Tag Archives: independència de Catalunya

Oleguer Pujol i els ventiladors

ARTICLE de JOFRE LLOMPART. Publicat el 8 de setembre del 2015

Que consti que tots els ventiladors de l’Estat estan enfocats cap a Catalunya i a màxima potència per aixecar les catifes que calgui

Aquest no és un article de defensa d’Oleguer Pujol, d’acord? És una altra cosa. Dijous passat. Un quart de nou del matí. Un redactor de la Cadena Ser rep una trucada de la policia espanyola en què s’informa que agents de la UDEF vinguts expressament de Madrid estaven dins de la casa d’Oleguer Pujol i que l’havien detingut. L’interlocutor posava èmfasi especial en subratllar que Oleguer Pujol estava detingut. La Cadena Ser emet la notícia i la resta de mitjans se’n fan ressó. Al llarg del matí, alts càrrecs de la policia espanyola, molt alts, truquen personalment des de Madrid a diversos periodistes per insistir en què, digui el què digui l’Audiència Nacional, Oleguer Pujol està detingut. Aquesta contradicció entre el que volia el jutge Pedraz (que només havia ordenat l’escorcoll) i el que van fer els policies va causar confusió entre si s’havia de dir que estava retingut o detingut. Paralelament, l’entrada de la casa d’Oleguer Pujol es va convertint en un plató de televisió. En un moment determinat, la seva dona surt per anunciar que és a punt de portar el nen a l’escola i demana a les càmeres que no captin cap imatge del seu fill. El nano surt tapat amb una manta. Els reporters gràfics atenen la petició i en cap moment va sortir cap imatge del menor. En canvi, una altra foto que sí es va fer pública és la d’Oleguer Pujol obrint la porta despentinat, lleganyós i amb pijama. Qui va publicar aquesta foto? La versió digital de l’ABC, que per força havia d’estar assabentat de què anava a passar. Una estona més tard, el diari El País explica –abans que ningú- que Oleguer Pujol disposava d’una mena de comandament a distància per esborrar arxius de manera remota. I per acabar-ho d’adobar, Libertad Digital assegurava que els agents de la UDEF estaven aixecant el jardí de la casa a la recerca de diners enterrats (finalment no van trobar ni un bitllet). Les diferents exclusives del dia per tant, les van anar donant Cadena Ser, el País, ABC, i Libertad Digital. A això cal afegir que el Mundo és qui ha anat lliurant per fascicles qualsevol novetat en la investigació policial i judicial de la família Pujol. Sense treure mèrit als companys periodistes de tots aquests mitjans, és evident que la informació que aconsegueixen surt d’algun lloc. Què vull dir amb això? Que és l’Estat Espanyol qui té el control absolut de totes aquestes dades. I és l’Estat qui, a través de la policia, de la fiscalia, dels jutges, del CNI, de l’Agència Tributària i d’altres branques pròpies d’un estat, qui ho va gestionant. Això vol dir que pot donar o no donar informació, donar-la sencera o per capítols, i també quan: no és el mateix donar-la un dijous al matí que un divendres a la nit; a 17 dies del 9N o en ple pont del 15 d’agost. En l’àmbit de la corrupció, als periodistes catalans ens atribueixen dues etiquetes: que no investiguem per contribuir a l’oasi i que fem seguidisme dels mitjans de comunicació espanyols. Aquesta qüestió es mereix per si sola un altre article, però un fet és evident: el monopoli de la informació emana de l’Estat i és l’Estat qui escull quan, com i sobretot a qui se li subministra. En aquesta ruleta, els mitjans de comunicació catalans tenim pocs números i menys amb el procés que còrre. I clar, si la Ser informa que s’està registrant la casa d’un Pujol, la resta de mitjans hi corren al darrere. Si hi vas, fas seguidisme, si no hi vas, ets accionista de l’omertá. El fet és que des de dijous tot Catalunya i tota Espanya sap on viu Oleguer Pujol Ferrusola. En una casa del carrer Teodor Roviralta de Barcelona. El número exacte del carrer el van estar repetint diversos mitjans durant tot el dia.

No m’agradaria que el procés tapi la corrupció, però tampoc que la corrupció tapi el procés

El desplegament mediàtic provocat per la operació policial va provocar també una mostra pública de com de gran és la seva mansió. Com volent dir: “Ho veieu, quina casa que té? Alguna cosa haurà fet”. Bé, en aquest punt resulta imprescindible recordar que –per posar uns quants exemples a l’Aznar- no s’han vist les cases de Rodrigo Rato, ni la d’Angel Acebes, ni la Miguel Blesa, ni la del Bigotes, ni la de Correa. No s’han vist les cases perquè no s’hi han fet registres a la vista de tothom. És més, en el mateix cas d’Oleguer Pujol es va escorcollar la casa del seu soci, Luis Iglesias, gendre d’Eduardo Zaplana a qui no li hem vist ni la cara ni la porta del domicili. I amb una diferència: Oleguer Pujol és fill d’un polític, mentre que Rato i Acebes –també imputats- són polítics. Però vaja, des del 25 de juliol hi ha permanentment algú davant d’on viu Jordi Pujol, a General Mitre de Barcelona per si algun telespectador encara ho desconeix. Un altre factor que ajuda a explicar això: Qui fa aquest tipus d’operacions? La Guàrdia Civil o la Policia espanyola. Mai els Mossos d’Esquadra. Quan un jutge ordena alguna operació s’encomana a la policia judicial, és a dir, designa un cos policial per ajudar-lo a portar a terme la investigació. Pot comptar amb qualsevol de les anomenades FCSE (Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado) i és clar, en el cas de Catalunya, si vol li ho pot encarregar als Mossos d’Esquadra. El cas és que per bandes de narcotraficants, lladres especialitzats en butró o organitzacions de proxenetes, la justícia espanyola sí que confia en els Mossos. Però en casos de corrupció mai. Qui va registrar l’Ajuntament d’Alcanar? Qui s’encarrega del cas Pujol? Qui va actuar amb el cas Pretòria? (Per cert, parlant de Pretòria: aquest dilluns es compleixen 5 anys de la detenció de Macià Alavedra, Lluís Prenafeta i l’aleshores alcalde de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz, entre altres. Tots ells arrestats per la Guàrdia Civil i per ordre del jutge Garzón. Tots ells van patir la ‘pena del telenotícies’: passadís mediàtic emmanillats, passeig portant les bosses d’escombraries amb les seves pertinences i ingrés a presó. Després de 5 anys, el més calent és a l’aigüera. Bé, més ben dit, el cas s’ha anat desinflant: una a una han anat caient la majoria de mesures cautelars (els han desembargat els béns i els han autoritzat a fer negocis de nou) i encara no hi ha indicis de celebració de judici.) 

