Tinc 58 anys. Vaig néixer a Barcelona i visc al Pirineu . Soc escriptor i divulgador. Estic casat amb la Pili i gestionem cinc fills (d’entre 28 i 19 anys). Política? Em sento orfe polític. Creences? Crec en les bones persones. El meu lleure és la natura , els gossets i la música de Bach
Els mites de l’ Olimp!
Arquetips emocionals fixats en l’imaginari dels enginyosos antics grecs.
Ens queden lluny…
I ara! Són aquí amb nosaltres.
On?
Dins teu. Els portem tots dins de cadascú. Els mites de l’ Olimp ens habiten. I poden ajudar-nos!
D’on ho treu vostè això?
De la meva pròpia vivència, reflexionada.
Quina vivència?
Una de recent i crua: una triple crisi personal de pèrdua, de salut, d’un familiar, de diners. Un llibre em va ajudar a travessar aquell desànim turmentós…
Un llibre?
Me l’havia regalat el meu pare als meus 14 anys, al seu torn heretat del seu pare: un llibre sobre els mites grecs. El conservo, supervivent de totes les meves mudances.
Miraculós, doncs.
En el pitjor moment de la meva crisi, vaig veure el llibre: el vaig obrir, vaig llegir… i em va ajudar a aixecar el cap.
De quina manera el va ajudar?
Cada mite mostrava aspectes de mi. Cada mite em feia conscient d’alguna cosa, m’orientava a superar els meus mals.
Quins mites el van inspirar més?
Narcís, Pigmalió, Quiró, Sísif i Fènix.
Quin és el seu favorit?
Quiró. Un centaure mig diví, mig humà ferit per una fletxa: pateix dolors crònics. M’hi vaig identificar.
Per què?
Jo patia dolors parestèsics a les cames, fortes rampes… Quiró és el ferit que esdevé guaridor. El patiment m’ha enfortit, tota ferida pot tornar-se llum.
Quina classe de llum és aquesta?
La compassió. Patir ensinistra a apropar-te a qui pateix. Som animals mitològics, la teva vida és mítica, som mites amb potes.
Un dolor dona comprensió del dolor.
Alguns els heretem dels pares i avis, inconscientment: avortaments callats, fills ocults, exilis forçats, gelosia, enganys… Viuen a la teva sang! Però pots renéixer de les cendres.
Ah, conec aquest mite: l’au Fènix.
Cada fet colpidor és terreny fèrtil per a una transformació profunda! Mira la teva vida amb perspectiva i t’elevaràs per sobre de les teves cendres.
Posi-me’n un exemple.
En pandèmia se’n van anar en orris els cursos presencials que jo impartia, i llavors vaig provar de donar formació en línia. I avui és la meva principal activitat!
I el mite de Narcís, què ensenya?
Ensenya a no ofegar-te, que l’egoisme és ofegar-se en un mateix. Els mites cartografien fulls de ruta per a la supervivència.
I el mite de Pigmalió? Per lligar?
Va una mica més enllà: la teva mirada pot encoratjar l’altre perquè floreixi. Un experiment famós ho va confirmar.
Quin experiment, Àlex?
Els autors de l’experiment van convèncer el professor d’un curs que els alumnes de l’aula A eren mals estudiants, i els de l’aula B eren bons estudiants.
Un judici basat en proves?
En absolut, una mera arbitrarietat. Al final del curs, la profecia s’havia autocomplert! Els alumnes de l’aula A van tenir mals resultats, i molt bons els de l’aula B.
I això? Com s’explica la diferència?
La mirada sobre els alumnes d’aquell professor va desmotivar els alumnes de l’aula A, mentre que va motivar els de l’aula B.
Quina és la conclusió olímpica?
Que tu pots ser Pigmalió d’un altre: si el mires amb deferència, respecte, confiança, admiració, afecte… determinaràs la seva seguretat i el seu floriment personal!
En prenc nota.
A un escombriaire aficionat a la informàtica li van dir: “Arribaràs a ser un alt directiu d’IBM”. I hi va arribar, hi va arribar!
I què hi ha del mite de Sísif?
És al·legoria d’impotència, perquè Sísif cada dia empeny una pedra muntanya amunt i, quan arriba al cim, la pedra cau pel pendent… i torna a començar.
Desesperant!
Però… perdoni… i si Sísif és feliç?
Feliç, pujant i baixant la pedrota?
Tot pare m’entendrà: criar fills és com fer pujar aquella pedra, però aquest notable esforç és compatible amb ser feliç!
Suposo que té raó.
Ho diu així mateix el Bhagavad Gita : importa més l’acció que el fruit d’aquesta acció. A més, no ets aquí per ser feliç.
Ah, no?
No: ets aquí… per aprendre!
I què ha après vostè?
Que tu ets molt més fort, gran i savi que qualsevol dels teus problemes. Sempre hi haurà una roca per empènyer al peu del turó cap amunt: doncs bé, aquesta roca és la teva mestra!
&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&
&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&
‘ Ecos del Olimpo’
Sempre aprenc alguna cosa amb Àlex Rovira, des que el vaig entrevistar aquí fa vint anys, per La bona sort , meravellós conte formatiu. Àlex Rovira no ha desistit des d’aleshores d’avançar pel seu camí de creixement personal ajudant al creixement dels altres. Ara ho fa amb Ecos del Olimpo ( Zenith), manual que subtitula “Saviesa eterna per millorar i transformar la teva vida”, prenent com a mirall els mites clàssics grecs. Li demano a l’Àlex algun ensenyament extra, i me’l regala: “No et prenguis res massa personalment, i entén que la persona que et critiqui està confessant la seva enveja: t’expressa la seva admiració encara que vestida de frustració!”. Amb l’Àlex aprenc a agrair cada crítica, i també cada crisi que arribi, entenent que es tracta sempre de mestres per a la meva millora.
gutta cavat lapidem 