All posts by passerell

"Ésser un passerell" vol dir ésser nou o aprenent en alguna activitat. És una actitud que m'agrada. Exemple: "Aquell company del futbol qualificava de passerell qui feia una mala jugada." Perquè sempre hi ha marge de millora. Sempre hi ha un "pla B". Si perds un tren, sempre en tens un altre. Però primer has de saber on vols anar i després has de voler pujar-hi. Passerell té també un significat més positiu, de persona viva, astuta i molt alegre.
biologia, Biotecnologia, medecina, medi ambient, Sanitat, Societat

Contaminants habituals a les cases perjudiquen el desenvolupament cerebral

Leave a comment
Les cèl·lules glials aporten mielina a les neurones
 ARTUR PLAWGO / SCIENCE PHOTO LIB / Getty

Dos tipus de compostos químics que es troben en productes d’ús domèstic perjudiquen el desenvolupament dels oligodendròcits, un tipus de cèl·lula imprescindible per a la maduració del cervell. Les dades epidemiològiques confirmen que els nens exposats a nivells més alts d’aquests compostos tenen un risc més elevat de tenir disfuncions motrius o necessitats educatives especials.

Els contaminants perjudicials per als oligodendròcits són els anomenats compostos quaternaris (que es troben en productes desinfectants i d’higiene personal) i els organofosfats (que s’utilitzen com a retardants de flama en mobles, productes electrònics i materials de construcció), segons una investigació de la Universitat Case de la Reserva Occidental a Cleveland ( EUA).

Els nens exposats a més organofosfats tenen més risc de tenir necessitats educatives especials

Els investigadors s’han centrat en els oligodendròcits, les cèl·lules que aporten la mielina a les neurones del cervell. L’objectiu és comprendre per què els trastorns de neurodesenvolupament, com el d’espectre autista ( TEA) o el dèficit d’atenció i hiperactivitat ( TDAH), estan augmentant. “Els factors genètics no són suficients per explicar aquest augment”, assenyalen a Nature Neuroscience , on avui presenten els resultats.

Per identificar factors ambientals, han avaluat 1.823 compostos químics contaminants. Han analitzat els seus efectes en cultius cel·lulars d’oligodendròcits que estaven en procés de formació. Entre les substàncies analitzades, les més tòxiques per als oligodendròcits pertanyen als grups dels compostos quaternaris i dels organofosfats.

Els investigadors han exposat ratolins que estaven en etapes de desenvolupament a aquests compostos. Han comprovat que els contaminants creuen la barrera hemato­encefàlica, accedeixen al cervell i, una vegada allà, afecten el desenvolupament del còrtex, el cerebel, el cos callós i l’hipocamp.

Pesticides i estrès oxidatiu

Han confirmat aquests efectes perjudicials en organoides de cervells humans. Finalment, han fet un estudi epidemiològic que ha revelat que el 99,4% dels nens i nenes d’entre 3 i 11 anys dels EUA tenen un metabòlit d’ organofosfats perceptible a l’orina.

Els organofosfats “s’utilitzen com a additius en materials de construcció, aparells electrònics i mobles, però no estan químicament integrats al producte; per tant, poden alliberar-se a l’entorn i provocar una exposició humana per inhalació, absorció cutània o contacte mà-boca”, informa a La Vanguardia Paul Tesar, director de la investigació.

Els nens i nenes amb un nivell més alt d’exposició a organofosfats han resultat amb el doble de probabilitats de tenir necessitats educatives especials que els que en tenen un nivell més baix. Per a les disfuncions motrius, el risc es multiplica per sis. Els dos trastorns depenen d’un desenvolupament correcte dels oligodendròcits, ja que la mielinització del cervell influeix en la memòria, l’aprenentatge i les funcions motrius.

Amb els resultats obtinguts fins ara, “no recomanem que aquests compostos químics siguin completament eliminats del nostre entorn, ja que molts compleixen funcions importants”, declara Paul Tesar. “Abans de recomanar als ciutadans canvis de conducta, calen estudis dissenyats per investigar si nivells específics d’exposició poden iniciar o exacerbar malalties”.

https://www.lavanguardia.com/encatala/20240326/9582402/contaminants-habituals-les-cases-perjudiquen-desenvolupament-cerebral.html

família, migrants, Nutrició, pobresa, Reflexions

Èxit rotund del Programa de Micro Donatius de Caprabo

Leave a comment

Caprabo i els seus clients han donat suport a onze causes socials promogudes per 22 entitats catalanes 175.000 euros amb un total de 175.000 euros

Èxit rotund del Programa de Micro Donatius de Caprabo: 175.000 euros a entitats socials catalanes

El balanç del programa de Micro Donatius de Caprabo del passat 2023 és boníssim. N’és prova el fet que, amb les seves donacions, els clients de Caprabo han contribuït a donar una mitjana de 15.000 euros mensuals a les entitats socials catalanes que formen part del programa.

El programa de Micro Donatius de Caprabo a entitats socials ha estat tot un èxit

La iniciativa de la cadena de supermercats catalana ha permès donar suport, a través de petites aportacions monetàries recollides a caixa i de forma online, a onze causes socials promogudes per 22 entitats solidàries de Catalunya. En total, els clients han fet 1.184.808 donacions que han suposat, juntament amb les aportacions de Caprabo, un total de 174.727 euros.

Alimentació, higiene, animals i ecosistemes naturals, les causes amb més suport

L’ajuda a famílies en situació de vulnerabilitat, amb projectes que impulsen les entitats Càritas Catalunya i LA NAU, ha estat la tasca que més aportacions econòmiques ha rebut. Una altra que també ha estat molt finançada és la protecció d’animals i ecosistemes, promoguda per la Fundació MONA i el GEPEC-EdC (Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans – Ecologistes de Catalunya), que ha rebut més de 15.730 euros.