Als Mossos se’ls ha apartat de qualsevol afer d’aquestes característiques, potser per zel policial potser per desconfiança política. El cert és que, tornant al paper dels mitjans de comunicació, quan una operació la han portat els Mossos, la premsa catalana sí que n’ha pogut informar de manera directa. El cas doncs, porta a la reflexió següent: l’Estat ho controla tot. Tenen les dades d’hisenda, saben les transaccions, saben a quina hora s’han fet, a favor de qui i en nom de què. Saben si s’ha obert una inspecció i la saben fer gran o fer petita en funció de la repercussió política i mediàtica que pugui tenir. Saben què fa o deixa de fer la fiscalia, la policia o els jutges. I només aflora quan interessa. És evident que dins hi ha interessos contraposats i per tant els casos surten per ser utilitzats en contra d’algú. Un fiscal de confiança del PP per aquí, un policia pròxim al PSOE per allà, i els informes, plop, suren a la superfície.

Es calcula que les targetes opaques de Caja Madrid van estar operatives durant 10 anys, entre el 2003 i el 2013. Només la guerra civil que viu el PP amb dos sectors enfrontats (el heavy contra el hard-core, cadascú amb mitjans de comunicació afins) han permès que la opinió pública en conegués la seva existència. Si el PP fos una bassa d’oli mai hauriem sabut que Caja Madrid havia emès aquestes targetes. De la mateixa manera que les activitats, fins aleshores tapades, del rei Joan Carles no es van fer públiques fins que algún sector de la dreta espanyola li va interessar carregar-se la figura del monarca en favor de ves a saber si d’un relleu o directament d’una república presidencialista. Però ai las, amb Catalunya sí que hi ha front comú. És cert que el PP i el PSOE han utilitzat aquests resorts de l’Estat per afeblir-se l’un contra l’altre. També una part del PP contra una altra part del PP. També cíclicament els guerristes del PSOE contra els renovadors de torn del partit. O fins i tot sectors diversos contra la monarquia quan ha convingut. Ara bé, si hi ha alguna cosa que tenen clara i comuna tots aquests sectors és la unitat d’Espanya. És per això que, governin uns, governin els altres, mai han cedit a la Generalitat cap d’aquestes competències clau per moure la maquinària subterrània de l’Estat. Escoles sí, però jutges no. Metges sí, però fiscals ni parlar-ne. I els Mossos d’Esquadra sí, però que posin multes i detinguin lladres de coure, dels altres lladres ja ens encarreguem de gestionar-los nosaltres.

Expliquen que quan al setembre del 2012 Artur Mas va demanar a Mariano Rajoy el pacte fiscal el que més resistència va provocar al president del govern espanyol no va ser la negociació de la cessió dels impostos sinó dels ordinadors de l’Agència Tributària, perquè evidenment, seria la Generalitat i no el Ministeri d’Hisenda qui controlaria les declaracions de rendes de persones i empreses, tal com passa ara. Aquest és el poder real d’un estat. I també per aquest motiu molesta tant que Catalunya disposi del seu. 

Què he volgut dir amb tot això, que no hi ha corrupció a Catalunya? Clar que sí, com a tot arreu. És més, desitjo, com tanta i tanta gent que surti i que es faci net amb la proporció que calgui. Però que consti també que tots els ventiladors de l’Estat estan enfocats cap a Catalunya i a màxima potència per aixecar les catifes que calgui. I és evident que si no hi ha merda sota la catifa per més fort que bufin no s’aixecarà res. No m’agradaria que el procés tapi la corrupció, però tampoc que la corrupció tapi el procés. “Hi ha una gestualitat pròpia d’una ofensiva d’Estat que utilitza fets reals, aquest és el drama”. David Fernández, diputat de la CUP i president de la comissió d’investigació parlamentària contra el frau fiscal.

https://elmon.cat/vinari/opinio/12943/oleguer_pujol_i_els_ventiladors_104044

L’independentisme topa amb el ‘què estic disposat a sacrificar?’

Una opinió per reflexionar. Pablo Simón, politòleg; publica ‘ Corona’.

El poder de sumar

Tinc 35 anys: he vist com la globalització redueix la desigualtat entre països pobres i rics mentre la fa créixer dins de les societats pròsperes. Vaig néixer a Arnedo; em vaig doctorar ala UPF i investigo a la Carlos III de Madrid. I parlo català, és clar. Col·laboro amb la Fundació Ernest Lluch i La Caixa-Palau Macaya.

