Hi ha cinc vegades més universitaris de Sarrià que de Nou Barris, i els estudiants provinents d’escoles privades es concentren en les carreres amb notes de tall més altes

Qui va a la universitat pública? D’on surten els alumnes que arriben a les carreres més buscades? Quines són les diferències entre municipis rics i pobres? CRÍTIC ha accedit a informació inèdita sobre l’origen acadèmic dels estudiants de cada universitat. I els resultats són molt lluny d’una distribució igualitària. Els graus més sol·licitats tenen més alumnes que venen de l’ensenyament privat. Els vuit centres de secundària més exitosos de Barcelona a l’hora de portar alumnes a la universitat pública són privats. I Sant Cugat del Vallès té més del doble de matriculats que Santa Coloma de Gramenet, tot i tenir menys habitants.

CRÍTIC ha tingut accés a la composició concreta de cada grau i de cada universitat mitjançant una petició de dret d’accés a la informació pública, que va ser parcialment denegada amb l’oposició del Consell Interuniversitari de Catalunya. Finalment, la Comissió de Garanties d’Accés a la Informació Pública (GAIP), després d’un informe favorable de l’Agència Catalana de Protecció de Dades, va determinar que aquest mitjà havia de tenir accés al global de la informació. A l’hora de treballar-la, hem comptat amb la col·laboració de l’analista de dades Roger Sanjaume per extreure conclusions i realtizar les visualitzacions que acompanyen aquest article.

Sarrià – Sant Gervasi multiplica per cinc Nou Barris

El districte més benestant de Barcelona, Sarrià – Sant Gervasi, té 151.157 habitants, prop de 23.000 menys que Nou Barris, el districte més pobre. Per contra, d’acord amb les dades del curs 2019/2020, els alumnes provinents de Sarrià – Sant Gervasi que accedeixen a la universitat pública multipliquen per cinc els de Nou barris: 1.408 versus 272. De fet, tan sols dues escoles de titularitat privada de Sant Gervasi (la Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia i la Institució Cultural del CIC) ja aporten més estudiants a la universitat que tot el districte de Nou Barris.

Cal tenir en compte que les dades disponibles no indiquen directament el lloc on va créixer cada alumne, sinó on era el seu institut de secundària. Al primer districte, hi ha 33 centres on es pot estudiar batxillerat i 11 on es fa formació professional, i a Nou Barris en són només 19 i 12, respectivament. Els centres de secundària d’un districte poden estar acollint alumnes que visquin en altres zones de Barcelona o en municipis propers.

365 de Sant Cugat, 144 de Santa Coloma
Sant Cugat del Vallès i Santa Coloma de Gramenet comparteixen una mida semblant i la proximitat amb Barcelona. Segons el darrer cens, la ciutat vallesana tenia 92.977 habitants, cosa que suposa unes tres quartes parts de la població de Santa Coloma de Gramenet, amb 120.442 veïns. Tanmateix, la comparació per renda mitjana és molt desigual. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), Sant Cugat és la ciutat més rica de Catalunya, i Santa Coloma, la tercera més pobra. 365 alumnes dels centres de secundària de la primera van accedir a la universitat pública en el curs 2019/2020. En canvi, des de Santa Coloma, en van ser només 144.

… … …

Privades a Barcelona, públiques a la resta de Catalunya: el perfil de les escoles líders

Quines són les escoles que més alumnes envien a la universitat pública? Segons les dades obtingudes per CRÍTIC, entre els 20 centres amb més futurs universitaris n’hi ha 12 de privats i 8 de públics. El contrast entre la capital i altres parts del territori és notori: a Barcelona els vuit centres que aporten més estudiants a la universitat pública són privats. En canvi, a Tarragona, a Lleida, a Reus, a Girona i a Igualada aquests instituts líders són públics. Val a dir que aquestes xifres estan influenciades per la mida de cada escola, de manera que no es poden considerar un indicador exacte de l’èxit acadèmic particular de cada centre.

… … …

https://www.elcritic.cat/dades/la-segregacio-invisible-de-les-universitats-112209