El 2023, Caprabo ha donat suport a 11 causes socials promogudes per 22 entitats catalanes

Cristina Madrilley, d’RSC de Caprabo, té molt clar que els clients de Caprabo són exemplars. “Vam posar en marxa la iniciativa de micro donatius fa ja quatre anys, i els nostres clients sempre s’han sumat per ajudar amb aquest petit gest voluntari que contribueix al fet que entre tots puguem millorar de manera modesta la nostra societat”, ha afirmat.

caprabo / Europa Press
Foto: Europa Press

Causes i entitats beneficiàries

Malalties rares: Suport a la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls, que atén persones afectades d’ELA. I suport a Nexe Fundació que promou una alimentació saludable entre nens i nenes amb pluridiscapacitat que pateixen disfàgia.

Autisme: Suport a la Fundació Junts Autisme, que té com a objectiu millorar l’autonomia i la inclusió social de les persones amb autisme, i Fundació Ictus, que busca millorar la qualitat de vida de les persones que han patit un ictus i prevenir-ne la detecció.

Dona: Suport a Metges del Món i Creu Roja Catalunya en els seus programes d’atenció social per a dones i menors víctimes de violència de gènere.

Ajuda a la infància: Suport a la Fundació Pere Tarrés, que treballa per garantir l’accés dels nens a una dieta equilibrada durant els mesos d’estiu a través dels casals i colònies, i a Pallapupas, que treballa per convertir els hospitals en espais més amables per als nens i nenes.

Defensa dels animals i protecció dels ecosistemes naturals: Suport a la Fundació MONA i el GEPEC-EdC (Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans – Ecologistes de Catalunya).

Malalties neurodegeneratives i neuromusculars: Suport a la FEM (Fundació Esclerosi Múltiple) i a l’ASEM Catalunya (Associació Catalana de Malalties Neuromusculars) en els seus projectes d’atenció i suport sanitari i psicosocial.

Salut Mental: Suport a Salut Mental Catalunya (SMC) i a la Fundació Via-Guasp per impulsar els seus projectes d’atenció per a persones amb problemes de salut mental i les seves famílies.

Gent gran: Suport a la Fundació Amics de la Gent Gran en els seus projectes d’atenció i acompanyament a la gent gran en risc d’exclusió social i que viu en situació de soledat no desitjada. 

Càncer: Suport a la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC) i l’Associació Espanyola Contra el Càncer.

Alimentació i higiene: Suport a Càritas Catalunya i LA NAU en els seus projectes per cobrir les necessitats bàsiques d’alimentació i higiene de les famílies més vulnerables.

Infància d’altres països: Suport a ACNUR i a la Fundació Resilis, que impulsen programes d’ajuda a la infància en situació de vulnerabilitat en altres països.

02 caprabo / Europa Press
Foto: Europa Press

Micro Donatius de Capbrabo, un programa consolidat, que suma més de 5,7 de donacions

El Programa de Micro Donatius de Caprabo, que es va iniciar el novembre del 2020, permet als clients, de forma voluntària i confidencial, fer una donació voluntària i anònima a la caixa del supermercat. Les aportacions també es poden realitzar de manera online a través del portal web caprabo.worldcoo.com.

El Programa de Micro Donatius de Caprabo permet als clients, de forma voluntària i confidencial, fer una donació voluntària i anònima a la caixa del supermercat

En aquests quatre anys, els supermercats de Caprabo han canalitzat més de 830.000 euros gràcies a més de 5,7 milions de donacions de clients i les aportacions addicionals de Caprabo. El pla de destinació dels micro donatius és participatiu, té en compte l’opinió dels mateixos clients de Caprabo i és validat per un comitè assessor compost per representants de diferents grups d’interès.

https://www.elnacional.cat/ca/societat/exit-rotund-programa-micro-donatius-caprabo-175000-euros-entitats-socials-catalanes_1181991_102.html

cultura, Educació, psicologia, Reflexions, Societat, Testimonis

El premi Nobel que va qüestionar la racionalitat de les decisions econòmiques

Leave a comment

El psicòleg i investigador Daniel Kahneman mor a 90 anys

Daniel Kahneman, psicòleg i premi Nobel d’economia, ha mort a 90 anys. La seva recerca en la psicologia de la presa de decisions, com recorda el Financial Times, va demostrar que les persones tendim a decidir segons el nostre instint i no pas per racionalitat econòmica, com s’havia cregut fins aleshores. L’Acadèmia Sueca de les Ciències va concedir-li la distinció per “integrar raonaments de la recerca psicològica en les ciències econòmiques, especialment sobre el raonament i la presa de decisions davant la incertitud”.

El treball de Kahneman, desenvolupat sovint amb la col·laboració d’Amos Tversky, va quedar reflectit en el seu llibre Pensar ràpid, pensar a poc a poc, on classificava el pensament en dos sistemes, un de més instantani i emocional i un altre que tendeix a la lògica. Va justificar la classificació a través d’experiments que mesuraven des de la dilatació de les pupil·les fins a les reaccions emocionals.

Kahneman no creia, amb tot, que el seu treball demostrés la irracionalitat humana i preferia dir que els seus descobriments només refutaven que tenim una concepció “poc realista de la realitat”. Tampoc va descriure’s mai a si mateix com un economista, tot i que els seus descobriments van impactar sobretot en el camp de l’economia del comportament.

Kahneman va néixer a Tel-Aviv el 1934, però es va criar a França. Va tornar al mandat britànic de Palestina quan el seu pare, el cap de recerca d’una empresa química, va morir el 1944. Més tard, va estudiar a la Universitat de Berkeley, a Califòrnia, i va acabar obrint un laboratori a Jerusalem als anys 60. Allà va conèixer Tversky, amb qui va col·laborar fins a la seva mort el 1996. Kahneman va dir que la mort de Tversky va deixar “un forat que mai no es podrà omplir”.

