llibre interessant
All posts by passerell
Utopia
Tots els avenços van començar essent una utopia
Fins que la veritat ens separi
Article d’opinió de Ramon Cotarelo en el que dissecciona l’independentisme real dels partits catalans
https://elmon.cat/opinio/fins-que-la-veritat-ens-separi-239841/
Un presbítero acusa al obispo de Barbastro de “apropiarse” de los bienes del Museo de Lérida
Pujol: els secrets d’Andorra
Un presbítero catalán acusa al obispo de Barbastro de “apropiarse” de los bienes del Museo de Lérida
Homenatge al polític i pedagog Josep Pallach
El govern espanyol ha d’explicar què està passant amb el remdesivir
Quan va aparèixer la COVID-19, una de les primeres estratègies per trobar un tractament va ser cercar una cura entre aquelles molècules que ja s’havien investigat per tractar virus similars. Una d’aquestes molècules va ser la del remdesivir.
…
Malgrat els esforços (i la gran quantitat de diners públics invertits) la molècula de Gilead per l’Ebola no va funcionar. Les proves in vitro van mostrar una “potent activitat” contra el virus i els assajos amb animals van tenir “un èxit sense precedents”. Però quan es va provar en humans, els resultats del remdesivir van ser “decebedors”5.
…
Però malgrat que governs d’arreu del món han pagat milers de milions a Gilead pel seu subministrament, les “promeses” del remdesivir no acaben de fer-se realitat. Que els governs (inclòs l’espanyol) aprovin una despesa multimilionària per un medicament no hauria de ser notícia. El que no és tan habitual és que es gastin tants diners en un medicament l’eficàcia del qual no ha estat demostrada de manera clara i inequívoca. I l’eficàcia del remdesivir, malgrat el seu alt preu, no ho ha estat. Com pot estar passant això?
…
El juny de 2017 el Butlletí Groc de l’Institut Català de Farmacologia presentava un informe titulat “Farmacovigilància a Europa: protegeix realment als pacients?”58 A les conclusions es podia llegir:
“L’EMA és poc exigent amb les garanties de seguretat dels nous fàrmacs i triga molt a reaccionar quan apareix un problema. (…) La ciutadania no està protegida davant un problema creixent de salut pública”.
Hi ha algú a les múltiples agències i organismes públics, algú a les subdireccions i secretaries generals avaluant advertències com aquestes?
…
https://octuvre.cat/el-govern-espanyol-ha-dexplicar-que-esta-passant-amb-el-remdesivir/
“Què és la pau?” per Arcadi Oliveres
Pau equival al silenci de les armes, per tant absència de guerres. També Respecte dels drets humans, desenvolupament dels pobles, respecte del medi ambient, justícia social, …
També vull remarcar 3 aspectes:
1r. que la violència sortís dels mitjans de comunicació, dees películ·les, dels jocs d’ordinador, i de tot allò que pot tenir influència en l’educació.
2n. Lliure circulació de les persones arreu del món. Un món sense fronteres és un món de pau.
3r. Absència de control social. El fet de estar totalment vigilats amb els nostres moviments, converses, diàlegs, … És un atemptat enorme a la pau.
‘Bilingüisme’ contra bilingüisme
L’escola de les meves filles va modificar fa uns cursos el seu projecte lingüístic. Va constatar que el nombre de famílies que parlaven català a casa havia baixat tant (fins a ser una petita minoria) que calia reforçar el català si es volia que els alumnes no sortissin als 12 anys del centre sent molt més competents en castellà que en català. Aquest mateix objectiu –garantir que en sortissin sabent igual de bé les dues llengües– havia fet que anys enrere el mateix equip directiu reforcés el castellà. El cert és que ara mateix –tot i fer més català– el castellà és molt majoritari en les converses espontànies entre els infants.
Ara el TSJC ha anul·lat el projecte perquè, segons diu, no s’imparteixen un 25% d’hores en castellà. Imposant la xifra al marge del context lingüístic, ens deixa clara una cosa: per al TSJC les escoles catalanes no tenen dret a intentar que els alumnes en surtin sabent català i castellà. Si, tot i tenir menys d’un 25% de classes en castellà, la presència comunicativa del castellà a la seva vida supera el 90%, cal reforçar el castellà. Per garantir què? Doncs per garantir que en surtin amb un nivell de català insuficient, lamentable; i, sobretot, que en cap cas puguin arribar a sentir mai que el català és una llengua tan digna i tan seva com el castellà. O, per ser més exactes, perquè sentin que és una nosa, un entrebanc: una obsessió política inútil en la vida real.
