Espanya no és una realitat dinàmica, ni un debat obert, sino una idea sagrada, inamovible en el temps i en la lògica dels pobles, i aquesta concepció antimoderna i antidemocràtica està plenament acceptada en tots els centres de poder espanyols.
https://www.elnacional.cat/ca/politica/pilar-rahola-operacio-silenciar-puigdemont_653726_102.html
WASHINGTON, D.C., mayo 21 (C-Fam) UNICEF retiró un informe controvertido de su página web, y cuando reapareció días mas tarde, estaba cuidadosamente editado. El informe había afirmado que a los niños no les afecta ver material con sexo explicito.
El informe «Herramientas de seguridad en la era digital y derechos de los niños en la red» del Fondo de Naciones Unidas para la Infancia (UNICEF) concluía que la pornografía no siempre tiene que ser dañina para los niños. El informe sugería que los niños podrían acceder a material sexualmente explicito de acuerdo con su edad y madurez y que los niños tienen como derecho humano el acceder a la pornografía online y como educación sexual.
Poco después de que Friday Fax reportase esto último, UNICEF quitó el informe de su página web solo para volver a publicar un informe estratégicamente editado que borra las frases citadas por Friday Fax, pero que retiene las mismas posiciones que el informe original.
La portavoz de UNICEF Najwa Mekki dijo a Friday Fax «la posición de UNICEF es inequívoca: ningún niño debería verse expuesto online a contenido dañino». Pero Mekki no comentaría si UNICEF cree que la pornografía es dañina para los niños.
UNICEF también declinó comentar las circunstancias que condujeron a quitar el informe de su página web.
Christine Gleichert, «Deputy Administrator for Public Affairs at USAID», dijo a Friday Fax «La Agencia US para el desarrollo internacional (USAID) se toma muy seriamente los asuntos como la seguridad en internet y salvaguardia de los niños de los contenidos dañinos en internet incluyendo la pornografía». USAF es la mayor contribuidora económica del mundo a UNICEF.
La respuesta a USAD de UNICEF fue «que la posición inequívoca de la organización es que ningún niño debería ser expuesto a contenido dañino online» de nuevo sin dejar claro que la pornografía podría ser dañino para los niños.
El informe de UNICEF sugiere que los niños no son dañados por ver material explícitamente sexual. Esta conclusión se basa en un estudio reciente de la Unión Europea que encuestó los hábitos online de niños y encontró que algunos niños se sentían felices al ver imágenes sexualmente explicitas.
El informe de UNICEF incluso asegura que no todos los contenidos sexualmente explícitos pueden ser tachados de pornografía. «El informe propone una escala para ayudar a clasificar que pornografía sería adecuada de ver para niños de «diferentes grupos de edad».
El informe de UNICEF propone que «las diferencias entre los niveles individuales de madurez y capacidades desarrolladas jugarían un papel» al crear un sistema «edad-ratio» para regular el acceso del niño a contenidos sexualmente explícitos.
El objeto de dicha escala, de acuerdo con el informe es, ostensiblemente, evitar el infringir los derechos del niño a acceder a material sexualmente explicito beneficioso tales como información sexual y de salud reproductiva incluyendo fuentes para la educación LGTBI.
El informe de UNICEF admite que algunas investigaciones demuestran que el acceso a pornografía a una edad infantil está ligado a ciertos «resultados negativos» pero esa «evidencia sugiere que esa exposición del niño a un cierto grado de riesgo… les ayuda a hacerse resilientes.»
El informe implica que determinar lo que es dañino para los niños requiere sopesar cuidadosamente su derecho «a ser protegido online de la explotación y abuso sexual y de la violencia» con «sus derechos a la intimidad, libertad de expresión,…y acceso a la información».
Clarament es demostra un cop més que venen de fora de Catalunya amb la seva llengua i la van imposant. Van de superiors.
