Els microplàstics estan a tot arreu, des del gel de l’Antàrtida fins als aliments, Els cossos humans no són una excepció d’aquesta crisi ecològica promoguda per les mateixes mans humanes. La presència de microplàstics al cos representa molts riscos, per exemple, l’acumulació a les venes i artèries dispara el risc de patir un ictus o un atac de cor. Així ho exposa un estudi liderat per la Universitat de Campania Luigi Vanvitelli (Italia).
Els investigadors van analitzar les plaques de greix extretes dels vasos sanguinis de pacients amb malalties arterials i van trobar que més de la meitat tenien dipòsits contaminats amb partícules diminutes de polietilè o clorur de polivinil (PVC). Els pacients que tenien plaques amb microplàstics o nanoplastics tenien gairebé cinc vegades més probabilitats de patir un ictus, un atac cardíac o la mort per qualsevol causa durant els següents 34 mesos, en comparació als que no.
Tanmateix, els investigadors apunten que la seva recerca no demostra que els microplàstics causin els accidents cerebrovasculars o els atacs cardíacs, sinó que la seva presència dispara el risc. “Les nostres dades afectaran dramàticament la salut cardiovascular si es confirmen perquè estem indefensos contra la contaminació per plàstic”, ha afirmat el doctor Raffaele Marfella, primer autor de l’estudi, en declaracions a The Guardian.
Hi ha defensa davant els microplàstics? Pràcticament invisibles, distribuïts per tot el planeta i lligats a l’actual estil de consum, així són els microplàstics. Una trampa per tot el planeta parada pel consum de plàstics humà i l’impacte dels quals encara no és clar. Davant d’això, que s’hi pot fer? “L’única defensa que tenim disponible avui és la prevenció reduint la producció de plàstic”, ha subratllat Marfella, qui remarca la necessitat de prendre consciència de la gravetat d’aquesta amenaça per a la salut i la vida al planeta.
“Espero que el missatge d’alarma del nostre estudi aixequi la consciència dels ciutadans, especialment dels governs, per prendre consciència finalment de la importància de la salut del nostre planeta. Per posar-ho en un eslògan que pugui unir la necessitat de salut dels humans i del planeta; un món sense plàstic és saludable per al cor i la Terra”, ha exposat Marfella, qui també alerta que si ara mateix la societat pogués reduir massivament la contaminació per microplàstics, els beneficis sobre la salut trigarien anys a fer-se patents. És a dir, per ara, no es pot esquivar aquest verí, però si es pot prevenir per generacions futures si hi ha un canvi radical.
ENTREVISTA a Marc Coloma, CEO i cofundador d’Heura, l’empresa líder del mercat en la creació i venda de proteïna alternativa arreu de l’estat
Abans de fundar Heura, Marc Coloma era, i encara és, un activista mediambiental. L’emprenedor va veure com, a través d’un projecte empresarial, podia generar un impacte positiu per a la societat i la salut de les persones. Així, Coloma s’endis en el món de la proteïna alternativa; per acabar desenvolupant un producte que ja és conegut a tota Europa. El món de les startups, però, no sempre és fàcil; i en l’últim any i mig, l’enduriment de les polítiques financeres a Europa, unit a una significativa desacceleració del sector de tecnologia alimentària, ha obligat a replantejar-se el projecte i avançar els objectiu de rendibilitat. A més, en les últimes setmanes s’han donat les majors protestes d’agricultors al país de les últimes dècades, un fet que Coloma identifica amb l’inici d’un model de producció alimentària on tothom surti guanyant. L’empresari seu amb Món Economia per parlar d’innovació en el menjar, sostenibilitat i el futur d’una indústria que creix, però encara no és majoritària.
Com està el sector de l’alimentació alternativa a Catalunya? I Europa? Fa tres anys s’intuïa un molt bon creixement molt elevat, continuen igual les previsions o s’han estacat?
Venim de creixements exponencials i anòmals en qualsevol categoria alimentària. De fet, l’alimentació alternativa era la categoria amb més creixement a tota Europa. Ara s’ha desaccelerat una mica aquest creixement. La Covid va accelerar molt la venda als supermercats, per la preocupació de la gent en trobar productes més saludables. Aleshores, totes les alternatives van tenir molta cobertura mediàtica com a solució, sobretot, de la crisi climàtica, un fet al que apunten tots els estudis científics com una de les palanques de més impacte. Posteriorment, hem viscut una gran pujada de costos de matèries primeres -que han impactat molt a uns preus que ja eren molt elevats-, i que hi havia moltes start-ups que estaven finançades pel mercat de capital, com nosaltres, que també ha baixat molt els nivells d’inversió… Tot això ha sigut un mix que, unit a que molts productes no complien les expectatives de sabor del consumindor, ha provocat que moltes companyies no han tingut una segona repetició. Això ha desaccelerat molt el creixement de la categoria i el nombre de jugadors que hi havia. En qualsevol cas, les expectatives de molts estudis sectorials són seguir creixent a doble dígit a escala europea.
El CEO i cofundador d’Heura, Marc Coloma / Mireia Comas
Un dels grans problemes de la categoria és que el vostre producte és realment car, fet que, de vegades, impedeix que esdevingui massiu. Com es pot fer aquest pas per ser un producte de gran consum i reduir preus perquè tothom hi pugui tenir accés de manera regular?
Aquest és un dels grans reptes a resoldre. Al final té a veure amb la maduració de qualsevol indústria. És molt interessant que, per exemple, quan mirem com moltes indústries han anat cap a un consum més sostenible, com les renovables o l’electrificació del cotxe, hi ha tot un període de maduració de tecnologies, d’escala i de desenvolupament de companyies. Això és clau per poder aconseguir aquest objectiu de reduir preus. Quan Tesla va començar, el 2003, feia cotxes molt prèmium.
De moment, és impossible abaixar preus, tenint en compte tots els avantatges que té l’statu quo actual, pel que fa a subvencions públiques i fins i tot d’incentivar el consum -perquè hi ha productes animals que tenen un IVA més baix que nosaltres-, així com l’escala que tenim i la maduresa de les tecnologies que utilitzem. Al final, estem jugant amb marges molt més baixos que les empreses de gran consum. Aquest punt és clau, però dependrà de la maduració del sector. Això vol dir escalar, que hi hagi diversos canvis en l’àmbit d’incentius i augmentar la maduresa de les tecnologies i l’ús de tecnologies que permetin reduir els costos als beneficis que estem aportant.
Cada cop està més a prop aquesta reducció de costos?