Inspiració d’un altre Nobel
Kahneman va tornar als Estats Units el 1978 i des de llavors va treballar com a professor en unes quantes universitats. El seu últim càrrec va ser el de professor de psicologia i afers públics a l’Escola d’Afers Públics i Internacionals de la Universitat de Princeton.

Un dels economistes més influït per l’obra de Kahneman és Richard Thaler, que també va guanyar el Nobel d’economia el 2017. Kahneman el va descriure com “la segona amistat professional més important” de la seva vida. Thaler, que va començar a treballar amb Kahneman des dels anys 70, ha lamentat aquest dijous la seva mort a X: “Vaig tenir la sort de tenir el Danny com a millor amic i col·laborador durant dècades… Ara he de simular la seva part de les [nostres] converses, cosa que és impossible”.

https://www.ara.cat/economia/premi-nobel-questionar-racionalitat-decisions-economiques_1_4982270.html

cultura, Educació, Església Catòlica, interculturalitat, Política, Religió, Societat

Creencias alrededor del mundo

Leave a comment

México, un país donde se cree en Dios, el cielo, el infierno, los espíritus sobrenaturales, y la mayoría se declaran cristianos/católicos

El más reciente estudio de Ipsos “Religión 2023: Creencias alrededor del mundo”, realizado en 27 países, demostró amplias variaciones entre países y generaciones en cuanto a la práctica religiosa, las creencias, el papel de la religión en la actualidad y la medida en que define la identidad personal y la moralidad.

México se sigue mostrando como un país mayormente religioso donde una mayoría cree que el cielo, el infierno y los espíritus existen. Un 85% de los encuestados cree en Dios o en una fuerza superior, 71% se consideran cristianos/católicos y solamente un 17% no religioso.

En los 27 países encuestados, la proporción de entrevistados que dicen tener una religión oscila entre casi el 100% en India y Tailandia y menos de la mitad en Japón, Corea del Sur, Suecia, los Países Bajos y Gran Bretaña.

Creencia en Dios o en un poder superior
En promedio, el 40% global dice que cree en Dios “como se describe en las sagradas escrituras”, el 20% cree en “un espíritu superior pero no como se describe en las sagradas escrituras”, otro 21% no cree ni en Dios ni en ningún espíritu superior, y el 19% no está seguro o no lo dirá. En nuestro país, una gran mayoría, 85%, se considera creyente (en Dios u otra fuerza superior).

Creencias relacionadas y de otro tipo
La creencia en el cielo promedia el 52% y la creencia en espíritus sobrenaturales (por ejemplo, ángeles, demonios, hadas y fantasmas) promedia el 49%. Los porcentajes en México son altos, 71% de los encuestados creen en el cielo, 65% en espíritus sobrenaturales y 56% creen en el infierno y en el diablo.

Los porcentajes de creyentes en cada uno: cielo, espíritus, infierno y diablo, son más bajos en Bélgica (menos del 20%) y son más altos en Turquía, Brasil y Sudáfrica (arriba del 70%).

Cuanto más jóvenes son las personas, más probable es que crean en el cielo, el infierno, el diablo y los espíritus sobrenaturales, particularmente en países donde la creencia entre todos los adultos es baja. En muchos de estos países, especialmente en los de Europa del Norte y Europa, la prevalencia de estas creencias es mayor entre los Gen Z que entre los Boomers.

Práctica religiosa
Como era de esperar, por ejemplo, un lugar de culto y oración en casa son más comunes en países donde la mayoría cree en Dios o en un espíritu superior.

En promedio, la proporción de aquellos que rezan fuera de un lugar de culto al menos una vez al mes es más alta que la proporción de aquellos que asisten a un lugar de culto al menos una vez al mes. En nuestro país, por lo menos una vez al mes el 38% van a la iglesia, templo o mezquitas.

En los países donde la práctica religiosa es alta, los adultos mayores tienden a participar en ella más que los adultos jóvenes, mientras que en los países donde la práctica religiosa es baja, los jóvenes tienden a tener una mayor participación.

Tolerancia religiosa
La proporción de adultos encuestados que dicen sentirse cómodos con personas de diferentes creencias religiosas promedia el 76% en 26 países. Las personas que se sienten cómodas con quienes tienen puntos de vista religiosos diferentes oscilan de aproximadamente nueve de cada 10 en Sudáfrica, Singapur, Australia, Canadá, Gran Bretaña y los Estados Unidos, a solo la mitad en Corea del Sur. Comparando los resultados de este año con los de una encuesta de Ipsos Global Advisor realizada en 2017 muestra que la tolerancia religiosa ha aumentado significativamente en Suecia, Brasil, Bélgica, México y Polonia, mientras que ha disminuido en Corea del Sur y Alemania.

El 73% de los mexicanos encuestados dijeron sentirse cómodos con el hecho de convivir con personas de religiones diferentes a la suya. Esto representa un 7% más respecto a la encuesta del año anterior. En promedio, casi la mitad (47%) dice que la religión hace más daño que bien en el mundo. Después de la India, este punto de vista es más común en Europa occidental y en Japón; es menos común en América Latina, Sudáfrica, Turquía y el sudeste asiático. El país que “cree que la religión hace más daño que bien” es Suecia con 70%, seguido de la Gran Bretaña. En México solo el 37% lo cree así.

Religión y moralidad
En promedio global, el 54% está de acuerdo en que las prácticas religiosas son un factor importante en la vida moral de los ciudadanos, el 37% está de acuerdo en que las personas con fe religiosa son mejores ciudadanos, y el 20% dice que pierden el respeto por las personas cuando descubren que no son religiosas.

