Tinc 43 anys. Soc de Torelló. Visc en parella i tinc dos fills. Llicenciada en Psicologia. Soc docent universitària i de màster i exerceixo com a psicòloga en una consulta privada. Soc d’esquerres i feminista. Vinc d’una educació catòlica però actualment no crec en res. (Foto: MartÍ Gelabert)

Granges de mares?
Sí, tenen totes les gestants juntes en un espai.

Per què?
És una manera que les empreses de gestació subrogada economitzin despeses, s’assegurin que les dones compleixin el contracte i les normes, que s’alimentin adequadament i que no tinguin relacions se­xuals.

Estan en bones condicions?
Hi ha empreses que sí i d’altres que no. Als llocs en què costa trobar informació estan en condicions infrahumanes.

On són aquestes granges?
Ucraïna és un dels països més utilitzats ac­tualment i que econòmicament no és dels més cars.

Quant pot costar fabricar així un nadó?
A Ucraïna, entre 50.000 i 80.000 euros. Als Estats Units per les vies legals pagues entre 150.000 i 180.000 euros i generalment les dones poden estar a casa seva.

Quin percentatge s’emporta la gestant?
Entre 40.000 i 50.000 euros.

Part natural?
Normalment per cesària programada.

Quins altres països es dediquen a aquest negoci?
Aquells dels quals costa trobar informació: Xipre i les Filipines, i allà els drets humans no estan controlats.

És un negoci que creix?
Sí, és un negoci a l’alça que el 2022 va generar uns 12 milions d’euros, el 2023, 15,76 milions, i per al 2031 s’espera un volum de negoci de 76.000 milions.

Quines són les conseqüències per als nens?
És curiós, perquè es parla molt de l’explotació del cos femení, de fins a quin límit els diners poden comprar alguna cosa, però no es pensa en els nadons.

Doncs endavant.
Està clar que un procés físic com una gestació, un part i una criança recent té un impacte molt potent en el nadó.

Quina mena d’impacte?
És a través de l’olor de la mare que el porta al ventre, del seu batec, la seva veu, la seva temperatura, que el nadó quan neix aconsegueix la calma, sentir seguretat.

Estirat sobre la mare.
En la majoria de processos de subrogada hi ha una separació immediata del nadó i de la seva mare gestant, d’un món càlid al desconegut, i això de cop i volta.

S’ha estudiat?
Segons Michel Odent, un gran obstetre, causa el que es denomina ferida primal, la vul­neració de l’aferrament. Són nadons gestats en un cos que no hi connecta, perquè no els desitja, parits conforme al calendari més convenient per ser recollits pels pares.

Aquest és el contracte.
Els nadons són separats del cos que els ha gestat i entregats a uns braços estranys. I per a la majoria res de pit, res de cos matern.

Com capten les gestants?
No crec que els expliquin tot el procés, i no sé si una persona que està en una situació vulnerable és conscient de fins a quin punt ven els seus drets firmant un document. També ens hauríem de plantejar fins a quin punt és ètic o no. Per mi la clau és quan ajuntem els tres elements.

Vostè dirà.
Un: fins on es pot arribar amb diners?

Dos.
Sempre acaben sent les dones en situació de pobresa les explotades en aquest sentit, perquè si tens diners per viure la teva vida no t’ho planteges.

Tres.
Les conseqüències en els nadons.

N’hi ha més?
Un oxímoron, una gran contradicció: jo et protegiré, et cuidaré i et donaré una llar, però jo he estat qui t’he causat la ferida primal. Ara està començant un moviment de fills de la subrogada –els que ho saben– que s’estan aixecant en contra d’aquesta pràctica. No en contra dels seus pares.

Com es creen aquests nadons?
S’intenta que l’òvul o l’espermatozoide sigui d’un dels progenitors. A Espanya no és legal, però els nadons entren al país a través de la filiació: si l’esperma és del pare, és el seu fill i després la dona l’adopta.

La gestant és només el recipient.
Sí, és un negoci i a qui més es protegeix en els contractes és a l’empresa, i la seva publicitat és increïble, quan entres als webs de gestació subrogada t’ofereixen: el paquet prèmium o el paquet low cost .

Hi ha gestació subrogada altruista?
Per llei existeix al Brasil, el Canadà i An­glaterra, i, evidentment, les dones que es postulen per ser mares gestants són molt poques.

Normal.
Els processos d’acollida i d’adopció haurien de ser més transparents i fàcils perquè hi ha un munt de nens i nenes que ja són al món i necessiten una llar.

Nadó a la carta

Psicòloga especialitzada en teràpia de parella i en altres models de relació no convencional, Crespi ha decidit investigar la gestació subrogada o ventre de lloguer, una pràctica en expansió, i ha plasmat les seves conclusions en un assaig: El negoci dels nadons. La gestació subrogada ( Raig Verd), deixant la seva posició clarament en contra d’aquest negoci: “Quan parlem de gestació subrogada, no estem parlant d’un producte o d’un servei, sinó d’explotació de dones amb capacitat gestant que habitualment no tenen alternatives i necessiten els diners per sobreviure o per viure”. Explica al llibre que ja existeix l’opció de crear un nadó a la carta: “La pràctica de la gestació subrogada permet escollir a la carta donants d’òvuls, esperma, embrions i gestants, des d’una visió altament eugenèsica”.

https://www.lavanguardia.com/encatala/20240815/9871824/gestacio-subrogada-es-negoci-l-alca.html