“L’independentisme topa amb el ‘què estic disposat a sacrificar?’”
Dani Duch

Simón deixa que la raó el guiï pel damunt de les seves preferències, per això escoltar-lo és estimulant excepte per als incapaços de fer el mateix. Observa que el procés és una aspiració sense límits que ha acabat topant amb els de la poca disposició de la majoria de processistes a sacrificar-se el necessari per realitzar-la. Aquesta pulsió insatisfeta, tot i això, ha contri­buït a despertar la ultradreta, i això –paradoxes de la democràcia– dificulta la tornada del PP a la Moncloa. Hi haurà doncs independentisme sense independència i Vox sense govern de dretes almenys mentre el PSOE continuï sent l’únic capaç de sumar els altres a l’esquerra; o fins que Ciutadans acabi com Rivera. I que així, en fi, tornem, a poc a poc, a un ­bipartidisme imperfecte.

Què farem amb l’emèrit: funeral d’Estat o discret comiat?

És el mateix dilema que tenim amb Jordi Pujol: no importa el que van fer en realitat, perquè no els jutgem amb els ulls d’aleshores, sinó amb els del present, que van canviant el seu judici.

Valls li va treure la medalla de Barcelona a Barrera per racista; i Colau, a l’emèrit.

Manuel Valls va salvar Colau i els comuns de l’extinció, perquè sense l’alcaldia de Barcelona avui ja serien irrellevants. En canvi, per a la biografia de Valls aquest és un fet menor; perquè l’essencial ha estat la seva oposició a Le Pen i al radicalisme de Mélenchon i la seva aposta sense fissures pel centrisme.

Veu tan fràgil Podem com Colau?

Podem ha perdut gairebé dos terços dels seus suports territorials; amb prou feines li queden quadres i entra en tots els governs per sobreviure. S’ha quedat en un simple grup parlamentari i una xarxa d’amics sense estructura.

A Galícia i Euskadi ja han naufragat.

Perquè en política sense organització, solera i regles clares no aconsegueixes res a llarg ter­mini. Pedro Sánchez va poder donar el seu cop de mà perquè el PSOE sí que les té. Sense elles no existiria.

El declivi Colau anticipa el d’ Iglesias?

Catalunya és el canari a la mina d’ Espanya: anticipa els canvis que arribaran a la resta.

Per què?

Perquè Catalunya és més dinàmica i reactiva: el sistema de partits català es va descompondre per la recessió molt abans que l’espanyol.

I va sorgir el procés: resultat o causa?

Sense recessió no hi hauria procés, perquè neix i creix com a horitzó de millora: “Estic tan malament aquí que amb el procés només puc millorar”. Sense estar malament no hauria funcionat.

Això explica el procés i a Podem?

Tots dos s’alimenten de la percepció que “així com estem no hi ha futur” i aquesta falta d’horitzó enquista el malestar col·lectiu i alimenta el procés i Podem; però també els verds i la ultradreta, encara que semblin oposats. Neixen del mateix fracàs.

Als no independentistes, en canvi, no se’ls oferia cap proposta de futur.

Aquest és l’avantatge que va permetre a l’independentisme avançar-se: ells sí que tenien un futur alternatiu per oferir davant la trista realitat de l’ Espanya de la recessió i la corrupció…

Per què s’ha estancat el procés avui?

El procés va créixer fins a topar amb la realitat, és a dir, la seva frontera de possibilitats.

On i per què s’estanca?

Frena en el “v ull la independència, però fins on estic disposat a donar per aconseguir-la?”.

És fàcil demanar-ho tot, però molt més difícil sacrificar-se per aconseguir-ho?

I el procés estava construït sobre el “només depenem de nosaltres i la nostra ambició i ho volem tot i ara”. Però ha xocat contra la realitat que per tenir alguna cosa cal fer molt més que demanar-ho.

Per què abans es creia possible?

Perquè ara ja s’ha tancat en el present la tolerància envers la desobediència de l’independentisme. De la mateixa manera en què hi va haver un dia, el de la sentència de l’Estatut, després del qual va quedar esgotat l’autonomisme.

Es creu el gir centrista de Casado?

Cal diferenciar entre tàctica i estratègia. I jo diria que som davant un gir tàctic.

Així que si li convé hi haurà trifachito ?

Hi ha gent que vol creure que el PP imposaria el cordó sanitari a Vox; però recordi que aquest cordó només funciona a França i Alemanya. A Dinamarca, Holanda o Finlàndia, ja es governa amb l’extrema dreta.

Vox ha arribat, doncs, per quedar-se?

Tindrà entre el 10% i el 15% dels vots durant molt de temps. Per això el PP els necessitarà per governar vulgui o no vulgui.

I podria pactar amb Vox sense cost?

No i aquest és el seu problema: que la por de Vox trauria també l’esquerra de casa per votar i li vetaria suports bascos i catalans. Així que el PSOE continuarà sent l’únic que pot sumar i impedeix que el PP governi amb Vox.

Quant durarà aquest trilema?

Potser l’últim govern d’esquerres sigui el pròxim, perquè la dreta a tres no aconseguiria sumar: PP, Vox i Ciutadans és molt difícil que separats aconsegueixin els 176 escons; però si desapareix Ciutadans, el PP sí que arribaria a 170, més potser algun regionalisme o localisme; però sense bascos ni catalans, esclar.

I si Ciutadans aguanta i suma amb el PSOE?

Es va intentar i ningú no ho va voler. Rivera va tenir síndrome d’expresident sense haver-ho estat. I el PP va patir el dels perdedors: creuen que perden per no ser prou purs, en el seu cas, de dretes. Però Sáenz de Santamaría era millor que Casado. L’anècdota és que amb el 155 va ser la primera presidenta de la Generalitat.

Però una presidenta imposada.

El procés, en fi, tenia capes entremesclades de gent convençuda i altres que jugaven a veure què en treien sense jugar-se-la.

I van despertar Vox sense voler.