“La posició que mantenen aquests quatre partits pel que fa a Catalunya és la mateixa: negar-li qualsevol condició o característica nacional al nostre poble”
Què pensa avui l’anomenat poble espanyol sobre Catalunya? Ho podem saber? Com que no podem preguntar-los-hi un per un, només hi ha una única manera d’esbrinar-ho i és a través del seu capteniment electoral. Què i a qui voten?
Dels tres-cents cinquanta diputats que configuren el congrés dels diputats, dos-cents seixanta- nou formen part del PSOE, PP, Vox i Ciudadanos. Estem parlant de més tres quartes parts del total de l’hemicicle. La posició que mantenen aquests quatre partits pel que fa a Catalunya és la mateixa: negar-li qualsevol condició o característica nacional al nostre poble. Ho manifestin o no, ens consideren “tierra conquistada”. Uns ho diran més alt que uns altres, però al capdavall, tots ells actuen de la mateixa manera. No trobareu cap diferència entre les paraules d’un socialista com Garcia Paje, una popular com Ayuso, una “ciutadana” com Arrimadas o un energumen de Vox quan es tracta de parlar sobre nosaltres. Tots desprenen un odi malaltís contra tot allò que signifiqui, no la independència, sinó simplement una catalanitat una mica acusada. Faran mans i mànigues per reduïr-nos a una Rioja qualsevol.
Per poder fer efectiu el seu objectiu, no tenen cap mania. Ens acusen de nazis o supremacistes perquè del que es tracta és d’aconseguir un clima col.lectiu entre la seva gent on, aquells catalans que no volem ser espanyols, esdevinguem uns éssers miserables que mereixen desaparèixer. Criminalitzar i fer detestable a la víctima aplana el camí per agredir-la impunement. Tot plegat té una base històrica, però també es producte d’un pla que tenen ben pactat entre tots ells.
Als catalans, generalment, aquestes coses e ens semblen exageracions. No hem aprés a discernir la mentalitat de l’ocupant. Possiblement una de les poques vegades que li vam veure les orelles al llop, fou durant les setmanes prèvies al primer d’octubre del 2017 quan la població espanyola va sortir al carrer per acomiadar als seus “soldats” amb el famós crit “a por ellos!”. Però després ja s’han encarregat els polítics independentistes de casa de desdramatitzar el fet, tot fent responsable exclusivament a l’estat espanyol. És la manera que tenen de mirar cap a una banda i no voler anar al fons del problema.
Ens costa assumir que som objecte d’odi. No ens sentim encara prou vexats, menyspreats o mortificats. És clar, com que a Catalunya guanyen partits polítics que afirmen que el seu ideari és “amor”, ens costarà que arribem a sentir aquestes coses. Sempre ha fet molt de mal a la política catalana l’estil capellanesc.
Remuntar aquesta situació significa implementar un estil i un to rotund en les nostres aspiracions. La política d’alliberament nacional l’hem de contemplar com un combat. O ells o nosaltres. Sense oblidar que, qui dóna primer, dóna dos cops. No és cap conflicte, és una guerra que ens han declarat per gosar dir que volem la llibertat de la pàtria. Assumir aquest escenari és l’únic camí que ens pot dur a la victòria.
Un atestat de la Guàrdia Civil mostra l’institut armat resignat a no esbrinar com va funcionar la xarxa que van intentar rebentar
Les urnes i el cens universal van ser dues de les victòries del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 sobre la independència de Catalunya, ara fa just quatre anys. Dos elements que van sobreviure sobradament a la conjura dels poders de l’Estat per impedir la celebració del referèndum. Tant és així que quatre anys després, malgrat una llarguíssima instrucció en diverses instàncies judicials –hi ha causes que encara s’arrosseguen–, algunes de tan poderoses com el Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional, no s’ha pogut determinar ni com es va muntar ni qui en va ser el responsable. De fet, tant les urnes com el sistema informàtic van passar absolutament desapercebuts en el judici del Procés a la sala penal que comandava Manuel Marchena. I la Guàrdia Civil admet que encara no se n’ha sortit.
