Entitats socials denuncien el doble joc d’empreses espanyoles que venen armes a zones amb conflictes i que, alhora, reben finançament europeu per controlar la migració
El fet que Espanya sigui una de les fronteres d’Europa, converteix el país en un dels principals orígens de les deportacions o retorn de migrants als països d’origen. Els últims 10 anys prop de 225.000 persones han estat deportades des de territori espanyol, principalment a la zona del Magreb. Són les xifres de l’informe de “Vulneracions de drets humans en les deportacions”, presentat pel col·lectiu Irídia i Novact.
Aquestes entitats denuncien el doble joc d’empreses espanyoles que venen armes a zones amb conflictes i que, alhora, reben fons europeus per controlar la migració. Exigeixen la supervisió dels jutges a totes les deportacions d’estrangers, i que la policia no pugui fer “expulsions exprés” sense autorització judicial.
La deportació, base de la política de migració a Europa
La política de retorn és una prioritat en la política exterior de migració de la Unió Europea i per això la Comissió Europea ha proposat triplicar el pressupost per al control de fronteres, de 13.000 milions d’euros en el període 2016-2020, als 34.900 milions d’euros entre els 2021 i el 2027. Segons l’informe, l’execució de les deportacions costa uns 1.000 milions d’euros als països de la comunitat, cada any.
Només Espanya ha rebut, els últims 7 anys, 812 milions d’euros de fons europeus per al control i ordenació de fluxos migratoris. Unes xifres que han engreixat els pressupostos d’empreses, algunes de les qualsvenen armes primer, i després desenvolupen, aquí, tecnologia per controlar i deportar les persones migrants.
A partir de tots aquests diners rebuts, s’han fet 456 contractes públics vinculats amb el sistema de deportació a Espanya entre 2014 i 2020 per valor de 127 milions d’euros.
Es tracta d’empreses que principalment treballen en el desenvolupament de tecnologies per identificar les persones expulsables, de la gestió de dades, indústries del sector militar i de la seguretat. També aerolínies i companyies de serveis.
Algunes de les empreses que s’han beneficiat d’aquests contractes són, entre d’altres: Indra Sistemas, Informática El Corte Inglés, Everis Spain, Eulen Seguridad, VF Worldwide Holdings LTD, BLS International, Clece, Clínica Madrid, Ofilingua, Vi-sion-Box, Air Europa, Swiftair, Evelop Airlines, Orbest, Air Nostrum LAM, Aeronova i Dulcinea Nutrición.
Negoci rodó
La informació sobre les persones deportables i la gestió d’aquesta informació és vital per a la política migratòria a Europa. Aquest 2020, la UE ha acumulat informació biomètrica de 218 milions de persones migrants i sol·licitants d’asil.
Un exemple dels que descriu l’informe és el d’Indra, que ha desenvolupat el sistema ABC, juntament amb la Informàtica El Corte Inglés. Un sistema de control físic i digital utilitzat als aeroports que permet un accés ràpid als ciutadans europeus però que identifica i deté persones estrangeres que poden suposar una amenaça a l’espai Schengen. Indra s’ha beneficiat de contractes de més de 6 milions d’euros. El sistema que permet, a través d’un sistema de coincidència biomètrica, creuar dades amb múltiples bases de dades i que la policia de qualsevol estat membre accedeixi a un únic portal europeu de recerca.
Indra és la principal empresa de la indústria de control migratori, segons Clara Calderó, investigadora i tècnica de Novact, el primer pas per a les deportacions de migrants. Calderó denuncia el doble joc de l’empresa en el control migratori i, a la vegada, en el mercat d’armes internacional:
És, a més, una de las 10 empreses internacionals que més s’ha beneficiat del fons europeu de seguretat i investigació.
Identificació i “smart borders”
La identificació de les persones és el primer pas per a les deportacions. Un cop identificades, són privades de llibertat, detingudes o en un CIE, i després se les expulsa, en molts casos a països d’origen amb conflictes bèl·lics.
Les tecnologies destinades a la identificació de les persones expulsables són el destí dels principals esforços de la UE, que centra la seva política migratòria a augmentar les expulsions, segons explica l’informe.
El sistema de seguretat europeu Eu-Lisa ha incrementat el seu pressupost de 82 milions el 2016 a 204 milions el 2019.
Aquestes identificacions es fan a les zones fronteres, ports i aeroports, i també a l’interior.
Estrangers expulsables
Les persones expulsables són estrangers extracomunitaris que hagin comès delictes, o no, ja que només el fet d’estar en situació irregular, sense papers, és un delicte en si. Poden ser expulsats o retornats al seu país d’origen o al de la seva família, en un marge de 72 hores, o internats en un CIE.
En aquest sentit, 7 de cada 10 deportats ho són perquè els cossos i forces de seguretat han identificat que es trobaven en una situació irregular, sense papers. I 3 de cada 10 se’ls expulsa per haver comès un delicte.
L’informe denuncia la criminalització que es fa dels estrangers a través de les batudes de perfil racial. A Catalunya, el 2017, un 54% de les identificacions es van fer en batudes de perfil racial.
També denuncien la falta de garanties en les detencions, que molt sovint no estan assistides per cap advocat, o les deportacions que es fan en 72 hores i no passen per cap jutge, a més dels internaments als CIE, que consideren una vulneració dels drets humans.
gutta cavat lapidem 