Van formar part del còctel que va empoderar la bèstia, avui desfermada i que ja es retroalimenta: és la tercera força al Congrés i va construint estructura duradora.

https://www.lavanguardia.com/lacontra/20201111/49392604976/lindependentisme-topa-amb-el-que-estic-disposat-a-sacrificar.html

COMENTARIOS DE LOS LECTORES

Guadarrama 12 días atrás Ya han sacrificado 3 años, unos en el extranjero otros en la carcel

rubanedo3 días atrás El independentismo jugó al baile de las sillas. Unos se quedaron sin ellas( ERC). Y otros no (CUP), con una estrategía de pasa tu que a mi me da la risa….Vamos como la actual con la vacuna y a ver quien es el primero que se la administran. De esta pulsión aparece el AYUSISMO, que bebe del maestro Puigdemont y su identificación de la parte con el todo. Y el ganador por  todo ello: VOX y Teruel Existe.MarcarCompartir

  1. Durant aquest matí (dia 12 de novembre) han desaparegut comentaris, alguns fets aquest matí (algun o alguns fets per  “mosca” i algun de meu, si més no)
  2. “El independentismo choca con el ‘¿qué estoy dispuesto a sacrificar?’” Em temo que l’independentisme català xoca amb moltes més coses, algunes derivades de la concepció de l’estat, que Pablo Simón no menciona.Em permeto recomanar a Pablo Simón la lectura de l’entrevista, publicada avui a El Nacional.cat, a Alain-G. Gagnon, professor de ciencies polítiques a la Universidad del Quebec,  a Mont-real.

Carlotta Gallarda Pérez3 días atrás Es un análisis bastante acertado: le felicito sr. DuchMarcarCompartir

aliasf43e23 días atrás @Carlotta Gallarda Pérez Absolutamente de acuerdo con usted, me ha encantado!r

JMFG3 días atrás I molt bona, la fotografia de Duch feta per Pablo Simón

Harry Haller4 días atrás Yo más bien diría que “El procés” ha chocado contra otra realidad: la que en la España moderna de hoy todavía tendría que haber guerra para ganarse el derecho a decidir. Lo cual no es muy democrático y civilizado, para resolver los conflictos existen las urnas, no?. Mientras hubo el problema vasco y se vertió sangre se nos dijo que esa no era la manera de conseguir nada, que había otras vías, pero ya hemos visto como se premia y lo en cuenta que se tiene la voluntad pacífica y dialogante. Dicho esto, después de leer La Contra de ayer y de hoy, parece evidente que está sección está politizada por unos determinados ideales.

alias7ober3 días atrás @Harry Haller En la “España moderna” claro que hay derecho a decidir, pero sobre algo que nos incumbe a todos -la soberanía nacional-, todos debemos opinar. Podéis proponer un referendum y a ver que sale, eso sí, votamos todos, porque España es de todos. Un besico.MarcarCompartir

tusuV45L2 días atrás Totalmente de acuerdo. El procés ha topado con el abuso de poder del Estado Español.

Milius4 días atrás Por fortuna en breve se volverá al bipartidismo, levemente rectificado. En mi opinión lo mejor para España y para Catalunya.MarcarCompartir

Harry Haller4 días atrás @Milius El bipartidismo es lo mejor? Curiosa manera de entender la política. Quizás preferirías un solo partido pero no te has atrevido ha decir tanto..

JMF19594 días atrás La pregunta de ¿qué estoy dispuesto a sacrificar? entiendo que no solo interpela al independentismo, sino también al unionismo. Dicho esto, la cuestión de fondo podría ser ¿qué ofrece o propone España a los más de 2 millones de catalanes que quieren la independencia? o también ¿cómo se explica el estado español que en 10/12 años se haya pasado de un 15/20% a un 48/50% de apoyo a la independencia?MarcarCompartir

Milius4 días atrás También hay otra pregunta Que ofrecen los independentistas a los que no lo somos?

Harry Haller4 días atrás @Milius Una república catalana Cosas veredes, amigo Sancho!2 días atrás ¿Con o sin helado de postre? Porque viendo como gestionan la autonomía… estaríamos saltando de la sartén a la pura brasa.

desdemona2 días atrás @Harry Haller @Milius ¿De qué me sirve una República catalana si los que nos explotan seguirán siendo siempre los mismos? Eso no se toca, entonces, para qué me voy a sacrificar y pasarlas mal para construir un país nuevo con todo lo que eso implica si al final los de abajo seguiremos estando siempre igual. Realmente, tengo más en común con un trabajador de cualquier parte de España que con la burguesía local. Así que a mí no me ofrece nada. La República y espero que un día vuelva a haberla en toda España solo no alcanza. Hay muchos países republicanos que viven bastante mal. 

Chane4 días atrás @JMF1959 Otra pregunta sería también por qué el Estado le tiene que ofrecer a los independistas algo diferente de lo que le ofrecen al resto de los 7 millones de catalanes y al resto de España?MarcarCompartir

JMFG4 días atrás @Chane I una altra pregunta seria per què l’Estat va crear autonomies en territoris que no l’havien tinguda ni l’havien demanada mai. La resposta és per a igualar allò que no és igual; per uniformitzar allò que no és uniforme. 

ibsbrasil3 días atrás Quizás la pregunta a hacer que ofrece la Generalitat y los independentistas a esos más de 2 millones de ciudadanos de Cataluña que se sienten españoles,, aman su historia hablar castellano y qué día a día son cuando menos

alias49lh02 días atrás Muy sencillo ERC lleva 30 años al frente de las escuelas. Te dice esto algo?

ya veremos4 días atrás Muy bien casi todo,me parece que la pregunta con el apelativo trifachito,sobra.