Sí. I també depenem molt del producte. Ara ja tenim alguns productes substitutius de la vedella que ja són més barats, en l’escala euros-quilo, que el producte animal. Això permet que, per defecte, diversos establiments puguin tenir aquestes opcions per fer una salsa bolonyesa, per exemple, i que la carn picada sigui vegetal.
El CEO i cofundador d’Heura, Marc Coloma / Mireia Comas
Com afecta la situació del camp català a Heura? Us han afectat les protestes de les últimes setmanes?
En les matèries primeres que usem no ens està afectant tant, però en la cadena de subministrament patim problemes similars. Un dels ingredients que més usem és l’oli d’oliva verge extra, i la sequera està incrementant molt els preus, ens redueix uns marges que ja de per si són estrets i ens complica l’operativa. Aleshores, i tenint en compte com és la nostra cadena de subministraments respecte dels ingredients que usem, les protestes no estan impactant, però el que s’està posant sobre la taula és la necessitat de canviar el model alimentari; com poder generar aliments on tothom surti guanyant. Tant pels productors així com pel planeta i la nostra salut. Totes aquestes proteïnes alternatives seran una gran oportunitat, quan aquest sector creixi, perquè el sector agrícola també pugui formar-ne part amb ingredients i productes d’alt valor afegit.
Ara també ho comentaves, en ser una empresa alimentària, us heu vist afectats per l’augment de preus. Com ho heu gestionat aquesta crisi? Us han augmentat els costos? A causa d’això es va produir l’ERO de l’any passat?
Ens va impactar molt la inflació. A més, es va ajuntar en un moment en el qual va desaparèixer gran part de l’interès d’inversió que hi havia al sector. En aquell moment estàvem invertint molt de cara al futur i l’impacte en els mercats financers ens va portar al fet que haguéssim de replantejar el projecte, sobretot a l’hora de decidir quant capital necessitàvem per arribar a la sostenibilitat financera i haver de redimensionar l’estructura per adaptar-la al capital que crèiem que podíem aconseguir la rendibilitat, que tenim marcada pel 2025. Abans de la crisi la teniem marcada pel 2028.
Ara que em comentes que voleu ser rendibles l’any que ve, com veus l’estat actual de l’ecosistema català. S’està optant més cap a les start-ups que es volen consolidar per sobre de les opcions de vendre-la a un tercer. S’està donant aquest canvi de tendència per a buscar generar empreses consolidades?
En aquest sentit, la pregunta va més cap a les motivacions de l’emprenedor i de la visió a llarg termini amb els projectes i aquí et pots trobar de tot. Però el que sí que sento que el fet rellevant és que abans hi havia molta més possibilitat de tirar quasi qualsevol cosa endavant, ara, en canvi, hi ha molta més exigència respecte de la robustesa del que estàs fent. Crec que el principal canvi és la major demanda d’aquesta robustesa i molta més aversió al risc. Abans, potser, amb idees o poca atracció podies aconseguir molts més recursos que ara. Això requereix que la gent hagi d’aconseguir fer molt més amb menys. Nosaltres hem viscut tots els moments. Vam començar amb pocs, vam tenir recursos i ara hem vist com augmentaven les exigències.
El CEO i cofundador d’Heura, Marc Coloma / Mireia Comas
Acabeu de tancar una ronda de 40 milions, com ho heu gestionat tenint en compte que el moment no és del tot propici per aconseguir finançament? A què destinareu el finançament que ha de servir per ser rendibles en un any?
Tenint en compte que hem aconseguit capital, l’exigència de l’inversor és molt més alta i el compromís per la visió de l’inversor també és més alt. Aleshores, al final hi havia molta menys gent interessada en el risc d’accelerar un futur que ha d’arribar. Tenir uns fonaments molt sòlids en l’àmbit de tecnologia, producte, equip, mètriques, etc, ens ha permès poder tancar amb bones condicions aquesta Series B que principalment es destinarà per poder seguir impulsant l’expansió internacional on estem centrats molt en el sud d’Europa, en països com França i Itàlia, encara que també tenim presència a Alemanya, Àustria, Suïssa i Regne Unit.
Tenim la visió de ser un dels acceleradors d’aquesta categoria a Europa i, aleshores, aquesta inversió ens permet seguir fent el que ja hem fet a l’estat a tot el sud d’Europa. Per altra banda, també ens permetrà seguir apostant molt en ciència i tecnologia per seguir resolent els següents reptes de la categoria com democratitzar encara més el consum.
Si el negoci només fos Espanya, seríeu rendibles?
Sí. A finals de l’any passat vam aconseguir que la unitat de negoci espanyola ja pugui ser rendible. Ara bé, cal tenir en compte que descomptem l’estructura de costos de la seu que és on tenim tot l’R+D.
Una part important del vostre negoci es basa en l’R+D, quin tant per cent de la facturació o del finançament dediqueu a la innovació? Esteu centrats a crear nous productes o en millorar els que ja teniu al mercat?
No comuniquem la dada d’inversió exacte, però és molt rellevant, estem per sobre del doble dígit. A més, un 25% del talent humà d’Heura es dedica a l’R+D, aleshores, som molt intensius en aquesta inversió. Dins de la innovació tenim dues parts, una destinada a millorar tot el que ja tenim per anar treien diferents versions. Per exemple, la nostra hamburguesa és la més venuda de tot el mercat, però ja anem per la tercera versió. Cada 18 mesos seguit millorant tenint en compte el feedback del consumidor. A més és un factor molt interessant perquè és molt difícil millorar un animal, però poder millorar un producte que parteix de components naturals és molt més senzill. Aleshores, seguir millorant els productes amb sensorialitat i amb cost és un dels punts clau i seguir generant moments nous de consum amb tecnologia totalment diferenciada, com per exemple al que tenim amb el pernil 100% vegetal en rodanxes fines. L’altre part va dedicada a productes nous i aquest any tornarem a fer algun nou llançament.
Sempre que llegeixo notes de premsa vostres sempre se’t qualifica d’activista, és Heura la teva manera d’exercir aquest activisme o és només el mitjà pel qual canalitzar-lo? En cas de ser el mitjà, com vas arribar a parir la idea?
Al final, el meu activisme em porta a Heura i, la final, comuniquem molt que som un propòsit convertit en empresa. El que volem és generar un impacte i, a través del mercat i la tecnologia, creiem que podem aconseguir una escala molt i molt gran i poder ser un referent per a la indústria alimentària i que pugui formar un sistema alimentari millor.