El sistema informàtic del referèndum va ser el primer gran operatiu de ciberdefensa de la Generalitat de Catalunya, al marge i contra l’Estat. “Una primera DUI del control de l’Estat”, apunten fonts dels participants. “Van tenir el control del territori informàtic”, comparen les mateixes fonts.
De fet, només hi ha un informe sumarial sobre la xarxa informàtica del referèndum. És l’informe número 2018-005605-188, que signa la Prefectura de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil. Un atestat, al qual ha tingut accés El Món, que inclou més d’una quinzena d’investigats i testimonis així com la intervenció de totes les seves comunicacions. Un total de 123 pàgines on s’admet que no han pogut determinar totes les persones implicades en l’articulació del sistema informàtic de l’1 d’octubre.
Un dossier on també s’accepta amb resignació que no s’ha pogut acreditar la despesa pública en la famosa web del referèndum. I, en tercer terme, s’hi reconeix que només han identificat alts càrrecs del Govern que d’alguna manera o altra tenien una relació amb la web per aportar-hi continguts o comprar altres dominis per, suposadament, escapar de l’escomesa policial.
Fins i tot, els agents L75733Z i H91607F, que signen l’informe, fallen en intentar radiografiar els responsables de la xarxa informàtica de l’1-O. Només poden saber que el set de setembre del 2017 es va activar la web gràcies a “subjectes radicats a Londres” que mai s’han identificat. L’anàlisi de la policia judicial és que els responsables de la Generalitat van preparar tot l’entramat per a quan s’aprovés la llei del Referèndum i que després van externalitzar la gestió de la xarxa informàtica per al referèndum. Una estratègia per defugir l’escomesa policial.
En aquesta línia, és interessant el relat del dia del referèndum i dels dies anteriors que va fer l’actual vicepresident i conseller de Territori i Polítiques Digitals i aleshores Secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital, Jordi Puigneró. En el llibre El 5è poder (La Campana, 2020), l’ara conseller relata les 29 entrades i escorcolls de la Guàrdia Civil al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, el CTTI.
En concret, fa esment a l’escorcoll del dissabte 30 de setembre que la Guàrdia Civil i membres del Centre Nacional d’Intel·ligència quan l’institut armat va ocupar, literalment, la seu ubicada a l’Hospitalet del Llobregat, perquè estaven convençuts que era el centre neuràlgic del sistema de control de la votació per la independència. A aquest balanç, cal afegir-hi el tancament de webs de l’ANC i d’Òmnium.
L’ordre que tenien era “apagar tots els sistemes informàtics sospitosos de ser utilitzats per al referèndum i de prendre el control sobre les xarxes de comunicacions del Govern”. De fet, en van apagar una trentena i un total de fins a 130 serveis de la Generalitat es van veure afectats, trastocats o suspesos per l’actuació policial. Mariano Rajoy va assegurar poques hores després que “havien desarticulat el xiringuito informàtic del referèndum”. La sensació de l’ara conseller és que “no havien previst que a primera hora es posaria en marxa el cens universal”. Aquest sistema va desmuntar el pla i va obligar a la Guàrdia Civil a fer mans i mànigues per intentar bloquejar la votació.
“Fins i tot tallant la xarxa d’internet en algun centre de votació, al capdavall no tenien prou capacitat per bloquejar totes les IPs i els servidors que s’utilitzaven per gestionar el cens”, expliquen a El Món fonts que treballaven al CTTI durant el Primer d’Octubre i que corroboren la versió del vicepresident Puigneró. “A banda, l’encesa de la rotació de servidors també feia anar de corcoll els atacants perquè, un cop es bloquejava una IP, se’n recuperava una d’anterior o se’n prenia una de nova”, recorden les mateixes fonts.
Així mateix, voluntaris que van participar en l’operació admeten que van posar en marxa tallafocs per evitar “rastrejos” que va funcionar perfectament. La pressió que rebien els informàtics de l’Estat per aturar les votacions feia remetre les IPs que s’utilitzaven a fòrums com Forocoches perquè hi enviessin peticions i col·lapessin la gestió del cens.