aliaspaloscansinos4 días atrás @ya veremos Bueno luego vendrá otro y llmara social.comunista al gobierno actual. Lo mismo, ganas de

ibsbrasil3 días atrás Tienes razón, pero entiendo que la pregunta es de un periodista que se presume imparcial.

mosca4 días atrás “hubo un día, el de la sentencia del Estatut, en el que quedó agotado el autonomismo.”

deja abiertas muchas interpretaciones..yo no creo que el autonomismo quedara agotado..sino que simplemente se dejo claro que el chicle no se podia estirar hasta el infinito..convirtiendo nuestro federalismo imperfecto en un confederalismo interesado…

Harry Haller4 días atrás @mosca El nuevo Estatut lo impulsaron dos socialistas, Zapatero y Maragall, y lo refrendaron una mayoría de catalanes sin plantearse la independencia. Y ya vimos el lamentable espectáculo que se montó en toda España. De esos barros vienen estos lodos, no de la crisis como asegura este “lúcido” politólogo.

Ein4 días atrás “El independentismo choca con el ‘¿qué estoy dispuesto a sacrificar?’…pero No ya solo uno mismo, sino a los demás…

JMFG4 días atrás Al final de l’entrevista, l’independentisme és assenyalat com a causa de l’èxit de Vox.

Però, ¿per què Simón es queda aquí, en la cerca de la causa? ¿Per què no assenyala la causa d’aquesta causa? La causa del darrer sorgiment important de l’independentisme, del seu potent despertar.

La referència a la sentència sobre l’estatut no és suficient. Això fou un element més d’una cosa de la qual Simón no parla: hi va haver un pla d’Aznar, que fou dut a terme (retallades, buidat decompetències, atacs a la llengua, asfixia econòmica..), per a dur la Generalitat a la desesperació. Una desesperació que l’empenyés a fer- ne una de molt grossa. I, llavors, sí, “Madrid” podria justificar l’ús de les tisores d’escapçar salvatgement autonomies molestes.

És Aznar -voluntàriament o no- la causa de l’èxit de Vox, el seu «autor intelectual» (expressió que tant emprava aquest líder del PP).

mosca4 días atrás @JMFG Soy independentista porque España me ha hecho asi….la copla de siempre.No cuela….

JMFG4 días atrás @mosca Doncs sí; «España me ha hecho así». Concretament a partir del s. XVII, amb Olivares. L’antipatia mútua és, però, molt anterior a aquel 1r independentisme. Ja en el s. XVI estaven madurs tots els tòpics negatius d’aquesta antipatia.

aliaspaloscansinos4 días atrás mosca4 días atrás @JMFG eso es mitologia nacional….capitulo 2:genesis del enemigo secular. La realidad es mucho mas prosaica….se llama estado moderno….se llama fin de la edad media…

JMFG4 días atrás @aliaspaloscansino He concretat suficientment. El segle XVII no és el segle XV. Vostè deu saber per què parla d’un fet d’aquest segle.

JMFG4 días atrás @mosca Que fàcil t’ho poses: allò que no et va bé és mitologia. La Guerra dels Segadors, el comte-duc d’Olivares són fets històrics, no mitològics. Són realitat prosaica. Si el que vols dir és que es poden mitificar, també es poden mitificar l’estat modern i la fi de l’edat mitjana. D’altra banda, suposo que en dir “estat modern” deus voler dir estat centralitzat -model francès. Si és així, per a tu, els ni els EUA ni Alemanya deuen ser estats moderns.

Harry Haller4 días atrás @mosca @JMFG Som independentistes perquè sempre ho hem sigut, perquè els nostres pares, avis i besavis ja ho eren, o senzillament perquè creiem que sense Espanya Catalunya serà molt més justa, rica i plena.

Harry Haller4 días atrás @JMFG I et deixes la guerra económica declarada per Madrid a Catalunya utilitzant deslleialment tots els recursos i totes les eines possibles per aconseguir-ho amb la voluntat d’acumular tots els poders possibles a la capital mirant d’emular el model francès o anglés de la capital-estat, en lloc d’un repartiment com fan altres països com Alemania o Italia, on les capitals econòmiques són Franckfurt o Milà, per exemple. 

JMAM4 días atrás Nuestro árbol está tan viejo y enfermo que no sé si una poda drástica podrá salvarlo o si será necesario talarlo y plantar un brote nuevo. Si plantamos 17 en su lugar, probablemente mueran todos y los árboler vecinos ocupen con sus raíces el espacio dejado. Tenemos una maraña legal y administrativa que no deja pasar el sol y en la que se multiplican las zonas podridas. Necesitamos una estructura legal muchísimo más simple y una Administración que la haga cumplir SIEMPRE; Necesitamos leyes marco únicas y desarrollo y control de su cumplimiento en los ámbitos más cercanos.

aliasa2hq14 días atrás cuanto mas astutos o practicos son los vascos que los catalanes.

Harry Haller4 días atrás @aliasa2hq1 Sí, muy prácticos a tiro limpio. Astutos, bueno, lo que practican ahora es el sistema Pujol.

Esundecir4 días atrás No soy independentista, soy más de que haya un solo país sin fronteras ni banderas en todo el planeta, solo estas dos urdimbres: fronteras y naderas son las auténticas barreras para el progreso y el amor entre la gente. 

Aquellos que tildan de fascistas a los otros debieran mirarse en el espejo, igual echaban a cor rer o decían al espejo, Y TU MÁS.

Lo digo porque a Isabel Coixet, la dicertora de cine catalana, le hicieron la vida imposible, ( No se si aún siguen), aquellos que tachaban de fascistas a los otros, solo porque dijo no  estar de acuerdo con los indepes. Y al bueno de Albert Boadella le hicieron menuda trastada por idéntico motivo, o al Serrat…. en fin  una barbaridad.