En la nostra missió parlem molt de “contribuir a” perquè aquest canvi ha de venir per part de molts actors i nosaltres som un actor més, molt petit encara, però que intenta entendre que hem d’integrar en la cadena de valor el planeta, la societat amb la nostra salut i els animals en tot el que fem. El que veiem en Heura és un vehicle d’impacte a través de la tecnologia i les dinàmiques de mercat.
El CEO i cofundador d’Heura, Marc Coloma / Mireia Comas
Com vau tenir la idea de fundar Heura?
Per complementar el que deia, el que pensem sovint és que per complementar els negocis del segle XXI han d’aconseguir que la democratització del consum sigui positiva o sigui menys negativa de forma deliberada. Això és el que vam pensar com a base del negoci i sobre això vam actuar. A més, encara que la companyia creixi, les nostres emissions mitjanes de CO₂ per producte van decreixent tot i que partim de diferències amb la indústria animal de més del 80%, depenent del producte la diferència arriba a més del 90%. Tot el que fem és com reduir tot l’impacte negatiu que generem les companyies visualitzant un impacte net positiu. Això és el que intentem promoure, que les companyies formin part de la solució als problemes, integrant no només l’empoderament del consumidor sinó fer-ho resolent problemes. Aquest és el gran punt, i per això també som una empresa BCorp.
Vinculat a la idea, jo venia de l’activisme social de conscienciació, vaig començar en l’estudiantil i després mediambiental i de drets animals. Aleshores, veia que molta gent estava d’acord amb la idea que la ramaderia és un dels reptes globals que tenim com a humanitat, però a la gent li agraden molt els hàbits que tenim i la cultura i la forma de comportar-nos marca molt en l’impacte que generem. M’adonava que, en aquest cas, i m’interessava molt l’altruisme eficaç i veure en les estadístiques que molta gent estava d’acord, però que no es comportava de la mateixa manera. Aquí veiem que faltaven productes que ajudessin a alinear millor les idees que tenim com a societat amb els comportaments. Aquest va ser el detonant de buscar generar més impacte sobre el que m’importava i, per tant, com entendre que, per aconseguir-ho, era important generar tecnologia.
Si no recordo malament produïu a través de tercers, el pròxim pas és construir una planta pròpia o encara queda molt lluny?
A Heura tot és possible. El que sí que veiem és que la indústria alimentària -i tornant quasi al repte de la pagesia- ja hi ha molta capacitat instal·lada, ja hi ha moltíssimes fàbriques. Hi ha una capacitat productiva, sobretot a l’estat espanyol, impressionant. Hi ha un gran nombre d’empreses alimentària i moltes d’elles, fins i tot, no tenen equips d’innovació i no estan formant part de l’impuls dels aliments del futur. Al final, com volem produir molts productes i poder-los fer a escala el que veiem és que el model és generar aliances amb aquells productors que ja existeixen i que ja tenen línies productes. Actualment, tenim més de cinc fabricants produint tots els nostres productes, la majoria a l’estat i Catalunya i això ens permet una escalabilitat més alta i una velocitat també més elevada. Aleshores, de moment, el que imaginem és reproduir aquest model a altres parts d’Europa, però no tenim plans d’integrar producció. Sí que volem obrir plantes pilot per poder accelerar la innovació i fer testatge.
Novo Nordisk és l’empresa més valorada del 2023. La raó del seu meteòric èxit es diu Ozempic, un medicament indicat per a pacients de diabetis que té un efecte secundari: redueix la gana
Sento a la ràdio que Novo Nordisk és l’empresa més valorada del 2023. La raó del seu meteòric èxit es diu Ozempic, un medicament indicat per a pacients de diabetis que té un efecte secundari: redueix la gana i, per tant, és un medicament eficient per perdre pes. Segons la informació radiofònica ja hi ha estudis que diuen que l’augment de consumidors d’Ozempic disminueix els compradors de segons quins productes alimentaris. Les accions de Coca-Cola, Pepsi i de xocolata Hershey han baixat a la borsa amb l’argument que es vendran menys productes amb molts greixos o molt sucre. Magnífic. Per altra banda, United Airlines ha publicat un informe que diu que, si cada passatger perd una mitjana de 4 kg, s’estalviarien 80 milions de dòlars l’any en combustible. Així doncs, el consum d’Ozempic té uns efectes directes en l’economia de les empreses. La notícia de la ràdio no esmenta quins efectes econòmics tindrà en el pressupost dels governs.
El consum d’Ozempic té uns efectes directes en l’economia de les empreses. La notícia de la ràdio no esmenta quins efectes econòmics tindrà en el pressupost dels governs
Fa dècades que les administracions públiques alerten de la perillositat de l’obesitat que afecta amb més virulència a les classes socialment desfavorides. Tot i això, l’obesitat no té fronteres geogràfiques ni culturals i, avui, ja és considerada una pandèmia mundial. Els responsables de Salut Pública de cada govern destinen gran part dels recursos en aplicar polítiques que promouen un estil de vida saludable per prevenir i atenuar aquesta malaltia malgrat que no totes les obesitats són conductuals sinó que n’hi ha de genètiques, endocrines, medicamentoses o cromosòmiques que només tenen tractament quirúrgic.
Pocs dels que llegeixen aquest article hauran caigut al parany de creure que l’Ozempic és comprat per persones que realment ho necessiten. Com deia, per causes diverses, l’obesitat és més freqüent en persones de rendes baixes i el preu de la píndola el fa inaccessible a totes les butxaques, de manera que el client d’aquest medicament és qui el pot pagar, i més que una necessitat és una excentricitat de persones amb sobrepès que malden per un cos ideal per lluir, potser, a les xarxes socials. Amb la seva forta influència – tots volem viure i ser com els rics – promouen, no tant un estil de vida saludable, sinó que incideixen en la grassofòbia i, en conseqüència, en els trastorns de la conducta alimentària – anorèxia, bulímia i vigorèxia – fet que acaba generant un mal major i una despesa mèdica més alta.
Per tant, conclourem que l’Ozempic és un medicament amb més d’un efecte secundari: ajuda a aprimar, és una amenaça als comptes corrents d’empreses privades i és un consolidador de la grassofòbia i dels TCA. Ai, com trobarem a faltar a la Itziar Castro, l’actriu que, contra tot pronòstic, va triomfar en un sector on impera l’estètica i els cossos deu. La Itziar va lluir el seu físic no normatiu amb orgull i determinació, defensant que el que importa és el talent artístic, i ella n’anava sobrada.
