Category Archives: Natura

Acord multimilionari per compensar les víctimes de l’herbicida cancerigen de Monsanto

La multinacional alemanya pagarà 10.715 milions d’euros per resoldre gran part dels més de 125.000 litigis de l’herbicida RoundUp, que era propietat de Monsanto

Acord multimilionari de Bayer que tanca els litigis per un herbicida que causa càncer

https://www.ccma.cat/324/acord-multimilionari-de-bayer-per-compensar-les-victimes-dun-herbicida-que-causa-cancer/noticia/3026934/

Més d’un centenar d’ajuntaments catalans abandonen l’ús del glifosat

A Europa se’n permet l’ús fins al 2022, però molts ajuntaments ja l’han deixat d’utilitzar

https://www.ccma.cat/324/mes-dun-centenar-dajuntaments-catalans-abandonen-lus-del-glifosat/noticia/2870786/

El Sol reduce su emisión de energía

La fase que atraviesa el astro, con una menor presencia de manchas solares, no provocará una inminente bajada de las temperaturas

El Sol reduce su emisión de energía

“No hay una inminente ‘edad de hielo’ o ‘mini edad de hielo’ causada por una reducción esperada en la producción de energía del So l en las próximas décadas”, escribía la NASA en un artículo publicado en febrero de este año, artículo en parte premonitorio del debate sobre la actividad del astro a partir de la reciente publicación del diario The Sun .

“El mínimo solar está en marcha, y es uno grande”, decía el astrónomo de la agencia espacial Tony Phillip al diario. “Los recuentos de manchas solares sugieren que es uno de los mayores del pasado siglo. El campo magnético del Sol se ha debilitado, permitiendo rayos cósmicos extras en el sistema solar”.

El Sol experimenta cambios cíclicos en la producción de energía a lo largo de su vida útil. Según explica la NASA, algunos de estos son bastante predecibles y ocurren durante un período normal de 11 años de alta y baja actividad, caracterizados por la presencia de muchas y pocas manchas solares, respectivamente.

Evolución del número de manchas solares, manifestación de la actividad solar, a lo largo del ciclo de once años

Las manchas solares suponen áreas más frías en la superficie del Sol que indican zonas de intensa actividad magnética. La agencia espacial ya anunciaba en 2017 que el astro se dirigía a un mínimo solar a partir de los recuentos de estas, que, tras un número relativamente alto en 2014, disminuían hacia un mínimo solar esperado para 2019-2020.

Phillip, así como otros científicos, sugieren que la gran disminución de actividad del último ciclo solar presagia un nuevo gran mínimo solar en las próximas décadas. La última vez que ocurrió esto se denominó el mínimo de Dalton, entre los años 1790 y 1830, periodo que coincidió con temperaturas más frías en todo el mundo (existe el debate sobre si parte de esta disminución en la temperatura se debe a la actividad del volcán Tambora en Indonesia que en 1815 produjo una de las mayores erupciones registradas) .

“En lo que va de año, el Sol ha estado en blanco [sin manchas solares] el 76% del tiempo, una tasa que solo ha superado una vez en la era espacial. El año pasado, 2019, el sol estaba en blanco el 77% del tiempo. Dos años consecutivos de impecabilidad récord suman para un mínimo solar muy intenso”, afirma Phillip en la web spaceweather.com, la cual gestiona junto con otros expertos.

Sobre los efectos que podría acarrear un nuevo gran mínimo solar, la NASA explica que incluso si durara un siglo, las temperaturas globales continuarían en aumento. El incremento de la concentración de dióxido de carbono en la atmósfera producido por la actividad humana y el calentamiento derivado de esto servirían para compensar la baja actividad del Sol.

La agencia no habla, por tanto, del inicio de una época de mucho frío ni de pérdidas de cultivos. Algo que sí puede ocurrir durante este periodo, y de lo que advierte también Phillip, es que los astronautas queden más expuestos a los rayos cósmicos en el espacio. Durante el mínimo solar, el campo magnético del Sol se debilita y proporciona menos protección contra estos rayos cósmicos.