Para los mexicanos encuestados, las personas con una fe religiosa son mejores ciudadanos según el 40%.

Papel de Dios o un poder superior
Alrededor de tres de cada cuatro personas que creen en Dios o en un poder o espíritu superior dicen que les ayuda a superar las crisis, da sentido a su vida y los hace más felices que el promedio. Cuanto mayor sea la proporción de creyentes en un país, más probable es que los creyentes sientan que se benefician de su fe.

El 77% de los mexicanos dicen que creer en Dios o en fuerzas superiores les permite superar las crisis, un 74% respondió que le da sentido a su vida y el 69%, que los llena de felicidad. Estos son los resultados de una encuesta en 26 países realizada por Ipsos en su plataforma en:

Click to access Ipsos%20Global%20Advisor%20-%20Religi%C3%B3n%202023_Espa%C3%B1ol.pdf

https://www.ipsos.com/es-mx/creencias-alrededor-del-mundo

Biotecnologia, economia, Educació, gastronomia, Nutrició, Reflexions

Més de 1.050 milions de tones de menjar desaprofitat durant l’any 2022

Leave a comment
L'ONU alerta: més de 1.050 milions de tones de menjar desaprofitat durant l'any 2022
Més de 1.050 milions de tones d’aliments es van desaprofitar el 2022 al món, el 60% procedent de les llars

Més de 1.050 milions de tones d’aliments es van desaprofitar el 2022 al món, el 60% procedent de les llars, segons un informe del Programa de l’ONU per al Medi Ambient (PNUMA), que assenyala que va passar en un any en què un terç de la humanitat s’enfrontava a la inseguretat alimentària.

“El malbaratament d’aliments és una tragèdia mundial. Milions de persones passaran fam a causa del malbaratament d’aliments a tot el món”, ha assenyalat aquest dimecres a la presentació de l’informe la directora executiva del PNUMA, Inger Andersen, i recull Efe. L’informe sobre l’Índex de Malbaratament d’Aliments 2024, realitzat conjuntament amb l’organització associada WRAP, es titula “Pensa, menja, estalvia. Seguiment dels avenços per reduir a la meitat el malbaratament mundial d’aliments”.

Objectiu: reduir el malbaratament a la meitat
L’estudi presenta una estimació mundial sobre el malbaratament d’aliments i també suggereix unes millors pràctiques per reduir a la meitat el malbaratament per al 2030 d’acord amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) fixats per les Nacions Unides.

Segons el PNUMA, el 2022 es van generar 1.050 milions de tones de residus alimentaris (incloses les parts no comestibles), fet que suposa 132 kg per càpita i gairebé una cinquena part de tots els aliments disponibles per als consumidors. Del total d’aliments desaprofitats, el 60% (631 milions de tones) prové de les llars de tot el món, un 28% dels serveis d’alimentació i un 12% del comerç minorista.

79 kg desaprofitats per persona
Cada persona va desaprofitar 79 quilograms de menjar a l’any, i a les llars es va desaprofitar cada dia l’equivalent a mil milions de menjars, o dit d’una altra manera, 1,3 menjars diaris per a les persones afectades per la fam al món. Alhora, la deixalla d’aliments, assenyala l’informe, genera entre un 8% i un 10% de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle (GEI, en anglès), cosa que suposa gairebé cinc vegades més que les emissions totals del sector de l’aviació.

El malbaratament de menjar continua perjudicant l’economia mundial i alimentant el canvi climàtic, la pèrdua de naturalesa i la contaminació, malgrat que el PNUMA ha recordat que no és només un problema dels països rics. Així, de mitjana, els països de diferents nivells d’ingressos desaprofiten una quantitat similar d’aliments per persona.

D’altra banda, només quatre països del Grup dels Vint (G20, bloc d’economies riques i en desenvolupament), Austràlia, el Japó, el Regne Unit i els EUA, a més de la Unió Europea (UE), compten amb estimacions adequades sobre el malbaratament d’aliments per fer un seguiment dels progressos fins al 2030. Per això, la directora general de WRAP, Harriet Lamb, ha demanat “una major acció coordinada a tots els continents i cadenes de subministrament”. “Això és fonamental per garantir que els aliments alimentin les persones, no els abocadors”, ha afegit Lamb.

https://www.elnacional.cat/ca/internacional/onu-alerta-mes-1050-milions-tones-menjar-desaprofitat-durant-any-2022_1186206_102.html

biologia, Biotecnologia, medecina, Sanitat, Societat

La FDA debe llegar hasta la raíz de los carcinógenos de los alisadores de cabello

Leave a comment

16 de diciembre, 2023

Una estilista con una máscara protectora seca el pelo de un cliente en un salón de Troy, Michigan, EE.UU. (Bloomberg/Emily Elconin)

Bloomberg — En el año 2020, tras un par de meses dejándome crecer el cabello durante la pandemia, mi estilista me propuso un tratamiento de queratina para suavizar y facilitar el peinado de mi melena. Me despediría de combatir los rizos y el frizz (encrespado) de la humedad y disfrutaría de una cabellera impecable y de aspecto más profesional.

La FDA (por sus siglas en inglés, Administración de Alimentos y Medicamentos de EE.UU.) ha anunciado en otoño que diversos tratamientos de uso común para alisar, estirar o relajar el cabello, entre ellos numerosos tratamientos de queratina, contienen formaldehído, un reconocido cancerígeno. En un primer momento, pensé que los tratamientos que me había hecho posiblemente no pertenecían a esta lista, pero tras investigar un poco, ahora no estoy tan segura.

En el 2024, la FDA podría prohibir el uso de este tipo de tratamientos. Sin embargo, prohibir el formaldehído puede no ser suficiente, puesto que un nuevo estudio apunta a que otro tipo de productos podría suponer un peligro más grave para el consumidor.