La Itziar va lluir el seu físic no normatiu amb orgull i determinació, defensant que el que importa és el talent artístic, i ella n’anava sobrada
El seu llegat és immens, com ho era ella, i nosaltres hem d’anar-lo recordant abans no es dilueixi com una pastilla d’Ozempic. La Itziar va ser un far per a moltes persones – grasses, obeses, però també d’altres musculades, primes o esculturals – un model a qui voler-se assemblar i un gran remei, molt més democràtic i efectiu que no pas un tub de píndoles. Reivindico i proposo, des d’aquestes línies, que algun dels seus amics cineastes li dediqui una pel·lícula per tal que la seva tasca ingent es perpetuï i es transmeti a les generacions venidores. Estimem-nos a nosaltres i entre nosaltres.
Albert Cortina, urbanista, autor d’‘Humanismo avanzado para una sociedad biotecnológica’
Barceloní. Casat. Tinc dos fills que viuran de ple la revolucio de la intelligencia artificial. Llicenciat en Dret i Arquitectura. Ens hem de capacitar socialment i èticament per a la societat biotecnològica. Aposto per l’humanisme avançat. Crec que la transcendència ens configura com a éssers humans.
El transhumanisme és ciència o ciència-ficció?
És el nou paradigma tecnològic que aspira a aplicar les biotecnologies per crear un nou ésser humà posthumà.
En què es tradueix?
A superar la condició humana biològica. Els transhumanistes profetitzen que el posthumà serà per a l’humà el que l’humà ha estat per a tots els altres éssers vius de la Terra.
És pretendre molt.
Aquesta ideologia neix en l’àmbit anglosaxó, optimista i neoliberal, l’epicentre del qual és la Universitat de la Singularitat a Silicon Valley. Els seus objectius són la superlongevitat, la superintel·ligència i el superbenestar.
Jugar a ser déus?
Sí, una part de l’elit global somia amb convertir-se en Homo Deus, per això cal processar quantitats immenses de dades molt més enllà de la capacitat del cervell humà hibridant-nos amb la intel·ligència artificial.
Però què hi ha de realitat?
És un objectiu. La superlongevitat, per exemple, una de les apostes de Life Company fundada per Google (2013), planteja reptes socials immensos. Haurem de controlar que no tot acabi al servei de l’economia. Hem de prendre moltes decisions ètiques.
Quines creu que són les més essencials?
El disseny biotecnològic dels nens que han de néixer. Podrem decidir si eliminem la depressió, el dolor, potenciem la creativitat, la bellesa i fins i tot les experiències místiques.
La resposta sembla òbvia.
Soc partidari de l’humanisme avançat i m’estimo més parlar de la millora de tota la humanitat que de castes tecnològiques.
Deixarem de parir?
Ja s’han fet créixer embrions humans dins d’una placa de Petri durant dues setmanes. L’experiment es va interrompre per una determinació ètica de la comunitat científica. Un desenvolupament fetal totalment artificial canviaria la nostra condició de mamífers.
La tecnologia és imparable.
I ambivalent. A la Xina estan estudiant quins són els factors que defineixen els superdotats per, com amb les llavors transgèniques, crear ments superdotades. Es tracta d’un rendiment productivista molt lluny d’una visió integral de l’ésser humà.
Biologia sintètica?
Sí, i alguns van a la recerca de la consciència artificial. Ja hi ha robots que prenen decisions com el cotxe no tripulat, i en algun moment els robots humanoides prendran decisions ètiques de pes i el tema anirà evolucionant.
Em sona a ciència-ficció.
S’està desenvolupant la comunicació entre robots, i no podem garantir que en cert moment aquells robots autònoms i intel·ligents no canviïn el codi. Ho faran per simple eficiència? Prendran consciència que ho poden fer, perquè se sabran diferents, superiors…?
La por als robots és un clàssic.
Ho deia Stephen Hawking, i Nick Bostrom, filòsof d’ Oxford que als seus inicis va defensar el transhumanisme, però que als seus últims treballs sobre l’emergència de la superintel·ligència va repensar el tema. Tots dos han valorat els riscos existencials; i el tema també és a l’ONU.
La capacitat de crear i de transformar-nos a nosaltres mateixos és humana.
Però ens pot portar a la deshumanització. En el projecte Avatar 2045, impulsat pel magnat rus Dmitri Itsko, plantegen la consciència com a algoritmes que poden encarnar-se en suports hologràfics o de silici.
Que el cos mori però que la ment continuï vivint en un altre suport?
Sí, és com una nova visió de la reencarnació, de fet el Dalai-lama ha donat el seu suport a aquest projecte.
On s’ha de posar el límit?
No hi ha una resposta clara. La cosmovisió de les diferents societats humanes (agnòstica, cristiana, islàmica, budista…) ha d’arribar a un consens sobre els límits morals i ètics respecte a aspectes que ens interpel·laran.
Quin és el seu angle?
Cal tenir en compte la dimensió espiritual de la persona, perquè fins ara la visió científica ha estat molt racional i emotiva.
Emotiva?
Creen robots que imiten els afectes, però està clar que l’ànsia de transcendència no podran imitar-la. Haurem de posar damunt la taula quina és la nostra visió espiritual i no només material de l’ésser humà. Quan hibridem éssers humans i màquines haurem d’establir què és un ésser humà i què no ho és.
No sé si ho sabrem; Sòcrates continua sent més savi que nosaltres.
Ben cert, les humanitats no estan a l’altura de les preguntes, però ens les haurem de plantejar, perquè si no ho resoldran el poder econòmic, militar i polítiques no democràtiques.
Té raó.
Els transhumanistes consideren que l’eficiència ha de ser el nostre nord, però els humans no som més humans per ser més eficients. Cal connectar el cervell amb el cor, és a dir, amb la interioritat.
Ens enamorarem d’un robot?
Abyss Creations, de l’empresari Matt McMullen, ven ninots tremendament realistes de dones i homes amb total disposició a satisfer sexualment qualsevol humà. La robotització de la intimitat ja ha començat.
Optimisme Pioner en la llei del paisatge a Catalunya, la seva visió optimista és que l’ésser humà canviant-se a si mateix podrà fer un gir a la degradació ambiental. Cortina, que defensa el desenvolupament integral de la persona, va encunyar el terme humanisme avançat quan en un seminari va ensopegar amb la visió transhumanista, que considera que l’ésser humà transcendirà tots els problemes creant una raça biotecnològica posthumana; dues cosmovisions oposades. Conjuntament amb el científic Miquel-Àngel Serra, ha obert un debat social i acadèmic per pensar sobre aquesta qüestió. Ha publicat quatre llibres sobre el tema; l’últim és Humanismo avanzado para una sociedad biotecnológica (Teconté, 2017).
