Per Soraya Hernandez. Revista Valors 176. Març 2020

Una parella divorciada de Texas no es posa d’acord sobre si el seu fill de 7 anys ha de canviar de sexe. Un jutge ha de prendre aquesta decisió? Qui vetlla pels drets de l’infant?

Les dificultats amb les quals es troben els pares i mares divorciats en relació a la custòdia dels infants generen un ampli ventall de processos de presa de decisions: l’escola, la religió, les activitats extraescolars… Per això sovint es proposa una mediació o, fins i tot, la intervenció judicial, quan ambdós tutors legals tenen opinions diferents i no són capaços d’arribar a acords sobre un tema important. I aquest és el cas d’un pare i una mare de Texas (EUA) que es troben en un procés legal que ha estat notícia per la seva controversia i mediatització.

L’Anne i en Jeffrey es van separar al 2016. Segons els mitjans de comunicació, en la sentència de divorci el poder de decidir sobre l’educació i els temes de salut del fill, en James, es concedeixen a la mare. Malgrat això, el pare segueix present de forma activa a la vida del nen, que als set anys expressa conductes considerades típiques del gènere femení i per això la mare el comença a anomenar Luna. És en aquest moment que el pare, argumentant que s’està segrestant la infància d’en James, inicia una batalla legal.

Durant mesos, els dos progenitors fan valer els seus drets: el fill es diu James quan està amb el pare i Luna quan està amb la mare. En Jeffrey pensa que el nen és massa petit per prendre decisions, que només està experimentant i jugant, que és la mare la que vol una filla i, per tant, l’inici d’un canvi de sexe amb medicació hormonal pot ser perjudicial. D’altra banda, l’Anne té clar que la Luna sempre ha estat una nena i que ha de prevaldre la seva identitat al sexe biològic. Aleshores comencen les denúncies creuades i la recerca de la custòdia en exclusiva, fins que una jutgessa dictamina: els pares s’hauran de posar d’acord.

Abans d’arribar a aquest punt el pare inicia una campanya a les xarxes socials en la qual demana ajuda a la comunitat ia les institucions religioses. Són diversos els sectors conservadors del país que li donen suport. Al mateix temps, al costat de la mare, grups a favor de la llibertat d’elecció de sexe en els menors també es fan sentir. Mentre, en James/Luna és explorat i valorat en diverses ocasions per psicòlegs, pediatres i psiquiatres.

El debat passa a la societat. D’una banda, els defensors de les teories queer i del postmodernisme asseguren que tant el sexe com el gènere són construccions socials i culturals, per tant, podem definir qui som, amb multiplicitat de possibilitats, evitant el binarisme i facilitant que els infants puguin fer transicions, ja que neguen el sexe com una realitat física.

D’altra banda, hi ha els defensors del feminisme i del model de l’evidència científica, que parlen del sexe biològic, de la realitat de ser home o dona des del naixement i de la importància d’abolir la construcció del gènere.

Sigui com sigui, aquest cas ens presenta multiplicitat de qüestions ètiques. Inicialment el debat ja conegut sobre qui dels dos tutors legals ha de prendre decisions quan hi ha desacords icom el context sociocultural influeix en els jutges per resoldre conflictes greus.

També cal posar el focus sobre els dret dels infants a ser escoltats i a prendre decisions sobre el seu propi cos i els conflictes ètics que se’n deriven. Tampoc podem oblidar les polèmiques sobre les teories de gènere i els canvis de sexe en els menors d’edat. Qui ha de decidir si serà James o serà Luna: l’infant, els pares o un jutge? I com conjugar tots aquests aspectes per acompanyar de la millor manera els infants?