Altamira,4 días atrás @Esundecir Sr. Esundecir, no me parece mal su propuesta global, pero un país es tan fácil como una  comunidad de vecinos  bien avenida y no hay problemas con las fronteras, un libro de contabilidad de ingresos y gastos, acuerdos  democráticos  y nombramientos  de cargos, cada  x, tiempo, un cordial saludo.

Esundecir4 días atrás @Altamira @Esundecir No es fácil y puede sonar a utopía lo de un solo pais, una sola nación mundial, pero en parte lo és, de difícil, porque todos nos creemos superiores al otro, por nuestro ego y tal. Salud

JMFG4 días atrás @Esundecir O sigui que si el país A considera que el país B li està fotent la cartera, i se’n queixa, és que el país A es considera superior al B. 

I si el país A veu que en els tribunals de justícia la seva llengua és arraconada en favor de la del país B, i se’n queixa, és que el país A es considera superior al B. Això és el món al revés.

Altamira,4 días atrás @Esundecir En todo lo demás, esta claro que estas conmigo o contra mi, eso es dictadura pura y dura que a mi me suena muchísimo por no entrar en detalles y dar nombres,  el ejemplo  del espejo lo suscribo, junto a todo lo que ha comentado.

JMFG4 días atrás @Esundecir Has oblidat d’altres «víctimes» importants: Arcadi Espada, Salvador Sostres…, pobrissons.

Darkface4 días atrás @Esundecir ¿Al bueno de Albert Boadella?????  Si esto es lo que usted piensa de este individuo, ya queda todo explicado.

Tester14 días atrás Lo de estar o no dispuesto a sacrificar algo se puede aplicar solo a los políticos independentistas. Por eso se arredraron al toparse con las dificultades. Pero no se puede aplicar a la ciudadanía porque jamás se la trató como adulta, preguntándole lo mismo.

La independencia podría ser buena en 25 años, pero los primeros 10 habrían sido de penuria. Y eso no lo decían.

Mariam224 días atrás He aquí una independentista que le da bastante la razón a este señor, excepto en una cosa: no sólo la recesión despertó el independentismo, puesto que ya existía. Lo que despertó a las grandes masas independentistas fue el no al estatut.

mingusAllStar 4 días atrás @Mariam22  Sip, para lo bastante clarividentes que parecen muchas respuestas, es curioso que el entrevistado caiga en la típica cortedad de miras de tantos “listos” que les preguntas cuando vieron las primeras marchas indepes por el Maresme y otros sitios y contestan con un “¿qué?”

vidaly4 días atrás Los espanoles hablan mucho y hacen poco. Por eso, aburren.

JLB4 días atrás @vidaly Y tu? Altamira 4 días atrás “El independentismo choca con el ‘¿qué estoy dispuesto a sacrificar?”

Todos responden a sus intereses sin pensar en los interese generales de los pueblos que les pagan, si de dirigentes políticos hablamos.

Ejemplos, el Emerito, ampliando patrimonio sin dar golpe, para vergüenza de la historia de los pueblos de España, El Exhonorable Sr. Pujol haciendo lo mismo en versión Catalana, y viviendo de la renta, de lo que no nos robó la españa que nos roba.

Y nosotros lo catalanes y los españoles que a día de hoy siguen siendo los mismos currantes de toda la vida. viendo como se pasan la Moto, de Madrid a Barcelona y de Barcelona a Madrid,

Por eso yo no juego, a ser Fan, ni soy militante de ningún chorizo, como los ya mencionado, y los (de la Rosa)

(Banca Catalana) (Vila Reyes) (Serra con con su Caixa) y los del 3,%,

Y no olvido a todos los demás como los Claves, y Griñan, viviendo sus condenas en sus casas de Andalucía, así como los miles y miles de corruptos que pueblan a este país de piel de tolerantes que pensamos con cualquier parte del cuerpo, menos que con la Cabesa,

(Y no quiero ni debo generalizar, pero veo que solo nos falta un pijama de rallas, )

Sre. paro porque me da vergüenza ajena y propia cuando pienso que estoy hablando del Pais en el que vivo, que es donde he nacido y además es el pais que quiero.

Este Sr. Habla alto y claro de muchos temas relacionados, para que nos demos cuenta del cuento, sin tener que ver la película de los ((Lunes al Sol)),

Solución, clausurar todo romper la constitución Franquista.

Y sentarnos en una mesa de técnicos de tu, a tu, creando un estado Federal, como Estados Unidos, y que cada cual se administre democráticamente en base a sus criterios y posibilidades, creando una política interestatal en el que cada uno administre su nación.

((No es una Utopia, ni un sueño, es un deseo legítimo y posible de un servidor de vds.)),

Ayer se vio claro, como están los ánimos, pues lo único que faltó, fue una URNA, ¿ Lo entienden verdad ?.

JLB4 días atrás @Altamira Al final no es tan importante el sistema si no quienes lo trabajan y dirigen, véase el ejemplo americano, no soso es ser República o no. En las repúblicas pasa lo mismo en función de quienes las dirigen.

Altamira4 días atrás Totalmente de acuerdo, pero ellos estan encantados de ser Estadounidenses y todo el mundo quiere in para allá, Un cordial saludo, compañero!.

Ein4 días atrás @Altamira Todo el mundo quiere ir para allí pero derribaran las murallas con Méjico ?

Altamira4 días atrás @Ein @Altamira Sr. Ein,  esta es una buena pregunta que la contestará el tiempo y la nueva administración  demócrata. Saludos.

Altamira4 días atrás Perdóneme, pues no he perdido la cabeza, pero he equivocado  la s, por la z, entre otros  posibles fallos ortográficos,

un cordial saludo.