En el llibre de Puigneró es transcriu una conversa entre el cap de l’operatiu de la Guàrdia Civil al CTTI i el seu comandament a Madrid: “Cap a les deu del matí els nervis entre els comandaments de la Guàrdia Civil i el CNI congregats en una de les sales del CTTI eren ben palpables. Una tensió i un silenci que es va veure de sobte pertorbat pel so d’una melodia molt popular entre els militars de la Legión Española: El novio de la muerte. Efectivament, estava sonant el mòbil del cap de l’operatiu de la Guàrdia Civil. La trucada era de Madrid. I els crits de l’esbroncada des de l’altre cantó de la línia se sentien perfectament: “¡Antonio que están votando, coño!”. Tota una metàfora d’un dels secrets que encara es mantenen vius, com es va fer i com es va controlar el sistema inform`àtic del Primer d’Octubre.
L’informe de la Guàrdia Civil és concloent en el sentit que admet, no sense resignació, que el sistema informàtic va resistir el setge digital de l’Estat. Si fa o no fa, com el sistema de comunicació de Tsunami Democràtic o Anonymus Catalunya, objecte d’investigació per part de l’Audiència Nacional, amb una causa per terrorisme, i dels millors especialistes de ciberintel·ligència i ciberseguretat del món.
Només cal recordar que aquests perfils van ser analitzats i estudiats a les XIII Jornades STIC del Centre Criptològic Nacional, el braç de la ciberdefensa i ciberseguretat del Centre Nacional d’Intel·ligència, l’any 2019. Amb el títol, Comunidad y Confianza, bases de nuestra ciberseguridad, el conclave és el més important del sector a tot l’Estat i va reunir més de 3.800 experts. En l’intens programa del simposi, l’obsessió amb la guerra informativa sobre el Procés va ser constant, fins al punt que perfils a les xarxes de mobilització independentista van ser analitzats amb profunditat com a “fenòmens que en la ciberintel·ligència s’han de tenir presents“.
Los republicanos tienen su explicación alternativa. Dicen que los movimientos contra el racismo policial han llevado a la policía a “tener miedo de actuar” y que ahí está la clave del aumento de los crímenes violentos.https://www.eldiario.es/internacional/asesinatos-eeuu-han-subido-30-ano_1_8344528.html
¿Quién dice que los cuentos no venden? La edición póstuma de esta antología de relatos de Lucia Berlin (1936-2004) ha sido uno de los best seller del año pasado y, según parece, promete serlo también de este. Los elogios en la prensa y el boca-oreja han convertido a ‘Manual para mujeres de la limpieza’ (Alfaguara) en un insólito fenómeno literario.
Te damos cinco razones para que dejes de decir aquello de «prefiero un libro gordo que me tenga enganchado un par de meses»:
1. Se puede leer como «un libro gordo que me tenga enganchado un par de meses». Los 43 relatos que componen ‘Manual para mujeres de la limpieza’ tienen tanta carga autobiográfica que se pueden leer casi como unas memorias, como 43 capítulos en la vida de Lucia Berlin. Una vida itinerante (de Alaska a California pasando por Chile), agitada sentimentalmente (se casó tres veces y tuvo cuatro hijos), inestable laboralmente (profesora, recepcionista, enfermera, limpiadora…) y bañada en litros y litros de alcohol.
2. Enlazando con el punto anterior, ‘Manual para mujeres de la limpieza’ es una obra maestra de la autoficción. Aunque con una particularidad: está escrita cuando a esta forma de escribir no se le llamaba autoficción. Si te gusta la literatura del yo (de la que aquí hemos reseñados varios ejemplos: ‘La hierba de las noches‘, ‘Cocaína‘, ‘Para acabar con Eddy Bellegueule‘, ‘Hermano de hielo‘…), los relatos de Berlin te dejarán con unas enormes ganas de haberla conocido.
