el rerefons de l’educació, s’adquireixen a través de la llengua. …

… si una persona no està estructurada en les pròpies eines naturals difícilment tindrà després una estructuració mental que li permeti moure’s en aquesta societat. Les llengües són simbòliques i funcionals. I és cert que l’anglès és funcional, d’acord. Però ¿ha de ser en detriment del domini de l’ús de la llengua pròpia? Alerta. ¿Ens hem preguntat fins a quin punt els futurs advocats, metges, etc. surten preparats per exercir en català? A vegades ens trobem amb personatges públics catalanoparlants que tenen una expressió deplorable. ¿S’han plantejat les universitats si els estudiants surten preparats per a un món global i també per a un món local? Una llengua internacional no és la llengua natural, no és la llengua social. Tan important és la internacionalització com la localització. Quin impacte té la substitució del català per l’anglès a les carreres, en els graus? No ho hem pensat. Al novembre ho analitzarem en una jornada.

Comentari: andreutb Barcelona 6/05/2019 16:43. — No hi ha conflicte, el que hi ha és una deserció generalitzada de la majoria dels catalanoparlants en l’ús del català com a llengua d’ús general per defecte en l’àmbit social. La gent que ja no ha viscut un ambient social catalanoparlant, que ja son la majoria, han interioritzat la supremacia del castellà, que l’entén tothom i és la llengua neutra que no estranya ningú. Ets assenyalat per parlar en català i no pas per parlar castellà, que avui és “lo normal”.