Un estudi revela que produeixen dues proteïnes que reparen l’ADN quan hi ha mutacions
El principal factor de risc per desenvolupar un càncer és l’edat: com més viu una persona, més probabilitats hi ha que en tingui un. La raó és bàsicament estadística. Una cèl·lula es torna maligna després d’acumular diverses mutacions (canvis inesperats en llocs clau del seu ADN), que apareixen aleatòriament, i el pas del temps incrementa les possibilitats que passin aquestes combinacions letals de mutacions.
Els nascuts per donació de gàmetes reclamen informació sobre els seus pares. França i Portugal, van eliminar l’anonimat el 2018.
És un discurs que vol reafirmar la maternitat de la persona que busca un embaràs i minimitzar el rol de la persona donant.
Compensació econòmica dels donants: 50 euros per una donació de semen i d’uns 1.000 per a una donació d’òvuls
Maria Sellés demana que es reconegui el seu dret a decidir la seva relació amb el seu pare biològic. (Pere Duran / NORD MEDIA / Colaboradores)
“No som un somni de ningú”. A Maria Sellés, de 32 anys, la violenta la retòrica de les clíniques de reproducció assistida, que solen fer servir aquestes paraules: somni complert, il·lusió, la teva criatura a casa o et tornem els diners. “Tot està pensat perquè uns pares que no poden tenir fills els puguin tenir, tot es fa des d’un presumpte dret a maternar que no existeix. M’és igual que siguis lesbiana, gai o heterosexual”. La seva mare va decidir tenir una filla sense parella a començaments dels noranta i va recórrer al banc d’esperma de Cefer, una de les clíniques pioneres del sector. “Ella no m’ho va ocultar mai ni vaig tenir la sensació que m’havia enganyat, però m’ho explicava d’una manera molt tècnica i jo no entenia per què no podíem parlar-ne amb la meva àvia i els meus oncles”, diu Sellés.
Als 29 anys es va adonar que aquell buit entorn del seu pare biològic li pesava massa i va canalitzar la seva “ràbia” en l’activisme. Va fundar l’ Associació de Fills i Filles de Donants (AFID) i va començar a portar un compte d’ Instagram (@nda.drets) que agrupa altres adults nascuts per donacions de gàmetes que exigeixen que s’aixequi l’anonimat per poder accedir a la informació dels seus progenitors biològics, com ja passa en països com França i Portugal, que van eliminar l’anonimat el 2018.
Les seves motivacions són de tipus pràctic –tenir accés a l’historial clínic que els podria afectar– però també, i sobretot, emocional. Volen aconseguir la peça que els falta per acabar d’entendre’s.
Tot i que inicialment eren només una desena d’integrants a l’associació, les últimes setmanes han rebut un degoteig incessant de trucades i missatges, gent que va veure el reportatge “Gens anònims” que es va emetre a TV3 a finals de febrer, dins l’espai 30 minuts . Josep Marquès (no és el seu nom real) el va veure i va patir una convulsió. “Me’l vaig posar i al cap de deu minuts de reportatge vaig esclafir a plorar, un plor desconsolat que no sabia d’on sortia. Va ser catàrtic. La meva parella no entenia res”.
Les donants d’òvuls i els de semen no solen tenir interès a conèixer els seus fills biològics
Quan va acabar el reportatge, va explicar al seu xicot una cosa que no li havia dit mai, que ell va néixer, a la primera meitat dels vuitanta, d’un donant anònim d’esperma perquè el seu pare s’havia quedat estèril per una medicació. Als 21 anys es va asseure amb la seva mare per comunicar-li que era gai. Ella també va aprofitar la conversa per revelar-li un secret, el del seu origen. Però li va demanar que no ho expliqués al pare, que continua sense saber que el seu fill ho sap.
Històries com la seva són habituals entre els nascuts durant els primers anys de la reproducció assistida. “Es comparteix que s’ha recorregut a tractaments de fertilitat, però no pas que el procés ha requerit una tercera persona, alguns aspectes continuen a l’ombra”, diu Anna Molas, investigadora de la Universitat Autònoma (UAB) que va dedicar la seva tesi doctoral a les donants d’òvuls i fa anys que treballa en aquest camp. “Tenim la percepció que això està canviant lentament, que es comencen a plantejar coses que abans no es plantejaven, però, tot i això, moltes persones continuen sense voler dir-ho. Es té la sensació que el fill serà menys acceptat a la família, que la relació amb el fill se’n pot ressentir. I des de les clíniques tot està pensat perquè els que fan servir donacions puguin no dir-ho. El tema del matching [buscar donants que comparteixin característiques físiques amb els pares] és molt important i tot el discurs que es fa va en aquest sentit. Se’ls diu: ‘És una cèl·lula’, ‘Tu gestaràs aquest nadó’. És un discurs que vol reafirmar la maternitat de la persona que busca un embaràs i minimitzar el rol de la persona donant”.
Per Molas, la qüestió de l’anonimat és, juntament amb la compensació econòmica dels donants (d’uns 50 euros per una donació de semen i d’uns 1.000 per a una donació d’òvuls), el pilar que sosté un sector molt desenvolupat a Espanya i particularment a Catalunya, el de les clíniques privades de reproducció assistida.
El president de la SEF, Juanjo Espinós, que duu a terme tractaments de reproducció assistida a la clínica Fertty de Barcelona, també creu que, si s’aixequés l’anonimat, “l’efecte seria el mateix que ha tingut en altres països d’Europa, com França, Portugal i el Regne Unit: es reduiria dràsticament el nombre de donants”. I això seria, a parer seu, tràgic per a les esperances de centenars de milers de parelles que volen concebre amb ajuda mèdica. “Els donants no tenen gens d’interès a formar una família i volen preservar el seu dret a la intimitat”, defensa.
A Dinamarca, els donants poden triar si són anònims i els receptors decideixen si volen que no ho siguin
Segons Espinós, les reivindicacions de grups com l’AFID encara són molt minoritàries i, creu, no del tot justificades. “Entenc que qui és adoptat i procedeix d’un lloc tingui tot el dret del món a tornar a les seves arrels, però les donacions es fan per ajudar una persona o una parella. No puc igualar aquests drets”, afirma. “Hem de buscar el bé superior i creiem que el bé superior és el sistema que ja tenim”. Una possibilitat interessant, admet, seria optar pel sistema mixt, com a Dinamarca, segons el qual els donants poden escollir si són anònims o no, i els receptors també decideixen si volen un donant anònim o públic.