3. Sirve como guía para señoras de la limpieza, pero también como manual de autoayuda. Los relatos de Berlín son terapéuticos. Están situados en lugares sórdidos, tristes, dolorosos: hospitales, prisiones, lavanderías, centros de desintoxicación… Están protagonizados por alcohólicos, inadaptados, fracasados, enfermos… Y hablan de adicciones, de problemas de salud, económicos, sentimentales, de infancias tristes. Sin embargo, están envueltos en una extraña alegría, en una ternura tan paradójica como vivificante.
4. Son muy divertidos. Berlin demuestra tener un sentido del humor admirable. Sus relatos están atravesados por una luminosa y fina ironía en la que no cabe el cinismo (en esto se diferencia de Raymond Carver, con quien ha sido comparada). Sus personajes pueden ser marginales y desgraciados, pero tienen tanta dignidad y alegría como la que exhibe la escritora en sus fotos. Quién diría viéndolas que es una borracha que vive en una caravana, tiene empleos precarios, sufre de escoliosis, tuvo una madre alcohólica que se suicidó, un marido yonqui y una hermana que murió de cáncer.
5. Es ‘Paterson‘ hecho realidad. Resulta curioso comprobar las semejanzas entre la vida como escritora de Berlin y la del protagonista de una de las mejores películas de 2016. No es difícil imaginar a la cuentista escribiendo sentada en un banco mientras espera el autobús, en la lavandería mientras hace la colada o en la mesa de la cocina mientras se termina de hacer la cena. Una escritora proletaria que, como William Carlos Williams, el poeta al que evoca ‘Paterson’ y con el que también se ha comparado la escritura de Berlin, es capaz de extraer toda la belleza, el humor y la alegría que permanece oculta tras la cruda y cotidiana realidad.
https://elpais.com/cultura/2016/04/26/babelia/1461686913_788507.html
https://opcions.org/consum/tecnologia-aprofitament-alimentari/
Com evitar que un aliment es malbarati amb un sol clic? Podem contribuir a cuidar el medi ambient actuant més conscientment i, el mòbil, pot ser un nucli d’informació i d’eines que ens acompanyi en aquest procés.
Així és com va sorgir la idea de crear una app perquè tot el menjar que sobra al final del dia en restaurants i negocis d’alimentació tingui una oportunitat de ser consumit i no acabi sent desaprofitat. Des d’aleshores ja operen en 16 països amb una comunitat de més de 43 milions d’usuaris i més de 110.000 negocis units a la iniciativa. Fins ara, ja han “salvat” més de 87 milions de paquets de menjar.
Salvar un paquet de menjar a Too Good To Go equival a evitar el malbaratament de quilos d’aliments i a estalviar l’emissió de quilos de CO2. Per ara, només a Espanya, han aconseguit evitar el malbaratament de més de 4 milions de kg d’aliments i estalviar l’emissió de més de 10.000 tones de CO2.
La Silvia afegeix que la societat d’avui en dia està molt desconnectada de l’origen dels aliments i tot el que hi ha darrere d’ells. Incideix en què avui tenim accés a tot el que volem i quan volem i s’ha perdut aquest valor o respecte que la nostra gent gran sempre ha donat al menjar perquè, potser, ells van viure moments complicats i sí que valoraven i respectaven aquests aliments i el que significava tenir-hi accés.
També han ideat la iniciativa ‘Dates amb sentit: mira, olora, prova’, posada en marxa a països com França, Alemanya i Dinamarca. Han creat el distintiu ‘Mira, olora, prova’, que consisteix en una etiqueta que s’incorpora als productes amb data de consum preferent per recordar que, un cop passada aquesta data, es poden utilitzar els sentits abans de tirar el producte per saber si segueix en bon estat i es pot consumir.
Molts àmbits de la vida s’han adaptat a la tecnologia, inclosos l’ecologisme i la sostenibilitat. Arreu del món, s’han dissenyat aplicacions que permeten els usuaris comprar a preus reduïts aquells aliments que restaurants o altres locals llençarien si no trobessin sortida.
