Les necessitats del regadiu, l’expansió del bosc i el repunt del consum domèstic en ple estiu ressusciten l’amenaça de les restriccions

La sequera s’aguditza. Fa mesos que la manca de precipitacions és ben visible i ara els problemes arriben ja a les reserves d’aigua. Aquesta setmana s’ha declarat l’alerta hidrològica a 135 municipis de la part alta del Ter, al tram mitjà del Llobregat i al sector de l’Anoia-Gaià. Han arribat les primeres restriccions a l’agricultura, a la ramaderia i a la indústria, i en l’àmbit particular s’ha establert un límit de 250 litres per persona i prohibicions d’omplir una piscina o de regar el carrer amb aigua de l’aixeta. Aquest tipus de restriccions podrien estendre’s a finals de setembre si no arriben pluges, segons va explicar divendres en roda de premsa la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà. L’escenari d’alerta, el que implicaria aquests canvis, s’activa en principi quan les reserves als embassaments baixen del 40%. A hores d’ara el nivell dels embassaments se situa al voltant del 43%, i cal tenir en compte que es va baixar del 50% fa tot just tres setmanes. Fonts de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) diuen que aquest descens tan acusat es deu a l’avançament de campanyes de reg, cosa que fa pensar que en les pròximes setmanes el ritme de baixada dels embassaments hauria de ser menys acusat.

Aquesta setmana han arribat algunes tempestes localment fortes, però no han passat de ser aiguats bastant localitzats i que han afectat en alguns casos zones bastant pròximes a la costa, més que indrets de les capçaleres dels rius; per tant, no cal esperar que aquestes darreres pluges canviïn gaire el panorama. És més, la setmana que ve començarà un nou episodi de calor forta acompanyada segurament d’absència de precipitacions.

Per entendre el problema de l’aigua a Catalunya és important saber que el país està dividit entre els rius que desemboquen directament al Mediterrani, les anomenades conques internes de Catalunya, i els que acaben alimentant el tram final de l’Ebre. El 92% de la població es concentra a les conques internes, que, per contra, tenen una capacitat d’emmagatzemar aigua més de cinc vegades inferior a la de la part catalana de la conca de l’Ebre. En general, quan es parla de la dada general dels embassaments es fa referència a l’aigua de les conques internes, de les quals depèn la immensa majoria de la població. Les concessions d’aigua i la gestió dels embassaments de la part catalana de la conca de l’Ebre pertanyen a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, un organisme que depèn de l’Estat.

Els dos sistemes no estan connectats, però hi ha un minitransvasament que porta aigua de l’Ebre cap al Camp de Tarragona i del qual es beneficien 71 ajuntaments i més de vint indústries de la zona. Durant la greu sequera del 2008 es va arribar a aprovar per reial decret la prolongació d’aquest transvasament cap a Barcelona, però l’arribada de les pluges abundants durant la primavera d’aquell any va deixar aquesta mesura suspesa just dos mesos després de la seva aprovació. Ningú sap què passarà quan arribi la pròxima situació tensa a les conques internes, ja que la planificació hidrològica no planteja nous transvasaments entre conques, segons el director de l’àrea d’Abastament d’Aigua de l’ACA, Jordi Molist.

Precisament la crisi del 2008 va obligar a buscar solucions que reforcessin el sistema quan les conques internes tornessin a passar per una situació tan tensa. Una de les solucions és la creació de les dessalinitzadores que hi ha al Prat i a la Tordera. Totes dues treballen a ple rendiment des de fa mesos i han aportat 33 hm3 d’aigua al sistema, cosa que vol dir que sense la seva aportació d’aigua ara els embassaments estarien 5 punts percentuals per sota del que estan. L’aposta per la dessalinització seguirà en els pròxims anys: està previst gairebé duplicar la capacitat de dessalinitzar aigua durant el període 2022-2027 amb l’ampliació de la planta a la Tordera, que passarà de poder produir 20 hm3 d’aigua a l’any a un potencial de 80. El gran problema de la dessalinització és que per obtenir mil litres cal gastar 3 kWh, un consum energètic molt més elevat que el d’altres sistemes per obtenir aigua.

El consum domèstic i el turisme

Un altre aspecte que ha afavorit l’estalvi és la baixada del consum per habitant. A principis del segle XXI a Catalunya es va arribar a uns nivells de gairebé 145 litres per persona i dia, una dada que després de la sequera del 2008 va arribar a baixar per sota dels 115. En els últims anys les dades reflecteixen un repunt del consum. El 2020 el consum va superar els 120 litres per persona i dia per primer cop des del 2011. Aquest repunt preocupa: segons va explicar dijous en roda de premsa la consellera Jordà, avui estem consumint 11 litres més per persona i dia que el 2019.

…

https://www.ara.cat/societat/medi-ambient/no-prou-aigua_1_4449401.html