Espinós assenyala que als donants ja se’ls fa un cribratge, s’obté el seu cariotip i una eliminació genètica de malalties autosòmiques recessives (hereditàries). “Estan més ben estudiats que els mateixos pacients que busquen un embaràs”.
Però no només s’hereten malalties, també traumes, creu Anna Martín (no és el seu nom veritable), una psicòloga que també va ser concebuda amb esperma de donant i que en la seva consulta sol abordar qüestions relatives a l’arrelament, el dol genètic (el que passen les persones que assumeixen que no seran progenitors biològics dels seus fills) i el trauma generacional (el que es transmet de pares a fills i d’avis a nets). “Quan et falta una peça del puzle, et costa de guarir. Si tens aquesta part, és més fàcil”.
En el seu cas, es va assabentar que els seus pares havien recorregut a un donant d’esperma quan tenia 11 anys i la família estava immersa en el procés d’adopció internacional de qui ara és la seva germana. “Els psicòlegs van recomanar als meus pares que m’ho expliquessin. Em va xocar molt i el primer que vaig pensar és: ‘Déu meu, aquest senyor que no és el meu pare m’ha vist moltes vegades nua. Com diu el meu psicòleg, em va espantar que la sang no em protegís davant el meu pare’”.
Bàrbara Vidal: “Me enteré a los 25 años de que me concibieron con donación de esperma porque mi pareja me regaló un test genético” ( Xavi Jurio)
Prefereixen saber de qui són fills tant per motius mèdics com psicològics
Com a dona soltera de 35 anys, de vegades es planteja si ella mateixa recorreria a un donant per quedar-se embarassada, i conclou que no ho faria. “Per mi, tenir un fill és fruit de l’amor amb una altra persona i no voldria privar el meu fill de saber qui és el seu pare biològic. Entenc que els meus pares ho fessin i no els jutjo, també tinc amigues lesbianes i en cap moment no veig malament que elles escullin aquesta opció, però jo no em sentiria còmoda”.
Tant ella com els altres membres de l’associació s’han fet tests genètics que han introduït a My Heritage, una mena de mapa o banc de dades mundial d’informació genètica que connecta les persones que podrien compartir avantpassats. “Cada vegada que m’arriba el correu amb els matches [connexions] de My Heritage, tinc una fiblada al cor”, explica Bàrbara Vidal, una tècnica de so de 28 anys que va néixer a l’intent número 16 de la seva mare per quedar-se embarassada, i que ara també busca el seu pare biològic. “ El que més que he trobat al web són cosins tercers, gent que comparteix un 1% d’informació genètica amb mi”. Ni ella ni els seus companys de l’ AFID no somien de trobar un pare i iniciar-hi una relació estreta. En canvi, sí que els agradaria trobar els seus mig germans biològics, que és altament probable que tinguin.
La tècnica està inspirada en alguns virus i bacteris i s’ha millorat gràcies a la intel·ligència artificial
Aquest bacteri té la capacitat de punxar els seus hostes i injectar-los proteïnes, habilitat que els científics han aconseguir reproduir | F. Zhang et al./Nature
Un equip d’investigadors ha aconseguir reproduir la ‘xeringa molecular’ que alguns virus i bacteris fan servir per infectar els seus hostes. Aquesta tècnica, a més, presentada en un article publicat a ‘Nature’, ha estat millorada gràcies a la intel·ligència artificial i podria revolucionar la manera com s’administren alguns fàrmacs o com es duen a terme algunes teràpies.
De moment el procediment ha estat provat només en cèl·lules humanes cultivades al laboratori, però no obstant això els científics responsables d’aquest avenç afirmen que pot ser un avenç importantíssim per a la medicina, oferint una nova manera d’administrar els medicaments basats en proteïnes. De fet, fins i tot hi ha la possibilitat de fer servir aquesta mateixa ‘xeringa’ per fer arribar els components necessaris per a l’edició genètica mitjançant la tecnologia CRISPR-Cas9.
L’edició genètica, limitada per la impossibilitat d’arribar a les cèl·lules A dia d’avui, les aplicacions mèdiques de CRISPR estan limitades per la dificultat de fer arribar els enzims que tallen l’ADN i el fragment de l’ARN que es van servir per a l’edició genètica a l’interior de les cèl·lules. Canviar l’ADN és relativament senzill, el problema és arribar-hi. És per això que les proves fetes fins ara amb la tecnologia CRISPR-Cas9 s’han limitat a l’edició del genoma del fetge, de l’ull o de les cèl·lules sanguínies, que són aquelles on podíem arribar fins ara.
La tecnologia CRISPR-Cas9 és coneguda com les “tisores moleculars” i permet modificar l’ADN d’una manera mai vista fins ara | NIH
Uns bacteris que foraden les seves víctimes Això va començar a canviar quan els investigadors van estudiar en profunditat un grup de bacteris que fa servir ‘punxes’ moleculars per foradar les membranes de les cèl·lules hostes. Després, transporten proteïnes al seu interior, explotant el seu funcionament en favor seu. L’any passat, els científics van aconseguir manipular aquest sistema en el bacterio bioluminiscent Photorhabdus asymbiotica, carregant la xeringa de proteïnes de mamífers, plantes o fongs.
La recerca va continuar per mirar de trobar una manera d’aconseguir que la xeringa del P. asymbiotica reconegués les cèl·lules humanes. Fent servir el programa d’intel·ligència artificial AlphaFold, que prediu l’estructura de les proteïnes, es van trobar maneres de modificar una part de la xeringa perquè anés cap a cèl·lules primer de ratolins i després humanes.
Resultats prometedors Els experiments en cultius de cèl·lules humanes i al cervell de ratolins van mirar d’injectat toxines que poden matar cèl·lules cancerígenes i també els reagents de la tecnologia CRISPR-Cas9. En el primer cas el procediment va funcionar mentre que, en el segon, no va poder completar-se correctament. No obstant això, els investigadors treballen per resoldre aquest problema. Si s’aconseguís, les possibilitats serien tantes que resulta difícil d’imaginar.
Barcelona reforça la seva aportació a la biomedicina europea amb un aparell pioner de ressonància magnètica nuclear
L’aparell de ressonància magnètica nuclear de molt alt camp és el primer d’Europa i el segon del món. MANOLO GARCIA
Simplificant molt, el cos humà és el resultat d’una combinació de molècules. Per entendre com funcionen els nostres òrgans, com emmalaltim i com podem curar-nos, cal conèixer aquestes partícules de la manera més íntima possible: àtom a àtom. Però és una tasca molt complexa, perquè de molècules n’hi ha de molts tipus, algunes més complexes que altres, i no són entitats rígides, sinó que es mouen i interaccionen amb les altres. I encara avui, després d’anys de recerca, hi ha moltes incògnites sense resoldre. Aquesta és l’aproximació que ha fet aquest dijous Miquel Pons, químic i director del Grup de Recerca de Ressonància Magnètica Nuclear de Biomolècules de la Universitat de Barcelona (UB), per inaugurar una infraestructura “pionera, única i d’avantguarda” que permetrà “parlar i comunicar-se amb els àtoms”: el primer aparell de ressonància magnètica nuclear de molt alt camp.