La producció i la distribució dels aliments deixa una important petjada ecològica. Per això, els establiments, en funció de l’excedent que tenen al final de la jornada o del seu servei, preparen paquets amb els productes que els han sobrat i els ofereixen a través de les apps, amb descomptes de fins al 70%.
En aquest article parlem de quatre aplicacions mòbils:
To Good To Go
OLIO
Yo no desperdicio
Foodcloud
Són les apps realment efectives?
Gaby Susanna i Nadal, directora de la Plataforma Aprofitem els Aliments, afirma que és molt diferent la canalització dels aliments que han estat o estan a punt de ser malbaratats per donar-los una segona oportunitat i la prevenció d’aquest malbaratament per reduir-ho. En aquest sentit, opina que les aplicacions mòbils ajuden a donar una segona oportunitat a aquests aliments, però subratlla que el focus hauria de posar-se sempre en prevenir. “Hi ha altres mesures més importants a prendre, com programes que et permetin planificar millor les quantitats de menjar que s’han de produir i evitar excedents”, comenta la Gaby.
La Gaby ha utilitzat algunes d’aquestes aplicacions i opina que s’ha de vendre allò que els negocis no podran oferir l’endemà per donar sortida al menjar que sobra, però no per lucrar-se i guanyar més diners.
Too Good To Go: aplicació líder en l’aprofitament alimentari
Silvia Magán, membre de l’equip de comunicació i de relacions públiques de l’aplicació, explica els orígens de Too Good To Go, l’aplicació d’aprofitament alimentari més estesa i coneguda. “Va néixer el 2016 a Copenhaguen, quan un grup d’amics estava gaudint d’un bufet i van veure com els cambrers llençaven a les escombraries tot el menjar que havia sobrat”. No entenien per què aquest menjar que estava en bon estat, i que fins feia cinc minuts havien estat gaudint, ara s’estava malgastant. Aleshores, van començar a investigar sobre el malbaratament d’aliments i van prendre la decisió de plantejar una solució que ajudés a canviar les coses.
El moment en què va néixer OLIO, una aplicació d’origen britànic, va ser quan la Tessa Cook, la cofundadora, s’estava mudant de país i tenia molt de menjar que no volia llençar. Va intentar trobar algú a qui donar-li, li semblava una “bogeria” que hagués de llençar aquest menjar quan segur que hi havia molta gent a poca distància encantada de rebre’l. I així va sorgir la idea d’OLIO, una aplicació mòbil que connecta els veïns per compartir menjar.
OLIO està disponible a tot el món i, fins ara, ha permès que es comparteixin aliments a 59 països. La majoria de l’activitat està present al Regne Unit, però també hi ha comunitats molt actives a Mèxic, Colòmbia, Xile, Argentina, Singapur i Nova Zelanda, entre altres. Té 5 milions d’usuaris que han compartit més de 25 milions de porcions de menjar i 3 milions d’articles per a la llar. Això ha tingut un impacte ambiental equivalent a estalviar 80 milions de quilòmetres de cotxe per carretera i 4.000 milions de litres d’aigua.
Per utilitzar l’aplicació, només cal fe
r una foto de l’aliment o menjar que es vol aprofitar i s’afegeix a l’aplicació. Els veïns reben una alerta, poden navegar pels llistats, sol·licitar allò que volen i, a continuació, recollir-ho en menys d’una hora.
L’equip d’OLIO també ha llençat campanyes com #Cook4kids (“Cuinar pels nens”) i #Cook4carers (“Cuinar pels cuidadors”), que han animat als usuaris a cuinar per a persones de la comunitat local que ho necessiten. Han col·laborat amb 20 xefs famosos britànics que els han proporcionat receptes. Fins ara, han distribuït més de 30.000 àpats. També ha desenvolupat el programa “Food Waste Heroes” (“Els herois del malbaratament alimentari”), que consta de 30.000 voluntaris formats que es comuniquen amb empreses locals, com supermercats i menjadors d’empreses. Els voluntaris recopilen els aliments no venuts al final del dia, els afegeixen a l’aplicació i els redistribueixen a la comunitat local.
