Interessant article publica a La Vanguardia , on la periodista Carina Farreras es fa ressò de la conferència  del neuropsiquiatre Boris Cyrulnik  “ Com Construir  escoles que afavoreixen la resiliència ” (organitzada per la Universitat Oberta de Catalunya i la Fundació Jaume Bofill) .

L’autor va exposar a la conferència  dos exemple extrems, de  models educatius que busquen l’excel·lència allà on no pertoca . L’exemple asiàtic ,on els nois i les noies reben veritables  maltractaments per tal d’assolir grans qualificacions als informes PISA. A l’altre  extrem ,trobem aquelles societats que sobreprotegeixen als joves  impedint que guanyin confiança en si mateixos. Cyrulnik explica que :” l’excés de protecció empobreix el cervell dels nens , atròfia les seves capacitats i els torna més vulnerables  i passius ” . 

Boris Cyrulnik exposa que si un noi o noia es bàsicament “feliç “estarà en condicions  per aprendre un ofici, formar una família a la qual no transmetrà dolor i farà feliços als altre ”. Però , l’autor també destaca que el principal  problema de qualsevol sistema educatiu és no atendre correctament als nois i noies “ferits “, aquells que han patit un sotrac precoç .” Un nen dissortat per una experiència traumàtica serà infeliç i farà infeliç als seus i d’adult perjudicarà a la societat”

En un sistema  educatiu  de màxima qualitat , la figura del mestre (educadors, monitors , animadors ...) explica Cyrulnik té un paper fonamental, doncs és el facilitador del procés educatiu. Això és una GRAN RESPONSABILITAT . Ell  posa l’exemple dels nois i noies suecs , i explica que ” JUGUEN, SOMRIUEN, NO tenen por dels adults ” la seva educació està basada en la teoria de l’afecció.

Doncs bé , si el gran objectiu és procurar que els nois i noies siguin bàsicament feliços  a base de proposar nous reptes motivants, que els facin guanyar autoconfiança, no hauriem de replantejar qualsevol practica educativa ( lectiva  o extraescolar ) que no respongui  clarament a aquest postulat?  Des d’aquest blog creiem que el primer pas seria conscienciar i corresponsabilitzar tots els agents ( institucions , pares i docents ) per no confondre el camí .

Els nois i noies han de JUGAR i així seran FELIÇOS i PROJECTIUS . Lleureducat #Educar divertint

113. Boris Cyrulnik ” Un nen feliç farà feliços els altres”