Esquema de l’interior d’un imant d’un equip de ressonància magnètica nuclear
Ubicada al Parc Científic de Barcelona, aquesta màquina única a Espanya i la segona al món és capaç de crear un camp magnètic 500.000 vegades més intens que el camp magnètic de la Terra i, per tant, estudiar profundament i obtenir informació fins ara desconeguda de biomolècules que podrien estar implicades en el càncer, l’Alzheimer o la diabetis. L’objectiu és poder descobrir noves dianes terapèutiques i dissenyar medicaments per combatre aquestes malalties. A més, i no menys important, permet reforçar la presència de Barcelona en el mapa científic europeu, ja que és la tercera ciutat que compta amb aquesta màquina i un accelerador de partícules de tipus sincrotró, juntament amb Hamburg i Zuric.
El nou equipament, que donarà servei a tota la comunitat científica mitjançant l’accés obert competitiu, s’ha finançat amb 8,9 milions d’euros atorgats pel ministeri de Ciència i Innovació i els fons europeus NextGeneration. La ressonància magnètica nuclear és una de les tècniques més potents per poder obtenir informació estructural i dinàmica a escala atòmica de biomolècules complexes i, per això, és una tecnologia que fa anys que s’aplica en àrees de recerca com la química, la biologia i la biomedicina, però també en l’àmbit industrial o alimentari. La màquina que ha adquirit el Parc Científic, però, és el primer equipament de tot Europa i el segon del món —després del Japó— que fa servir superconductors d’alta temperatura per generar camps magnètics. La càrrega positiva dels àtoms es troba al seu nucli i com més potent sigui el camp magnètic on s’introdueix la mostra d’una molècula, més informació se n’extreu, en quantitat però sobretot en qualitat.
I això és, precisament, el que fa aquest aparell: genera un camp magnètic tan intens que permet estudiar amb alta precisió els àtoms de les molècules. Anant al detall, fa que els àtoms d’hidrogen de les molècules que es volen analitzar emetin un senyal a una freqüència d’1 gigahertz (1.000 milions de voltes per segon). “L’aparell de RMN d’1 Ghz millora la sensibilitat per a l’estudi de proteïnes en un factor de 2,5 vegades, fet que implica un estalvi de temps de 6,26 cops. És a dir, un experiment que requeria una setmana ara es podrà resoldre en un sol dia”, ha afirmat Pons. A més, aquesta eina que servirà per fer ciència bàsica (que no té una aplicació clínica directa, però posa les bases científiques per fer-ho) afavorirà l’anàlisi d’aquelles proteïnes no definides o desestructurades que fins ara es pensava que no eren importants però que, en canvi, podrien estar darrere de moltes complicacions i patologies que ens afecten. De fet, gairebé la meitat de les proteïnes humanes tenen aquestes formes.
“Abast sistèmic” El nou aparell fa servir bobines dissenyades amb materials superconductors –que no ofereixen cap resistència al pas del corrent elèctric– per solucionar els problemes derivats de la resistència creada per la generació de camps magnètics ultraintensos a través del corrent elèctric d’alta intensitat. A més, Pons ha assegurat que és un dispositiu que s’utilitzarà de manera sostenible perquè la UB ha comprat un sistema de reliqüefacció (transforma el gas en líquid) de l’heli –el material que s’utilitza per refredar els superconductors– per reduir el consum d’aquest recurs i augmentar la viabilitat davant de possibles problemes de subministrament o augments del cost. “No només reduïm el consum d’un recurs tan preuat com escàs, sinó que ens farà pràcticament autosuficients”, afegeix el químic.
El rector de la UB, Joan Guàrdia, ha destacat que les grans infraestructures d’investigació biomolecular a Europa estan al nord i només Barcelona n’és l’excepció. “Volem ser una institució que faci de Barcelona una entitat especialment rellevant en termes de suport científic i futur i que permeti a tot el sistema científic anar més de pressa i més lluny”, ha afirmat. Guàrdia, que ha recordat que la ciència no pot anar tan de pressa com es voldria i que “cada porta que obren els investigadors condueix a un passadís més llarg del que es creia”, ha remarcat que amb aquest aparell “s’acceleraran” algunes passes. “El valor d’aquest aparell no és només el seu alt nivell tecnològic, sinó el fet que té un abast sistèmic”, ha afegit.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, havia de presidir la inauguració de l’aparell conjuntament amb la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, però la mort de tres geòlegs a la mina de potassa de Súria (Bages) l’ha obligat a delegar la representació en el conseller d’Universitats i Recerca, Joaquim Nadal. Morant ha assegurat que aquesta infraestructura proporciona “esperança” per a la societat perquè serà decisiva per a la medicina de precisió de malalties com el càncer, “que és un repte que a tots ens toca de prop”. Nadal també ha afirmat que a Catalunya s’està construint un arc molt potent de centres i equipaments científics, un “gran lego” d’infraestructures per fer avançar la recerca. “Hem de ser capaços de renovar-nos constantment abans que hi hagi obsolescència. Aquest seria el somni. I no sempre hi ha els diners, però sí que hi ha l’ambició. Només si no abaixem la guàrdia estarem sempre en primera línia”, ha conclòs el conseller.
Rezero ha estat pressionant fins al darrer moment per aconseguir que l’Estat espanyol inclogués la prohibició d’aquests tòxics en la nova llei de residus.
Un dels punts que ha generat més controvèrsia durant les negociacions per la Llei de residus aprovada el 30 de març passat ha estat la prohibició del bisfenol A i els ftalats als envasos alimentaris. El primer articulat, aprovat pel Congrés del Diputats, la recollia, però un pacte PP-PSOE al Senat, la va fer caure. Metges, científics, Rezero i altres entitats (Amigos de la Tierra, Hogar sin Tóxicos i Surfrider España) no van desistir. Des de Rezero, a més d’impulsar diverses accions de forma coordinada, es va llançar a xarxes la campanya «Senado de España, ¡aquí tienes mi orina!», que va recordar als senadors la necessitat de protegir la salut de la ciutadania per davant dels interessos empresarials. Finalment, quan la llei va tornar al Congrés, un pacte d’Unidas Podemos i PSOE va permetre recuperar la prohibició.