JMFG4 días atrás @Altamira

Quan s’està en contra d’una determinada opció política i no es vol reconèixer obertament, sempre hi ha el recurs de suggerir que el rebuig ve causat per les malifetes -reals- de tal o tals líders d’aquella opció.

J. Pujol no va «inventar» ni el catalanisme ni l’independentisme català (ell es va mostrar independentista nomês quan va tenir clar que “Madrid” havia decidit carregar-se’l; fins llavors havia parlat sempre contra l’independentisme). L’independentisme català, amb altres noms, és de segles anterior a Pujol. Pujol va patir presó i tortura per la seva idea de Catalunya; va servir amb efectivitat i encerts el nacionalisme català. Però a partir de cert moment sen’va servir per al seu profit personal. El patriota va passar factura pel seu patriotisme. I havia de saber que “Madrid” ho sabia i que ho esbombaria quan més mal pogués fer a la causa catalana. Això no se li pot perdonar. La causa del soberanisme català és una cosa; els seus líders, una altra.

Altamira4 días atrás @JMFG Sr. JMFG, Yo no voy a dudar los méritos de Sr. Pujol, como político, yo le he votado a el y Maragall , cuando coincidieron como Presidente y Alcalde, cada uno en su partido, y también voté la Constitución como la mayoría de los Catalanes,

Si vd. ha leído mi comentario, verá que no estoy en contra del cargo, y mucho menos en contra de la institución, y el Catalanismo que data de siglo XII, yo tengo un hijo independentista y gran amigo mío ya que en este caso la diversidad nos une!,

Lo que estoy en contra es que estos señores hayan utilizado su cargo para lucrarse a manos llenas, como han hecho todos los ladrones de este país desde Cádiz a Figueres, sin más, y están en sus casa disfrutando del botín. Si yo hubiera hecho algo así estaría en la cárcel, ¿ó en la Republica Catalana, la justicia será a la carta, ? (Aclaren esto bien), Yo no soy independentista, pero soy Catalán, demócrata y decente¡ Saludos.

JMFG4 días atrás @Altamira

  1. No sé de quin tribunal depèn el cas Pujol, ni la ubicació d’aquest tribunal. En el cas que correspongués per llei a un tribunal ubicat a Catalunya, si “Madrid”, vol -ja ho ha fet en un altre cas que no cal mencionar- se saltarà la llei (“justificant-ho”, és clar) i s’endurà el cas a Madrid. No sé per quins motius aquest cas no ha arribat a judici.

2. A mi em semblaria molt bé que algú em digués que està en contra de la independència de Catalunya perquè, simplement no creu que fos bona per a Catalunya, o per a Espanya, o per a cap de les dues. O perquè, p. ex., creu que és una causa poc fonamentada. I que afegís que continuaria pensant igual si tots els líders que ha tingut i té l’independentisme fossin la personificació de l’honradesa, del sentit de la justícia i del de la llibertat. 

3. No sembla bé, en canvi, que es refereixin als dèficits humans d’alguns d’aquests líders per a justificar l’esmentada posició en contra.

Altamira4 días atrás @JMFG @Altamira Caballero yo no estoy en contra de la independencia, yo estoy en contra de los corruptos, y le agradezco su explicación casi  didáctica, sobre el tema, un cordial saludo.

Harry Haller4 días atrás @Altamira @JMFG Señor Altamira, tiene Vd. toda la razón en cuanto a la corrupción y los corruptos, pero ello no justifica nada ni debe desviar la atención del problema de fondo. Las preguntas son: estaría mejor Catalunya sin España y España sin Catalunya dentro ambas de Europa? Yo era federalista, pero he llegado a la conclusión que lo más beneficioso para todos sería la separación o divorcio amistoso. Yo respeto la posición y la opinión de todos, pero siento que no se respeta la mía cuando no se nos permite dirimir en las urnas la voluntad de la mayoría.MarcarCompartir

Altamira3 días atrás Totalmente de acuerdo, caballero,. Un cordial saludo.

pepar1114 días atrás Me encanta la gente que habla tan claro, felicidades !!!

La lliçó que ens ha deixat l’estafa del Tsunami Democràtic ( una opinió)

Tsunami Democràtic llama a la "desobediencia" el 9N

“El Tsunami Democràtic va néixer per controlar la reacció post-sentència i canalitzar-la cap a on interessava a l’elit política autonòmica catalana”

Pilar Carracelas 14.10.2020

Avui fa un any que Tsunami Democràtic convocava milers de persones contra la sentència del procés a l’aeroport del Prat. Uns dies després, ho va fer a La Jonquera. Aquestes són algunes de les accions de protesta més potents que es poden dur a terme a l’actualitat, perquè el que passa a un aeroport o a una via per on fins ara passaven 100.000 passatgers i 10.000 camions diaris respectivament et projecta necessàriament al món. Genera problemes que a tercers realment els pugui interessar resoldre. Però aquell moviment, que encara avui ningú sap qui és però resulta evident als interessos de qui treballava, desconvocava la protesta abans que això passés. Es va dir que s’havia assolit l’objectiu. Encara avui no han explicat quin.

Dic que resulta evident als interessos de qui estava el Tsunami Democràtic perquè va adoptar un lema, “Sit and talk”, que l’independentisme civil no havia defensat mai abans. No ho va fer ni en manifestacions al carrer ni a les urnes. Sí que ho van fer els líders polítics independentistes, incloent Carles Puigdemont, Quim Torra, Pere Aragonès. I va desaparèixer just quan va ser investit Pedro Sánchez president del Govern espanyol.

El Tsunami Democràtic va néixer per controlar la reacció post-sentència i canalitzar-la cap a on interessava a l’elit política autonòmica catalana. Perquè els ciutadans no n’han tret res d’aquelles mobilitzacions: el seu vot és anul·lat cada cop que a l’Estat li ve de gust i la repressió no s’atura ni tan sols de la mà de la Generalitat, la policia de la qual avui mateix ha condecorat 400 agents de mossos, inclosos 140 antiavalots, per ajudar a sufocar aquelles mateixes protestes.

