El 11 de diciembre de 2020, y poco antes de dejar la Casa Blanca, el presidente Donald Trump emitió una proclamación oficial en apoyo a la soberanía de Mohamed VI sobre el Sáhara Occidental, territorio disputado por Marruecos y el Frente Polisario, infringiendo las resoluciones de la ONU y el consenso internacional y provocando una grave crisis en Oriente Próximo y el norte de África, era el precio de que Rabat reconociera al Estado israelí. Una vez más Tel Aviv consigue arrastrar a la superpotencia a ejecutar su propia agenda.
Aspecte que oferia la zona fronterera de Ceuta amb el Marroc dimarts en plena allau humana, facilitada per les autoritats marroquines. Bernat Armangue / AP
A Pedro Sánchez li van funcionar els reflexos. L’allau humana que es va produir a Ceuta entre dilluns i dimarts d’aquesta setmana per decisió de les autoritats marroquines podria haver deixat el Govern espanyol fora de combat, quinze dies després del fiasco de les esquerres a les eleccions regionals de Madrid. El KO era a prop.
Sánchez va donar l’ordre immediata de desplegar l’exèrcit a Ceuta i dimarts al matí va comparèixer davant l’opinió pública amb un discurs enèrgic de defensa de la integritat territorial del país, per després pujar a un helicòpter Superpuma de l’Exèrcit de l’Aire amb rumb a Ceuta i Melilla. No hi va haver temps mort en la resposta governamental espanyola al desafiament marroquí. No hi va haver espai per a un moment Abascal a Ceuta.
El gabinet de la Presidència del Govern es va moure amb molta rapidesa i el grup dirigent d’ Unides Podem va entendre –aquesta vegada sí– que el silenci també és un bé preuat en política. Hi ha moments en què cal saber callar. Quan el líder de Vox va arribar a Ceuta dimecres a la nit per clamar contra la “invasió” marroquina, el seu col·lega Matteo Salvini ja havia elogiat la contundència escènica del Govern espanyol. “ Espanya (amb un Govern d’esquerres) desplega l’exèrcit a la frontera per bloquejar ingressos il·legals. Esperem notícies del Viminal” (seu del Ministeri de l’Interior italià), va escriure el líder de la Lliga.
El Marroc treballa perquè Biden no revisi la decisió de Trump sobre el Sàhara …
Washington vol que el Marroc mantingui la bona entesa amb Israel …
El Estado de Vigilancia es una de las peores enfermedades que tiene una democracia
Sabemos que estamos vigilados, a través de nuestros móviles, ordenadores y cámaras. Pero no hacemos nada malo y por eso nos sentimos a salvo. Marta Peirano avisa en esta charla que es urgente preocuparse y proteger nuestro anonimato en la red. Video realizado por Daniel Goldmann y editado por Xavi Fortino. Marta Peirano escribe sobre cultura, ciencia y/o tecnología. Es jefa de Cultura en eldiario.es, antes lo fue de ADN.es. Fue la editora del blog La Petite Claudine y fundadora de Elástico, un colectivo multidisciplinar con el que co-dirigió COPYFIGHT, un festival internacional sobre modelos alternativos de Propiedad Intelectual. Fundadora de HackHackers Berlin y Cryptoparty Berlin, también es responsable de su manual, The Cryptoparty Handbook. Ha publicado libros sobre autómatas (El Rival de Prometeo. Vidas de autómatas ilustres); modelos colaborativos (Collaborative Futures); sistemas de notación (On Turtles & Dragons) y futurismo tecnológico (Futurish: Thinking Out Loud About Futures). Su último libro es El Pequeño Libro Rojo del activista en Red, una introducción a la criptografía para periodistas, fuentes y medios de comunicación. Es el único libro del mundo prologado por Edward Snowden.
No ens estranya que no entengui del que està negociant amb els altres partits independentistes, perquè vostè està parlant de l’actuació del seu partit dins l’autonomia espanyola i aquest tercer actor polític que no fa el pas, em sembla que parla de quina estratègia seguir per arribar a la independència i del paper que hi ha de jugar el Govern de la Generalitat que vostès han de presidir.
El contrato secreto para vender armas a Arabia Saudí que autorizó el Gobierno de Rajoy: 250 morteros y 175.000 proyectiles
La consultora Everis, presidida por Eduardo Serra, exministro de Defensa de Aznar, logró el permiso de La Moncloa para vender armamento a pesar de que el Parlamento europeo y la ONU pedían que no se exportara más material militar a Riad