Yo no desperdicio: compromís repsonsable
La Laura Martos Pérez, encarregada d’Educació per la Ciutadania Global de la ONG Enraíza Derechos i membre de l’equip de l’aplicació espanyola Yo No Desperdicio, sosté que l’aliment és considerat avui dia com una mercaderia més i que el sistema alimentari global no té en compte que l’alimentació no és un privilegi, sinó un dret fonamental reconegut internacionalment.
https://opcions.org/consum/tecnologia-aprofitament-alimentari/
Notícia inquietant de la mà d’uns documents fins ara secrets. La Xina tenia intenció de dissenyar genèticament nous coronavirus per fer experiments amb ratpenats vius. Concretament qui tenia intenció de fer-ho és, casualitat o no, l’Institut de Virologia de Wuhan. Per aconseguir-ho va demanar finançament el 2018 als Estats Units, però va ser rebutjat perquè podria “haver posat en risc les comunitats locals”. Aquests són els documents que es van filtrar aquest dimecres, publicats per Drastic i dels que se n’ha fet ressò també La Razón.
La documentació, aportada per un denunciant anònim, correspon a una proposta de subvenció presentada a l’Agència de Projectes d’Investigació Avançada de Defensa (DARPA) el 2018 i que destaca com els investigadors xinesos pretenien alliberar coronavirus a l’aire per infectar ratpenats amb l’objectiu de dur a terme estudis que servissin per lluitar contra malalties que afectessin els humans. La fórmula de fer-ho, però, era demanant finançament internacional.
El mateix diari destaca que els informes recollien que EcoHealth Alliance (un organisme que desenvolupa solucions basades en la ciència per prevenir pandèmies) va treballar amb l’Institut de Virologia de Wuhan per intentar conduir una investigació sobre patògens humans “avançada i perillosa” sobre el coronavirus de ratpenats.
Coronavirus pels ratpenats
El projecte, anomenat DEFUSE, va ser finalment rebutjat per les entitats de crèdit, però segons sembla, podria haver quedat una porta oberta al finançament parcial de la investigació.
Els experts, recull La Razón, havien rebutjat de manera continuada el projecte pel perill que podia suposar. “El projecte podria haver posat en risc comunitats locals”. I a més, subratlla que “l’equip no hauria considerat adequadament els perills de millorar el virus o llençar una vacuna a l’aire”.
Drastic ha afirmat en un comunicat que la proposta de finançament “inclou alguns elements de la investigació que ja són coneguts a través de diversos articles científics” però que mai no s’havien fet públics. Entre ells, la vacunació de ratpenats fent servir el virus en aerosol. Però n’hi ha més, també “altres treballs sobre soques publicades i no publicades que podrien haver produït el SARS-CoV-2”.
Incògnites sobre l’origen del virus
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha subratllat diverses vegades la importància de saber exactament quin és l’origen del coronavirus. Encara hi ha moltes hipòtesis sobre la taula i cap és descartable. Ara, amb aquests papers podria ser que la teoria que fins ara tenia menys força, la que parlava sobre un possible origen del coronavirus en un laboratori, torni a estar sobre la taula. Al seu moment, es va dir que era “improbable”. Caldrà esperar per treure’n conclusions.
EL CASTELLÀ ES EL CÀNCER QUE MATA LA LLENGUA CATALANA
“Que una llengua clarament en perill com el català no la salvarà l’Estat (ni per extensió una estructura estatal com la Generalitat) ho sap qualsevol que hagi superat el parvulari”
…
És obvi que aquesta filtració és una posada de catifa del PSOE perquè Gabriel Rufián pugui fer tuits indignats i Pere Aragonès es pugui fer el milhomes als mitjans subvencionats per després rebre uns xoco crispies secs i poder presentar-los com a virutes de xocolata de l’Oriol Balaguer, i això, si arriben, perquè el repte és trobar un sol cop en què un govern espanyol hagi complert amb Catalunya. Un de sol.
…
gutta cavat lapidem 