El cuerpo tolera cantidades pequeñas de formaldehído, que solemos hallar como un conservante en nuestros productos de cuidado individual. Sin embargo, cuando nos secamos el cabello con el secador o nos lo planchamos, nos resulta difícil no inhalarlo, lo que aumenta su peligrosidad. Para empeorar las cosas, algunos tratamientos para el cabello se comercializan de manera falsa como libres de formaldehído, a sabiendas de que lo que contienen es ácido glicólico, que se transforma en formaldehído al calentarlo, y los tratamientos del cabello generalmente conllevan la aplicación de calor.

El riesgo no es sólo para los consumidores: es aún más pronunciado para los estilistas que trabajan habitualmente con estos químicos tóxicos. La química Erika Milczek también se ha sometido a tratamientos de queratina. Me dijo que no estaba particularmente preocupada de que una sola exposición la dañara, pero sabía que su peluquero estaba recibiendo exposiciones repetidas. “No le habían dicho que me estaba untando formaldehído en la cabeza, vaporizándolo a 400 grados e inhalándolo”.

Y el formaldehído no es el único químico peligroso que se esconde en las peluquerías. Un alarmante estudio de 2022 mostró un aumento de 2,5 veces en el riesgo de cáncer de útero asociado con el uso frecuente de planchas, alisadores o alisadores para el cabello. El estudio insinuó que los productos con formaldehído podrían no ser los principales culpables.

Ese estudio siguió a más de 30.000 mujeres durante más de una década. Mientras que la mujer promedio tiene un 1,64% de posibilidades de desarrollar cáncer de útero a los 70 años, el uso frecuente de planchas, alisadores o alisadores para el cabello elevó esta probabilidad al 4%. Las mujeres negras tienen muchas más probabilidades de recibir estos tratamientos con frecuencia: más de cuatro veces al año. (El estudio no encontró ningún riesgo asociado con el tinte para el cabello, las permanentes o las body waves (ondas corporales).

El estudio señaló que los usuarios frecuentes suelen ser tratados con una clase diferente de productos que dependen de lejía (hidróxido de sodio) o productos químicos igualmente agresivos que pueden quemar el cuero cabelludo. La irritación haría que la piel fuera más permeable a los químicos que alteran el sistema endocrino, que a menudo se encuentran en estos productos.

Ese mecanismo ha sido sugerido en estudios previos que asocian estos productos con el cáncer. Estos productos a menudo se denominan relajantes en lugar de alisadores, y es más probable que se utilicen en tratamientos caseros y se comercialicen para mujeres negras.

Por lo tanto, la FDA puede estar lidiando con dos problemas diferentes: una clase de productos para el cabello de uso frecuente que están relacionados con el cáncer en los consumidores, y otra clase de productos que contienen formaldehído que representan un riesgo para los trabajadores de los salones de belleza.

Milczek dijo que cuando los químicos trabajan con formaldehído en un laboratorio, siempre trabajan en una campana ventilada con gafas de seguridad, una bata de laboratorio y guantes. Su peluquero no estaba tomando ninguna de esas precauciones. En 2017, dejó su trabajo en Merck para iniciar su propio negocio, CurieCo , que desarrolla moléculas biológicas llamadas enzimas para reemplazar ingredientes químicos peligrosos o prohibidos en cosméticos y productos de cuidado personal. Se inspiró, en parte, en su experiencia en ese salón.

Milczek explicó que el formaldehído es lo que une las nuevas proteínas de queratina al cabello. El alisado con plancha forma enlaces covalentes que mantienen el cabello liso a largo plazo. Esa propiedad similar al pegamento es una de las razones por las que no conviene inhalar formaldehído. Es, como dicen los químicos, promiscuo: también puede penetrar en las células y causar estragos.

Cuando llamé a la FDA, no pude obtener ninguna explicación de por qué estos productos no habían sido prohibidos hace años. Mark Jones, un ex químico industrial que ahora trabaja como consultor, señala que la agencia conoce el problema del formaldehído desde hace más de una década. Incluso enviaron cartas de advertencia a un importante fabricante allá por 2011, pero nada cambió. Ya es hora de rectificar este error.

No necesariamente tenemos que renunciar a los tratamientos para controlar el frizz. Existen otros tratamientos de alisado y alisado que probablemente sean más seguros. Uno es el tratamiento con ácido tioglicólico , también conocido como método japonés. También existe un tratamiento llamado Botox capilar, que no contiene formaldehído ni lejía (ni la toxina del botulismo utilizada en el popular tratamiento para suavizar la piel). Los peluqueros que estén preocupados por el riesgo (o que se sientan enfermos después de usar productos con formaldehído, como dijo la mía) podrían cambiar a estos.

Pero aún así, los productos que contienen formaldehído deben retirarse del mercado, y sólo la FDA puede lograr que eso suceda. Un monitoreo reciente de OSHA (Administración de Seguridad y Salud Ocupacional, por sus siglas en inglés) reveló que algunos salones exceden los límites seguros de formaldehído en el aire. Pero OSHA no tiene el poder de prohibir un producto ni siquiera exigir advertencias. La FDA lo hace.

https://www.bloomberglinea.com/2023/12/16/la-fda-debe-llegar-hasta-la-raiz-de-los-carcinogenos-de-los-alisadores-de-cabello

biologia, Biotecnologia, Educació, medecina, Sanitat, Societat

Els cosmètics i pesticides que confonen les hormones també augmenten el risc de càncer d’endometri

Leave a comment

Estudien per primer cop si la combinació de compostos tòxics per al sistema endocrí s’associa al tumor

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) i l’Institut Català d’Oncologia (ICO) han constatat que l’exposició a determinats contaminants ambientals, que podem trobar en pesticides, cosmètics i productes de cura personal, però també que continuen presents en l’aire malgrat la seva prohibició, augmenten el risc de patir càncer d’endometri. Aquest tumor apareix a la cara interna de l’úter, i cada any se’n diagnostiquen més de 5.000 casos nous a Espanya. En col·laboració amb centres de recerca de Granada, els investigadors han descobert que una exposició moderada a aquests compostos nocius, que actuen com a disruptors endocrins perquè desestabilitzen el sistema hormonal, incrementa en un 45% la probabilitat de desenvolupar la patologia.