Los efectos pueden llegar a la Tierra y generar tormentas geomagnéticas – perturbaciones temporales de la magnetosfera- auroras e interrupciones en las comunicaciones y los sistemas de navegación.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20200519/481281267859/sol-reduce-emision-energia-manchas-solares-ciclo-bajada-temperaturas.html

Minerals de sang a l’era 2.0: les entranyes de la tecnologia digital

Barcelona, capital mundial dels mòbils que amaguen al seu interior violència, guerra i destrucció

La mina d'or més gran de República Centreafricana a Ndassima (Bambari) s'explota, com la majoria de mines del país, de manera totalment artesanal. L'extracció funciona sota la mira dels fusells rebels.
La mina d’or més gran de República Centreafricana a Ndassima (Bambari) s’explota, com la majoria de mines del país, de manera totalment artesanal. L’extracció funciona sota la mira dels fusells rebels. / GEMMA PARELLADA

Minerals, que surten de la guerra, travessen quilòmetres i capes digitals, sigil·losament, i arriben a la nostra tauleta de nit, sense que siguem conscients del que tenen al darrere. La gran paradoxa del món hiperenllaçat d’avui és que els aparells intel·ligents que fan possibles les connexions gairebé permanents no ens connecten al Congo, l’indret que conté el secret del seu funcionament.

Els  minerals o recursos de conflicte –sobre els quals hi ha una campanya internacional– són aquells que surten de zones on es disputa una guerra. Les seves vendes no només financen les milícies i exèrcits, sinó que mantenen viu el conflicte.

Viatge al punt zero de la tecnologia (TV3) from Parellada – Reporting Africa on Vimeo.

Barcelona: la gran cita a cegues amb els minerals de sang. from Parellada – Reporting Africa on Vimeo.

A finals dels anys 90, van ser els ‘diamants de sang’ de Sierra Leone i Angola, els que, per primera vegada, van cridar l’atenció de l’opinió pública. Els ‘ minerals de sang’ de la nostra era 2.0 són, en canvi, quatre minerals que surten del Congo i que són imprescindibles perquè funcionin ordinadors, tauletes i telèfons mòbils –a més de bombes o aparells mèdics–.

Reserves de coltan al món. / ARA
Reserves de coltan al món. / ARA

Són el tàntal, l’estany, el wolframi (les anomenades 3T) i l’or. Tots s’extreuen de l’est del Congo i els ingressos que donen s’injecten a la pitjor guerra del planeta. El rei dels ‘minerals de sang’, el sultà de les tecnologies, i el rei del Congo, és el tàntal (que s’extreu del coltan).

Les propietats úniques d’aquest mineral rar l’han convertit en estratègic, el més valuós de la nostra era, i el Congo, que té al seu sòl el 80% de les reserves mundials, està pagant un preu brutal per les pressions de la geoestratègia: 5 milions de morts. 15 anys de guerra. I cap perspectiva de pau.

L’equació és senzilla: sense el Congo no hi ha mòbils. Però entre les allaus de piulades, ‘posts’ i ‘hashtags’ és rar (com el tàntal), trobar-hi el Congo. D’una tomba de 5 milions de morts surten aquests aparells que, a tots, ens envolten cada dia.

‘Diamants de sang’: de DiCaprio a la República Centreafricana (RCA)

El mirall dibuixa tant les arrugues que es resisteixen al maquillatge com els diamants que espurnegen penjats. La clienta, a una polida joieria d’un carrer noble de Barcelona, no sap on cau la República Centreafricana. És lluny. A l’Àfrica. A molts quilòmetres i més mons de distància. L’or fos en anells i agulles es mira també els clients. Els de la República Centreafricana són entre els millors diamants del món. Estan encara mig embargats, però no han deixat de circular. Si parlessin, les pedres s’explicarien les seves trifulgues, els seus llargs viatges.

L’Ibrahim passeja la seva corpulència dins un bubú blau marí. Els vidres escapçats col·locats sobre el mur de fang no el protegiran de les bales que ens van encerclant. Potser sí els milicians que s’asseuen a la porta.