Sí que se n’han beneficiat els partits polítics independentistes: pocs van apuntar al govern com un col·laborador necessari de l’Estat i poden continuar al capdavant d’aquesta gestoria d’Espanya anomenada Generalitat de Catalunya. La repressió que ells mateixos també pateixen i apliquen és un preu que estan disposats a pagar per això: no podrien aconseguir-ho d’altra manera.

Però si una cosa ens va ensenyar el Tsunami (i això no ho vam preveure) és que els catalans efectivament podem bloquejar l’aeroport. I la Jonquera. I l’Estació de Sants. I que si ningú ens desconvoca, és a dir, si no deixem que ens aturin ni tan sols els polítics que diuen estar amb nosaltres i la seva policia, podem generar un problema en què algú estigui disposat a donar alguna cosa a canvi de resoldre’l. No només les molles amb què es conformen els polítics sinó, com deia la CUP quan encara feia caure candidats convergents i introduïa referèndums a l’agenda política, el pa sencer.

Però per fer-ho cal entendre que tot el que es comença no surt gratis, i per tant, pel preu a pagar, cal necessàriament arribar fins el final. Això implica no tenir uns polítics en contra a la Generalitat. Perquè com estem veient, si demà tornéssim a l’aeroport i baixéssim a pistes, serien els primers a acusar-nos a la justícia espanyola de sedició.

La Estafa de Andorra

EL BPA (BANCA PRIVADA D’ANDORRA), FUE CERRADO POR ESPAÑA, EEUU Y ANDORRA EN LOS ESFUERZOS DE ESPAÑA POR DESTRUIR EL MOVIMIENTO DE INDEPENDENCIA DE CATALUÑA

Andorra, un pequeño e independiente país situado entre Francia y España en las montañas de los Pirineos, con una población total de 80.000 personas, se encontró en el centro de uno de los robos de bancos más intrincados e indignantes de la historia moderna: el 10 de marzo de 2015, Banca Privada d’Andorra (BPA), un banco privado en Andorra, fue cerrado por los gobiernos español, estadounidense y andorrano en los esfuerzos de España por destruir el Movimiento de Independencia de Cataluña, dejando así a docenas de civiles inocentes enfrentados a penas de prisión por delitos de lavado de dinero que nunca existieron, y a muchas familias inocentes les han robado los ahorros de toda su vida. El incentivo para que el gobierno español destruyera BPA fue parte de la actual “Operación Cataluña” en España, una operación encubierta patrocinada por el estado para socavar el progreso de los esfuerzos de Cataluña por separarse de España debido a generaciones de represión humanitaria y económica que Madrid ha infligido sobre Cataluña. El incentivo de Estados Unidos era proteger los intereses de España, como su aliado. El incentivo de Andorra parece ser puramente económico en nombre de su liderazgo. BPA fue atacado debido a la suposición de que los miembros de la alta dirección catalana (presidente Jordi Pujol, presidente Artur Mas y vicepresidente Oriol Junqueras) tenían su dinero depositado en BPA. La policía española opinaba que destruir las cuentas bancarias de los líderes catalanes ayudaría a ganar su guerra contra Cataluña. Un hecho poco conocido presentado en THE ANDORRA HUSTLE: El FinCEN de Estados Unidos (Red de Ejecución de Delitos Financieros y antiblanqueo de capitales del Departamento del Tesoro de EE. UU.) tiene el poder de cerrar cualquier banco del mundo con un solo comunicado de prensa llamado “Sección 311”, parte de la Ley Patriótica de EE. UU. Actúa, sin requerir ninguna evidencia de irregularidades, bajo el pretexto de “proteger el sistema financiero mundial”. La policía española presentó pruebas falsas de lavado de dinero al FinCEN de Estados Unidos, lo que resultó en que Estados Unidos emitiera una nota de la “Sección 311” contra BPA. En las semanas siguientes, la firma estadounidense de capital privado J.C. Flowers compró BPA recientemente destruida con un descuento del 86%, precisa y literalmente como España advirtió que le sucedería a BPA. La mayoría de las principales noticias sobre el cierre de BPA informaron que BPA se cerró debido a la actividad de lavado de dinero relacionada con el Cartel de Drogas de Sinaloa, el gobierno venezolano y las mafias rusas y chinas. Este documental examina estos cargos de lavado de dinero de manera forense, demostrando que BPA era categóricamente inocente de estos crímenes. THE ANDORRA HUSTLE le da a la audiencia una narrativa bien investigada que contradice toda la cobertura de noticias de estos eventos. Sobre el director / productor, Eric Merola: Eric Merola es un cineasta y documentalista galardonado internacionalmente. Durante la primera década de la carrera de Merola había investigado varias historias dentro del ámbito de la ciencia médica innovadora. El primer documental de Merola, Burzynski, había sido visto por millones y había obtenido numerosos premios internacionales, incluidos los premios nacionales y municipales al “Mejor documental” en HumanDoc en Varsovia. Burzynski también ganó el “Mejor documental” en The Documentary Channel de Estados Unidos, y luego se distribuyó en Netflix en todo el mundo. Las otras películas de Merola incluyen The God Cells: A Fetal Stem Cell Journey y Second Opinion: Laetrile at Sloan-Kettering. En 2020, Eric Merola ha firmado un acuerdo en Hollywood para adaptar sus documentales anteriores como series dramáticas con guión, en colaboración con Ryan Farley, nominado al Emmy, y escritor y productor de Ozark, en Netflix.

The Andorra Hustle