Segons els resultats de la investigació, publicada aquest dimecres a la revista Environmental Health Perspectives, la majoria dels contaminants analitzats estan prohibits –alguns fins i tot fa més de 30 anys que no es troben al mercat–, però n’hi ha que continuen presents a l’ambient perquè són de tipus persistent. L’estudi també posa el focus en la barreja química entre diferents compostos nocius i alerta que genera un efecte combinat que impacta negativament en les dones i incrementa el risc de desenvolupar càncer d’endometri.

La investigadora de l’Idibell i de l’ICO, Laura Costas, explica a l’ARA que aquests contaminants alteren el sistema endocrí, que és el responsable d’alliberar les hormones al cos humà. Són uns compostos nocius que interfereixen en la funció de les hormones o la imiten quan la dona hi entra en contacte en dosis mitjanes. El cos utilitza les hormones perquè les cèl·lules i els òrgans es comuniquin entre ells i quan un disruptor endocrí, que també és una substància química, actua com si fos una hormona natural sense ser-ho confon el sistema i en bloqueja les funcions normals.

“Aquesta relació segurament està vinculada amb la mateixa naturalesa del tumor, ja que és un càncer dependent d’hormones”, afegeix. De fet, aquesta investigació és la primera que posa el focus en la combinació de contaminants. “Quan els mirem un a un no trobem la relació amb el càncer d’endometri i ara, en canvi, sí que hem identificat aquesta relació”, detalla Costas.

Estudiar l’efecte en el pronòstic
Per fer aquest estudi –en què també han participat l’Hospital de Bellvitge i el Consorci de Recerca Biomèdica a la Xarxa d’Epidemiologia i Salut Pública (Ciberesp)–, els investigadors han avaluat la càrrega hormonal total a la sang de més de 300 dones amb càncer d’endometri i sense. Com que aquests contaminants alteren el sistema hormonal, els autors expliquen que actuen com a xenoestrògens, és a dir, compostos sintètics que fabriquem influïts per aquests compostos externs i que s’oposen a la funció hormonal del cos, cosa que afavoreix l’aparició del tumor.

Amb aquests resultats els autors ara volen saber si la presència d’aquests elements nocius implicaria una pitjor evolució del càncer en les dones que ja han emmalaltit, és a dir, si a l’estar en contacte amb aquests químics el pronòstic de les pacients empitjoraria.

De disruptors n’hi ha de diversos tipus, segons l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) –que no ha participat en l’estudi–. Els de llegat tòxic, com el DDT, que encara que va ser prohibit als anys setanta persisteix i s’acumula en el greix dels animals, des d’on passa a la cadena alimentària humana. I els plaguicides actuals, com els insecticides organofosforats, molt usats.

Les substàncies PFAS, també conegudes com a químics eterns per la seva llarga durada en el medi ambient (fins a milers d’anys), que són grans repel·lents de l’aigua i l’oli i resisteixen temperatures extremes. És el motiu pel qual es troben en materials per envasar menjar, en paelles i olles antiadherents i en productes de neteja.

En aquest sentit, també mencionen els bisfenols, com el famós bisfenol A (BPA), utilitzat àmpliament en el revestiment de llaunes metàl·liques de menjar i begudes, ampolles i tàpers de plàstic; els parabens, que es troben en infinitat de productes cosmètics d’ús diari, i el triclosan, utilitzat en productes d’higiene, com ara pastes de dents, gels hidroalcohòlics o desodorants. En l’àmbit de la cosmètica, destaquen les benzofenones, usades com a filtre de raigs UV en la majoria de les cremes solars i maquillatges, i els ftalats, utilitzats en cosmètica, perfums, pintures i en la fabricació d’envasos de plàstic.

Regulació
L’impacte econòmic de l’exposició a aquestes substàncies a la Unió Europea supera els 160.000 milions d’euros anuals. Així es desprèn d’un estudi que ha analitzat el cost econòmic i sanitari que es pot atribuir a aquests disruptors endocrins. Tot i l’elevada despesa que suposen no hi ha un consens mundial sobre la seva regulació, ja que és difícil establir un llindar segur d’exposició donades les seves propietats particulars de toxicitat i la seva diversitat entre diferents productes químics. Pel que fa a Europa, la seva regulació s’ha debatut en els darrers anys i, de fet, la Comissió Europea els ha reconegut com a substàncies potencialment perilloses per a la salut. També ha demanat elaborar un estudi exhaustiu per tal de millorar les regulacions en els pròxims anys tot i la pressió de la indústria, així com minimitzar l’exposició humana i ambiental.

https://www.ara.cat/societat/salut/cancer-endometri-recerca-salut-investigacio-contaminacio_1_4950990.html

economia, Educació, medi ambient, Política, Reflexions

El capitalisme és una economia contra la vida

Leave a comment

“QUAN LA LÒGICA DE MERCAT ENTRA PER LA PORTA, LA MORAL SURT PER LA FINESTRA”

Una economia que mata. Això és el capitalisme segons Imanol Zubero, professor de sociologia a la Universitat del País Basc, que ha estat l’encarregat d’inaugurar el curs del centre d’estudis de Cristianisme i Justícia. En la seva conferència ha parlat del capitalisme com una “necronomia”: una economia contra la vida.