Una de les compensacions innegociables que se suposa que ERC havia d’obtenir del govern Sánchez a canvi de donar-li suport a Madrid és que l’escola catalana no patís aquests cops judicials. Perquè la trinxera per defensar el poc que queda d’immersió mai no s’hauria d’obrir dins de cada escola. No hi ha res més perniciós i destructiu per a les imprescindibles complicitats de docents i famílies que enfrontar-los en aquesta batalla. Ha de ser una trinxera de país: perquè és el país qui s’hi juga perviure com a nació, i és, per tant, de les poques causes que la teòrica hegemonia sobiranista no pot abandonar mai. I així ho van entendre Rufián i els seus quan al novembre ens van assegurar que amb la llei Celaá “blindaven la immersió”. Llavors ja vaig dir, en aquesta columna, que era com felicitar-se d’haver posat una porta cuirassada en una casa amb un esvoranc a la paret. Ara el TSJC, entrant a sac per l’esvoranc, ho fa patent.
Els que tenim clar que l’anomenat bilingüisme –el fet que el 99,9% dels ciutadans d’un petit país dominin com a nadius una gran llengua mundial i menys del 50% s’acostin al mateix domini de la feble i recessiva “llengua pròpia”– és un pendent pel qual el català només pot lliscar cap a la minorització, també sabem que apel·lar al bilingüisme, exigir-lo, és l’estratègia més eficaç per accelerar aquest procés. (Les denúncies a les quals ara dona la raó el TSJC les dissenya i promou l’Asamblea por una Escuela Bilingüe.) I, tanmateix, els mateixos que et pegarien si rebaixessis un gram el seu independentisme, es mostren incapaços de plantar cara al bilingüisme; de denunciar l’evidència: que el bilingüisme lluita contra el bilingüisme, i pretén i aconsegueix que Catalunya, València o les Balears siguin, cada cop més, països amb una sola llengua comuna i dominant.
COMENTARIS
@Josep Rosell Lamora SEGUEIX 04/04/2021
Una anàlisi molt lúcica. D’altra banda, em fa molt de mal dir que he arribat a la conclusió que a ERC la llengua és una nosa per a poder eixamplar la base, que s’expressa en castellà i té referents espanyols. Tot el que és identitari sobra per als nous republicans. Si no, llegiu el discurs del candidat Aragonès, se’n pot inferir aqueta idea.Però això ja ve de lluny, del govern de tripartit, quan el Sr. Ernest Maragall, llavors conseller d’educació, va suprimir el 30% de les hores lectives de Llengua catalana al batxillerat. I Esquerra no va piular. Per què? Ara ho entenc. El tomb d’estratègia -i jo diria d’ideologia- ja es va començar a covar llavors.
@Carles Gil SEGUEIX 04/04/2021. I la gravetat de la situació i la necessitat de corregir-la passa per burxar els independentistes “a qui no es pot discutir ni un gram del seu independentisme?” Em sembla que ni independentistes més o menys susceptibles ni federalistes benpensants som capaços de plantar cara al problema sense canviar primer i radicalment el marc polític que ens està escanyant.
@Pau Macià i Masó SEGUEIX 04/04/2021
Magnífic escrit Sr. Pla.Un altra “èxit” d´ERC que sembla que té llana al clatell.I així anem, no fos cas que els amos s´enfadin i ens enviin tot el TC a casa, que ja hi campa al seu albir.
@Toni Martinez Martinez SEGUEIX
04/04/2021
Pregunta a la directora i al vicepresident del teu diari com salvar la llengua catalana sent una autonomia espanyola, cosa que ambdós proposen com alternativa a la independència
@Rossegacebes SEGUEIX 03/04/2021 Cap comentari a la sentència des d’ERC?
https://www.ara.cat/opinio/bilinguisme-bilinguisme_129_3935772.html
gutta cavat lapidem 