La RCA té una esplèndida selva tropical, malària de la més cruel i, si la ressegueixes, et duu fins al desert. És al cor de l’Àfrica i, des de fa pocs anys hi batega fort un nou i sagnant conflicte. Matxets, amputacions, masses de cadàvers. Té pinzellades de Ruanda, escenes del Congo i ha tornat a accionar l’alerta roja dels ‘diamants de sang’. És el relleu de Sierra Leone –allà on se situa la pel·lícula que porta la problemàtica a la gran pantalla, amb un DiCaprio transformat en mercenari sud-africà–. L’Ibrahim és un dels grans diamanters del país. Els líders rebels li sopen a casa. Ens coneixem el mes de maig del 2014, a la ciutat vermella de Bambari, quan fa exactament un any que han embargat els diamants a la República Centreafricana.

De buscar pedres brutes, a vestir pedres precioses

La República Centreafricana depèn dels diamants. Abans de l’inici de la guerra, el 50% dels ingressos de les exportacions tenia segell de diamant. I un quart de la població en viu. El maig del 2013 –dos mesos després que enderroquin al president– la RCA és suspesa del procés de Kimberly, el sistema de certificació que distingeix els diamants nets de conflicte, però, independentment de papers i certificats, el flux no s’atura. Passa de comerç a contraban.

L’ONU calcula que durant els 18 primers mesos que segueixen a la prohibició, 140.000 quirats surten il·legalment del país: 24 milions de dòlars. Diners que van per la via directa a les milícies, que són matances. La guerra deixa el país dividit en dos: a l’oest, els guerres Antibalaka. A l’est, els ex-Séléka. A ambdues bandes hi ha diamants.

Quan el país comença a esberlar-se la premsa internacional ho descriu com una rebel·lió de la població musulmana. Els centreafricans en diuen la “revolta dels diamanters”.

“Ja no m’hi dedico”, em diu l’Ibrahim. “El perquè d’aquesta guerra són els recursos, com sempre al nostre continent. ¿Què et penses que hi fan aquí els francesos?

França ordena una intervenció militar a la República Centreafricana hores abans que mori Nelson Mandela, a l’hivern europeu del 2013. “¿Qui es creu encara que han vingut a protegir-nos?”, diu l’Ibrahim. A la mesquita de Bambari, els joves, arcs i matxets a punt, tampoc se’n fien de les tropes gales. “Han pres partit”, diu el seu portaveu, “ens defensarem per nosaltres mateixos”. Hores després, quan comença a tronar la violència, els bàndols són dos: militars francesos i joves musulmans.

L’amfiteatre d’or no està embargat

Ara els diamants centreafricans tornen a ser al mercat legal. Però no tots. Kimberly ha aixecat parcialment l’embargament: només per als que provenen de l’oest.

Tampoc estan prohibides totes les matèries. L’amfiteatre brillant de Ndassima és la mina d’or més gran del país. El primer control rebel que envolta el gran forat, cavat artesanalment a cop de pic i pala, és a l’antiga seu d’una empresa estrangera. L’or no l’han prohibit. El soldat que ens assignen per a la visita té el timbre agut dels que no han canviat la veu. Deixa l’arma a la garita de l’entrada i s’endú només una corda i uns auriculars sense fil. La música el transporta a Bollywood.

Mandela, Noemi Campbell i unes “petites pedres brutes”

Any 1997, sopar de gala a la bella Ciutat del Cap. L’amfitrió és Nelson Mandela.  Entre els cèlebres convidats hi ha la model Noemi Campbell i l’expresident liberià, Charles Taylor –actualment condemnat per de crims de guerra comesos a Sierra Leone–. Taylor, a més de reclutar menors i cometre violacions diverses, canviava diamants per armes.

Després de la gala, Campbell dorm –segons declara a la justícia– quan dos homes truquen a la porta. “Un regal per a vostè”. Eren “unes pedres brutes”, descriu Campbell: diamants procedents de Taylor, de Sierra Leone, que finalment, acaben al Fons per als Infants Nelson Mandela.    

https://www.ara.cat/internacional/Minerals-sang-lera_0_1734426638.html#comments

Per saber-ne més

https://www.ara.cat/internacional/Lexplotacio-infantil-informe-dAmnistia-Internacional_0_1507049413.html

https://www.ara.cat/internacional/persones-guerres-poblacio-lHospitalet-Badalona_0_1919808111.html

https://www.ara.cat/suplements/planeta/mineral-llauna-tomaquet_0_1467453257.html