La conferència inaugural de Cristianisme i Justícia, que ha tingut lloc aquest divendres a l’església de Casp, ha reivindicat la conversa actual del món que es desenvolupa entre benefici i interessos. “Això és un món atroç”, ha dit Imanol Zubero.

Zubero ha centrat el seu discurs a definir el capitalisme com “un sistema de vida” i no pas una “economia”. Per a ell es tracta d’una “revolució antropològica” que, entre d’altres, arracona “els treballs més necessaris”. Ha parlat de feines que estan “a tocar de la vida” i “feines allunyades de la vida”. “Tenim una societat mal plantejada perquè valora coses que no tenen tant de valor i menysprea aquelles feines més importants com la dels escombriaires, els cuidadors, els treballadors socials”, ha dit. Zubero ha subratllat que el capitalisme “té coses estranyes” com el fet que els treballs més remunerats sovint no generen benestar, sinó malestar.

En aquest sentit, el capitalisme és una manera bàsica de cosificació. “Les realitats materials ja no tenen valor d’ús sinó de canvi”, ha dit el conferenciant. “Quan la lògica de mercat entra per la porta, la moral surt per la finestra”, ha sentenciat.

EL PAPA, EL 2013, JA REMARCAVA QUE ECONOMITZAR SIGNIFICA “CUIDAR LA CASA COMUNA”

Imanol Zubero també ha destacat l’error de representar el capitalisme com una escala. “Això ens fa estar tranquils per la sensació que tothom pot pujar els esglaons dels privilegis”, ha explicat Zubero. Però ell creu que es tracta d’una piràmide: “Els de dalt només ens aguantem si tenim una gran base a sota”. Per això, el sociòleg ha defensat que el capitalisme “només pot funcionar com una economia de la mort”. “El capitalisme és un sistema que extreu més vida, naturalesa i riquesa de la que dona”, ha refermat.

El sociòleg també ha parlat de la importància de les dones en l’economia. De fet, el professor assegura que el problema és “tenir una economia que ha tingut pare, Adam Smith, però no mare”. Actualment, però hi ha dones que treballen sobre aquests temes per lluitar contra el pensament del seu dia de Smith. L’ecofeminisme és un focus d’això, però tenim un problema per conversar amb aquests discursos: “Som molt patriarcals”.

En la mateixa línia del canvi de paradigma, el professor té clar que això exigeix estar preparats per molts “des”: Descolonitzar-nos, descapitalitzar-nos, desradicalitzar-nos, entre d’altres. Zubero també ha demanat “sortir de la rotonda infinita sobre els canvis individuals o col·lectius”. “Si algú està en una estructura capitalista on pot començar a fer canvis, que ho faci”, ha recalcat. El socioleg ha subratllat que on realment la societat es pot autodeterminar és “amb les decisions personals”. “Com deixaran les empreses ‘de’ si tu no deixes ‘de’ amb les empreses?”, s’ha preguntat.

Imanol Zubero també ha donat algunes claus per intentar lluitar contra el capitalisme. Ha parlat de revisar els privilegis i qüestionar “la bona sort bruta” d’haver nascut on hem nascut. “Hem de desconnectar el pilot automàtic de les nostres decisions diàries per no reproduir les estructures de denominació”, ha dit. També s’ha referit a la importància d’actuar col·lectivament; reforçar les estructures públiques; i influir col·lectivament amb perspectiva de canvi estructural. “Crec sincerament que hem de ser obertament anticolonials i antipatriarcals perquè el capitalisme mata i no és acceptable”, ha dit. “Hem de posar la vida al centre”, ha conclòs.

“QUAN LA LÒGICA DE MERCAT ENTRA PER LA PORTA, LA MORAL SURT PER LA FINESTRA”

Després de Zubero, ha estat el torn de persones properes a l’equip de Cristianisme i Justícia. Inma Naranjo, economista i administradora provincial de l’orde de la Companyia de Maria, ha remarcat la importància de la doctrina social de l’Església per donar eines per ser crítics davant les situacions actuals. Naranjo ha recordat que el Papa ja va utilitzar el terme de “l’economia que mata” el 2013 amb Evangeliuii Gaudium. Una exhortació en la qual especificava que economitzar significa “cuidar la casa comuna”. Per fer-ho, “hem de tenir els ulls entrenats i aprendre a mirar amb els ulls d’aquells qui estan exclosos”.

Per la seva banda, Miriam Feu, responsable d’anàlisi social i incidència de Càritas Diocesana de Barcelona, ha recordat que “l’economia que mata afecta amb més força les persones en situacions vulnerables”. Finalment, el professor de sociologia d’ESADE David Murillo ha parlat dels valors del capitalisme: l’individualisme, la quantificació o la maximització. “Cal comprometre’s amb el canvi i qüestionar-nos els àmbits de la vida”, ha recalcat.

Un 3 en 1 en l’acte del centre d’estudis
El director de Cristianisme i Justícia, José Ignacio García, ha iniciat l’acte recordant les tres celebracions que han tingut lloc al centre d’estudis: la lliçó inaugural del curs; l’inici de les quartes Jornades de Justícia; i la primera sessió del curs dels dijous: ‘Alternatives a una economia que mata’.

Sobre l’inici de curs, García ha explicat que enguany el centre d’estudis s’ha centrat a millorar i augmentar l’oferta de l’aula virtual. Ha destacat la resposta positiva de l’àrea d’espiritualitat i la continuació dels quaderns de Cristianisme i Justícia.

En el seu discurs inicial, García també ha agraït la tasca dels voluntaris del centre d’estudis i ha recordat la proposta d’oració i dejuni del papa Francesc per tenir presents les guerres del món.