Per què era urgent la prohibició del bisfenol A i els ftalats?
Hi ha diversos estudis que han detectat en organismes humans substàncies vinculades als plàstics. L’any 2019, per exemple, Rezero va impulsar, en col·laboració amb l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques, coordinat pel doctor Miquel Porta, l’estudi de l’orina de 20 persones. S’hi van analitzar les concentracions de 15 metabòlits de ftlalats i 12 fenols presents en envasos alimentaris. A totes les mostres analitzades hi havia un mínim de 20 compostos dels 27 analitzats. En tots i cadascun dels 20 participants de l’estudi es van detectar tots els 15 ftalats i 5 dels 12 fenols analitzats.
Aquest anàlisi, que es va fer a Catalunya i Balears, es va emmarcar dins la campanya Salut de Plàstic. Posteriorment, gràcies al suport de Zero Waste Europe, la campanya s’ha ampliat a set països europeus.
Però, què són els fenols i els ftalats?
Els ftalats
Els ftalats són substàncies químiques artificials que s’utilitzen per incrementar la flexibilitat i elasticitat dels plàstics i per fixar fragàncies en alguns productes. Els trobem a molts objectes o productes d’ús quotidià, com ara joguines, cables, coles, tintes, teixits, productes de neteja, laques, cosmètics, colònies, ambientadors i vernissos. I també en envasos de plàstic per aliments.
Els fenols
Els fenols s’utilitzen per donar forma i resistència als plàstics. Es troben en multitud d’envasos alimentaris (ampolles de plàstic, envasos de precuinats, carmanyoles, etc.). També s’usen en l’elaboració de resines epoxi que recobreixen l’interior de llaunes de conserves (la capa blanca o transparent que trobem en llaunes de tonyina, panís o fabades, per exemple). Altres productes on es detecten fenols són: cosmètics, productes capil·lars, protectors solars, detergents, tèxtils, productes de neteja, material escolar, etc. Dins del grup dels fenols hi trobem compostos químics com els parabens, els bisfenols, l’oxibenzè o el triclosan.
Com ens afecten?
Són múltiples els estudis que han analitzat com els ftalats afecten la salut. Aquestes substàncies s’han relacionat amb alteracions en el sistema endocrí, problemes d’infertilitat, al·lèrgies, obesitat, afectacions en el pes dels nadons en néixer i el creixement de cèl·lules canceroses.
Pel que fa als fenols, hi ha estudis epidemiològics que demostren que augmenten el risc de patir diabetis i malalties cardiovasculars, reducció de fertilitat i càncer de pròstata, entre d’altres. En concret, pel que fa al bisfenol A (BPA), ja són dècades d’acumular recerques que alerten dels riscos que els nostres organismes hi interactuïn. Un estudi recent vincula el grau de concentració de bisfenol A en l’orina de gestants amb un risc més alt que les seves filles presentessin asma i sibilacions en edat escolar.
Bisfenol A: historial de prohibicions
De fet, en base a alguns d’aquests estudis, el 2011 ja es va prohibir el bisfenol A en la fabricació de biberons. El 2018 es va legislar per deixar-lo fora de qualsevol envàs alimentari per a menors de tres anys. I el 2020, Europa el va prohibir en els tiquets de les caixes.
Ara l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) ha proposat una rebaixa dràstica del valor màxim d’ingesta diària tolerable d’aquesta substància. En concret, si el valor actual és de 4 micrograms per quilo de pes corporal, es passa a 0,04 nanograms. Una indicació que empeny cap a la prohibició del seu ús en envasos alimentaris de qualsevol tipus. Si més no, segons els experts, posa les bases per a que els estats prenguin mesures per fer-ho, independentment del que digui la norma europea.
Així ho ha interpretat també el Congrés dels Diputats de l’Estat espanyol, que finalment s’ha decantat per aprofitar l’ocasió que oferia la redacció de la nova llei de residus per establir ja la prohibició del bisfenol A i els ftalats.
El bisfenol A és una substància química industrial utilitzada per fabricar alguns plàstics i resines des dels anys 50; es troba en plàstics de policarbonat i resines epoxi. La preocupació més gran|important d’utilitzar bisfenol A en envasos de productes alimentaris és que alguns estudis han demostrat que el BPA es pot filtrar als aliments o begudes que s’inclouen a l’interior d’aquests recipients.
El 2004, el Centre de Control de Malalties dels Estats Units va llançar l’alerta a la resta del món després de trobar-se restes d’aquesta substància en orina humana. Des d’aleshores, EE. UU. ha limitat les seues quantitats a diversos productes.
La exposició al BPA pot tenir efectes negatius al cervell i la pròstata de fetus, nadons i nens, i induir a posteriori un augment del risc de malalties relacionades amb la diabetis i el cor. Això sí, altres investigacions apunten que el bisfenol A és segur si s’utilitza en nivells molt baixos, com és l’habitual en la indústria alimentària.
L’última revisió científica de la Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), publicada el mes de febrer passat, ha rebaixat el llindar d’ingesta diària tolerable en el cas del bisfenol A, en vista dels efectes adversos que té en el sistema immunitari. L’autoritat al·lega que l’exposició actual al químic és “motiu d’inquietud en matèria de salut”.
Alguns països han prohibit totalment o temporalment l’ús de materials plàstics que continguin bisfenol A en la fabricació d’envasos destinats a l’alimentació infantil, en concret, els destinats a nens de zero a tres anys.
Respecte a Espanya, la futura llei de residus, que era la que plantejava la seua prohibició en envasos alimentaris, ara s’enfronta a una esmena acceptada pel Govern que podria paralitzar el final|finalitat de l’ús del bisfenol A i els ftalats. Durant la negociació a la Cambra Alta, el PSOE i el PP han introduït una esmena que elimina la prohibició i que condicionen l’ús d’aquestes substàncies perilloses al que es dicti des de la Unió Europea que, encara que continua estudiant els possibles riscos, actualment continua permetent el seu ús, encara que de forma limitada.
La indústria ha començat a substituir el bisfenol A per altres substàncies, en moltes ocasions un altre tipus de bisfenols que no són tòxics i perjudicials per a la salut humana.
La Llei de Residus i Terres Contaminats també va vetar els plàstics d’un sol ús com les palles, bastonets o joc de coberts d’un sol ús, crearà, segons ha informat, un impost al plàstic.
gutta cavat lapidem 