La inauguració de Cristianisme i Justícia ha comptat amb la presència del provincial dels Jesuïtes a Espanya, Enric Puiggròs; el delegat del provincial a Catalunya, Pau Vidal; el director d’Afers Religiosos, Carles Armengol; i el vicepresident de la Taula del tercer Sector de Catalunya, Jesús Delgado.

https://www.catalunyareligio.cat/ca/capitalisme-es-economia-contra-vida

biologia, Biotecnologia, ecologisme, gastronomia, medecina, medi ambient, Nutrició, Societat

Els disruptors endocrins, associats amb més risc de càncer d’endometri: què són i com evitar-los

Leave a comment

Un estudi científic relaciona l’exposició a aquests compostos químics que es troben en productes d’ús diari amb un dels càncers ginecològics més freqüents.

A Espanya, cada any es diagnostiquen 5.000 nous casos de càncer d’endometri, el més freqüent entre els càncers ginecològics en països desenvolupats.

És un tipus de tumor que es desenvolupa a la cara interna de l’úter, i generalment apareix després de la menopausa. Ara, un nou estudi científic d’investigadors de l’IDIBELL, l’Institut Català d’Oncologia, i la Universitat de Granada demostra que els disruptors endocrins poden augmentar-ne el risc.  

Els autors de l’estudi han analitzat mostres de sang de 300 dones, la meitat d’elles amb càncer d’endometri, i han mirat la càrrega estrogènica i el nivell de diferents disruptors endocrins que tenen a la sang.

Què són els disruptors endocrins?

Es tracta de compostos químics que es troben en productes que fem servir diàriament i que afecten la regulació hormonal. Es troben en molts productes químics industrials, cosmètics i productes de neteja.

També n’hi ha en envasos de plàstic alimentaris, revestiments de llaunes de conserva, roba sintètica, estris de cuina d’alumini i antiadherents. Són tan perjudicials per al medi ambient com per a la salut de les persones. 

“Aquests compostos es barallen amb les hormones naturals per ocupar els receptors hormonals i això fa que hi hagi més efecte estrogènic”, explica Laura Costas Caudet, epidemiòloga de l’Institut Català d’Oncologia i de l’IDIBELL i una de les investigadores principals de l’estudi.

Per la seva banda, Marieta Fernández, catedràtica de la Universitat de Granada i investigadora de l’Institut de Recerca Biosanitària de Granada, afirma que han pogut comprovar com aquests compostos químics afecten l’endometri:

“Són capaços de fer que les cèl·lules de l’endometri proliferin inadequadament desenvolupant un tumor”.  

Quines substàncies químiques són perjudicials?

L’Agència de Protecció Mediambiental europea estima que actualment convivim amb més de 120.000 substàncies químiques artificials, però no totes són nocives.

Els més preocupants són els plaguicides que porten organoclorats i organofosforats, que són els que han trobat en la sang de les participants en aquest estudi. Els organoclorats es van fer servir durant dècades com a pesticides i, malgrat que ja fa trenta anys que es van prohibir, a Espanya continuen presents en el medi ambient. 

Els organoclorats es van fer servir durant dècades com a pesticides, però ja fa 30 anys que estan prohibits

Fernández explica que són compostos que s’han dissenyat per ser persistents i que s’acumulen en el greix dels éssers vius. La catedràtica assegura que els més preocupants són els perfluorats, i se’n troben a tot arreu.

Per exemple, a la roba, per la seva capacitat de fer-la impermeable, o en els estris de cuina amb un recobriment antiadherent. També parla amb preocupació dels organobromats, que són retardants de flama. 

“Hem vist que les dones amb càncer tenen més compostos químics, una barreja més proliferativa que les que no han desenvolupat cap tumor.”  

En aquest sentit, Costas explica que en l’estudi han vist que tenir un nivell molt baix d’aquests disruptors endocrins ja pot ser problemàtic per desenvolupar malalties dependents de les hormones, com ara el càncer d’endometri. Anteriorment, ja els havien relacionat amb el càncer de mama.

Com podem estar-hi menys exposats?
Els disruptors endocrins entren al cos a través de l’alimentació. Els científics recomanen reduir-hi l’exposició tant com es pugui, perquè un cop els bioacumulem ja és impossible eliminar-los. Recomanen prioritzar els envasos de vidre, acer inoxidable o ceràmica per conservar i escalfar, tant aliments com begudes.

Aconsellen evitar els envasos de plàstic o enllaunats perquè poden contenir bisfenols i ftalats. S’ha demostrat que aquestes substàncies poden passar als aliments, sobretot quan són àcids, tenen greix o s’escalfen.

Els experts recomanen fer servir recipients de vidre per escalfar els aliments (iStock)

També recomanen beure aigua de l’aixeta sempre que sigui de bona qualitat, i si no és possible, recórrer a l’aigua filtrada o embotellada en vidre.

Una altra recomanació important és incrementar, en la mesura del possible, el consum d’aliments ecològics per tal d’evitar compostos químics de risc, com ara plaguicides, antibiòtics i additius artificials.  

A més, és preferible, segons els experts, fer servir teixits poc tractats com, per exemple, el cotó o el lli. Una altra recomanació important és utilitzar cosmètics i productes d’higiene personal lliures de substàncies com ara parabens, metalls tòxics, benzofenones, nitrosamines i ftalats, ja que s’absorbeixen fàcilment a través de la pell i de les mucoses, i es fan servir diàriament. 

Evitar totalment els disruptors endocrins és missió impossible perquè la llista és inacabable. Però intentar no estar-hi tan exposats és més factible.

A més, hi ha evidència científica sobre el fet que aquests contaminants poden potenciar-se entre si. La catedràtica Marieta Fernández emfatitza que és especialment important intentar reduir els nivells d’exposició als disruptors endocrins durant l’embaràs, la lactància i la infantesa.  

https://www.ccma.cat/324/els-disruptors-endocrins-associats-amb-mes-risc-de-cancer-dendometri-que-son-i-com-evitar-los/noticia/3278967